AL MOLINÓN, TAMPOC RESSUSCITA L'ESPANYOL

Real Sporting Gijón: 1 – RCD Espanyol: 0

Europa comença a ser ja una utopia...

El RCD Espanyol ha deixat escapar una de les darreres ocasions que disposava per guanyar un partit en aquesta insofrible recta final de lliga en la que de manera lenta però progressiva i gairebé irreversible, s’està acomiadant d’Europa a estil i semblança a la famosa segona volta de l’era Valverde. Els motius seran altres; el que vostès vulguin. Però el resultat és el mateix. Acabar amb la il•lusió de la massa social que abans de la segona volta esperava molt més i somiava amb disputar competició europea. Un desig que cada cop es complica més i més...

Avui s’ha perdut al Molinón. En un mediocre encontre, quan millor ho feia l’equip de Pochettino ha arribat el gol local i com acostuma a ser masses vegades en els desplaçaments, l’encontre ja se’ns ha acabat en aquell moment. No dic que hagin baixat els braços ni molt menys, però futbolistica i psicològicament costa déu i ajuda aixecar un encontre a domicili amb equips que se’ns tanquen quan ens marquen primer.

        

Molts diran falta d’ambició o de motivació. Mes aviat crec que hi ha jugadors que ja no poden més. Que van rendir per sobre les seves possibilitats, han jugat tota la temporada i tot té un límit. Això, combinat amb les lesions continues i les baixes de tres homes fonamentals en la defensa (un lesionat i altres dos pèssimament venuts, que a més  marquen el punt d’inflexió de l’equip, després d'una gran primera volta) completen el panorama que tenim ara mateix. Un equip psicològicament mort, que a més ja ha complert l’objectiu (únic) que marquen els dirigents de l’entitat (salvar-se i prou, no ens enganyem) i que a més tampoc té la fortuna en els moments claus que en la primera volta tenia. No seré jo qui li esmeni la plana al tècnic que s’ha guanyat amplament el lloc que ocupa a la banqueta, però si que modestament hi ha coses que el comú dels mortals no entenem.

No entenen molts – jo un d’ells – a que ve aquest descobriment amb Ivan Alonso jugant de no se sap què (faltes i més faltes, passades dolentes i alguna pilota per alt ben tallada i poc més) o per què es fan tant tard els canvis (dins lo poc que hi ha a la banqueta , ja que la majoria son nois del planter sense cap tipus de rodatge a la màxima categoria). Però ell és el tècnic de l’equip i puc dir per que així ho crec sincerament, que no venen els problemes per ací. No és problema d’entrenador, ni molt menys, malgrat Pochettino encerti menys alguns dies que altres, en les seves decisions.      

En quant al partit pròpiament dit, la única ocasió espanyolista amb xut entre els tres pals en el primer temps, ha sigut un tret fort de Luis García des de fora de l’àrea als set minuts de joc que Juan Pablo lluint-se, ha enviat a còrner. A sobre, Dani Osvaldo ha estat molt fluix, perdent un parell d’ocasions al entretenir-se i no buscar una solució ràpida a la jugada.

El primer ensurt l’ha donat el Sporting amb un gol de falta als dotze minuts que el col•legiat a instàncies del jutge auxiliar no ha donat per vàlid per situació anti-reglamentària de Boitia.

Entre les poques coses que hem pogut veure, una rabona de Chica, aturant segur el porter local,  un parell d’excel•lents passades de Joan Verdú, i un xut de Callejón, potent però desviat fora.

En canvi, el conjunt asturià (que havia posat a prova a Kameni mitjançant D. Castro en una rematada també invalidada per fora de joc), té la seva millor ocasió mitjançant Eguren  quan tot sol després de superar la cobertura espanyolista,  remata creuat a la dreta de Kameni.

En els darrers minuts del primer temps, Diego Castro té una altre gran ocasió quan superant Raul Rodríguez i Chica en la banda dreta del seu atac, s’interna a l’àrea enganxat a la línia de fons i obrint-se remata a boca de canó traient l’esfèrica Kameni amb el peu, el pal, un defensor i no sé qui més... Per que no ha sigut de pur miracle.  La continuació de la jugada ha portat una centrada des de la banda esquerra de l’atac local que ha estat rematada per Barral de cap, blocant Kameni.

Pochettino ha apostat per fer sortir a Javi Márquez (darrerament, racionat) en lloc de Javi López.

L’Espanyol ha anat controlant cada cop més el partit, ha tingut la possessió i avançant línies semblava que tancava als asturians i que anava pel partit. La millor ocasió, al 60’ quan una centrada de Chica des de l’esquerra ha estat rematada amb la seva característica classe per Osvaldo, botant la pilota a terra prop de Juan Pablo, qui ha reaccionat amb una gran intervenció rebutjant amb la mala fortuna pels interessos espanyolistes que Luis en el segon pal tampoc hi ha arribat a connectar amb la bola.

Al 65’ Preciado dona entrada a Nacho Novo que serà qui marcarà el gol del triomf local quan l’Espanyol jugada millor (o si prefereixen dir, menys malament). Una centrada per l’esquerra, no allunya un dels centrals saltant de cap al rebuig (en aquestes pilotes notarem l’absència de Víctor es digui el que es digui des de tribunes interessades en donar la raó a tot el que es fa), i tot sol, Nacho Novo remata afusellant a un Kameni que toca l’esfèrica però se li acaba introduint dins.

I “colorín colorado, este cuento se ha acabado”. En els darrers vint minuts res de res. Domini completament estèril, sense ocasions, i  amb algun contracop dels locals (Sangoy xuta fort desviat al 84’) que ha fet pensar en un segon gol asturià. Però tampoc... Hagués sigut massa premi per un Sporting que ha fet tant poc. Un remat de cap fàcil per Juan Pablo, una centrada després de bon retall de Rui Fonte, i en el tercer minut d’afegit, jugada individual d’Osvaldo i xut a la desesperada des de la frontal, fàcil també per Juan Pablo ben col•locat.   Aixó ha estat tot...      

     

Fitxa Tècnica:

Sporting Gijón: Juan Pablo, Botia, José Angel, Lora, Ivan Hernández, Andrés Castro, Nacho Cases,  Eguren, Diego Castro, De las Cuevas i David Barral.

Substitucions: Nacho Novo per André Castro, m. 65; Sangoy per David Barral, m. 78; Bilic per De las Cuevas, m. 86.

RCD Espanyol: Kameni (7); Galán (6), Jordi Amat (7), Raul Rodríguez (5); Chica (7), Javi López (5),  Verdú (6); Callejón (4), Ivan Alonso (4), Luis García (4), i Osvaldo (4).

Substitucions: Javi Márquez (6) per Javi López, m. 46; Álvaro  (s.q.) per Ivan Alonso, m.78;  Rui Fonte (s.q.) per Luis García.

Àrbitre: Antonio Rubinos Pérez, del comitè territorial madrileny. Ha mostrat cartolines grogues als espanyolistes Raul Rodríguez, m. 12, Javi López, m. 21, Ivan Alonso, m. 50, Javi Márquez, m. 53, Jordi Amat, m. 59, i Callejón, m. 86, mentre que per part asturiana l’ha vist el local Botia, m. 59.

Gol: 1-0: Nacho Novo, m. 70

Incidències: Encontre corresponent a la 33ena jornada de lliga a Primera Divisió. Estadi “El Molinón”. Abans de l’inici del partit s’ha guardat un minut de silenci per la mort del pare del tècnic local, senyor Preciado.