ÁLVARO ACONSEGUEIX EL GOL D'UN EMPATQUE DEIXA ANAR L'EUFÒRIA ESPANYOLISTA

R.C.D. ESPANYOL: 1 - F.C. BARCELONA: 1

Euforia espanyolista a l’Estadi.

Pagava la pena del horrorós horari a Roures gràcies, de perdre el darrer tren i arribar a les tantes de la matinada... Pagava la pena inclòs tenir que deixar la crònica per avui... Pagava la pena patir fins el darrer instant, anant gairebé tot l’encontre per sota en el marcador, tan sols per veure les cares de frustració i d’incredulitat d’una gent acostumada a passar (sobre tot ara en aquesta època) sempre per sobre de tothom. Per que abans encara hi havia un que els superava en tots els defectes i vicis d’un esport cada cop més brut i corromput, però des que s’han quedat sols en aquest monopoli de la pilota, paga la pena tot l’anterior comentat per veure’ls i sentir-los queixar-se d’això i d’allò. De convertir mans de Déus en mans d'indecent robatori amb la mateixa poca vergonya que es declaren víctimes i perseguits en aquesta Espanya de la que denigren però es serveixen fins assolir-ne tots els objectius i totes les prebendes.

Pagava la pena per veure l’explosió de goig d’unes grades repletes d’il•lusió (els derrotistes i malastrucs, -al menys els que joc conec -, s’havien quedat a casa per evitar tenir que comptar els gols un a un a l’estadi), repletes d’un sentiment irracional que només en el futbol té cabuda, on altre cop es somniava en que un jove i desvalgut David derrotés (l’empat ja ho és per ells, signe de derrota i més rebent-lo al final d’un partit en el que ja incloïen prematurament tres punts més al seu caseller de la classificació) a un més que mai prepotent Goliat, representant de les pitjors "virtuts" d’un poble i d’una societat.

Dit això – em permetreu aquesta reflexió i aquestes paraules a mode d’introducció per expressar les meves sensacions post derbi –, passo a relatar-vos la seqüència d’un partit que torna a elevar la autoestima de l’espanyolisme després del major resultat encaixat com a locals, la passada temporada.

Molt s’ha parlat de tàctiques i dels sistemes de Mauricio Pochettino per rebre al Barça del deífic Guardiola. No entraré doncs a parlar-ne. Diguem-ne que va ser quelcom entremig del primer derbi (el del 0-0) i lo dels darrers on Pochettino sembla li hagi preocupat més el que dirien o diran els mitjans de propaganda del règim.

Va sorprendre Poche, no per l’alineació de Jordi Amat (en baix ritme de competició, però va tornar a demostrar que malgrat errades és qui millor treu la pilota jugada des de l’eix de la defensa) en detriment d’un Ernesto Galán que cada cop ho té més difícil per ser titular (més amb la tornada de Javi López) sinó per que el de Canet ocuparia el cantó dret de l’eix de la cobertura i seria Raul Rodríguez qui passaria al lateral dret. La resta, els de sempre, menys la novetat que un molt lluitador Thievy va deixar a la banqueta a un Álvaro, que si be ha fet dolents partits errant jugades clares de gol, tothom sabem que és un golejador en totes les categories, cosa que el francès encara en s’ho ha de demostrar i la Copa de Catalunya sembla ser la excepció que confirma la regla...

Del FC Barcelona res a dir, ja ho diran els seus mitjans de propaganda finançats molts d’ells amb diners també dels pericos. Només destacar la pràctica absència en el joc del idolatrat Messi, (jugador infiltrat procedent de la secció de handbol del FC Barcelona) i ressaltar la classe de Xavi, Iniesta i Piqué, per que l’animadversió que un pugui sentir per aquesta institució no ha d’estar renyit amb el saber reconèixer les coses.

El quadre espanyolista va sortir molt bé al terreny de joc (esperonat ja des de l’escalfament previ per l’afició que poblava les grades de l’Estadi) i els primers deu minuts van ser de color blanc-i-blau. Al minut 8’, Sergio Garciá centra una pilota d’or passada després de penetrar per la lateral esquerra de l’àrea de càstig segons l’atac perico, per que Joan Verdú remati de cap i quan l’esfèrica portava camí de gol, Víctor Valdés treu una prodigiosa mà rebutjant, caient-li al propi Verdú la pilota que remata aquest cop ras en segona instància, traient sota pals Piqué.

