dilluns, 3 de gener del 2011

ES TORNA A REPETIR LA HISTÒRIA (2-1)



Valencia CF: 2 – RCD Espanyol: 1



Amb la desgràcia per bandera, i amb el col·legiat com a protagonista.

Com si d’una pel•lícula que ja havíem vist, ha tornat a ser aquest desgraciat final amb el gol del triomf valencianista en el temps d’afegit. Tan sols ha canviat el protagonista principal; avui no hi era Zigic, però el gol ha acabat arribant igual i acabant amb les il•lusions d’un Espanyol que s’ha fet mereixedor d’un punt, i que novament li ha faltat més punch davant. A més, l’equip de Pochettino no ha pogut comptar amb Osvaldo que s’ha retirat lesionat al quart d’hora de joc. El gol de la victòria local, ha estat per a més inri, aconseguit desprès d’un clamorós fora de joc. Era el primer encontre de l’any, i també a Valencia, tal com l’any passat....

L’Espanyol ha jugat més de mitja hora amb superioritat numèrica per expulsió del davanter local Adúriz, però ha estat incapaç de marcar; de fet ni el gol espanyolista l’ha marcat cap jugador espanyolista ja que ha estat en pròpia porta. L’Espanyol a la recta final del partit amb superioritat numèrica li ha faltat convicció amb si mateix, i creure’s que podia vèncer. Al final, ni atacar ni defensar, i gol en l’afegit, llençant a les escombraries les esperances d’assaltar la quarta plaça.

El primer quart d’hora de joc ha estat de domini local. El Valencia ha arribat en primera acció d’atac a càrrec de Pablo, que després de retallar i quedar-se sol, el seu centre xut ha estat molt innocent sent blocat per Kameni.

L’ocasió més important l’ha tingut Adúriz quan ha intentat superar Kameni, colpejant la seva rematada al cos del camerunès i salvant el gol. Al quart d’hora, Osvaldo s’ha marxat coixejant sense que aparentment semblés de gaire gravetat. Després ja veurem...
El primer xut de l’Espanyol ha estat a càrrec de Javi Márquez que ha xutat en la frontal aturant Guaita finalitzant una llarga jugada d’atac. Era el minut 26.

La primera jugada polèmica del partit ha estat al 28’ quan una pilota dividida entre Adúriz i Kameni i el camerunès que es llença a per totes per evitar el gol tocant les cames del davanter. L’àrbitre no assenyala penal, sinó sorprenentment còrner quan teòricament era sacada de porta sinó hi havia observat punibilitat a la jugada. Sigui com sigui, el Valencia ha tret de canonada mitjançant Joaquín i de cap Adúriz remata al fons de la porteria.

El gol cau com gerro d’aigua freda quan l’Espanyol feia una estona que s’havia tret de sobre el domini local. Minuts de desconcert, i altres dos accions a pilota aturada -quan solucionaran aixó?-, en la que tant Adúriz com Costa s’avancen als homes en defensa.

Quan semblava que l’1-0 era el resultat definitiu del primer temps, la desgràcia acudeix en el darrer instant d’aquesta primera part per el conjunt ché, quan rep Callejón, retalla al defensor i el seu centre es rematat per Ricardo Costa de cap, al fons de la seva pròpia porteria. Era l’empat i tot començava altre cop.

El segon temps s’inicia amb un ensurt al errar en el rebuig de cap Didac Vilà però sortosament davant Mata, reacciona a temps inextremis i rebutja a còrner evitant mals majors.

Un contracop amb canvi de joc de Didac per Callejón que centra des de la dreta i Álvaro remata forçat per sobre el travesser. El davanter de la pedrera ha gaudit de molt poques ocasions, i generalment no ha tingut opció davant la sobrietat dels defensors locals. Osvaldo, segueix sent molt Osvaldo, tot i que no sempre tingui la metralleta en forma cara a porta.

Al minut 60, un cop de colze d’Adúriz per Chica, i el col•legiat expulsa amb vermella directa al davanter basc del conjunt valencianista. Coneixent la idiosincràsia d’aquest club, estic segur que més d’un ja ha pensat que havíem begut oli. Davant aquesta incidència, sempre acaben succeint dos conseqüències i poc positives per l’Espanyol. Una, que no sap l’equip jugar contra deu jugadors. La pressió de tenir que construir i al mateix temps no descompensar el sistema defensiu i estirar massa les línies, fa que l’equip jugui masses vegades pitjor amb superioritat numèrica. Dos, que davant aquestes decisions arbitrals – a domicili – acaba succeint que el col•legiat acabi compensant. Ho hem vist ja moltes ocasions i avui no ha estat l’excepció.

L’Espanyol ha intentat posar setge a la porteria visitant; però ha estat el Valencia qui en una errada defensiva ha tingut el gol amb una rematada de Mata que Kameni ha salvat traient una mà prodigiosa amb els seus reflexes enviant la bola a còrner.
També cal dir en l’actuació del camerunès de les seves precipitacions traient de porta amb la mà o passades dolentes que ha posat dels nervis a més d’un.

