divendres, 7 de gener del 2011

ELIMINATS:
NO HI HA HAGUT REMUNTADA (1-1)











RCD Espanyol: 1 - Atlético de Madrid: 1


Donant la cara fins el final
L’Espanyol ha caigut eliminat en els vuitens de final de la Copa de S.M. el Rei, davant un Atlético de Madrid que aprofitant la seva primera clara ocasió de gol, ha sentenciat una eliminatòria en la que els espanyolistes necessitaven ja tres gols. Els de Pochettino han gaudit d’ocasions però un cop més s’han mostrat nuls cara a porta i un llançament directe de falta a càrrec de Luis García, ha evitat la cinquena derrota consecutiva i ha deixat la igualada en el marcador que de ben poc serveix.

La cosa ja no va començar bé quan no es va pogué guardar un minut de silenci en memòria dels que van ser jugadors espanyolistes Joan Bartolí, Marcel Domingo (porter), i el directiu César Pérez que han mort en les darreres setmanes. Els seguidor ultres del Frente Atlético instal·lats en el triangle d’un dels còrners del Prat van escridassar (els ignorants no deuen saber que Marcel també va ser jugador del seu club) i van fer que Pérez Lasa escurcés i no es guardés el minut gràcies a aquests brètols.

L’encontre va començar amb un Espanyol que ho va intentar amb un joc ràpid amb varies centrades d’un Sergio García que va sortir amb ganes però al igual que l’equip, va anar apagant-se desprès del gol matalasser. Una centrada de Didac acaba sent rematada per Álvaro de manera acrobàtica, per sobre del travesser. Una combinació entre Verdú i Sergio García molt bona acaba sent tallada per Perea llençant-se a terra tallant amb el cos en la frontal de la petita. Una caiguda dins l’àrea en els primers minuts que es va reclamar penal, i unes mans fora de l’àrea clares no assenyalades comencen a emprenyar al públic amb Pérez Lasa. L’afició espanyolista està massa sensibilitzada amb el tema arbitral i no en perdona una, però és que hi ha cada arbitratge...

El primer avís matalasser el donen als deu minuts de joc quan en mig del ímpetu espanyolista una jugada que aparentment no portava gaire perill acaba amb una passada de Reyes a Raul García que fa un llançament potent que acaba fent impacte al travesser de la porteria ahir defensada per Cristian Álvarez (al igual que tots els anteriors encontres de Copa).

L’Espanyol ho prova amb un xut de Javi Márquez per sobre el travesser. De Gea s’ha d’emprar a fons per arribar fora de l’àrea abans que Sergio García en un llarg enviament de Javi Márquez en un contracop local.

L’eliminatòria queda sentenciada al minut 24, quan una passada de Raúl García pel Kun Agüero, i aquest entre mig de Forlín i Didac amb espai per corre, controla i entrant dins l’àrea afusella a Cristian, rematant lluny del seu abast i avança als madrilenys obligant ja a tenir que anotar-ne tres. Cosa fart difícil en un equip amb tant poc gol com aquest i sense la major referència en atac, el lesionat Osvaldo.

El gol, com era lògic, refreda els ànims. Després de cinc minuts que l’equip no sembla reaccionar al cop, intenta tímidament començar a posar les bases per un intent de al menys donar-li la volta al marcador o igualar-lo. Dátolo després de rebre de Javi Márquez acaba xutant però De Gea bloca molt segur.

Però serà l’Atlético qui anirà fent-se amb el control del joc en aquest tram final del primer temps i cada cop que s’acostarà a l’àrea de Cristian, farà trontollar totes les estructures defensives dels de Pochettino. Primer serà Duscher qui sota pals amb Cristian batut al 32’, remati traient el jugador espanyolista en una acció de Reyes. Posteriorment serà Didac Vilà qui evitarà el segon gol madrileny salvant sota la mateixa línia de gol enviant a còrner l’esfèrica després que Kun Agüero hagués fet un autèntic descosit en tota la línia defensiva superant primer a Amat, desprès a Forlín, i superant a Cristian.

L’Atlético abans de marxar-se al descans va anotar el segon, però Pérez Lasa va anul·lar l’acció per una molt dubtosa posició anti-reglamentària d’Agüero. La darrera jugada del primer temps en plena descomposició anímica i tàctica espanyolista, una acció del Kun que se’n va per velocitat de Didac, no el pot seguir Dátolo i quan intenta dins l’àrea afusellar a Cristian la seva rematada toca en un defensor perico sortint a còrner i evitant el gol.


El descans va obrar meravelles i en el segon període vam veure un altre Espanyol molt més segur defensivament i amb empenta (tot i les mancances de qualitat que altre cop va exhibir l’equip i que tots sabem i per tant no citaré), per intentar al menys fer-li suar la classificació al conjunt madrileny.

Tot i que la primera acció de perill va ser pels visitants amb un xut de Filipe Luis que blocà Cristian, van ser els de Pochettino qui van arribar amb més perill després que l’equip encomanat per la grada agafés ànims en veure com després de la passada de Verdú, la centrada xut de Dátolo acaba estavellant-se als dos minuts de la represa, al travesser.