Però l’Espanyol trenca aquesta positiva línia quan Cristian Álvarez (insegur ahir) erra en la passada a un company i li dona la bola a Messi, qui emportant-se-la amb l’ajut del braç (que estrany, oi ?) assisteix a Cesc qui marca a plaer. Molt bé tant el jutge com Turienzo que invalida l’acció. (A aquest senyor em sembla que li espera una llarga sessió a la “nevera” no sé per que em fa aquesta sensació...)

Aquests primers nervis tenen continuïtat quan Raúl Rodríguez emulant al pitjor Forlín de Còrdova, envia una bola criminal a Cristian que es queda a mig camí del argentí, i Alexis se’n porta la bola superant al meta espanyolista i no acaba la jugada en gol per pur miracle. I en aquestes que el Barcelona per la seva dreta fa una obertura de Xavi per Alves que centra i en mig de Romaric i Amat, Cesc Fábregas remata de cap al fons de la porteria.

Eren els pitjors moments d’un Espanyol que semblava descompossar-se davant la engreixada màquina culer funcionant ja a ple ritme. Però l’equip perico no es rendiria fàcilment i amb el pas dels minuts es refaria i acabaria en pla dominador en els darrers minuts del primer temps. Sergio García ho provà al 18’ amb un llançament que Valdés atura en dos temps. Cau Weiss sense que Turienzo assenyali res, tot i que la infracció era fora de l’àrea.

Que al quadre perico li falla la punteria a porta no es descriure cap novetat. En una bona acció d’atac Sergio García li dona una bola d’or a Verdú, però aquest xuta als núvols. La rèplica un llançament d’Iniesta, (aquest si entre els tres pals) que obliga a Cristian a emprar-se a fons. Tampoc Thievy sembla estar més afortunat amb el gol (sobre tot en els u contra , ja que al Molinón va ser una canonada des de la frontal). Ahir va desaprofitar un mà a mà davant Valdés i en altre acció en que estava sol rebent una gran passada de Romaric, va xutar tant horrorosament malament que va enviar la bola ben lluny del marc blaugrana.

Joan Verdú, que va lluitar molt i sempre cal alabar per aquesta qualitat extra que aporta en el joc, ahir va estar molt desafortunat cara a porta. En una acció en la que es quedava sol, es va entretenir massa i va donar temps a que primer Puyol i després un munt de jugadors li taponessin una possible rematada que hauria d’haver-se produït molt abans. També Puyol llençant-se a terra va bloquejar la rematada de Sergio García.
La darrera jugada de perill dels barcelonistes en aquest primer temps va ser per Cesc qui va xutar ras al pal dret i llepant l’exterior de la xarxa, un cop superat Héctor.

En el segon temps, Pochettino deixa a la banqueta Weiss (segueix sense ser sant de la seva devoció) i dona entrada a un recuperat Javi López per a jugar a la medul•lar reforçant-la després del desgast d’un Romaric que no acaba mai els partits i que tenia tots els números de ser el següent malgrat el seu bon rendiment.

El segon període s’inicia amb un xut d’Alves des de la frontal que atura Cristian. Una pilota amb deixada de Thievy per Verdú, es rematada fora a la esquerra de Valdés. El Barcelona veu com se li anul•la el seu segon gol, aquest cop per situació antireglamentària d’Alves en rebre d’Iniesta, sense discussió alguna.

Pochettino dona entrada a Álvaro Vázquez per Romaric. En aquests instants té lloc l’episodi lamentable que en el capítol d’incidències ens referirem més avall d’aquest article. El Barcelona posa la por al cos amb un llançament des de pocs metres de la frontal de falta directa amb que ha sigut castigat Raul, però el llançament de Xavi se’n va molt desviat. Una de les poques jugades que intervé Messi acaba amb una penetració per Pedro (que havia sortit per un deslluït Alexis) que remata a l’exterior de la xarxa.

En aquests moments, en l'intent de colpejar llarg amb el peu, té lloc la lesió de Cristian Álvarez. S’ha de retirar amb la llitera motoritzada i deixa en dubta (que no va voler aclarir Pochettino en la posterior roda de premsa esperant la decisió dels comitè oportú) qui ocuparà la porteria dimecres davant el Córdoba amb Kiko sancionat i Kameni (bé, oficialment està lesionat, o no?)...

Surt Kiko Casilla esgotant Poche els tres canvis reglamentaris i els minuts passen fins que arriba el moment màgic. L’Espanyol esperonat per la grada i amb la il•lusió de tombar al Barça, el tanca al seu camp i inclòs a la seva àrea en els darrers minuts. Una llarga jugada ofensiva de l’equip acaba amb una obertura per la banda dreta on s’incorpora amb la pujada Raúl Rodríguez qui col•loca un centre que pentina primer Thievy i llençant-se en planxa, Álvaro Vázquez remata al fons de la porteria.

Cornellà – El Prat explota. Com encara no s’havia vist (el dia del Liverpool era festiu i per tant intranscendent) al nou estadi, el públic espanyolista embogeix i encomana aquesta alegria a un equip que veu factible obrar el miracle d’aturar al millor equip del mon (malgrat no ens agradi tenir que dir-ho també i malgrat totes les consideracions inherents de talonari, favors i privilegis, etc.).

Manquen quatre minuts i quatre més d’afegit tenint en compta el temps perdut per la lesió del meta espanyolista. En els darrers instants, el miracle es produeix i totes les divinitats i sants que un pugui imaginar es vesteixen de blanc-i-blau quan Cesc remata al travesser (uff!), i Pedro remata recollint l'esfèrica escopida per la fusta, amb tot a favor i a porta buida, interposant-se el cos de Raul Rodríguez (queda bé així dit, oi?) i la tercera rematada d’Iniesta surt fora.

A Raul, segur que no li diran Déu. Però ahir amb la seva darrera intervenció va evitar el triomf barcelonista. Els blaugranes bé es veritat, tampoc van protestar gaire. La jugada va ser molt ràpida i no se jo si tothom (àrbitre inclòs) va veure la mà del defensor de Vilassar. Jo us ho confesso, no, des de l’altre porteria, jo la veia dins, dècimes de segon abans. Sembla mentida el que en tant poc instants de temps pots arribar a intuir que passarà i com respires un cop el darrer remat se’n va fora i el temps pràcticament s’estava exhaurint.

Però no del tot, per que en el darrer minut l’Espanyol va forçar un còrner i en ell, Raul Rodríguez, va rematar amb el cap d’esquenes enrere, i la pilota va acabar a la xarxa superior de la porta de Valdés. Ja hagués sigut massa. Però hagués sigut preciós, s’ho imaginen amics lectors?.


Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (5); Raúl Rodríguez (8), Jordi Amat (6), Héctor Moreno (8), Dídac Vilà (6); Forlín (8), Romaric (7); Verdú (8) Sergio García (8), Weiss (5); i Thievy (6).
Substitucions: Javi López (7) per Weiss, m. 46; Álvaro (8) per Romaric, m. 64; Kiko Casilla (s.q.) per Cristian Álvarez, m. 80.

FC Barcelona: Víctor Valdés; Puyol, Piqué, Abidal; Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc Fábregas; Alves, Messi i Alexis.
Substitucions: Pedro per Alexis, m. 71; Keita per Cesc Fábregas, m. 84.

Àrbitre: Javier Turienzo Álvarez del comitè territorial castellà – lleonès. Ha mostrat cartolines grogues a Romaric, m. 44, Raúl Rodríguez, m. 69, Álvaro, m. 76, Sergio García, m. 86 (per protestar), Amat, m. 87 (tocar l’esfèrica amb la mà), Forlín, m. 88 (protestar), Kiko Casilla, m. 89 (perdre temps). Per part barcelonista, Messi, m 13.

Gols: 0-1: Cesc Fábregas, m. 15; 1-1: Álvaro, m. 85.

Incidències: Encontre corresponent a la jornada 18ena. de lliga, disputat en l’Estadi del RCDE a Cornellà- El Prat amb 35.122 espectadors. El FC Barcelona s’ha vist obligat a jugar amb una indumentària de color negre en comptes dels seus colors habituals. Coses del senyor Turienzo, com si fos el primer derbi que juguen ambdós conjunts a la història...

Després del gol visitant s’han llençat monedes i ampolles de plàstic segons ha reflectit el col•legiat a l’acta i en el minut 64, una llauna mig plena ha fet impacte a l’esquena del àrbitre assistent n. 2 sense causar-li cap tipus de lesió. Aquest impresentable que l’ha llençat ha estat identificat segons fa constar l’àrbitre a l’acta que li ha manifestat el coordinador de seguretat. La cara positiva, el total recolzament a l’equip de la grada perica, la gegant pancarta de la Curva (“Fidels a un sentiment”. “No nos rendiremos jamás”). Abans del inici del partit, es va guardar un sentit minut de silenci en memòria del que va ser cap dels serveis mèdics del RCDE Salvador Oliveras.