ES FA OFICIALLA MARXA D'OSCAR AJA

Diverses fotos d'arxiu del senyor Oscar Aja.

Oscar Aja Barrrera, tècnic del Femení “A del RCD Espanyol durant les dues darreres temporades, ha deixat oficialment de ser l’entrenador del primer equip femení perico. Era de domini públic que no continuaria el tècnic gironí, més tenint en compta que al marge de no aconseguir el veritable objectiu que era fer-se amb la Superlliga Femenina i participar la propera temporada a la màxima competició continental femenina, ha sigut capítol fonamental la dimissió del seu principal valedor, el responsable del femení Josep Ramió que va dimitir del Consell d’Administració davant els intents o/i desitjos de suprimir el futbol femení espanyolista per part d’alguns alts consellers de l’entitat i que al mateix temps responsabilitzaven al ara ja ex conseller de la gestió i dèficit de la secció.

Oscar Aja va arribar després de romandre 13 temporades en el futbol base gironí, havent passat pel Peralada, Olot, Girona, i Banyoles,  havent sigut tècnic durant set temporades del Vilobí. En la seva etapa com a espanyolista ha guanyat un títol de Copa de la Reina (Basauri, 2010) i ha sigut sots-campió de la Superlliga Femnina en les dues edicions després d’acabar primer l’Espanyol a la lliga regular, i un cop finalista de la Copa de la Reina (Las Rozas, diumenge passat), al marge d’un subcampionat de la Copa de Catalunya (2009/10).

Tècnic molt vehement i contundent en les seves declaracions, el seu caràcter li va costar més d’un disgust al començament de la seva etapa al front de l’equip. Com a tots aquells que no han entrenat mai en el futbol femení, va necessitar d’un temps d’adaptació que no va ser gen fàcil ni per ell ni per les jugadores. Darrerament qüestionat per bona part de l’afició que segueix el femení de manera habitual pels seus plantejaments ultra-conservadors (en especial pel partit davant el Rayo Vallecano a la final de la darrera Superlliga), ja va anunciar públicament als mitjans que no seguiria al front del femení després d’aquell mateix encontre al no poder fer-se amb el títol tot i l’avantatja que donava aquell 2-2 assolit a l’anada a Madrid.

  

Formaven part del seu cos tècnic, Sergi Vila Cabero com a segon entrenador, Paco Gómez Hernández com a Preparador Físic i Dani Monzó Cassin com a fisioterapeuta.



No hi haurà Memorial Glòria Solà i Fusté.

S’ha fet oficial aquest anunci (el de la marxa del tècnic del femení) ja que enguany la temporada ha finalitzat (i malauradament sense pogué aixecar cap títol oficial dels tres disputats), ja que l’habitual Memorial Glòria Solà i Fusté no es celebrarà per decissió i desig exprés de la ex consellera Anna Maria, mare de la homenatjada.

Els motius de sobra coneguts. Els insults i falta de respecte envers la seva persona dirigides pel màxim responsable del futbol base, el senyor Antonio Morales i dels que encara no ha obtingut ni les disculpes ni un recolzament formal per part del Consell d’Administració. Aquests fets son els que li van obligar a Anna Maria ha decidir que no tingués més lloc aquest Memorial fins que no es reparés el mal causat a la seva persona. 

Des d’aquí, (lamentant-lo molt que no tingui lloc l’habitual torneig que a més serveix per tancar la temporada d’una manera sentida i mostrant l’afecte per la ex consellera), ens solidaritzem per complert amb l’Anna Maria i Sentiment Perico li fa costat en aquest desagradable assumpte. Son masses ja els greuges que diferents persones que han sigut o son símbols o referents de l’entitat han patit en els darrers temps sent vituperats i menyspreats per alguns.

No tot val o no tot ha de valer, en aquest mon del futbol. La memòria de persones com per exemple, la família Fusté, o Pepe Mauri (per posar altre exemple), no poden ser trepitjades per decisions o actituds incoherents i totalment en contra del veritable sentiment espanyolista.