RECORDANT 2010 (5ena. i darrera part) :LA VESSANT INSTITUCIONAL, MITJANS, I ALTRES...

TORNA LA LLIGA: MESTALLA, 22:00h. VALENCIA-ESPANYOL AMB LES NOVETATS A LA LLISTA, DE RAUL RODRÍGUEZ, VÍCTOR ÁLVAREZ I DUSCHER. SON BAIXA DAVID GARCÍA (LESIONAT) I VÍCTOR RUIZ (SANCIONAT).

La força d'un sentiment? o la força de les accions i els diners?

A nivell institucional, el dos de desembre va tenir lloc en primera convocatòria la Junta General Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol en la que es va donar llum verda a la propera ampliació de capital. Els comptes, la gestió social i tots els punts del ordre del dia van ser aprovats per votacions que reflectiren més del 99,8% del capital social, fet que indica clarament que l’Espanyol es troba en aquests moments molt lluny d’aquell propòsit original de quan es va constituir en SAD de que el capital social estigués ben repartit, en moltes mans.

Malauradament, l’entitat va en sentit contrari; a una major concentració encara del capital en un nucli dur que ara mateix ja té el poder reial de la societat i decideix a la seu caprici en tots els aspectes. A més, la venda d’un paquet important d’un conseller a la família Pozzo ha fet que els propietaris del Udinese estiguin ja dins del capital social del RCD Espanyol i que quedi només en un hipotètic desig o no dels actuals dirigents del club –atès el seu poder discrecional en el darrer tram- que inverteixen més augmentant significativament la seva participació.

Naturalment, els 142 milions d’euros de deute net (el club descomptava els sis de l’ampliació referint-se a 136), obliguen a mesures dràstiques en forma d’ampliació de capital (i traspassos de jugadors en cas de bones ofertes), i l’obertura de les portes de l’entitat a qualsevol inversionista que vulgui posar diners en l’entitat. El perill és màxim tenint en compta les peculiaritats i la idiosincràsia d’aquest club en un entorn ben determinat, (que el fan diferent a qualsevol altre club del panorama espanyol), però l’angoixant situació econòmica (per més que es digui que tot està controlat, els dèficits cada temporada i el increment del deute no s’aturen sinó que s’incrementen cada vegada més) i les tensions de tresoreria fan que s’estigui obert a qualsevol grup que vulgui invertir en l’entitat.

A nivell de Consell, la JGA va donar un xec en blanc a l’actual President i màxim accionista del RCDE per que continuï fins que un cop aclarit el panorama accionarial es reestructuri el Consell d’Administració d’acord a la correlació de forces existents en el nou paisatge accionarial que quedi després de l’ampliació. Naturalment i en contra de remors, en contra de l’aparició d’informacions en els mitjans, declaracions i contra declaracions, Daniel Sánchez Llibre no té ni ha tingut cap intenció de deixar l’entitat.


Dani segueix conservant la seva popularitat i bonhomia entre la gent.


Totes les especulacions que marxaria en aquest 2010 (inclòs després de la inauguració de l’estadi, tal com va assegurar per activa i passiva “un cop tallés la cinta” ), o a mitja temporada deixant a algú de la seva confiança (Condal, Collet, Germán, etc.) al front de l’entitat, tot ha estat fum i més fum. Els fets sempre han contradit aquesta versió i aquests anuncis de dimissió o d’abandó parcial de les responsabilitats, de qui no només té accions, sinó avals...

Joan Collet, l'únic que ha parlat clar respecte als mitjans

A nivell social, l’entitat ha hagut de fer front als atacs, menyspreus i insults d’una part dels mitjans de comunicació i entorn, que segueix obstinat amb la instauració a nivell esportiu d’un règim de pensament únic totalitari en el que aquesta centenària institució, sobra per a molts. Joan Collet, Conseller Delegat del RCDE ha arribat a qualificar de ”apartheid” el que viu i té que suportar l’Espanyol en el dia a dia en aquesta societat unidireccional en la que només es valora el triomf i les audiències.

L'Espanyol a la Diada Nacional de Catalunya

L’entitat ha participat en aquest 2010 en actes socials, de caire solidari, ha organitzat un deficitari concert musical que es va saldar en fracàs econòmicament parlant, ha seguit fomentant i aconseguint descomptes pels socis en molts temes com les visites a Port Aventura o Aquadiver entre altres, i ha augmentat els ingressos en qüestions de marketing, merchandaising, i altres conceptes d’ingressos, malgrat que el cavall de batalla segueixen sent la diferència abismal d’ingressos en concepte de drets televisius entre dos clubs i la resta de la lliga espanyola.

