"LLEVANTADA".

El fort vent va tombar les banquetes...

Allò que el vent s’endugué. (0-5)

No es fàcil per qui us parla fer aquesta crònica. Hagués preferit passar per alt l’encontre i no parlar-ne del tema com si tan sols fos un accident dels que a vegades al mon del futbol succeeix, sense que afecti al desenvolupament de la trajectòria o la moral d’un equip; però no... Aquest 0-5 es la culminació d’una errada ja de principi en aquest projecte fallit que ha estat la temporada 2007/08.

Malgrat tot, cal seguir lluitant, per que tot i que ja es pràcticament impossible assolir les dues primeres places (el títol ja es impossible, no ens enganyem i el segon lloc gairebé igual), encara es pot ser tercer, i per que si es cau en el desànim i la desmotivació encara es poden tenir problemes amb una sèrie d’equips que aspiren a quedar entre el quart i el vuitè lloc.

Miratge
Sortia l’equip amb ganes per dedicar-li la victòria a Adriana Martín. Ja al primer minut un servei de cantonada tret per Noemí Rubio, era pentinat per Carol i la pilota es passejava davant Marta Torrejón i demés jugadores sense que ningú encertés a tocar l’esfèrica.

Al minut 18, Sandra Vilanova dona el primer avis seriós, al xutar fregant el travesser.
En tots aquests minuts una cosa quedava clara; malgrat l’impuls inicial, l’Espanyol esperava darrera, el Levante controlava el joc, i les blanc i blaves es conformaven a sortir a la contra, disposició tàctica que ja no feia pensar en res bo.

Rosa Castillo fa el primer
Encara ens preguntem com se li va pogué escapar al control aquella pilota a Marina en el llançament de Rosa. Tampoc es qüestió d’incidir en l’actuació molt nerviosa de la portera ex blaugrana per que tots tenim clar (o al menys crec que ho tenim clar) que no per una jugada desgraciada se’n pot venir avall un equip de la categoria del RCD Espanyol femení.

L’Espanyol va tenir un parell d’ocasions per empatar
La més clara obra de Sara, que va rematar alt amb el cap, una centrada de Noemí, i la segona va ser una jugada en la que Carol va obrir a Natalia que va pujar, va arribar fins a la línia de fons, però allà va quedar palès que lo seu es defensar i no atacar i la culminació de la jugada no va ser la més idònia.

S’acaba l’Espanyol
El Llevant posa la directa: Primer un xut creuat que passa lliscant el pal, segon un xut de Raquel que no arriba per molt poc Rosa a rematar, i a la tercera la sentència del partit.

Per que aquest Levante amb dos gols al seu favor ja es molt difícil aixecar-li un partit; quan Marina rebutja en curt i deixa la pilota morta per que Raquel l’afuselli, un ja té la consciència que l' encontre s’havia acabat ja.

La pilota estavellada per Rosa al travesser és el pròleg del que serà ja tercer gol granota en el que Laura del Rio (ara ja, sense l’oposició d’Adriana) deixarà constància en aquests moments de ser potser la millor davantera espanyola.

La segona part, es consuma la decepció.
Començava de la pitjor manera; la catalana Sandra Vilanova mullava fent el quart gol en altre jugada embolicada en la que la defensa no encerta a rebutjar i sobre la zona del punt de penal, la mig centre granota no perdona fent el quart.

El fort vent, gairebé huracanat, es converteix en protagonista augmentant fins a extrems que ja dificulten el joc. Seria molt fàcil dir que aquest va perjudicar a les blanc i blaves...Però fins a quins extrems es pot fer tal asseveració? Precisament, quan amb més força bufava el vent, coincidí amb l’estona en la que l’Espanyol va jugar amb més criteri (malgrat fos per que el Llevant va baixar el peu de l’accelerador amb 0-4).

És en aquest interval quan Noemí té en un llançament de falta massa creuat, l’ocasió de insinuar cert perill, i quan Sara Serna es objecte d’un penal molt clar de Mariajo, la portera catalana del conjunt granota, que el col·legiat incomprensiblement no assenyala.

Tampoc hagués suposat rés cara al marcador un hipotètic 1-4, però així ho vaig veure i així ho explico fent honor al que va passar. Inclòs potser hagués donat ales, i haguessin escurçat distàncies, mai se sap, però no passa per ser una anècdota en el transcórrer del partit.
Noemí ho torna a intentar, però un cop més l’esfèrica surt massa creuada.

El cinquè de Guru liquida ja el matx
Es consuma la tragèdia esportiva d’un equip que mai havia perdut per 0-5 a la Ciutat Esportiva en la Superlliga femenina. El resultat no deixa dubtes. Les pròpies jugadores demostren cada dia que son elles mateixes les que tot i posar-li tota la voluntat del mon, no creuen ja en elles mateixes.

El rostre d’Antonio Martín, en la lateral en mig del huracanat vent, seré i reflexiu, però conscient al mateix temps, que aquest no és el desenllaç del projecte que tenia reservat per el mateix, ho deia tot.

L’opinió de la majoria dels espectadors fidels al RCD Espanyol que assisteixen cada jornada a TOTS els encontres dels més importants equips espanyolistes no deixa lloc a cap tipus de dubtes (pròximament veureu una enquesta sobre diversos temes de l’actualitat espanyolista prèvia a l’encontre aquest i per tant amb opinions en res influïdes per aquest resultat).

I com no, es va notar l’absència d’Adriana Martín... És així i no es pot negar. Qualsevol persona que entengui mínimament d’aquesta cosa que consisteix en donar puntades a una pilota, sap que per la qualitat, la tècnica i la classe desequilibrant de l’Adriana no pot passar inadvertida la no participació de la golejadora en el matx. Tampoc es pot predir que hagués passat amb el seu concurs en el joc, per que el Llevant tampoc ha jugat un futbol tan preciós, com per fer-se amb un triomf tan contundent si no hagués tingut la fortuna de cara en les dues jugades dels dos primers gols.

Esperem alcin el vol, per que la Superlliga continua, i es tracta de quedar el més amunt possible i deixar aquests colors en el millor lloc possible, i preparar-se moralment per la Copa de la Reina, tot i que abans cal assegurar la classificació per la mateixa.

Ha passat ja el Llevant. Tornarà la calma després de la tempestat. La Superlliga continua... Ànims noies!

Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Marina; Natalia (Ane, m. 52), Míriam, Marta Torrejón, Chola, Noemí, Lara (Vicki, m. 46), Carol, Núria (Marta Corredera, m. 46), Marta Cubí (Ana Ríos, m. 73) i Sara

Levante UD: Mariajo, María,. Sonia, Ruth, Marina, Sandra Vilanova, Raquel (Mayte, m. 75), Pepa (Montse Tomé, m. 56), Rosa Castillo, (Gurutze m. 65), Goretti, (Mari Paz, m. 69), i Laura del Rio.

Àrbitre: Corredor Pérez, del comitè català. Targeta groga a Marta Corredera. No ha assenyalat un clar penal a Sara, quan l’encontre ja estava pràcticament decidit.

Gols: 0-1 Rosa m. 21, 0-2 Raquel, m. 30, 0-3 Laura, m. 41, 0-4 Sandra, m. 48, i 0-5 Gurutze m. 74.

Incidències: Partit disputat en el camp tercer de Sadrià. Es va guardar un minut de silenci. Ratxes fortes de vent en la major part de l’encontre, que inclòs en el descans va tombar les banquetes. Les jugadores han sortit amb samarretes dedicades a Adriana Martín que ha presenciat l’encontre. Antonio Martín veient l’encontre. Ambient totalment diferent al viscut en anteriors temporades per la nova situació i disposició del terreny de joc. L’ambient i el caliu, es trobava al camp de F 7 on l’Espanyol va apallissar al FC Barcelona en encontre de la Preferent Benjamí.

CLASSIFICACIÓ SUPERLLIGA FEMENINA, jornada 11ena.

CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1 LEVANTE UDF	11	31	10	1	0	28	4
2 RAYO VALLECANO	11	28	9	1	1	36	12
3 ATHLETIC CLUB	11	23	7	2	2	34	10
4 RCD ESPANYOL	11	19	6	1	4	28	21
5 PRAINSA T. ALCAINE	11	19	6	1	4	17	19
6 CF PUEBLA	11	14	4	2	5	22	23
7 AD TORREJÓN CF	11	14	4	2	5	19	20
8 UE L'ESTARTIT	11	14	4	2	5	15	16
9 AT. MADRID FÉMINAS	11	14	4	2	5	14	20
10 SPORTING HUELVA	11	13	4	1	6	12	14
11 COLEGIO ALEMÁN	11	11	3	2	6	14	20
12 REAL SOCIEDAD	11	10	3	1	7	7	25
13 OVIEDO MODERNO	11	8	2	2	7	11	27
14 HÍSPALIS SEVILLA	11	3	1	0	10	8	34