Jordi Lardín, protagonista de la darrera victòria perica a Madrid.En efecte, per sobre del resultat que avui s’obtingui al Bernabeu, del que es tracta es de complir de la manera més decorosa possible, tot i tenint en compta que aquest partit arriba en el pitjor moment de la temporada, quan ja tothom no pensa en altre cosa que en la final de Glasgow.
Ernesto Valverde ha deixat fora per diferents motius a cinc homes: Tamudo, De la Peña, Ito, Riera i David García. Ha convocat a Julián i Ángel junt amb la resta, que son els següents: Gorka, Kameni, Zabaleta, Velasco, Chica, Torrejón, Lacruz, Jarque, Moisés, Costa, Àngel, Julián, Jônatas, Rufete, Coro, Moha, Luis García i Pandiani.
Diumenge al matí l’equip tindrà la darrera sessió d’entrenament abans de marxar cap a Escocia en l’intent d’assolir la fita més important de tota la nostra història. 13.000 pericos hi seran presents donant suport a un equip que al menys ja ha igualat al mític Espanyol 1987-88, i que davant aquesta nova oportunitat, voldrà d’una vegada i per totes assolir “coro”narse a Europa com a campió.
Per la gent que no pugui anar a Glasgow, s’instal·laran diferents pantalles gegants a diversos indrets a Catalunya, per diferents penyes, així com al Palau Sant Jordi on el RCD Espanyol instal·larà una gran pantalla per a tots aquells que no hem pogut anar a Escocia. S’haurà de treure entrada a Montjuïc, tot i que serà gratis, per motius d’aforament.
En quant al gairebé intranscendent partit d’aquesta nit, (la gran victòria del Getafe, deixa sense premi europeu la setena plaça), dir que el primer que cal evitar son lesions, però al mateix temps intentar donar una imatge decent, no afluixar el nivell competitiu de l’equip (tots recordem el partit a Mallorca on l’Espanyol va perdre 3-0 previ a Leverkusen), i poc més. Per nosaltres poc més dona aquest encontre. Les conseqüències que per altres tingui aquest resultat no entren en les intencions de qui escriu aquest post, i per tant ho passarem per alt, malgrat que tots sabeu de què estic parlant.
Quatre vegades el RCD Espanyol ha guanyat en partit de lliga al camp del Real Madrid.
Ho va fer les temporades 1929-30 per 2-4, la 1952-53 per 1-2, idèntic resultat les dues darreres vegades que l’Espanyol derrotar al conjunt de Concha Espina; la 1980-81 i la 1995-96.
Sentiment Perico no sol té com a missió informar de tot allò que passa més desapercebut en els grans mitjans de comunicació, si no fer-se ressò de tot allò que ha contribuït a forjar la història d’aquesta entitat centenària, i com no, aquelles fites llegendàries que perduraran en el temps i en la memòria de qui las han viscut.
En aquest cas, anem a reviure amb dades les darreres vegades que el RCD Espanyol va sortir triomfant de Chamartín. Dotze empats, i 56 derrotes conformen les 72 vegades en que l’Espanyol ha visitat el feu madridista en partit de lliga.
Jornada 37 de la temporada 95-96, sota les ordres de López Nieto un 21 d’abril i amb gols de Lardín, el conjunt entrenat per José Antonio Camacho va vèncer al Madrid.
Les alineacions van ser les següents:
R. Madrid: Cañizares, Fernando Sanz, Alkorta, García Calvo, Quique S.F., Hierro, Milla, Soler, Amavisca, Laudrup, Raul (Ivan Pérez, Guti)
RCD Espanyol: Toni, Cristóbal, Nando, Pochetino, Torres Mestre, Bogdánovic, Brnovic, Francisco, Arteaga, Lardín, Urzaiz (Toril, Javi García, Pacheta)
Gols; 0-1 Lardín, 1-1 Raul, 1-2 Lardín
Retrocedim en el temps fins la temporada 1980-81, Boskov i Maguregui en les banquetes, un 1 de febrer de 1981 arbitrat per Riera Morro, l’Espanyol guanya al Bernabeu per 1-2 amb les següents alineacions;
R.Madrid: García Remón, García Cortés, Sabido, Gallego, Camacho, Angel, Del Bosque, Stielike, Juanito, Santillana, Isidro (Portugal)
RCD Espanyol: Domínguez, Lanchas, Ayfuch, Escalza, Verdugo, Carreño, Molinos, Urbano, Arabí, Roberto Martínez, Marañón (Vilches, Padilla)
Gols; 0-1 Urbano, 1-1 Juanito, 1-2 Marañón.
28-9-1952, ”Conejo” Scopelli entrenador d’un Espanyol d’en somni (el del oxigen). L’Espanyol assalta la fortalesa blanca, amb remuntada inclosa gràcies als gols de Julián Arcas i Pepe Mauri.
R. Madrid; J. Alonso, G. Alonso, Oliva, Navarro, Muñoz, Zarraga, Olmedo, Joseito, Pahiño, Olsen, Cedres
RCD Espanyol: Marcel Domingo; Argilés, Parra, Catà; Bolinches, Artigas; Arcas, Piquín, Mauri, Marcet, Egea.
Gols: 0-1 Joseito, 1-1 Arcas, 1-2 Mauri.
