A L'ESPANYOL SE LI ESCAPA L'EMPATEN EL DARRER QUART D'HORA

L'ESPANYOL "B" NO POT SUPERAR L'ENTRAMAT DEFENSIU DEL SPORTING MAHONES (0-0). EL FEMENÍ PERD L'HEGEMONIA A LA COPA CATALUNYA EN SER DERROTAT A LA TANDA DE PENALS.

Athletic Club: 1 – RCD Espanyol: 0

Difícil se’n fa pogué parlar d’aquesta derrota, (primer encontre oficial del RCD Espanyol de la temporada i primer després de la desaparició de Dani Jarque). Difícil entre altres coses, per que amb la càrrega d’emotivitat que encara avui tots veiem i sentim, a més, el patètic embolic de les televisions ha fet que com a molts, no hagi pogut veure l’encontre, en condicions normals per la petita pantalla.

A ser sincers, he vist la segona part gairebé sencera, a través de la xarxa de xarxes que és internet, i amb totes les dificultats que això comporta. Deixaré anar unes pobres (per l’esmentada falta de visió de l’encontre) impressions del mateix, sent afirmacions que tampoc es poden agafar al cent per cent com veritats absolutes ni tan sols de qui escriu aquestes línies; sol com sensacions més que opinions personals del poc que he vist.

Primer, m’ha semblat veure (al segon temps), un equip molt cansat; físicament és evident. Aquest grup al marge del trauma psicològic (això ja no sé si ha influït o no, malgrat que tots som persones i s’ha de notar), no ha fet una pretemporada normal. Ha disputat cinc encontres en el que tan sols dos amb equips de primera divisió. Davant, l’Athletic, el que més partits; es clar, que en cas contrari potser ara estaríem dient que l’equip estava cansat per l’esforç realitzat amb la disputa de tants partits...

El que és evident és que jugadors com Verdú, Nakamura, Iván Alonso o el propi Tamudo, no se’ls ha vist (o sentit) amb la mateixa frescor en el primer temps que en el segon. Potser, el tècnic hauria d’haver mogut banqueta molt abans. En el segon temps tan sols un tret a porta i en l’afegit. Molt pobre bagatge.

L’altre tema preocupant és la defensa. La lesió de David García (molt criticat sempre en aquest club per les seves limitacions, però es un noi que és molt regular i bastant segur), empitjora més les coses. “L’argentinització” de la cobertura espanyolista ja és de per sí, quelcom preocupant. Diferent és el cas de Nico Pareja, que venia del futbol europeu, malgrat fos de la feble lliga belga, del club Anderlecht. Els nous necessiten adaptació i conjunció. I la lliga no ofereix temps de marge. Ens ve el Madrid, i les presses no son bones conselleres. Demà pot ser un dia molt llarg... Al menys, ho diu el representant de Raul Tamudo...

Crec que Kameni ha estat potser el millor jugador del matx per part espanyolista, ja que el primer temps de Verdú no ha tingut continuïtat. Gorka per la seva banda no s’ha hagut d’esforçar pràcticament, cosa simptomàtica de qui ha merescut més el triomf.

San Mamés, tampoc es feu fàcil per l’Espanyol ni per cap equip... Per tant, haurem de donar temps al temps, recolzar l’equip i als seus tècnics, esperant mica a mica, el grup vagi recobrant la forma física al temps que s’allunya en el temps aquell desgraciat 8 d’Agost en la memòria del col•lectiu. Paciència, de pitjors n’hem sortit. I si ve algun reforç demà, molt millor. Però que millori el que hi ha, i encara que no sigui d’Argentina...


Fitxa Tècnica:
Athletic Club: Iraizoz, Toquero, Ustaritz, Amorebieta, F. Llorente, Iraola, Gurpegui, Castillo, Javi Martínez, Muniain, i De Marcos.
Substitucions: Susaeta per De Marcos, m. 53; Yeste per Toquero, m. 87; Gabilondo per Muniain, m. 89.

RCD Espanyol: Kameni, Pillud, Pareja, Roncaglia, David García; Moisés, Verdú; Luis García, Nakamura, Ivan Alonso, i Tamudo.
Substitucions: Chica per David García, m. 61; Ben Sahar per Tamudo, m.76; Callejón per Ivan Alonso, m. 87.

Gol: 1-0: Toquero, m. 78

Àrbitre: Carlos Clos Gómez, del col•legi aragonès. Ha mostrat targetes grogues a Amorebieta (m. 10), Susaeta, (m. 70) per part bilbaïna, i a Roncaglia (m. 31), David García (m. 42), Nakamura, (m. 54), Verdú (m. 62), Moisés (m. 69) i Luis García (m. 86).

Incidències: Estadi de San Mamés, Bilbao.