En una altre internada de Dátolo (molt irregular en quant el seu joc alternant encerts amb altres moments més desafortunats i peca en excés d’individualisme), va acabar amb un remat d’Alvaro d’esquenes, però a les mans d’un ben situat De Gea. La jugada definitòria de la poca confiança de l’atac perico la vam veure al minut 55’ quan una bona jugada acaba amb passada dins l’àrea i fins a tres passes jugant en curt sense que ningú se li ocorregués ni per equivocació xutar a porta.

Pochettino fa el primer relleu: Se’n va Verdú i surt Luis García. L’asturià va ser el millor de l’equip en el temps que va estar sobre el camp; ahir no només va aportar lluita i fe en el triomf encomanant-lo als seus companys tot i l’adversitat de l’eliminatòria sinó que va ser qui va intervenir en les millors jugades i va marcar el solitari gol en aquest doble enfrontament.

Als cinc minuts d’ingressar al terreny de joc, una volea de dins l’àrea de Luis García es treta prodigiosament per De Gea amb la mà enviant a còrner, i poc després una jugada de Dátolo acaba amb un llançament també de Luis García que treu espurnes del travesser de la porteria defensada per De Gea. L’infortuni en aquells instants s’apoderava de l’Espanyol que havia tingut tres clares ocasions per al menys empatar l’encontre.

El desencís al no haver entrat aquestes ocasions comença a deixar ja molt tocat a l’Espanyol que dona la imatge d’haver esgotat ja els seus pocs cartutxos. Això ho aprofita el conjunt madrileny per sembrar el pànic en ràpids contracops amb Kun com a protagonista, com en un en el minut 72’ que Cristian al tall llençant-se i avançant-se, evita la posterior rematada de l’argentí.

L’Espanyol té en Sergio García una mínima ocasió però el remat posterior a la mitja volta del davanter acaba a les mans del meta matalasser. La darrera ocasió, una passada en profunditat de Luis García per Ivan Alonso (que havia sortit per Álvaro en el 67’), però l’uruguaià no pot definir i xuta en mig de dos defensors al cos de Valera que des de terra rebutja la pilota rebotada.
La darrera acció dels matalassers, Reyes que es marxa per velocitat de Didac, i erra davant Cristian rematant malament el que hagués pogut ser segon gol visitant.

Al minut 85, mig aforament de l’estadi decideix que ja ho ha vist tot i comença a desfilar sortint del camp resignats i esperant partits i resultats millors. Son els que es perdran el gol de bella factura de Luis García després que una falta en la frontal vertical al pal dret de la porteria del meta De Gea, fos llençada sensacionalment per l’asturià superant la tanca i allotjant-se a l’escaire. Al menys, va valer la pena estar-se fins el final encara només fos per veure un gol i d’aquesta bella factura, cosa que escasseja bastant en el nostre equip...

Ara ja, sense tenir que dosificar forces per la Copa, l’equip s’haurà de centrar en la lliga per intentar quedar el més a munt possible. Seria utòpic dir que l’equip ha d’aspirar a competició europea veient les mancances tècniques i físiques (lesionats i més lesionats cada setmana), però si que al menys l’equip ho segueixi donant tot, no es ressenti d’aquesta eliminació i no renunci a quedar el més a munt sigui possible. El temps dirà fins on té el sostre aquest equip.




Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (6); Chica (5), Forlín (3), Jordi Amat (7), Didac Vilà (4); Duscher (5), Javi Márquez (6); Verdú (4), Dátolo (6), Sergio García (5); Álvaro (5).
Substitucions: Luis García (9) per Verdú, m. 58; Ivan Alonso (5) per Álvaro, m. 67; Javi López (s.q.) per Chica, m. 81.


Atlético de Madrid: De Gea, Filipe Luis, Perea, Paulo Assunçao, Ujfalusi, Alvaro Domínguez, Mario Suárez, Raul García, Reyes, Kun Agüero i Diego Costa.
Substitucions: Valera per Ujfalusi, m. 56; Coque per Assunçao, m. 60; López per Diego Costa, m. 80.

Àrbitre: Miguel Ángel Pérez Lasa, del comitè territorial basc. Ha mostrat cartolines grogues a Raul García, m. 38, Ujfalusi, m.43, Costa, m. 49, Luis García, m.66, Jordi Amat, m. 75, Duscher, m 86, Forlín, m. 89, Dátolo, m. 91, Ivan Alonso, m. 93.

Gols: 0-1: Kun Agüero, m. 24; 1-1: Luis García, m. 92.

Incidències: Encontre de tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei disputat a l’Estadi de Cornellà-El Prat, davant de 25.212 espectadors. S’ha guardat –o al menys s’ha intentat guardar – un minut de silenci abans del partit en memòria dels jugadors Joan Bartolí i Marcel Domingo i del que fos directiu, César Pérez Pardo.





S E N T I M E N T P E R I C O . C O M