diumenge, 7 de novembre del 2010

UN ESPANYOL DE MITJA HORA,
VENÇ I SUPERA EL MILLOR PRINCIPI COM A LOCAL DELS 30 ANYS.







RCD Espanyol: 1 – C F Málaga: 0

La cinquena
Ahir nit, el RCD Espanyol va aconseguir sumar la cinquena victòria com a local en el que portem de lliga, superant registres de fa trenta anys i igualant els de 1966 (època de Janos Kalmar) i arribant als divuit punts en les deu jornades de lliga. Ara mateix, el conjunt de Mauricio Pochettino és quart tot pendent del partit que demà disputin Sevilla i Valencia.

Del partit disputat al incòmode horari de les 22:00 hores cal citar-ne primer la presència de més de 22.000 espectadors, (sense trens de tornada per molta gent i sense FGC a partir de les dotze per la vaga en els Ferrocarrils de la Generalitat). Segon, que Carlos Kameni va recuperar el seu lloc a la titularitat de la porteria blanc-i-blava després de la seva lesió, i que Javi López i Didac Vilà van ser els laterals desprès de l’allau de lesionats en aquestes posicions (Mattioni, Chica, Galán, i les molèsties de David García de darrera hora). Javi Márquez tornava després de la seva lesió i formava línia mitja amb Baena davant la lesió de Duscher.

L’Espanyol va sortir amb un ritme de joc trepidant. Al primer minut de joc, quant molts espectadors encara ni s’havien assegut, Javi Márquez controla una pilota en línia de tres quarts, encara i des de trenta metres llença un fort obús que es cola superant a un sorprès Arnau per la seva esquerra, que no pot evitar que l’Espanyol marqui el gol més ràpid des que es troba al nou Estadi de Cornellà-El Prat.

L’Espanyol va continuar imposant-se movent bé i amb criteri l’esfèrica davant un Málaga que ni la ensumava. Els blanc-i-blaus van pogué marcar el segon en una preciosa jugada individual del italo-argentí Osvaldo que deixa en evidència a Weligton i a Kris, però a l’hora de definir, remata a mitja alçada rebutjant Arnau amb una gran intervenció.

Osvaldo ho va tornar a intentar amb un xut des de la frontal que es va marxar a l’esquerra. L’Espanyol arribava amb facilitat però no acabava com ja ve sent habitual, d’aprofitar-ne les ocasions que s’anaven creant. Com a mostra un botó, una paret per banda dreta entre Javi López i Luis que acaba amb la centrada del lateral andalús molt bona, i Osvaldo al primer pal remata de primera, salvant de nou el meta Arnau.
Un intent de paret entre Verdú i Osvaldo, però a la cessió d’esperó del davanter dins ja de l’àrea, no arriba Verdú un pèl lent. Altre jugada per la banda dreta de Javi López (que va fer un bon primer temps pujant la banda), passada en profunditat per Osvaldo, però el xut ras del davanter espanyolista és massa fàcil pel meta visitant. Tampoc Callejón pot batre a Arnau quan el seu llançament es perd mig metre fora ajustat al pal dret.

L’Espanyol havia posat entre les cordes al conjunt andalús, però el segon no arribava. El mateix Javi Márquez ho va tornar a provar amb un altre tret des de la frontal, però aquest cop Arnau en dos temps es fa amb la pilota.

En el darrer tram del primer temps, l’Espanyol mica a mica aixeca inconscientment el peu de l’accelerador; els malaguenys arriben per primer cop a portar perill en les acaballes del primer període amb una pilota llarga per Eliseu que supera guanyant-li l’esquena a Didac Vilà i tot sol davant Kameni, remata obligant al camerunès a lluir-se, cobrint el pal curt i rebutjant. A dos minuts del descans, de nou Eliseu supera a Didac, i amb tot a favor, xuta excessivament creuat. Baha tot sol va perdonar la vida a l’Espanyol rematant molt malament quan es trobava tot sol dins l’àrea.

El segon temps, un Espanyol de mínims. Entre que alguns jugadors es van mostrar amb excessius nervis, altres van pagar car la seva dolenta forma física al sortir de lesions i no pogué estar en les millors condicions per afrontar un segon temps al ritme frenètic de la mitja hora, i que el conjunt andalús mig mort quan l’Espanyol posava setge a la seva porteria, la ineficàcia golejadora espanyolista l’hi havia tornat a la vida, el cas és que el segon període va ser un autèntic malson pels espanyolistes que van tenir que lluitar molt per pogué endur-se els tres punts en una període ple d’errades, despropòsits, nervis i mancances.

Les primeres accions de perill van ser espanyolistes. Weligton s’avança a Verdú en una intel•ligent passada de Callejón. El còrner tret per Javi Márquez és rematat per Víctor Ruiz de cap picant a terra, però es marxa per sobre.
I prou... L’Espanyol no va controlar mai el temps del joc en el segon temps. Va buscar amb verticalitat el segon, durant-li molt poc la possessió, convertint el partit en un joc d’anades i tornades davant un Málaga que a mida que passaven els minuts s’ho anava creient. Imprecisions en les passades i nervis. Aquests també en la graderia amb l’aparició de xiulets en alguns sectors de manera minoritària de l’afició.

Kameni ja s’hagué d’emprar a fons rebutjant ja en una jugada abans d’arribar al quart d’hora. Pochettino va substituir a un Luis que no va tenir el dia; ahir ni Callejón ni Luis se’ls va veure tant participatius ja no sol en atac, si no en defensa, fet que provocar una superioritat total dels malaguenys en la parcel•la ampla donant origen a que els andalusos entressin des de darrera superant per bandes als laterals espanyolistes. Molina més tard, va substituir a un ja desgastat Javi Márquez en un intent per fer-se amb el control a la medul•lar.

El Málaga amb desplaçaments llargs buscant l’esquena dels defensors espanyolista va començar a ensenyar les dents en varies jugades i va portar a la grada la sensació que altre cop el guió de la pel•lícula seria el mateix de tants i tants partits; o sigui, patir fins el darrer instant del matx.

Baha va rematar a l’exterior de la xarxa de la porteria espanyolista. El tècnic visitant va intentar donar més força a l’atac amb la sortida de Portillo en un intent ja d’anar descaradament per l’empat mentre l’Espanyol era pressa dels seus propis temors i de les seves mancances. Quan el darrer xut d’Osvaldo (83’) culminant una jugada individual, es marxa alt i creuat (s’haurà donat compta que hi ha altres companys i que no juga sol?), tot està predestinat ja a que el patiment sigui un fet.

I només un minut després, Eliseu envia una canonada des de fora de l’àrea, al travesser de la porteria de Kameni. L’esfèrica escopida per la fusta torna al camp amb la mateixa força amb la que ha estat a punt d’acabar dins la porteria blanc-i-blava. El pitjor ja ha passat. Tres minuts d’afegit, Ivan Alonso per Osvaldo per intentar esgarrapar segons al crono i acabar de fer-li perdre les esperances al conjunt malagueny, i per fi amb el xiulet final, la grada pot respirar celebrant altre triomf (ja son cinc) en Cornellà-El Prat.


Triomf en el que ha tornat a ser decisiu l’alè del públic espanyolista ja que en masses moments del segon temps, l’Espanyol va naufragar sense rumb pel camp i amb el caliu de la grada, l’equip va treure forces d’on semblava no n’hi havia, i lluitant fins el darrer segon es va aconseguir salvar els tres punts que permeten l’equip dormir dues nits en zona Champions, a l’hora que es va fent un bon matalàs de punt en previsió de dies menys afortunats...


Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (8), Javi López (7), Forlín (6), Víctor Ruiz (8) Didac Vila (5), Baena (6), Javi Márquez (8), Verdú (6), Callejón (5), Luis García (5), i Osvaldo (6).
Substitucions: Sergio García (3) per Luis, m. 65; Manu Molina (s.q.) per Javi Márquez, m. 76; Ivan Alonso (sq) per Osvaldo, m. 90.

CF Málaga: Arnau, Jesús Gámez, Weligton, Nabil Baha, Apoño, Seba, Kris, Eliseu, Mtilga, Sandro Silva i Juanmi.
Substitucions: Owusu-Abeyie per Juanmi, m. 58; Portillo per Seba, m. 75; Edinho per Nabil Baha, m. 83.

Àrbitre: Miguel Ángel Pérez Lasa del comitè territorial basc. Va amonestar amb cartolina groga a Forlín, m. 15, Apoño, m. 52, Didac Vilà, m. 52, Eliseu, m.70.

Gol: 1-0: Javi Márquez, m. 1

Incidències: Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat. Desena jornada del campionat de lliga a Primera Divisió. 22.040 espectadors
.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola pericos/ques:
El RCD Espanyol contínua la ratxa imparable de guanyar tots els partits a casa ràpidament com ahir al Màlaga, esperem seguir així x anar a la Champions.
Fins després. Jose Carrera

Anònim ha dit...

Vistos els problemes que estem tenint per a guanyar partit com el d'ahir on l'empat no hauria estat cap injustícia, començo a témer quan comencin les visites dels més grans.
M'oloro, que la nostra actual i brillant classificació és anecdòtica i que quan comencem a deixar escapar punts de casa i comprovada la quasi nul·la capacitat de rascar punts a fora, passarem a ocupar llocs força més abaix de la taula.
PRÍNCEP

Josep Maria ha dit...

Es posible amic, però mentre s'ha d'anar sumant i fent un bon matalàs de punts per quan vinguin mal donades.
També s'ha de tenir en compte que hi ha mig equip lesionat... amb el que tenim, no podem fer res més. Amb els nanos del planter, i lesions, treure els partits amb lluita i patiment, i esperar a veure si mica a mica es curen els lesionats i veient-se a dalt, la moral juga al nostre favor. De totes maneres això no ha fet més que començar i tot pot passar.
Naturalment, no tenim ni podem exigir-nos més que el que no poguem assolir. S'ha de ser realistes, tot i que mai es pot renunciar a res tampoc.
Salutacions.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M