L’ESPANYOL CAMPIÓ DEL XXXVè CIUTAT DE BARCELONA
RCD ESPANYOL: 1 -UDINESE CALCIO: 0
Triomf que no allunya els dubtes entre l’aficióEl RCD Espanyol s’ha adjudicat el Torneig Ciutat de Barcelona davant el Udinese Calcio gràcies a un gol aconseguit per Roman en el minut set de partit. Tot i que la primera part ha estat bastant acceptable, continuen existint masses dubtes entorn l’equip a falta de només una setmana per començar la lliga.
En primer lloc, dir que Albert Riera no ha estat entre els convocats per l’encontre, fet que encara dispara més els remors d’una venda ja imminent. Esperem que el Consell d’Admón. del RCDE sàpiga el que fa, i les quantitats siguin mínimament decents, ja que substituir a aquestes alçades a l’únic extrem nat que té de qualitat la plantilla i més tenint en compta l’escassetat d’esquerrans amb contrastada solvència en el mercat, faltant només una setmana, és missió gairebé impossible per la secretaria tècnica a menys, torno a dir, que la quantitat rebuda valgui la pena.
Incògnita de saber que passarà si algun club executa la clàusula del medalla d’or als JJ.OO. Pablo Zabaleta, o si el Benfica arriba d’una manera o d’altre als dotze famosos milions d’euros que el club demana. Pot quedar desmantellada la plantilla pel que fa referència als seus puntals bàsics.
Si a això afegim que l’afició majoritàriament no oblida la segona volta de l’anterior campionat i que els fitxatges no han estat lo il•lusionants que molts esperaven cara al trasllat al nou estadi, i una pretemporada bastant fluixa en quant a joc i resultats (encara que això no sigui sinònim del que pugui passar posteriorment, ja que en aquests partits s’aprofita per fer proves i donar minuts a tothom), no és d’extranyar que no hagi pujat de manera massiva a l’Estadi i que tampoc hagi tirat coets pel triomf.
Son moments d’espera: Desitjarem que no es facin disbarats sense solució en aquesta setmana abans de que es tanqui el període de fitxatges, i que Bartolomé Márquez continuí polint l’equip fins que pugui disposar d’un bon onze amb ganes, amb forma física adequada i amb el pas dels encontres, compenetrat. El problema, és que en el futbol, la paciència no existeix. Per això, la importància de començar bé el primer partit, que sempre es resisteix, cobra en aquest cas vital importància.
Primer temps acceptable
Se li han posat molt bé les coses al conjunt espanyolista quan una falta rebutjada per la defensa italiana ha estat empalmada per Roman amb un tret des de fora de l’àrea, ajustat al pal esquer de la porteria defensada per Handanovic, que ha vist com l’esfèrica s’allunyava dins la porteria fent inútil la seva estirada.
Hagués pogut deixar el partit gairebé sentenciat el conjunt de Márquez si Raul Tamudo no hagués errat clamorosament davant porta en una jugada en la que la passada a l’esquerra de Luis García no ha estat aprofitada pel capità perico.
La rèplica ha estat a càrrec de Morero, qui en semi errada i lliure de marca, ha rematat un servei de cantonada i la pilota s’ha marxat fregant el travesser.
La primera pilota a porta dels italians ha estat un remat de cap fluix que Kameni (molt segur avui) no ha tingut problemes per aturar.
Una bona passada de Ivan a l’espai, ha comptat amb Valdo que ha arribat forçat posant la punta de la bota però Handanovic s’ha llençat cobrint l’angle i rebutjant.
Els puntes espanyolistes s’han anat intercanviant posicions durant el primer temps: Tamudo en moltes estones ha caigut a banda esquerra, quedant Luis en el centre , mentre que en les acaballes del primer temps, Valdo ha passat a banda esquerra.
De la Peña ha intentat una vaselina en jugada individual en la frontal, però la seva rematada s’ha quedat curta.
Di Natalie té una gran ocasió, quan al minut 45’, remata a l’exterior de la xarxa.
Segona part molt ensopida: Els suplents tornen a decebre
El partit ha anat de més a menys: A mida que s’han anat produint canvis, i han anat marxant els home de més classe, l’equip ha acusat un cert desgavell que només al darrer quart d’hora, els pericos han tornat a tenir la pilota però sense cap tipus de profunditat i adormint el partit i als espectadors.