L’Espanyol ha tingut l’ocasió de trencar el partit quan Callejón rebent una pilota d’or a l’espai, ha arrancat entrant a l’àrea i encarant al meta valencianista ha rematat a trencar, però el meta local ha salvat amb la mà dreta (altre acció de la pel•lícula bastant repetida que el de Motril no aprofiti ocasions d’aquest calibre). En un lliure directe bastant llunyà, Callejón ho ha provat amb un xut enverinat que Guaita ha tret a còrner llençant-se a la seva dreta.

Minuts abans d’aquesta jugada, Pochetino havia substituït Javi Márquez per Dátolo. Un cop més ha decidit endarrerir a Verdú a la parcel•la ampla del camp, de la que ha quedat masses vegades també demostrat que li falta força i caràcter per jugar lluny de la mitja punta. Els contracops valencianistes han posat la por al cos en mig d’una ocasió, tot i jugar amb deu homes.

Per contra, l’Espanyol no ha sabut culminar cap de les accions al contracop que ha disposat. Dátolo, molt hàbil en el regat, i ràpid al contracop, no ha estat a l’alçada a l’hora d’acabar les jugades escollint sempre la pitjor opció (dues rematades altes en llançaments molt dolents evidenciant massa individualisme, i una rematada rasa a un metre del pal dret). Luis García ha tingut l’ocasió en un tir en falta directa que ha sortit llepant el travesser acabant l’esfèrica a la part superior exterior de la xarxa.

El darrer tram de partit l’Espanyol ha observat masses nervis, o falta d’idees clares del que havia de fer. Uns jugadors anaven de bòlid precipitats, i altres en canvi veient bé un empat (que ho era bo), tot i que jugant tanta estona amb superioritat s’havia d’anar pel partit. Una errada d’Amat, ha estat a punt de costar cara quan la centrada de Vicente ha estat rebutjada contra la pròpia porta per Didac salvant el gol aixecant l’esfèrica per sobre el travesser.

La rèplica, el contracop de Forlín tallant en zona defensiva, travessant el mig de camp i que Dátolo ha culminat malament tal com hem citat anteriorment. El Valencia ho ha provat amb una jugada individual de Mata per l’extrem que ha acabat sent rebutjada a còrner dins l’àrea petita.

Tres minuts d’afegit, i en el segon d’ells, el Valencia ha marcat el gol del triomf en clar fora de joc quan Vicente centra des de l’esquerra per que Mata al segon pal remati a plaer a boca de canó davant Kameni.



Fitxa Tècnica:
CF Valencia: Guaita, Miguel, Stankevicius, Ricardo Costa, Mathieu, Maduro, Topal, Joaquín, Pablo, Mata i Aduriz.
Substitucions: Vicente per Joaquín, m. 58; Banega per Topal, m. 67; Miguel per Bruno, m. 80.

RCD Espanyol: Kameni (6), Chica (6), Forlín (7), Jordi Amat (6), Didac Vilà (7), Baena (4), Javi Márquez (5), Verdú (6), Luis García (4), Callejón (5), i Osvaldo (s.q.).
Substitucions: Álvaro Vázquez (5) per Osvaldo, m. 15; Dátolo (5) per Javi Márquez, m. 65; Sergio García (4) per Callejón, m. 80.

Àrbitre: José Luis González González, del comitè de Castella-Lleó. Ha mostrat cartolines grogues a Forlín, m.32; Didac, m. 38; Costa, m. 53; Topal, m. 65; Dátolo, m. 66. Ha expulsat amb vermella directa a Adúriz, m. 60.

Gols: 1-0: Adúriz, m. 28; 1-1: Costa (pròpia porta), m. 45; 2-1: Mata, m. 92.

Incidències: 17ena jornada del campionat de lliga a Primera Divisió. Estadi de Mestalla, Valencia.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amic Josep Maria, l'errada de l'àrbitre és mereixedora d'una llarga estada a la nevera, cosa què no farà el comitè d'àrbitres ja que no perjudica ni al Bar$a ni al Madrizzz, però tampoc podem oblidar la incapacitat per part dels nostres jugadors i tècnic de saber aprofitar, una vegada més, la superioritat numèrica durant molts minuts i tampoc podem deixar de banda la nostra quasi nul·la capacitat ofensiva on un home com Callejón es dedica a xutar contra el ninot cada vegada que es queda sol davant del porter.
Aquesta ineficàcia ens impedirà un cop més jugar competició europea.
Feliç Any 2011!!!
PRÍNCEP

Josep Maria ha dit...

Es que és aquest tema amic Princep. Si el col·legiat no hagués comés aquesta imperdonable errada tindriem un punt més. Però també un vol fugir d'aquest (just) victimisme quan en un encontre tant important hem jugat mitja hora amb un jugador més. Es que ens falta punch davant per intentar assaltar les posicions europees. Si no es fan gols, és molt difícil estar a dalt de tot.
Bon any nou!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M