dimecres, 14 de febrer del 2007

TORNA LA UEFA: LIVORNO-ESPANYOL







L’Associazione Sportiva Livorno Calcio S.r.L., que és la denominació oficial del proper rival del RCD Espanyol en la Copa de la UEFA, va ser fundat el 14 de febrer de 1915. El seu primer president va ser Arrigo Galeotti, i juga actualment els seus partits en l’estadi Armando Picci de Livorno, amb cabuda per 19238 espectadors, malgrat que en partits europeus minva fins 14.752.

El Livorno Calcio es un conjunt molt poc guardonat en la seva llarga història. Sols en dues ocasions es van pogué proclamar sots campions, concretament els anys 1920 i el 1942-43.

De seguida que es va fundar, va veure la seva activitat interrompuda per la I Guerra Mundial, un cop Itàlia hi va prendre part. El 1919-20 com hem dit va perdre l’escudetto davant l’Inter de Milà, quedant en segon lloc. L’any 1928 puja a la Serie A, després de militar en la B, però escassament dura unes temporades que torna a descendir, i durant els anys trenta es un equip “ascensor” combinant ascensos i descensos.

La dècada dels quaranta la comença amb dos temporades a la Serie A, i arribant a ser sots campió (1942-43), però un cop més, la tragèdia de la guerra, que afecta ja directament el territori italià, atura la competició.
Acabada aquesta, el Livorno obté un meritori setè lloc, en la represa de la competició, però un parell de temporades més, i torna a perdre la categoria (1949). Arriben els anys de crisi, que el portaran fins a la Serie C (1952) fins 1963-64 amb una ascens i descens entre mig.
Fins 1972 continuarà a la Serie C, fins que amb la creació de la Serie C1 i C2, alternarà durant molts anys en el pou d’aquestes categories, fins que l’any 2002 obté l’ascens a la categoria de plata del futbol italià, la Serie B.

2004 serà un gran any per l’entitat , ja que tornarà després de moltes dècades al primer pla del futbol italià.
La passada temporada, després de haver sigut revocades per els tribunals les classificacions, el Livorno va acabar en sisena posició en la classificació oficial.

La plantilla es composa per els següents jugadors:

PORTERS
1 Marco Amelia (1982),
23 Emanuele Manitta (1977),
Nicolo Casini (1985)

DEFENSES
2 Stefano Fanucci(1979)
6 Fabio Galante(1973)
7 Marc Pfertzel (1981, FRA)
14 Samuel Kuffour(1976, GHA)
18 Rahman Rezaei(1975, IRN),
26 Giovanni Pasquale (1982)
32 Simone Pavan (1974)
69 David Balleri (1969)
77 Alexander Grandoni(1977)
Dario Knezevic (1982)


MIGCAMPISTES
3 Antonio Filippini(1973)
4 Stefano Morrone(1978)
8 Vidigal (1973, POR)
19 Stefano Fiore(1975)
22 Rodríguez Aparecido, César (1974, BRA)
24 Carmine Coppola(1979)
28 Dario Passoni(1974)
Nicola Iannotti(1984)
Martin Bergvold(1984)

DAVANTERS
99 Cristiano Lucarelli (1975)
21 “Paulinho” Paulo Sergio Betanin. (1986)

ENTRENADOR: Daniele Arrigoni
Precisament el tècnic italià va ser cessat per Aldo Spinelli, president del Livorno, després de la desfeta al camp del Atalanta, però al dia següent es va veure en l’obligació de tornar-lo a refrenar en el càrrec.



Des de la jornada 13, ( 19-11-06, Livorno 3 Parma 0), el Livorno no guanya en partit de lliga, fet que l’ha conduït fins la catorzena plaça de la classificació amb 23 punts en 22 partits jugats, 5 partits guanyats, 8 d’empatats, i 9 de perduts amb un balanç golejador de 22 a favor i 34 en contra. Empat a dos amb el Regina a domicili, derrota a casa davant el Chievo 0-2, derrota contundent a Palermo 3-0, empat amb la Lazio 1-1, derrota a domicili 4-1 davant la Sampdoria, empat a un amb el Torino, derrota contundent a domicili davant l’Atalanta , empat a un davant la Roma i derrota al camp de la Fiore per 2-1.
El partit de la jornada 21, davant el Cagliari va ser suspès com la resta del campionat per els incidents lamentables del Catania-Palermo.
En l’última jornada el Livorno va perdre davant el Milan, per 2-1 amb gol de Lucarelli que es el referent ofensiu d’aquest equip.

En competició europea, va quedar tercer en la lligueta de la fase de grups, darrere del Glasgow, i del Maccabbi Haifa. En la primera eliminatòria va deixar fora per doble victòr
ia 2-0, i 1-0 al Pasching austriac.






Per part blanc i blava, l'expedició es ja a Livorno, i tot sembla ser ja que tot i l'últim intent de la directiva local per que el partit es pugui disputar a porta oberta, es disputarà a porta tancada com estava previst des de la setmana passada.
Ernesto Valverde se'n ha emportat a Itàlia els següents jugadors: Kameni, Gorka, Jarque, Torrejón, Chica, David García, Ito, Moisés, Costa, Rufete, Riera, Coro, Moha, Pandiani, Luis García, Lacruz, Velasco i Julián . Tant Tamudo com Ivan de la Peña s'han quedat a Barcelona. La alineació més probable es tota una incognita, degut a les baixes, alguns jugadors tocats, i les rotacions que s'espera que Ernesto Valverde faci per l'ocasió.


foto: web oficial del AS Livorno Calcio.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé, pero el doble pivote de Costa-Ito si realmente juega no me gusta nada. Ojala resolvamos en este partido, aunque el rival va a ser muy duro. Y ojito con Lucarelli que es muy bueno.

Guim ha dit...

El Lucarelli és el Tamudo del Livorno! A somiar amb la UEFA! Salutacions!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M