Moisés al minut 50 ha rematat i l’efecte òptic ha enganyat a bastant públic que cantava el segon al veure el remat de cap del migcentre perico ajustat a la xarxa exterior.
Ocasions pels italians
Kameni s’ha lluït tocant amb la punta dels dits un llançament directe de D’Agostino i enviant la pilota a còrner. L’Espanyol ha començat a fer aigües en defensa, sobre tot per el cantó dret, on Chica ha estat molt desafortunat; (Beranger a l’esquerra ha estat molt segur tot l’encontre i està sorprenent per la seva fortalesa com a defensor i s’ha sumat poc a l’atac però quan ho ha fet, ha sigut amb garanties).
Precisament el francès ha salvat l’empat al evitar el remat d’un davanter italià en clara jugada de gol. Un lliure directe a càrrec de Pepe, portava camí de l’empat, però en darrer terme, Kameni providencial ho evita llençant-se a la dreta desviant la pilota a còrner. El mateix jugador del conjunt italià ho torna a provar i aquest cop, en dos temps, el camerunès es fa amb la pilota.
Rufete erra el que podia ser segon dels pericos
A falta de deu minuts per cloure el partit, Rufete s’ha fet amb una pilota rebotada i tot sol es marxa cap a porta encarant al meta italià i quan semblava el més fàcil el gol, estavella la pilota al seu cos, malbaratant l’ocasió.
La fortuna s’ha aliat amb els espanyolistes quan a falta de cinc minuts, D’Agostino ha rematat un tret creuat i fort que s’ha estavellat al travesser de la porteria perica.
Diferents xuts de Rufete , Coro i Lola, han acabat sense premi, i s’ha arribat als a la fi de l’encontre amb el resultat establert per Roman d’1-0.
El partit en sí, ni és per l’optimisme desmesurat ni es poden treure conclusions excessivament negatives del mateix. El problema arriba quan es emmarca dins una trajectòria, dins un col•lectiu amb uns defectes i unes mancances no corregides encara, i amb una limitació en quant a qualitat d’una banqueta que amb un campionat tant dur i llarg té que estar preparada per substituir als homes que formin part de l’onze habitual. I aquí venen els problemes...
Com també certes errades defensives, i la dificultat per aplicar el sistema que el tècnic vol, per falta de qualitat tècnica en molts dels homes que disposa, fet que fa que les estadístiques de possessió gairebé sempre siguin desfavorables al conjunt espanyolista encara jugant amb equips teòricament inferiors com s’ha vist a Holanda sense anar més lluny.
Ara, comença lo important. Darrera queden les proves en els amistosos. Ara, només els resultats i el temps marcaran el futur i esperem que l’equip amb victòries agafi la confiança suficient i recuperi el crèdit d’aquell equip que va ser subcampió d’Europa i tercer a mitja lliga: Es clar, sempre i quan els moviments de jugadors que es preveu hi hagin aquesta setmana, s’encertin...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni; Sergio Sánchez, Jarque, Lacruz, Beranger; Moisés, Román, De la Peña, Valdo, Luis García i Tamudo.
Chica, Ángel i Callejón al minut 58 han sortit en el lloc de Sergio Sánchez, De la Peña i Tamudo respectivament. Lola, Rufete i Coro han substituït en el minut 67 a Román, Valdo i Luis García respectivament. En el 72, Oscar Sielva surt en el lloc de Moisés.
Udinese Calcio: Handanovic, Nef, Morero, Lokjovic, Motta, Obodo, Inler, Sánchez, Tissone, Floro i Di Natale.
En el minut 46, Ferroneti, Quagliarella, D’Agostino, Isla, Pasquale i Pepe, en el lloc de, Ljukovic, Motta, Floro, Di Natale, Obodo, i Tissone. En el 66, Basta substitueix a Inler i Ighalo a Nef en el minut 88.
Àrbitre: Álvarez Izquierdo, del comitè català. Ha mostrat targetes a Beranger, m. 36, Ivan de la Peña, m. 42, Moisés, m. 55, per part local i a Di Natale, m. 39, Pepe, m.81
Gol: 1-0: Román Martínez, m . 7
Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. XXXVena. Edició del Torneig Ciutat de Barcelona, XIIIè Memorial Fernando Lara. 9550 espectadors en un encontre que ha estat retransmès en directe pel CANAL-33 de Televisió de Catalunya. S’ha guardat un minut de silenci previ a la disputa de la final, en memòria de les baixes en l’accident de l’avió a Barajas.
Tercer torneig Ciutat de Barcelona consecutiu, que s’adjudica el conjunt espanyolista.
En primer lloc, dir que Albert Riera no ha estat entre els convocats per l’encontre, fet que encara dispara més els remors d’una venda ja imminent. Esperem que el Consell d’Admón. del RCDE sàpiga el que fa, i les quantitats siguin mínimament decents, ja que substituir a aquestes alçades a l’únic extrem nat que té de qualitat la plantilla i més tenint en compta l’escassetat d’esquerrans amb contrastada solvència en el mercat, faltant només una setmana, és missió gairebé impossible per la secretaria tècnica a menys, torno a dir, que la quantitat rebuda valgui la pena.
Incògnita de saber que passarà si algun club executa la clàusula del medalla d’or als JJ.OO. Pablo Zabaleta, o si el Benfica arriba d’una manera o d’altre als dotze famosos milions d’euros que el club demana. Pot quedar desmantellada la plantilla pel que fa referència als seus puntals bàsics.
Si a això afegim que l’afició majoritàriament no oblida la segona volta de l’anterior campionat i que els fitxatges no han estat lo il•lusionants que molts esperaven cara al trasllat al nou estadi, i una pretemporada bastant fluixa en quant a joc i resultats (encara que això no sigui sinònim del que pugui passar posteriorment, ja que en aquests partits s’aprofita per fer proves i donar minuts a tothom), no és d’extranyar que no hagi pujat de manera massiva a l’Estadi i que tampoc hagi tirat coets pel triomf.
Son moments d’espera: Desitjarem que no es facin disbarats sense solució en aquesta setmana abans de que es tanqui el període de fitxatges, i que Bartolomé Márquez continuí polint l’equip fins que pugui disposar d’un bon onze amb ganes, amb forma física adequada i amb el pas dels encontres, compenetrat. El problema, és que en el futbol, la paciència no existeix. Per això, la importància de començar bé el primer partit, que sempre es resisteix, cobra en aquest cas vital importància.
Primer temps acceptable
Se li han posat molt bé les coses al conjunt espanyolista quan una falta rebutjada per la defensa italiana ha estat empalmada per Roman amb un tret des de fora de l’àrea, ajustat al pal esquer de la porteria defensada per Handanovic, que ha vist com l’esfèrica s’allunyava dins la porteria fent inútil la seva estirada.
Hagués pogut deixar el partit gairebé sentenciat el conjunt de Márquez si Raul Tamudo no hagués errat clamorosament davant porta en una jugada en la que la passada a l’esquerra de Luis García no ha estat aprofitada pel capità perico.
La rèplica ha estat a càrrec de Morero, qui en semi errada i lliure de marca, ha rematat un servei de cantonada i la pilota s’ha marxat fregant el travesser.
La primera pilota a porta dels italians ha estat un remat de cap fluix que Kameni (molt segur avui) no ha tingut problemes per aturar.
Una bona passada de Ivan a l’espai, ha comptat amb Valdo que ha arribat forçat posant la punta de la bota però Handanovic s’ha llençat cobrint l’angle i rebutjant.
Els puntes espanyolistes s’han anat intercanviant posicions durant el primer temps: Tamudo en moltes estones ha caigut a banda esquerra, quedant Luis en el centre , mentre que en les acaballes del primer temps, Valdo ha passat a banda esquerra.
De la Peña ha intentat una vaselina en jugada individual en la frontal, però la seva rematada s’ha quedat curta.
Di Natalie té una gran ocasió, quan al minut 45’, remata a l’exterior de la xarxa.
Segona part molt ensopida: Els suplents tornen a decebre
El partit ha anat de més a menys: A mida que s’han anat produint canvis, i han anat marxant els home de més classe, l’equip ha acusat un cert desgavell que només al darrer quart d’hora, els pericos han tornat a tenir la pilota però sense cap tipus de profunditat i adormint el partit i als espectadors.
Moisés al minut 50 ha rematat i l’efecte òptic ha enganyat a bastant públic que cantava el segon al veure el remat de cap del migcentre perico ajustat a la xarxa exterior.