Els tres darrers empats entre ambdós conjunts han sigut amb idèntics guarismes (2-2), les temporades 1982-83, 1986-87 (la del play off, i el tercer lloc), i la 2000-01 (la següent a la consecució de la Copa a Mestalla, igualant un marcador advers de 2-0).
Ernesto Valverde ha deixat fora per diferents motius a cinc homes: Tamudo, De la Peña, Ito, Riera i David García. Ha convocat a Julián i Ángel junt amb la resta, que son els següents: Gorka, Kameni, Zabaleta, Velasco, Chica, Torrejón, Lacruz, Jarque, Moisés, Costa, Àngel, Julián, Jônatas, Rufete, Coro, Moha, Luis García i Pandiani.
Diumenge al matí l’equip tindrà la darrera sessió d’entrenament abans de marxar cap a Escocia en l’intent d’assolir la fita més important de tota la nostra història. 13.000 pericos hi seran presents donant suport a un equip que al menys ja ha igualat al mític Espanyol 1987-88, i que davant aquesta nova oportunitat, voldrà d’una vegada i per totes assolir “coro”narse a Europa com a campió.
Per la gent que no pugui anar a Glasgow, s’instal·laran diferents pantalles gegants a diversos indrets a Catalunya, per diferents penyes, així com al Palau Sant Jordi on el RCD Espanyol instal·larà una gran pantalla per a tots aquells que no hem pogut anar a Escocia. S’haurà de treure entrada a Montjuïc, tot i que serà gratis, per motius d’aforament.
En quant al gairebé intranscendent partit d’aquesta nit, (la gran victòria del Getafe, deixa sense premi europeu la setena plaça), dir que el primer que cal evitar son lesions, però al mateix temps intentar donar una imatge decent, no afluixar el nivell competitiu de l’equip (tots recordem el partit a Mallorca on l’Espanyol va perdre 3-0 previ a Leverkusen), i poc més. Per nosaltres poc més dona aquest encontre. Les conseqüències que per altres tingui aquest resultat no entren en les intencions de qui escriu aquest post, i per tant ho passarem per alt, malgrat que tots sabeu de què estic parlant.
Quatre vegades el RCD Espanyol ha guanyat en partit de lliga al camp del Real Madrid.
Ho va fer les temporades 1929-30 per 2-4, la 1952-53 per 1-2, idèntic resultat les dues darreres vegades que l’Espanyol derrotar al conjunt de Concha Espina; la 1980-81 i la 1995-96.
Sentiment Perico no sol té com a missió informar de tot allò que passa més desapercebut en els grans mitjans de comunicació, si no fer-se ressò de tot allò que ha contribuït a forjar la història d’aquesta entitat centenària, i com no, aquelles fites llegendàries que perduraran en el temps i en la memòria de qui las han viscut.
En aquest cas, anem a reviure amb dades les darreres vegades que el RCD Espanyol va sortir triomfant de Chamartín. Dotze empats, i 56 derrotes conformen les 72 vegades en que l’Espanyol ha visitat el feu madridista en partit de lliga.
Jornada 37 de la temporada 95-96, sota les ordres de López Nieto un 21 d’abril i amb gols de Lardín, el conjunt entrenat per José Antonio Camacho va vèncer al Madrid.
Les alineacions van ser les següents:
R. Madrid: Cañizares, Fernando Sanz, Alkorta, García Calvo, Quique S.F., Hierro, Milla, Soler, Amavisca, Laudrup, Raul (Ivan Pérez, Guti)
RCD Espanyol: Toni, Cristóbal, Nando, Pochetino, Torres Mestre, Bogdánovic, Brnovic, Francisco, Arteaga, Lardín, Urzaiz (Toril, Javi García, Pacheta)
Gols; 0-1 Lardín, 1-1 Raul, 1-2 Lardín
Retrocedim en el temps fins la temporada 1980-81, Boskov i Maguregui en les banquetes, un 1 de febrer de 1981 arbitrat per Riera Morro, l’Espanyol guanya al Bernabeu per 1-2 amb les següents alineacions;
R.Madrid: García Remón, García Cortés, Sabido, Gallego, Camacho, Angel, Del Bosque, Stielike, Juanito, Santillana, Isidro (Portugal)
RCD Espanyol: Domínguez, Lanchas, Ayfuch, Escalza, Verdugo, Carreño, Molinos, Urbano, Arabí, Roberto Martínez, Marañón (Vilches, Padilla)
Gols; 0-1 Urbano, 1-1 Juanito, 1-2 Marañón.
28-9-1952, ”Conejo” Scopelli entrenador d’un Espanyol d’en somni (el del oxigen). L’Espanyol assalta la fortalesa blanca, amb remuntada inclosa gràcies als gols de Julián Arcas i Pepe Mauri.
R. Madrid; J. Alonso, G. Alonso, Oliva, Navarro, Muñoz, Zarraga, Olmedo, Joseito, Pahiño, Olsen, Cedres
RCD Espanyol: Marcel Domingo; Argilés, Parra, Catà; Bolinches, Artigas; Arcas, Piquín, Mauri, Marcet, Egea.
Gols: 0-1 Joseito, 1-1 Arcas, 1-2 Mauri.
Els tres darrers empats entre ambdós conjunts han sigut amb idèntics guarismes (2-2), les temporades 1982-83, 1986-87 (la del play off, i el tercer lloc), i la 2000-01 (la següent a la consecució de la Copa a Mestalla, igualant un marcador advers de 2-0).
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada