ADÉU 2011!

Benvolguts lectors: Quan estigueu llegint aquestes línies, 2011 estarà exhaurint les darreres hores del seu darrer dia. La data en que ens trobem i la costum des que va néixer aquest modest mitjà, aconsella que és el moment oportú per fer un repàs a tot el que ha succeït al llarg d’aquest 2011 de tant mal record a bon segur, per milions de llars colpejades per la crisi econòmica que pateix nostre país.

Des del punt de vista exclusivament del àmbit espanyolista, ho dividirem en cinc parcel•les ben definides: El primer equip, el futbol base incloent-li el filial i el juvenil, tot i que aquests dos equips dins l’entitat pertanyen a l’estructura del futbol professional, el futbol femení, l’àrea econòmica i institucional i l’àrea social en la que s’inclou tot el moviment penyístic espanyolista. Tan sols em queda, desitjar-vos a tots una bona sortida i entrada d’any, molta felicitat i salut per tothom i que nostre Espanyol assoleixi les més altes fites.


Primer Equip.
L’Espanyolisme va iniciar 2011 amb esperança i il•lusió per part d’una massa social que vol, desitja i demanava a crits tornar a Europa per, d’una vegada per totes, emportar-nos allò que moralment ens deuen i que un cop per la megalomania d’un tècnic emborratxat d’èxit i altre per un col•legiat servil amb el poder dirigent d’aquesta UEFA corrompuda, se’ns van negar amb el nexe comú d’uns traïdors penals sempre fidels a la seva cita amb la desgràcia espanyolista.

La trajectòria de l’equip era de notable alt i les dues derrotes de fi d’any (davant un Barcelona superior 1-5), i la de començament d’any (davant el Valencia CF 2-1 amb vergonyós i indignant robatori) no menyscabaven en absolut la bona trajectòria de l’equip confirmada amb una golejada (4-0) al Real Zaragoza i un gran triomf a Sevilla (1-2).

Però la dolenta situació econòmica de l’entitat (no explicada del tot en l’anterior JGA o si més es vol, dissimulada amb eufemismes i previsions que no s’acabarien complint) obliga a vendre. Els remors que tant fàstic acaben produint a la massa social (i de la que viuen els mitjans de comunicació i representants per encarir i col•locar el seu “gènere”) s’acaben fent realitat. La institució acaba cedint i la joia de la defensa Víctor Ruiz, central esquerrà que s’ha fet un lloc de titular indiscutible, es venut al Nàpols en una rocambolesca operació en la que el club napolità ens col•loca de “torna” a un Dátolo que cobra astronòmiques xifres (tenim en compta l’economia perica) i que a dia d’avui, el seu pobre rendiment encara no justifica l’operació.

El consell d’Administració menteix a la massa social i mentre assegura que no hi haurà cap traspàs més, s’està negociant ja amb l’AC Milan, la venda de Dídac Vilà. La defensa espanyolista titular queda reduïda en un 50%. A Getafe, iniciada la segona volta amb encara aquests dos jugadors, l’Espanyol ens obsequia amb una remuntada (1-3) que deixa l’equip cinquè en una privilegiada posició, a tres punts de la Champions que ocupa el Valencia. Tothom recordava aquell gol en fora de joc de varis metres a Mestalla...

El desencís dels traspassos, unit a la plaga de lesions que acabarà delmant el planter, s’acabarà pagant car a nivell esportiu. A la derrota “dolça” davant el Villarreal (0-1), li seguirà un desastrós primer temps a Almería (3-0 per acabar 3-2) i comencen les crítiques a apuntar a una línia defensiva malmesa per traspassos i lesions. Derrotes davant Osasuna (4-0), i R. Madrid (amb un jugador menys tot el partit per la prematura expulsió de Casillas) acabaran desinflant a un equip molt minvat. No ajudarà gens els remors i filtracions que al Consell no li interessa per motius econòmics disputar l’Europa League.

La reacció (4-1) davant la Real tan sols serveix per dades estadístiques en el nou estadi en quant a golejades. Les derrotes davant el Mallorca i Racing a l’estadi, i a Valencia davant el Llevant, deixen ja una segona volta amb números veritablement catastròfics. Es confia amb que els encontres decisius davant rivals en lluita per places europees seran a l’Estadi (Athletic Club 2-1, Valencia 2-2, Atlético de Madrid 2-2), però la fortalesa i simbologia del nou estadi, ja s’ha esvaït davant la crua realitat. Només els gols d’Osvaldo a l’estadi semblen donar quelcom d’esperança però aquesta s’acaba en els partits a fora on l’equip encadena tota una ratxa de derrotes (llevat al Rico Pérez on manté el resultat inicial) i el més preocupant sense marcar un sol gol.

En el darrer intranscendent encontre davant el Sevilla a Cornellà-El Prat (2-3), un sector important (la Curva en primer terme) mostra el seu malestar en general envers el Consell i en particular cap el seu President, Daniel Sánchez Llibre. Aquest, molt molest per la situació, executarà ràpidament la seva promesa – amenaça “eterna” de deixar la presidència, i com en el compte del pastor i el llop, aquest cop si que la realitat va anar de la mà del que va dir...

El vuitè lloc en si no és dolent, però amb números de descens a Segona Divisió a la segona volta (12 punts en 18 partits des que es va procedir a traspassar, es a dir traient l’encontre davant el Getafe de la segona volta). Una part de la massa social fart de desenganys i d’escoltar missatges contradictoris dins la pròpia entitat, explota aquell partit on per a més inri, s’homenatja a Ivan de la Peña (dos anys pràcticament sense jugar) mentre que altres jugadors espanyolistes de cor i fets al nostre planter com Javi Chica o David García son retirats de la “circulació” per la porta de darrera i no només no poden rebre l’homenatge de l’afició sinó que inclòs ells s’han de sumar amb samarretes dedicades al del calb insigne. En el cas de David, ni tan sols pot sortir a la gespa com a jugador quan si que Ivan ho fa (estan suposadament lesionat sense que s’hagi recuperat).

L’estiu no es gens ni mica tranquil per la massa social. De seguida com voltors, es llencen intermediaris, equips i mitjans culers com aus de rapinya per fer-se amb els pocs jugadors de gran qualitat que encara hi ha a una plantilla molt rejovenida per la propera temporada. I en especial pel nou ídol de l’afició: Pablo Daniel Osvaldo. Per què José Callejón, ja s’ha aparaulat durant la primavera la seva venda al R. Madrid.

El consell vol reduir despeses i la plantilla del primer equip es redueix de jugadors amb fitxa alta, tret de Carlos Kameni al que no compta amb ell Pochettino, però un cop més, cap equip s’interessa pel camerunès que passa a ser (després d’unes declaracions prèvies al darrer partit de lliga en les que es queixa de falta d’ambició en el club), de primer a tercer porter en la nova temporada.



El culebrot d’Osvaldo s’acabarà com el rosari de l’aurora, malgrat les paraules del nou President Ramon Condal en la final de la Copa de Catalunya. No es vendrà més que per la clàusula (30 milions) va dir Condal, quan el club havia demanat fins les hores vint milions. El soci pensa que el club s’ha cansat que tant Roma com Atlético de Madrid maregin la perdiu amb rebaixes i es planta definitivament.

Però no serà així. Osvaldo demostra el per què canvia d’equip cada any i mig, ens mostra a tots el seu veritable caràcter i forma d’anar per la vida i trenca la baralla no presentant-se als entrenaments de l’equip. Força la seva sortida que acaba fent-se realitat (no al club matalasser que no pot garantir avals si no al club italià). Les quantitats que l’Espanyol acostuma a no divulgar, seriosament rebaixades de la demanda espanyolista, son publicades per l’entitat italiana, obligada com a institució cotitzada a borsa.

L’Espanyol s’adjudica el Ciutat de Barcelona davant Boca Juniors amb una grada amb molt colorit per la gran afluència de públic argentí, i conquereix brillantment la Copa Catalunya en un duel de les dues pedreres en les que emergeix la figura de Thievy Bifoumà amb un hat-trick al Barça que el catapulta directament al primer equip.

L’Espanyol incorpora al ex del Getafe Albín (es passarà la resta del any lesionat), Luna (uruguaià que finalment es cedit al Nàstic ja que la darrera plaça d’extracomunitari és per Dátolo), s’obté la cessió de l’entitat milanista de Didac Vilà, es signa a Héctor Moreno (fitxatge estrella per apuntalar la cobertura), i decideix substituir a Osvaldo passat hores del termini legal (es trobava sense equip i per tant es podia dur a terme l’operació a nivell legal) amb la incorporació d’un Walter Pandiani de 35 anys i mig que tot i donar rendiment en els períodes curts de vint minuts o mitja hora, una lesió l’acabarà apartant dels terrenys de joc en els darrers mesos. El club decideix no fitxar a ningú per substituir en condicions a l’italo-argentí, i decideix comptar amb el que té a la seva plantilla. Incorpora en les darrers hores cedit, a Weiss propietat del Manchester City, i a Romaric procedent del Sevilla i que un cop agafi la forma adequada serà capdal en l’esquema tàctic de Pochettino.


Davant el R. Madrid 2010/11, record d'espectadors en lliga (2011)

Entre la crisi econòmica que colpeja amb tota la virulència possible les llars dels ciutadans, el desencís de la segona volta anterior i tal com es resol l’operació Osvaldo i com es substitueix al ingrat crack, més de tres mil abonats deixen de ser socis de l’entitat. I tot això unit als desagradables i indecents horaris (que estableix la banda del senyor Roures com a càstig per que l’Espanyol encapçali junt al Sevilla FC el grup opositor de la LFP pel repartiment dels drets televisius) fa que cada partit de la nova temporada les grades del nou estadi es vagin progressivament veient cada cop menys plenes.

El darrer jugador dels “veterans” que es desfà Pochettino i que alleugera la feble economia del club és Luis García. Després de debutar davant el Mallorca (1-0 a ses Illes), es traspassat a cost zero al R. Zaragoza i serà precisament el botxí dels espanyolistes en l’encontre de la quarta jornada. L’espanyolisme tremola en les darreres hores per que el Villarreal ha posat l’ull amb Joan Verdú, però aquest cop ja s’ha arribat a una línia vermella límit que no es pot depassar.

Una vaga de jugadors deixarà sense disputar-se la primera jornada a l’estadi davant el Granada (21 d’agost). Álvaro Vázquez, bota de plata al mundial sots-20 serà homenatjat a Badalona per l’alcalde García Albiol amb la “Venus”, guardó d’aquesta ciutat.

Pochettino inculca el seu estil de joc de toc (objecte de fortes crítiques quan els resultats no acompanyen), i va donant entrada diversos nois de la pedrera progressivament i més tenint en compta que les lesions ja comencen a fer estralls. Mattioni torna a caure lesionat per tot la temporada quan encara no havia tornat, Javi Márquez ha de passar pel quiròfan, i Javi López deixa orfe de classe el lateral dret en les darrers setmanes. Inclòs ara la baixa d’un censurat en l’anterior temporada, Sergio García, fa trontollar l’equip a nivell ofensiu, mentre un Álvaro, heroi a la selecció sots-20, encara no acaba d’explotar com a golejador.

L’equip que comença titubejant, amb poc gol, toca fons a la setena jornada (15è a dos punts del descens en perdre 0-4 davant el Madrid), però treu petroli de tres gols en deu dies (Rayo, Racing –aquests dos a domicili- i Betis a l’estadi) sumant nou punts i alçant-se a la sisena plaça de la classificació. Un vergonyós arbitratge a la Rosaleda a càrrec de Ferreiro Delgado que assenyala un penal quan l’esfèrica impacta a l’ull de Romaric, talla aquesta progressió que enllaça amb les lesions a la davantera i la manca de gol (empats a zero davant Villarreal, i Real Sociedad), i fan efecte davant Osasuna (derrota a l’estadi).

Irromp amb força aquest campionat, el central Raúl Rodríguez que envia a la suplència a un prometedor Jordi Amat. A la part ofensiva Verdú, Romaric, i Sergio García, donen una seguretat i una qualitat que permet a l’equip fer un bon joc pels més exigents sibarites (tenint en compta les limitacions de pressupost) i l’equip surt endavant còmodament en quant a resultats.

La golejada davant l’Atlético de Madrid (4-2), el triomf 1-2 al Molinón, deixen finalment vuitè a l’equip a un sol punt de plaça europea. A la Copa supera l’eliminatòria davant un segona, el RC Celta de Vigo (0-0 a Vigo, i 4-2 a la tornada a l’estadi), i un cop realitzat el sorteig de vuitens, quarts i semifinals, se li obre un camí difícil però totalment factible (al eludir Barcelona, Madrid, Valencia i Sevilla en la seva part del quadre), per tornar a una final de Copa. El 2000 a Mestalla, 2006 al Bernabeu... 2012? Tant de bo...


Futbol Base
En aquest any 2011, s’ha mantingut la nova política en el futbol base que dirigeix Antonio Morales, anomenat conseller en la darrera JGA del RCDE. Discutit per les seves formes i en amplis sectors del espanyolisme seriosament qüestionat, Morales ha dut a terme la feina que li va encarregar el llavors Consell d’Administració presidit per Sánchez Llibre. Estalviar dos milions d’euros en el futbol base, evitant en lo possible que aquestes retallades no afectessin al veritable objectiu que no és altre que el formar jugadors per al primer equip. Pochettino, amb el darrer debut (Canal), ha ascendit des que és tècnic del primer equip a vint-i-un jugadors al primer equip procedents de la pedrera, amb resultats ben diversos i desiguals entre uns i altres.

Filial: En el filial transitant per la Tercera Divisió, la dolenta primera volta de l’equip lluny de les quatre primeres posicions, porten després de l’enèsima desfeta davant el Castelldefels (0-1, 6 de febrer) a la destitució de Toni Rovira. El ex tècnic del filial que tan sols havia entrenat un breu espai de temps a la Gramanet, era un preparador físic sense cap tipus d’experiència per dirigir al filial espanyolista.

Ferran Manresa

El va substituir Ferran Manresa (un dels membres de la direcció tècnica del futbol base i ara cap de captació) qui va alternar 4 triomfs a domicili amb 3 derrotes a Sadrià, perdent l’encontre decisiu davant un dels cuers, El Masnou a terres del Maresme. Els 6 triomfs consecutius que van dur a l’equip a lluitar fins el penúltim encontre, no van ser suficients per salvar la diferència amb el quart classificat (Reus Deportiu) que va quedar a un sol punt dels espanyolistes, i per tant es va esvair la possibilitat de disputar les eliminatòries d’ascens.

Per la nova temporada es va donar a Raul Longhi la batuta del filial. L’argentí, un ex jugador del RCDE (època de José Emilio Santamaría), menys recordat per alguns, com un dels tres integrants del “trio de la vergonya” que va destituir a Pepe Mauri (q.a.c.s.), junt a Pichi Alonso i García Andoáin, i que va conduir l’equip espanyolista a la Segona Divisió per tercera vegada a la seva història (1989). Amb un potent equip per assolir el campionat (Zou, Toni Cunill, Cristian Gómez, Zeegelaar, Bakary i Cristian Alfonso, com a fitxatges més significatius), ha vist com l’equip ha evolucionat de més a menys acabant l’any amb un triomf a Vic que el situa en tercera posició empatat amb el quart, i amb dos punts d’avantatge sobre el cinquè, i a dos punts dels dos equips que comanden la classificació (Prat i Terrassa). Les lesions, i sobre tot, la continuada pèrdua d’efectius per les convocatòries de jugadors han sigut els factors més importants, que no els únics, que han conduït a que es desaprofités una avantatge de quatre punts respecte al segon classificat que duia l’equip a la 11ena. jornada de lliga.

Fradua: El 4 de març va ser presentat Luis Fradua com a nou director de futbol formatiu i tecnificació (que no coordinador com es sol pensar, ja que el coordinador era i és Antonio Morales). L’ex tècnic del Athletic Club compaginaria les funcions a Sadrià els caps de setmana amb la seva tasca laboral durant la setmana a la Universitat de Granada (departament d’educació física i esport). Aquest va aportar seny en algunes de les decisions que pretenia imposar Morales i que finalment no van portades a terme (per exemple, fins cadets no es va avançar les edats dels jugadors i cada nano va jugar amb els de la seva edat tant en benjamins, com alevins i infantils, ja que el factor físic en aquestes edats és determinant). Però un relleu tècnic que es va produir en novembre i va afectar a un parell d’equips, el fet de produir-se sense ser-li comunicat i adonar-se’n quan va venir, i tal com definitivament es va resoldre (baixant al tècnic del Cadet A al Infantil A en comptes de substituir directament al tècnic que cessava per incompatibilitat laboral), li va fer prendre la decisió de presentar la seva dimissió al veure’s perduda completament la seva autoritat dins l’organigrama tècnic del futbol base. Anteriorment, en finalitzar el seu contracte, Urbano Ortega tècnic d’enllaç entre el primer i segon equip dins la direcció esportiva de l’entitat, deixava el seu càrrec i signava pel FC Barcelona.

Juvenil "A" 2011/12
Juvenil “A”: L’equip juvenil “A” va lluitar fins el darrer instant per tots els títols en joc. A una lliga que se li va anar escapant pas a pas, li va donar un tomb amb el seu triomf a Sant Joan Despí davant el Barcelona posant-li emoció fins el darrer encontre, i malgrat la golejada de vuit gols a domicili davant el Nàstic (hat trick del pretès pel Celtic, Pirulo, i de Thievy) que culminà amb el sisè triomf consecutiu dels espanyolistes en el tram final de lliga, el Barcelona que tan sols necessitava un punt davant el Cornellà a la Gamper va acabar empatant el seu darrer encontre i obtenint el títol. A la Copa del Rei, després de deixar fora a Tenerife, Córdoba i Rayo Vallecano, va acabar disputant a Ceuta davant el Barcelona una final en la que els barcelonistes no van donar opció al conjunt entrenat per Martín Posse. Abans de la disputa de la Copa, el club ja li havia comunicat al tècnic argentí que no comptaven amb ell per la propera temporada. El seu principal valedor que l’havia pujat fins la banqueta del juvenil, Mauricio Pochettino, el feia llavors fora de l’entitat després de què es trenqués el binomi i la bona relació professinal que formaven ambdós tècnics.


Juvenil "B" campió de Catalunya

Cadet B campió de lliga


Doblet del Infantil "A". Campió de lliga i de Catalunya

Doblet de l'Aleví "A". Campió de lliga i del Nacional de "Brunete" a Cadis

Benjamí "A" Campió de lliga.

Lligues al futbol base. En aquesta temporada, el futbol base espanyolista va aconseguir quatre lligues, fent-se amb el campionat de Preferent Cadet grup 4rt (Cadet “B”), 1a. Infantil, grup 2n. (Infantil “A”), 1a. Aleví, grup 2n. (Aleví “A”) i 1a. Benjamí, grup 3r (Benjamí “A”).
El Juvenil B i Cadet A van ser segons a bastant diferència de l’etern rival . L’Infantil “B”, 8è, l’Aleví “B” 9è, el Benjamí “B”, 7è i el Prebenjamí 7è en categoria de 3a. Benjamí.

Campionats de Catalunya. En quant als Campionats de Catalunya, al Nou Mpal. de la Ferreria de Montcada i Reixac, que va ser el lloc escollit per dur a terme la FCF la II Festa del Futbol Català, l’equip espanyolista va aconseguir classificar per les finals a 6 equips: Juvenil (B), Cadet, Infantil, Benjamí en nois i Aleví-Benjamí i Infantil-Aleví en noies. L’èxit va venir de la mà del Juvenil B de Dani Poyatos que es va alçar amb el triomf final en categoria juvenil derrotant a la Damm, i del Infantil de Dani Fernández que va aixecar el màxim trofeu en derrotar al Sant Andreu. Les dues finals restants, Cadet i Benjamins (per penals) i Infantil-Aleví femenina van caure els equips blanc-i-blaus davant el FC Barcelona i la final benjami femenina davant el Sant Gabriel.

Tornejos. Entre un munt de tornejos de futbol base disputats pels nostre equips en aquest 2011 cal fer menció a part, per l’èxit de l’Aleví “A” al Nacional F-7 a Cadis (anterior Brunete) on l’equip de Miguel Ángel Samprón va alçar-se amb el triomf final sumant el segon títol en la quarta final disputada al llarg de tota la història d’aquest torneig. Malauradament, aquest èxit no ha tingut continuïtat fa uns dies a Arona on l’equip blanc-i-blau no ha pogut superar la primera fase en el Torneig Internacional de F-7. Edgar Badía i Albert Blázquez es van proclamar campions d’Europa sub-19 amb la selecció espanyola.

Temporada present: Amb un juvenil “A” de la mà de Dani Poyatos, l’equip espanyolista està situat a dalt de tot de la classificació de la Divisió d’Honor Juvenil amb tres punts d’avantatge sobre el Barcelona en una lliga que ha quedat reduïda a dos. En aquests moments, l’Espanyol mana únicament (al marge del Juvenil A esmentat) a la Divisió d’Honor Aleví amb 5 punts d’avantatge sobre el Barcelona. El Juvenil B un pèl despenjat en cinquena posició a 10 punts del primer, però el Cadet A segon a tres punts del Barcelona, el Cadet B segon a tres punts del líder Cornellà, l’ Infantil A segon a un punt del Cornellà i amb dos d’avantatge sobre el tercer Barcelona després del gran triomf a la Gamper (1-2), i el Benjamí A, segon a un punt del Barcelona B, i el Prebenjamí, segon en una categoria d’edat benjamí, encara no han dit la seva i tenen per davant un esperançador campionat i lluitaran fins el final. Com a equips de primer any tant l’infantil “B” com l’Aleví “B” i sobre tot el Benjamí “B” els hi està costant molt més pel handicap de l’edat.

Sadrià, com popularment es coneix després que així la bategés el periòdic BIB a la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, ha complert en aquest 2011, deu anys de vida des que s’inaugurés oficialment el 10 de setembre de 2001. Autèntic viver de futurs jugadors del primer equip, és el centre de les esperances de l’espanyolisme ja no sol pels cracks que sorgeixin en el futur al primer equip sinó pels ingressos futurs que la seva requalificació parcial doni en anys esdevenidors quan s’acabi la crisi immobiliària i pugui reportar uns diners sempre benvinguts per la malmesa economia espanyolista.


Futbol Femení:
L’equip entrenat per Oscar Aja en la seva segona temporada al front del conjunt blanc-i-blau, iniciava la segona fase de la competició amb empat al Ruiz Casado davant el Sant Gabriel, amb problemes a domicili (empat també davant Atlético de Madrid i derrota contundent davant el Rayo 6-2). Les noies es van fer fortes a Sadrià assolint triomfs davant l’Athletic Club (4-0), Real Sociedad (7-0), FC Barcelona (1-0), Sant Gabriel (8-0), Atlético Féminas (4-0) i tornant-li la golejada al Rayo (6-1) i Prainsa (2-1). La victòria a la Gamper (1-2) va certificar la primera posició per disputar i encarar el play off final davant el segon classificat, el Rayo Vallecano.

Després d’un empat a dos gols davant el conjunt madrileny (dos gols de Vero neutralitzarien les avantatges locals), tot estava a punt per que l’equip es coronés campió amb un camp tres de Sadrià ple a vessar. El matiner gol d’Ane, així ho feia pensar... Però altre cop els nervis i la pressió en el darrer encontre, i l’actuació infame i indecent del col•legiat Medie Jiménez (altre de la mateixa espècie que Gustavo Rebollo), van privar del títol a l’equip espanyolista que va veure com un Rayo més convençut del triomf, més serè i amb el col•legiat al seu favor (dos clars penals no xiulats i el primer a Vero de jutjat de guàrdia), li donaren el títol de lliga. Altre cop per segona temporada consecutiva, sent el campió de la fase regular l’equip es quedava sense el títol de lliga i sense pogué disputar la UEFA Champions Women’s i amb robatori arbitral inclòs.

Però aquesta final es disputà sota unes terribles condicions anímiques per les noies del RCD Espanyol, ja que feia unes poques setmanes que havia saltat a la llum pública una autèntica bomba dins el futbol femení. El màxim responsable del futbol femení de l’entitat, el conseller Josep Ramió, havia presentat la seva dimissió en desacord amb el que ell temia s’anava a produir ben aviat: El desmantellament de la secció de futbol femení. Va fer públic, l’intent per part d’un sector molt concret del consell que reprovant la gestió feta per Ramió, el dèficit de la secció produït (per la falta de patrocinador en període de greu crisi a la societat i per la promesa incomplida de retransmissions per part de les televisions dels partits amb els oportuns ingressos en aquest concepte) i que per tant estaven per la tasca de prescindir del futbol femení. El club ràpidament ho va negar, dient que el que si es faria seria reduir el pressupost i ajustar-lo a la situació econòmica que viu la pròpia entitat.

Després del desencís a la lliga, l’equip es torna a motivar per afrontar amb el màxim de garanties la Copa. Però per aquest torneig, no es pot comptar amb l’estrella del equip, Vero Boquete. Primer lesionada, i després a la lliga professional d’ EE.UU. en virtut del seu contracte, l’Espanyol l’afrontarà minvat amb baixes de consideració però amb tota la il•lusió per deixar ben alt el pavelló espanyolista davant els que no creuen en aquesta secció.



Després de deixar fora a quarts de final a l’Athletic Club (triomf a Sadrià 3-1 amb hat-trick d’Erika i a Lezama 0-2), a la fase final que es disputa a la Ciudad del Futbol de Las Rozas, elimina per la mínima al Atlético de Madrid amb un gol decisiu de Willy. A la final, espera un Barcelona que clarament va a més, sense problemes de pressupost (en un club on els diners arriben inclòs d’un règim dictatorial on no es respecten els drets humans), mentre que l’Espanyol molt just de forces intenta assolir el triomf. En un partit a cara de gos, l’empat inicial persisteix fins que un gol en la segona part de la pròrroga dona el títol a les barcelonistes.

El malson s’ha acabat de moment.... Vero triomfa als EE.UU i abandera l’espanyolisme convertint-se en la dona espanyola més mediàtica que el futbol femení ha donat. Encara ara segueix mostrant el seu espanyolisme (sacada d’honor en el darrer derbi), però el seu futur més immediat va passar per la potent (sobre tot econòmicament) lliga russa. Allà amb el Voronezh intenta l’assalt a la Champions tot i que de vuitens de final no passa amb el seu equip, quedant prematurament eliminada.



Però torna de nou el malson quan es comença a conèixer com s’està perfilant la temporada. Aja no continua i el substitueix un ex jugador de futbol de molts equips de segona i segona B, Luis Carrión. Marxen Sandra Vilanova, Ane Bergara, Alexia Putelles, Kenty Robles i Erika Vázquez al marge de la gallega. El pressupost es veu reduït dràsticament i el consell col•labora en posar-li la lliga en safata de plata al FC Barcelona (amb permís del Athletic Club) que es passejarà guanyant tots els partits de manera consecutiva fins que l’atura un gol de Brenda que suposa el 3-3 a la darrera jornada disputada a Sadrià d’aquest 2011.



El mal començament de l’Espanyol amb empat passant cinc minuts del temps reglamentari davant l’ascendit Olivenza, l’empat davant l’Atlético a Sadrià i la desfeta a Lezama en un partit amb masses baixes, deixen una distància de set punts que passat el derbi semblen insalvables. Molt efectiu el fitxatge de Mary Paz Vilas (actual pitxixi de la lliga amb 22 dianes rebutjada a Can Culé) i posteriorment les incorporacions de dues ex jugadores de l’equip de Vero als EE UU, l’anglesa Lianne Sanderson i la nord-americana Joanna Lohman, donen més consistència al bloc. L’equip es recupera moralment i comença a donar una perspectiva esportiva tant a nivell de joc com de resultats molt millor que el permetrà encara lluitar al menys per la segona plaça mentre s’espera amb impaciència una davallada del Barcelona que no sembla arribar.

Prèviament a l’estiu a la Copa Catalunya després de vèncer fàcil en semifinals al Levante Las Planas, amb un equip de circumstàncies, es perd en una desgraciada jugada la final jugada a Sadrià davant un Barcelona que ja era clarament el favorit abans de la disputa del partit.


El femení "B" Campió de a Nacional, per primer cop. Carlos Gómez, el seu tècnic.

Futbol Base Femení. La noticia agradable, el títol que de la mà de Carlos Gómez obté el filial femení. Aconsegueix fer-se amb el campionat de lliga del grup tercer de Nacional per primer cop a la historia espanyolista. En la resta de futbol base, el Femení C es queda a un pas del títol a Primera Catalana, però accedeix sent segon a l’ascens a la nova categoria Preferent Femenina que es crea entre la nova Segona Divisió Nacional i la Primera Catalana Femenina. El Infantil Femení “A” guanya el títol de lliga així com també l’equip més jove, les nenes del Benjamí-Prebenjamí. Cap dels dos equips podrà fer doblet en perdre tal com hem indicat anteriorment, a les respectives finals dels Campionats de Catalunya celebrades a Montcada i Reixac. Alba Pomares amb un gol decisiu a l’afegit, i Núria Mendoza, es van proclamar campiones d’Europa amb la selecció femenina sub-17 espanyola.



Benjamí i Infantil "A" femení, campions de lliga i subcampiones de Catalunya

En aquesta temporada, finalitza l’any 2011 sent tercer el filial entrenat per Titi Camúñez (que anat líder varies jornades), el Femení C sent segon (després de moltes jornades líder, va perdre a més la condició d’invicte en el darrer partit). El Juvenil és cinquè, líder el Cadet, segon classificat l’Infantil A, quart l’Infantil B, i segon el Benjamí després de perdre amb el nou líder, el Sant Gabriel, en el darrer partit.

Els intents de conscienciar a la massa social perica per treure el carnet del femení, no ha tingut els resultats que esperàvem, tot i que des de l’entitat tampoc s’ha mostrat el mateix interès a l’hora d’oferir-lo als socis en època de renovació de carnets on si es fa especial incís en l’assignació destinada a la Fundació Privada o en la targeta My Team Passion, (que ja em diran vostès quin èxit ha tingut)...


Àrea Econòmica i Institucional

Relleu Presidencial. Després de 14 anys de President i quatre com a conseller (voleibol femení i posteriorment futbol base), Daniel Sánchez Llibre deixava la presidència del RCD Espanyol amb el bagatge d’haver igualat l’historial de pràcticament un segle abans, es a dir, dues Copes d’Espanya i un sots-campionat d’Europa de la Copa de la UEFA. A més, a nivell patrimonial deixava una Ciutat Esportiva i el nou Estadi de Cornellà-El Prat, al marge de més de 35.000 socis, autèntic rècord de l’entitat perica al llarg de tota la seva història. Però també deixava en el seu pitjor capítol de la seva gestió, més de 140 milions d’euros de deute net.

Ramon Condal ja es perfilava com l’hereu de Sánchez Llibre. Després que aquest tàndem controli de manera sistemàtica l’entitat en fer-se amb el paquet accionarial de l’editor José Manuel Lara, quedava ben clar que l’industrial de Vilassar de Mar acabaria accedint al caprici de l’empresari dels supermercats, i es convertiria el 12 de juliol en President del RCD Espanyol en obtenir el 94,36 % del capital social de l’entitat en la Junta Extraordinària celebrada a l’estadi de Cornellà-El Prat.



Però no seria l’única candidatura la de Ramon Condal en aquest procés electoral, ja que Roman Escuer representant a l’APMAE es presentaria com alternativa simbòlica al poder accionarial majoritari. El distanciament de l’APMAE (que enguany complia 10 anys d’existència) quedava ben palès i seria molt més evident en la darrera Junta General Ordinària d’Accionistes quan votaren en contra de la gestió de l’actual consell i no van donar suport als números presentats pel Consell.

En aquesta junta els alarmants comptes corresponents a l’exercici 20010/11, sembraren de preocupació als accionistes presents ja que tot i les vendes efectuades i l’ampliació de capital, encara hi hagué un dèficit de gairebé un milió d’euros, augmentant el deute fins als 148 milions d’euros.

Precisament aquesta ampliació de capital que es va dur a terme en els primers mesos amb l’objectiu de cobrir sis milions d’euros com a obligació per la renegociació del crèdit sindicat, era extensible fins els dotze milions. Davant el fracàs obtingut, es va d’haver d’ampliar el termini fins el 30 de juny. Finalment es va cobrir menys de 7,6 milions d’euros.

A nivell econòmic també cal citar, el nou patrocinador de l’entitat, la marca turística “Cancún” de l’estat de Quintana Roo a Mèxic.

Àrea Social:
A nivell social, l’Espanyol ha vist frenat l’impuls que sorgeix des de la construcció del nou estadi tant a nivell d’entrades en els partits com a nivell de socis que es ve mantenint en torn a xifres properes als 35.000 socis. A nivell penyístic el club segueix la seva expansió en aquest 2011.


Aplec de Penyes a Castellar del Vallès.



Cal citar l’Aplec de Penyes que es va dur a terme a Castellar del Vallès el 29 de maig, el darrer en que Daniel Sánchez Llibre assistiria com a president de l’entitat. Com cada any, la Gala de Penyes es va celebrar el 12 de novembre en el lloc en que ve darrerament desenvolupant-se, l’Hotel Hesperia Tower; aquest esdeveniment és el segon acte a nivell de penyes i en ell va tenir lloc l’estrena oficial del nou president davant el moviment penyístic espanyolista.



El president cessant va rebre un multitudinari homenatge de les penyes en una reunió de la FCPE celebrada a l’estadi el 3 de setembre, en la que el principal punt va ser la decisió d’encarregar que s’erigeixi d’una estàtua dedicada a l’afició del RCDE. “Fes-te un homenatge” és el nom que porta aquest projecte d’homenatjar a tots els socis que han fet gran aquesta entitat en els 111 anys d’existència. Aquesta iniciativa es va acabar d’enllestir quan el 24 de novembre es va tancar l‘acord d’oficialització de l’estàtua que serà obra de l’escultura Ció Abellí.

A nivell de penyes, en la darrera Assemblea Ordinària de la FCPE, es va esposar i aprovar el nou protocol que marcarà les relacions entre les penyes i l’entitat blanc-i-blava, els drets i obligacions de les penyes periques.

En aquest 2011 noves penyes s’han sumat a la FCPE: de la Penya Espanyolista Pericos Vascos a Vitoria-Gasteiz, la Penya Blanc-i-Blava de Tordera, la Peña Españolista del Carmelo, Peña Españolista Raul Baena a Torrox, Penya Pericos de Sant Sadurní d’Anoia, Cor Blanc-i-Blau de Navarcles, Peña Perica del Polo, Penya Espanyolista Pericos d'Aran, Pericos d'Altafulla, Penya Blanc-i-Blava de Puigcerdà i Cerdanya, Penya Blanc-i-Blava de Santa Coloma de Cervelló, Penya Blanc-i-Blava de Santa Margarida de Montbui-Javi López, Penya Blanc Blava Pla d’Urgell a Mollerussa, així com la tornada a la FCPE de la Penya d’Ulldecona.

Aquest 2011 ha tornat a disputar-se el Periconcurs que organitza la GPE Manigua i que després de no dur-se a terme des del 2009, ha estat la tornada de tot un clàssic per recordar la nostra història d’una manera distesa i emocionant, i que va ser tot un èxit tant de públic com de repercussió dins els estaments de l’entitat espanyolista. També fer-nos ressò d’aquelles institucions periques que mantenen futbol base (com la GPE Manigua) futbol femení (PBB La Roca, o PBB Viladecans), escola futbol sala (PBB Sant Jaon Despí que també organitza el Joan Babot de futbol infantil, tot un clàssic dins els tornejos de futbol base), futbol sala femení (PBB Sant Andreu) . Javi Chica i Marta Torrejón, van ser els “Incansables” de l’any, distinció que concedeix anyalment aquesta ambaixada perica.


Les penyes espanyolistes han dut a terme al llarg de l’any un munt de sopars i dinars d’aniversari, participacions en fires de poble, col•loquis i debats, excursions, i actes solidaris en els que les nostres penyes han mostrat la seva millor cara promocionant la imatge del RCDE i arribant a la societat en els diversos pobles de la geografia catalana, sense oblidar-nos d’aquells pericos i periques que viuen fora de Catalunya i de les nostres fronteres, allunyats en la distància del nostre club però ben a prop en quant a sentiment dins els seus cors.

A nivell institucional l’entitat com sol ser habitual ha pres part en els actes de l’ofrena floral amb motiu de la Diada de l’11 de setembre, el vicepresident Oliveró va participar als actes duts a terme a la Delegació del Govern a Catalunya amb motiu de la festa de l’aniversari de la Constitució Espanyola o el vicepresident Ciprés a la preestrena de la sèrie de TV3 “14 d’abril: Macià contra Companys”.

Mitjans de comunicació: Aquest any la polèmica als mitjans ve marcada per la exclusió a les emissores de radio de poder estar presents als estadis i sales de premsa sinó paguen un cànon a qui té els drets audiovisuals. Malgrat el desencís, indignació, i injustícia que pot ser i representar aquesta decisió i que des de Sentiment Perico no compartim ja que considerem que la llibertat d’expressió està per damunt de tot (amb els límits que la pròpia llei marca en respecte i defensa dels drets individuals inalienables dels ciutadans), en aquest cas no podem reprovar la decisió de l’entitat espanyolista respecte als mitjans radiofònics, ja que existeixen contractes signats per la pròpia institució espanyolista, i malgrat ens pesi, s’han de complir sinó volem que aquest (el club) acabi sent devorat en els jutjats.

En el darrer any han continuat emetent-se els programes televisius “Hat-Trick Espanyol” i “Pericos On Line TV” com a programes exclusius d’informació espanyolista. A la xarxa, s’ha consolidat el portal resen nascut en els darrers dies de 2010, “Crónica Perica”, mentre que l’editorial 23 Perico ha continuat amb la seva tasca prolífica d’edició de llibres pericos dels quals haveu tingut noticia en article d’ahir mateix, així com darrerament el llibre “Sentiment blanc-i-blau” del periodista Quique Iglesias i el fotògraf Carlos Mira, presentat a l’Auditori de l’estadi.

La noticia negativa en aquest capítol, ha estat sens dubta la desaparició del degà de la premsa espanyolista. El períodic “Blanc i Blau” nascut el 28 d’octubre de 1995, treia als quioscos pel mes de març el seu darrer número. La premsa perica quedava orfe d’un periòdic fet per pericos i per a pericos exclusivament.

Elogiable la tasca dels mitjans radiofònics “amateurs” com “Llobregat en Blanc i Blau” de Radio Despí, “Gelida en Blanc i Blau” de Radio Gelida, “Esparranyol” de Radio Esparreguera, i cal citar també a programes exclusius d’informació espanyolista en emissores generalistes com Tiempo de Espanyol, o Marca Espanyol.



A nivell mediàtic i inclòs institucional, l’entitat ha continuat sent víctima d’aquells que sota els paràmetres de la intolerància, el totalitarisme i pensament únic esportiu continuen denigrant del nostre club.



Amb tal motiu, han saltat a l’escena espanyolista intents de donar ressò aquest rebuig i vies per expressar la indignació del poble perico com la “Plataforma: Catalunya és més que un club” o la campanya engegada per la GPE Manigua: “Pericofòbia, no gràcies” com a resposta per les denigrants paraules del nou alcalde de Barcelona, de les que ell mateix va veure’s obligat a demanar perdó públicament i inclòs sumar-se a aquesta campanya en l’estand que aquesta institució espanyolista (la GPE Manigua) va mostrar dins la fira d’entitats amb motiu de les festes de la Mercè a la capital de Catalunya.




Dins els projectes de l’entitat, el RCDE ha continuat mostrant la seva cara més solidaria, i s’ha continuat sumant a les diverses campanyes de variada índole que han anat tenint lloc en aquest 2011, així com els actes pel socis com l’habitual dia de Port Aventura, o de Waterworld, incorporant nous esdeveniments pels nens com el cagatió en aquestes festes, la signatura dels jugadors del primer equip de fa dos dies. També han hagut esdeveniments com la celebració d’un encontre amistós entre les seleccions absolutes de Mèxic i Xile a l’Estadi o la participació en l’encontre del centenari del rugbi català, un esport amb protagonisme espanyolista totes les dècades que la institució mantingué la històrica secció, o la competició de nens Copa Coca-Cola que té lloc cada any a Sadrià.



Tampoc oblidar-nos de tots aquells pericos que en aquest any ens han deixat. Tots aquells que van contribuir a engrandir aquesta entitat i que mereixen nostre reconeixement, així com el segon aniversari de la mort de Dani Jarque que es va tornar a viure un acte ben emotiu a la porta 21, així com en el marc del II Memorial Dani Jarque, es va batejar amb el seu nom el camp de la Ciudad Cooperativa a Sant Boi. A tots ells, Glòria als herois de l’Espanyol !.

Sentiment perico: I com sempre, per tancar aquest llarg article de tot el que ha succeït en aquest 2011, tinc que donar-vos les gràcies un cop més per la vostra paciència, per continuar sent fidels a aquest mitjà modest i casolà, que es deu únicament a mostrar l’interès, el desig, per que aquest club, el nostre club, acabi donant aquest impuls tantes vegades demanat d’acabar sent un club gran. No un gran club, que ja ho som, sinó un club esportivament gran. Un salt de qualitat que les circumstàncies no ens deixen donar. La modesta però incansable tasca duta a terme per Sentiment Perico, ha sigut reconeguda per la FCPE en la passada XIV Gala de Penyes del RCDE i amb l’augment d’un 37% de visites a aquest portal, fruït de la vostra fidelitat. Només em queda desitjar-vos a tots que 2012 sigui infinitament millor que 2011 i molta felicitat, salut, i un fort Visca l’Espanyol !!!