DOS CLUBS I UN DESTÍ. (COMENTARI).

La polèmica de l’atletisme.

He dubtat molt i molt si entrar en aquest tema o no, estimats lectors; aquest assumpte fa més de mes i mig que en dona voltes al cap si tinc que opinar o no i que és el que perjudica menys al futur del atletisme perico i al propi RCDE per extensió.

Primer de tot, dir que no m’amagaré de dir que m’uneix una relació d’amistat amb el senyor Joan Calero, sorgida de molts dies veient-nos a la Ciutat Esportiva (per desgràcia amb molta altre gent de l’Espanyol no es tan fàcil, ja que no hi van assíduament i molta gent encara no ha possat els peus a Sadrià).

Del tema de la recuperació de les seccions i el seu projecte no sol allà si no també sortint de Sadrià, pel metro, n'em parlat més d’una vegada, ell ha exposat sempre les seves idees, projectes, intencions. Amb el senyor Tomás Barris, tot i que la relació no es freqüent per motius obvis, si que he parlat quatre o cinc vegades que me’n recordi amb ell, tant a la presentació de la temporada passada com en diferents curses a les que el lloc i el temps m’han permès accedir. Puc dir que no tinc per tant, rés en contra de cap dels dos personatges; es més cadascú em mereix el màxim dels respectes: Un per la seva trajectòria esportiva i l’altre com infatigable soci de a peu, dels que sempre veureu a la Ciutat Esportiva.

Altre cosa és el tema que ens ocupa; no penso opinar. Ho sento, crec que per diferents motius no dec de fer-ho. Però em limitaré ha exposar el problema de la manera més equànimement possible.

A la Cursa de San Silvestre, vaig tenir coneixement del tema (31/12/07), tot i que vaig creure millor que qualsevol cosa que suposi una fractura social dins del nostre club, millor que surti a la llum pública en altres mitjans, millor que el missatger sigui altre. En part, a més, per que també necessitava saber-ne l’altre versió dels fets; no només una part, un punt de vista del problema, i aquest ha trigat molt en pronunciar-se oficialment.

El RCD Espanyol, i el seu president al capdavant, fa temps que n’esta fart del sr. Joan Calero; els hi espanta el tema de les seccions, com sempre ha estat així. Solament quan es va assegurar el degut finançament (per membres de l’oposició a Dani, els germans Masot i Claudi Biern) i amb unes condicions pràcticament indignes que tots suposo ja coneixeu (només portar l’escut a la samarreta, no pogué utilitzar el nom, etc..) es va accedir a la proposta.

Però l’AEBIB, no sol és un nom. Dins del Grup d’Esports Blanc i Blau, es una Plataforma Pro-Seccions, és un projecte. En els seus estatuts figura la intenció de promoure, i recuperar les seccions històriques del RCDE. A més, el seu president, ha continuat lluitant i reclamant (per mitjans adequats o no, encertadament o no, aquí cadascú pot tenir la seva opinió) aquests postulats. Va arribar a un punt culminant quan a Sadrià, tots dos presidents es van trobar un migdia de diumenge a la nostra Ciutat Esportiva. D’aquella situació vaig ser protagonista indirecte, ja que la fotografia que em va demanar el senyor Calero reivindicant les seccions la vaig fer i publicar jo.

Era una petició, una reclamació, i el que vaig fer va ser recollir aquell moment. Igual que hagués fet si algú reclama que s’acabi d’arreglar d’una vegada certes zones de Sadrià abans que algú acabi fent-se mal i el club tingui problemes, o que algú solucioni els problemes en els serveis de Sadrià, que ja estic tip que a mi em vinguin a expressar queixes per que les exterioritzi, quan son problemes aliens a la meva responsabilitat. Son d’aquells moments que si vas amb una camera, tens que fer aquella fotografia. No pots pensar en si això generarà conseqüències, i si la pell del president es tan fina, després que n’hagi aguantat de molt més grosses i més injustes que aquesta.

Posteriorment Tomás Barris, marxa a Madrid, crea i registra a la Federació Espanyola d'Atletisme, un nou club. El nom exacte, importa ben poc. Acabarà amb Blanc i Blau i començaria per altres paraules per diferenciar-se de l'existent. Amb gent de l'atletisme històric del RCDE i gent que conèix el tema i amb un entendiment còrdial amb els dirigents del club espanyolista, com ens diu Barris.

El tema es trencar amb el “pro - seccions” que en certa mida hipotèca l'assumpció de l'atletisme per part del RCDE, i canviar de president ja que Joan Calero no té pensat signar el trapàs al nou equip de totes les fitxes dels atletes, ni deixar el càrrec (al menys segons lo expressat per ell mateix, actualment), per que no veu els motius per la creació del nou equip després de l'èxit esportiu i social de l'AEBIB, si no és per fer-lo fora a ell, segons el seu punt de vista.

S’assegura des de l’altre banda, que tenen el suport institucional del RCDE per que en Cornellà-Prat s’integri com a secció oficial del club. Per aquest projecte, Tomás Barris té un grup de més d’una dotzena de ex atletes pericos encapçalat per qui també va ser atleta del RCDE, Josep Quesada.

Altre historia serà el que facin els patrocinadors i els atletes ; ja que quan acabi la temporada els atletes hauran de decidir el seu futur. Sempre i quan no es dissolgui l’actual AEBiB, i s’acabin tots integrant definitivament en el nou projecte.

Han sortit altres consideracions, de les que he escoltat personalment a ambdós personatges dir-ne la seva, i em perdonareu que no faci esment, d’ordre pressupostari, emoluments i despeses. Que cadascú tingui la seva opinió. No vull entrar en temes que deixen de ser estrictament esportius, i voregen ja el temes personals.

Només per acabar diré que per qui no sàpiga del tema i vulgui fer-se una idea per si mateix, us prego que llegiu atentament les dues opinions, les dues versions dels esdeveniments:

A la web oficial del RCDE, entrevista a Tomás Barris :

A la web del diari espanyolista per excel·lència, el Blanc i Blau, resposta de Joan Calero:


Sempre som pocs i mal avinguts... Trist destí, aquest, el del nostre club.