Club Bàsquet Olesa-Espanyol (2007-2010)

El club ha perdut els darrers lligams en qüestió de seccions que li quedaven després d’un intent frustrat de ressorgiment de les mateixes. L’acord de patrocini amb el Club de Bàsquet Olesa (que expirava als tres anys) no ha estat renovat i l’entitat olesana viu immersa en una greu crisi econòmica (que l’ha impedit en dos anys consecutius disputar competicions europees tot que si hagués classificat) i de crisi esportiu.

2010 porta també la certificació de la defunció dels diversos intents de ressuscitar la secció d’atletisme en el club, sense que mai el Consell volgués ni assumir-lo ni recolzar-lo. Tant l’Associació BiB com el Club Atlétic BiB han hagut de rendir-se davant l’evidència que sense el reconeixement i suport de l’entitat poc hi ha per fer, malgrat que ho hagin intentat en defensa d’uns colors i d’una història, gloriosa, però pretèrita.

En aquest any es han deixat pericos i alguns destacats com els casos ressents de Bartolí o Marcel Domingo, o ex dirigents com Samaranch o Alexandre Padrós. Però el cas més significatiu de la negligència d’alguns que cobren i no poc en el desenvolupament de les seves tasques, o en el pitjor dels casos, de la misèria moral, va ser guardar un minut de silenci en memòria d’un ex jugador del Real Madrid en comptes de fer-ho en memòria de Norbert Gaspar (un dels fundadors del periòdic Blanc i Blau) que ens va deixar el darrer nou de febrer. Sense cap més comentari.

A qui si que se li va retre homenatge, va ser a tots els presidents (menys els accidentals que el club no els considera com a tal), a la avantllotja del nou estadi. Des del fundador Ángel Rodríguez fins l’actual Daniel Sánchez Llibre van rebre un merescut record. Aquest bon propòsit, no es va complir en el cinquè aniversari de la inauguració de la plaça que porta a la ciutat de Barcelona el nom del nostre fundador, on la GPE Manigua va celebrar l’acte en commemoració d’aquests cinc anys amb absència total de membres del club.

Presentacions de llibres en 2010



A nivell literari, aquest any ha sigut prolífic en llibres espanyolistes: Ha sortit a la llum la història del RCD Espanyol en còmic amb els dibuixos de Lluis Recasens “l’Avi”, per primer cop la història d’una penya (la GPE Manigua) de la ploma de Jordi Llopis, així com altres llibres de la “Factoria Fidalgo” com el darrer “Españoles: El Barça ha muerto” , així com els darrers números de la revista 23 Perico amb monogràfics dels ja podem considerar com història del club, Raul Tamudo i Ivan de la Peña. També en aquest 2010, l’escriptor i perico Enric Verdet ha publicat el llibre “Seixanta anys en Blanc i Blau (Records de Sarrià)” de Bib Edicions.

Mitjans pericos

Els mitjans de comunicació espanyolista han continuat sota els mateixos paràmetres del darrer any, consolidant-se dins l’afició espanyolista, i en masses casos sempre molt vinculada la seva existència majoritàriament a la publicitat de l’actual president, fet que a més li assegura un major control (com és lògic) sobre els mateixos. A nivell públic, TV3 ha seguit apostant pel "hatrick Espanyol" la nit dels diumenges. En el darrer tram de 2010 ha vist la llum a la xarxa d’internet un nou portal “Crònica Perica” al que desitgem –al igual que a la resta de mitjans pericos – llarga vida.


I per acabar aquest resum de 2010 en cinc capítols, només en queda donar-vos les gràcies per seguir un any més en aquest humil, però honest mitjà a la xarxa, en el que ha augmentat les visites un 47,5% respecte a 2009 gràcies a la confiança i fidelitat de tots vosaltres. Un mitjà, malgrat els errors que pugui tenir –pels quals demano disculpes – coherent amb si mateix i amb el que predica, amb total llibertat i sense cap tipus de dependència, ni submissió a ningú que no sigui pel interès única i exclusivament del RCD Espanyol. De l’entitat, no de les persones, que aquestes passen; sinó de la institució que és el que roman (sinó ho eviten futurs i indesitjables propietaris que esperem no arribin mai).

Bon any 2011 per a tots. Felicitat a totes les llars periques i a totes les persones de bona voluntat, malgrat que no ho siguin.