Ocasions pels italians
Kameni s’ha lluït tocant amb la punta dels dits un llançament directe de D’Agostino i enviant la pilota a còrner. L’Espanyol ha començat a fer aigües en defensa, sobre tot per el cantó dret, on Chica ha estat molt desafortunat; (Beranger a l’esquerra ha estat molt segur tot l’encontre i està sorprenent per la seva fortalesa com a defensor i s’ha sumat poc a l’atac però quan ho ha fet, ha sigut amb garanties).
Precisament el francès ha salvat l’empat al evitar el remat d’un davanter italià en clara jugada de gol. Un lliure directe a càrrec de Pepe, portava camí de l’empat, però en darrer terme, Kameni providencial ho evita llençant-se a la dreta desviant la pilota a còrner. El mateix jugador del conjunt italià ho torna a provar i aquest cop, en dos temps, el camerunès es fa amb la pilota.
Rufete erra el que podia ser segon dels pericos
A falta de deu minuts per cloure el partit, Rufete s’ha fet amb una pilota rebotada i tot sol es marxa cap a porta encarant al meta italià i quan semblava el més fàcil el gol, estavella la pilota al seu cos, malbaratant l’ocasió.
La fortuna s’ha aliat amb els espanyolistes quan a falta de cinc minuts, D’Agostino ha rematat un tret creuat i fort que s’ha estavellat al travesser de la porteria perica.
Diferents xuts de Rufete , Coro i Lola, han acabat sense premi, i s’ha arribat als a la fi de l’encontre amb el resultat establert per Roman d’1-0.
El partit en sí, ni és per l’optimisme desmesurat ni es poden treure conclusions excessivament negatives del mateix. El problema arriba quan es emmarca dins una trajectòria, dins un col•lectiu amb uns defectes i unes mancances no corregides encara, i amb una limitació en quant a qualitat d’una banqueta que amb un campionat tant dur i llarg té que estar preparada per substituir als homes que formin part de l’onze habitual. I aquí venen els problemes...
Com també certes errades defensives, i la dificultat per aplicar el sistema que el tècnic vol, per falta de qualitat tècnica en molts dels homes que disposa, fet que fa que les estadístiques de possessió gairebé sempre siguin desfavorables al conjunt espanyolista encara jugant amb equips teòricament inferiors com s’ha vist a Holanda sense anar més lluny.
Ara, comença lo important. Darrera queden les proves en els amistosos. Ara, només els resultats i el temps marcaran el futur i esperem que l’equip amb victòries agafi la confiança suficient i recuperi el crèdit d’aquell equip que va ser subcampió d’Europa i tercer a mitja lliga: Es clar, sempre i quan els moviments de jugadors que es preveu hi hagin aquesta setmana, s’encertin...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni; Sergio Sánchez, Jarque, Lacruz, Beranger; Moisés, Román, De la Peña, Valdo, Luis García i Tamudo.
Chica, Ángel i Callejón al minut 58 han sortit en el lloc de Sergio Sánchez, De la Peña i Tamudo respectivament. Lola, Rufete i Coro han substituït en el minut 67 a Román, Valdo i Luis García respectivament. En el 72, Oscar Sielva surt en el lloc de Moisés.
Udinese Calcio: Handanovic, Nef, Morero, Lokjovic, Motta, Obodo, Inler, Sánchez, Tissone, Floro i Di Natale.
En el minut 46, Ferroneti, Quagliarella, D’Agostino, Isla, Pasquale i Pepe, en el lloc de, Ljukovic, Motta, Floro, Di Natale, Obodo, i Tissone. En el 66, Basta substitueix a Inler i Ighalo a Nef en el minut 88.
Àrbitre: Álvarez Izquierdo, del comitè català. Ha mostrat targetes a Beranger, m. 36, Ivan de la Peña, m. 42, Moisés, m. 55, per part local i a Di Natale, m. 39, Pepe, m.81
Gol: 1-0: Román Martínez, m . 7
Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. XXXVena. Edició del Torneig Ciutat de Barcelona, XIIIè Memorial Fernando Lara. 9550 espectadors en un encontre que ha estat retransmès en directe pel CANAL-33 de Televisió de Catalunya. S’ha guardat un minut de silenci previ a la disputa de la final, en memòria de les baixes en l’accident de l’avió a Barajas.
Tercer torneig Ciutat de Barcelona consecutiu, que s’adjudica el conjunt espanyolista.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada