L'ESPANYOL PERD LA COPA DE LA REINA EN UNA CAÒTICA FINAL.

(Josep Maria, Madrid. Camp García de la Mata.)

No va pogué ser
El Levante UDF va conquerir la sisena Copa de la Reina de la seva història demostrant que es una competició que li ve d’anell al dit. I més si es compta amb certs favors arbitrals, com deixar al rival més de mitja hora amb una jugadora menys. Ha sigut si no l'ùnic factor de la derrota si un més per afegir en aquest calvari de final.

L’Espanyol va sortir amb un 4-4-2 renunciant d’entrada a les bandes, com en molts partits darrerament davant els equips més importants. Marta Cubí va ser la sacrificada, i Ane va tornar a reaparèixer després de la seva lesió.

Els primers moments van fer pensar en un Espanyol campió i més quan a la primera jugada de l’encontre amb perill, al minut tres resen complert, després d’una passada en profunditat Adriana Martín supera a Maria José Pons, amb un tir ras que es cola dins la porteria granota. Tot començava de la millor manera, amb un Espanyol jugant millor que el seu adversari, i marcant primer que es com tota final tothom vol començar.

Noemí passa en profunditat a Sara, però el seu xut acaba fora ajustat a l’exterior de la xarxa; transcorria el minut set i l’Espanyol donava bona imatge.

Però, a partir del quart d'hora canvia la decoració de la final.
El Llevant sorprès amb la sortida perica, comença a fer-se l’amo i senyor del centre del camp, i comença a arribar a davant, i a entrar per bandes (sobre tot per l’esquerra on Ane tot voluntat fa el que pot i més, però lluny del seu millor moment físic). Al 19, el primer embolic dins l’àrea, en un servei de cantonada posa el primer ai en el cos dels pericos. El Llevant arriba amb cert perill, i la defensa no sembla tot l’expeditiva que la situació requereix.

I al minut 24, Mari Paz, la jugadora gallega golejadora fitxada aquesta temporada de la primera nacional gallega, aconsegueix establir l’empat en rematar a boca de canó dins l’àrea petita, després d’una indecisió de la defensa en una jugada on podia haver-hi de tot.

Aquest gol confirma el canvi d’escenari i dona ales a les granotes davant un Espanyol perdut en el camp. La defensa se les desitja per allunyar el perill i es més pròxim el segon del conjunt valencià que l’empat perico.

El segon
Errada de Míriam en el refús, Laura del Rio dona mostres de la seva classe i Mari Paz fica la cama el just per desviar la pilota, e introduir-la dins ajustada al pal dret de la meta de Cristina. El Llevant en tretze minuts li havia donat la volta al marcador, i el pitjor donava molta més sensació de perill, amb un Espanyol que no va pogué donar continuïtat al bon joc dels moments inicials.
Rosa Castillo desborda i porta molt de perill en jugada individual però afortunadament el seu centre molt tancat es perd sense conseqüències.

Afortunat el conjunt perico en altre jugada que amb rebot dins l'àrea petita per poc no s’acaba introduint en la pròpia porta.

Ocasió per empatar en les acaballes del primer temps
Adriana Martín en una jugada llarga, supera per cames a les dues centrals del conjunt granota i abans de que pugui connectar el seu remat, surt llençant-se als seus peus jugant-se el físic la meta catalana del Levante. Era la darrera jugada i s’havia pogut empatar. Quedava mig partit i encara l’esperança que és l’últim que es perd i més en Can Perico.

Torna Santi al 4-3-3 donant entrada a Marta Cubí
En detriment de Carol, dona entrada a Cubí per intentar donar-li la volta al marcador advers, però és el Levante qui dona sensació d’autèntic perill com quan al minut dos de la represa, Rosa remata llepant la fusta de la porteria de Cristina, després d’una gran centrada per la banda dreta a càrrec de Laura.

L’Espanyol dona senyals de vida
Al minut 51, Sara cedeix després d’una bona jugada d’atac a Noemí dins l’àrea, i el xut forçat de la migcampista és rebutjat sortint a còrner en una molt bona oportunitat.
Rosa intenta un globus bombejat des de molt lluny acabant l’esfèrica sortint, tocant la part superior de la xarxa per fora.

Arriba la jugada clau
Tots sabem que cada col·legiat posa el llistó del que es una jugada punible castigada
amb targeta d’una manera diferent. Però el que és inacceptable, que un col·legiat que en tot moment ha permès el joc dur, amb entrades mereixedores de targeta groga (per part dels dos equips) i que no hagi mostrat cap cartolina quan es compleix una hora de joc, mostri targeta vermella directa a Olga Moreno en una acció que analitzada a simple vista podia perfectament ser-ho sense que ningú pugui al·legar rés ja que l’acció i l’entrada a Laura del Rio era molt forta. Excessivament, Chola...

Però veien el criteri que el senyor Ortíz Blanco havia mostrat al llarg del partit, amb groga era suficient. Naturalment, perdent i amb una jugadora menys, amb tot un Llevant i jugant al seu estadi gairebé es pot dir (autocars gratuïts) i amb una temporada tant llarga que va venir amb pocs dies de vacances (i no vull dir com va acabar l’anterior) i sense fer rotacions, per que Santi no es amic de fer-les, i sense moure la banqueta (podia fer tres canvis més i no ho va fer), i amb la moral baixa per els esdeveniments succeïts a la Superlliga i “altres històries” en un entorn molt enrarit (massa) però que no serè jo en aquesta crònica qui faci esment al tema, (temps hi haurà per analitzar moltes, potser masses coses que s’han sentit, llegit o comentat a l’entorn del femení i que naturalment poc ajuden quan es té que jugar una final, i ja les forces físiques son escasses).

Santi va restructurar l’equip, amb Lara a la reraguarda per el centre
El Llevant va tenir ocasions, amb superioritat numèrica per resoldre el partit: Primer Cristina en dues accions i molt apuradament es va fer amb la pilota i amb dos temps davant el patiment de la parròquia blanc i blava que estava suportant les inclemències del temps i del partit amb resignació i amb esperança. Darrera de la part superior de la porteria on atacava l’Espanyol (sense grada i a diferent nivell) uns joves seguidors intentaven donar els darrers ànims a un equip cada més mes cansat i esgotat anímica i físicament.

Dues errades de Cristina, la primera a "lo Kameni" surtint fora de l’àrea i deixant la porteria buida que per sort no va ser aprofitada la jugada per l’extrem granota a l’hora de passar la pilota i rematar la porteria sense portera. La segona en una mala sortida en la que la pilota es passeja sense que ni davanteres ni defensores es facin amb la pilota després d’un llançament de falta per la dreta de l’atac granota.
En altre ocasió Rosa no encerta a rematar una gran jugada per banda de Laura del Río.

El darrer esforç infructuós
Més amb el cor que amb el cap, i davant els pocs minuts que restaven, l’Espanyol s’ho juga tot en el darrer esforç per empatar i forçar una prorroga que amb deu, la calor que feia tant extremada potser hagués estat allargar una agonia que només la sort (o desgràcia) en els penals hagués pogut remeiar.

I així posa cercle a la porteria llevantina, i Raquel amb un servei de cantonada molt tancat obliga a lluir-se a Mariajo, enviant amb la punta dels dits a còrner. Pugen les torres a rematar, inclòs Marta Torrejón cercant el miracle, el de Coro, el de Jônatas...

Altre pilota centrada amb molt perill però Maider molt segura rebutja de nou a còrner en una situació angoixant quan ja per ocasions hagués pogut sentenciar el Llevant. Mariajo s’avança a Cubí en el servei de cantonada i amb el xut molt malament de Noemí als núvols, passa el moment de angoixa i la final comença ja irreversiblement a volar cap a la capital del Túria.

Cruel final
Els quatre minuts d’afegit, un suplici; un Espanyol que molt avançat, a la desesperada, sense pogué arribar en condicions a la meta ben defensada del Llevant, i amb molts espais per acabar de sentenciar l’encontre, sentència que arriba quan al quart minut del afegit Anne es complica i bé la vida en comptes d’allunyar fort la pilota, i Recarte que havia sortit per la lesionada Laura, li roba la cartera i fa el tercer. Manera trista d’acabar una final en la que l’expulsió ha estat determinant però que a honor de ser justos dir que el Levante UDF ha estat millor, superior en moltes fases del joc, amb molta més fortalesa tan física com mental, i amb la superioritat que feia que el pensar en pogué fer-li un gol era més una utopia que altre cosa.

Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristina Prieto, Ane Bergara, Marta Torrejón, Míriam Díeguez, Olga Moreno, Lara Rabal, Carol Miranda (Marta Cubí, m. 46), Raquel Cabezón, Noemí Rubio, Adriana Martín , i Sara Serna.

Levante UDF: Maria José Pons, Marina Nohalez, Maider Castillo, Sonia Prim, Ruth García, Sandra Vilanova, Josefa Crespo (Barbara Lobo, m. 73), Rosa Castillo, Laura del Río (recarte 87), Sara Monforte i Mari Paz Vilas (Mariví Simó m. 93)

Àrbitre: Enrique Ortíz Blanco, auxiliat en bandes per Ignacio Rubio Palomino i José Luis Martín Castro. Rubén Piña García va exercir de quart àrbitre. Tots del col·legi madrileny. Van donar un exemple d’incongruència a l’hora de mesurar a un equip i a l’altre en quan al joc dur. La primera targeta del matx, va ser vermella per Olga Moreno, m. 59, quan havia permès en moltes jugades entrades fortes sense cap tipus d’amonestació. En la mateixa jugada va expulsar a Santy Fernández, que a bon segur li diria de tot en veure l’actitud arbitral. Va mostrar una sola targeta groga al minut 82 a Sonia.

Gols; 1-0 Adriana, m. 3, 1-1 Mari Paz, m. 24, 1-2 Mari Paz, m. 37, 1-3 Recarte (94’)

Incidències; Camp García de la Mata, dins el compleix esportiu de Parque Sant Juan Bautista. Madrid. La RFEF continua una temporada més demostrant el seu poc interès en el futbol femení. Entre les personalitats presents, Antonio Martín, Fina Torres i Jaume Martínez, a més del cos tècnic del femení B. S’ha de fer notar la presència del president del Puebla, senyor José Luis Rodriguez Campos. Presència de membres de Radio Marca encapçalats per Pep Sales, així com l’equip de TV3 encapçalat per Jordi Sunyer, en unes condicions totalment inacceptables per una final, sense cabines, amb una calor horrible, i amb una tribuna coberta que era un forn per el material que filtrava la escalfor.

A més cal dir, que en aquest calvari viscut, ahir l’Espanyol va veure com tot una odissea aèria culminava amb “l’extraviï” de les equipacions de les noies. Imatge surrealista, que va fer demorar l’encontre una hora i mitja, i posar l’ai en el cos de totes aquelles persones que ja tenien bitllets d’avió o de tren per una hora determinada. Al final, un cop més SM la Reina, absent, Villar absent... Per no ser menys.
Presència d’espanyolistes i levantinistes en l’única grada existent, amb major nombre d’aquests darrers, ja que a la major proximitat dels valencians, cal afegir que el Levante UDF va posar autocars totalment gratuïts.