foto: getafe.com. El "Geta" ha ensenyat el camí... Recordo com després del 3-0 al Werder Bremen, com ens van estar durant una llarga setmana torturant els mitjans de comunicació “no afins” al RCD Espanyol amb "l’ombra de Leverkusen" (i no em refereixo a la novel·la), que l’eliminatòria no estava guanyada i que patiríem molt a Bremen (poques vegades hem tingut una darrera mitja hora més plàcida tot i marcar els alemanys als quatre minuts).
Recordo com contínuament es feia memòria d’aquell maleït resultat de una nit tan desagradable, i com ens passaven per la cara els Diego, Klose, Frings, Almeida, i demés grans jugadors del conjunt alemany. Encara que no siguin tota la majoria d’ells, si que em consta, que alguns, masses i tot, desitjaven en molts mitjans de comunicació que aquella tragèdia es repetís altre cop, que l’Espanyol no arribés a una final continental ("ja de per sí devaluada per el sol fet d’arribar un club com l’Espanyol", segons va dir un d’aquests personatges l’altre dia en un mitjà, que no citaré per no fer-li propaganda a aquest individu). Naturalment per aquest i molt d’altres, la Copa del Rei abans (2006) batejada com borbónica i anti catalana, reducte d’on han de nodrir-se els “pobres” per tapar les seves misèries i les seves mancances, curiosament aquesta temporada fins ahir tenia totes les benediccions dels creadors d’opinió esportiva a la nostra Catalunya.
Ahir suposo sabrien el que es beure d’aquesta medicina... si, la que et remuntin un 3-0 en aquest cas un 5-2 i encara per més humiliació amb un gol de més encara, de regal...
Recordo com contínuament es feia memòria d’aquell maleït resultat de una nit tan desagradable, i com ens passaven per la cara els Diego, Klose, Frings, Almeida, i demés grans jugadors del conjunt alemany. Encara que no siguin tota la majoria d’ells, si que em consta, que alguns, masses i tot, desitjaven en molts mitjans de comunicació que aquella tragèdia es repetís altre cop, que l’Espanyol no arribés a una final continental ("ja de per sí devaluada per el sol fet d’arribar un club com l’Espanyol", segons va dir un d’aquests personatges l’altre dia en un mitjà, que no citaré per no fer-li propaganda a aquest individu). Naturalment per aquest i molt d’altres, la Copa del Rei abans (2006) batejada com borbónica i anti catalana, reducte d’on han de nodrir-se els “pobres” per tapar les seves misèries i les seves mancances, curiosament aquesta temporada fins ahir tenia totes les benediccions dels creadors d’opinió esportiva a la nostra Catalunya.
Ahir suposo sabrien el que es beure d’aquesta medicina... si, la que et remuntin un 3-0 en aquest cas un 5-2 i encara per més humiliació amb un gol de més encara, de regal...
No és la meva intenció fer llenya de l’arbre caigut, del gran arbre que està caient, si no dir només que hi ha de haver quelcom més de respecte per els rivals. S’ha de tenir molt més de respecte a institucions, que tot i sent molt inferiors en pressupost i nombre de socis, hi posen tota la il·lusió i les ganes per demostrar que els partits es juguen al terreny de joc i no a les emissores i als diaris...
Al mateix temps, que aquest resultat sigui un avís per a navegants. S’ha d’anar a Glasgow amb confiança, amb fe, amb il·lusió, però mai amb eufòria ni amb prepotència per que no s’hagi perdut encara cap partit. Només així, amb humilitat però amb totes les ganes i tot l’empeny per part de tothom, amb el màxim de sacrifici sobre la gespa, es pot guanyar una final. Dels partits que es guanyen sense baixar de l’autocar, ja va quedar per la història aquella frase, precisament d’un entrenador de nostres veïns...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada