COP DUR PER UN ESPANYOL QUE TORNA A LA CRUA REALITAT (1-2)

RCD Espanyol: 1 – UD Levante: 2

Decepció en l’espanyolisme.

El RCD Espanyol va encaixar una altre dolorosa derrota, la segona consecutiva a l’Estadi, davant un rival directe com era el Levante en la lluita per aspirar a quelcom més que ser altre cop un més dins la mediocritat de la part mitja baixa de la classificació. Com l’encontre davant el Real Zaragoza – jugant pitjor aquest cop i amb menys ocasions -, el quadre espanyolista va desaprofitar ahir una gran oportunitat per seguir una setmana més a la quarta posició. Amb la igualtat que hi ha a aquestes latituds de la classificació, després de sumar només dos punts dels darrers dotze en joc, i tenint en compta que el proper encontre és al Bernabeu, l’equip espanyolista corre el perill de despenjar-se de la part noble de la classificació, i amb la ressent història esportiva del nostre club,  tampoc és massa exagerat pensar en altres segones voltes de l’estil de les darreres tant decebedores.

I si al terreny de joc falta quelcom per donar aquest salt de qualitat, a la grada tampoc les coses marxen millor... Menys de vint mil espectadors quan t’estàs jugant la Champions tampoc és per autollençar-nos  floretes el socis...

L’equip perico va patir dels mateixos defectes que li son virtuts en segons quins partits. Va gaudir d’una infructuosa possessió de la pilota davant un equip amb molt ofici, que es va tancar darrera esperant al conjunt català, que va donar les suficients garrotades quan era precís i que va defensar-se amb suficient comoditat davant un Espanyol que va abusar de manera exagerada del passi curt, de voler entrar pel mig amb parets, de no xutar a porta i quan les jugades provenien dels seus dos jugadors de bandes –Weiss i Couthinho- amb un regat de més la majoria de les vegades.

Així, amb aquest escenari tan sols va faltar que el conjunt visitant s’avancés, tal com va succeir davant el Zaragoza, per que el quadre ja fos complert. Aquesta vegada, el gol de l’empat de Kalu Uche feia retornar les esperances a la parròquia blanc-i-blava d’un hipotètic triomf en els minuts que mancaven o en el seu defecte, un empat. El cop dur que significà el segon gol valencià, llençava per terra tot un somni d’una afició que sembla tenir que estar condemnada a la mediocritat sigui per unes o altres causes.

I ahir no quedava ni com excusa emprada sovint per alguns de buscar, com a caps de turc de la desfeta a Galán o Thievy... cosa bastant freqüent al nostre club...  Pochettino va alinear com a sorpresa de l’equip a Cristian Gómez a la medul·lar. Seria precisament el migcentre del filial qui faria el primer xut a porta buscant l’escaire dreta, però sortint fora. De fet, entre els tres pals els remats dels espanyolistes al llarg del partit van ser mínims.  El conjunt granota va treure la destral quan va fer falta, i un cop de colze de Barkero sobre Weiss no va ser castigat amb la preceptiva cartolina.  De les accions ofensives més inspirades, un slalon de Couthinho marxant-se de quatre jugadors per perdre finalment la pilota, un detall tècnic al minut catorze de joc del propi brasiler d’aquells que fan aixecar al públic dels seus seients, però a l’hora de significar quelcom de productiu envers al resultat del joc, res de res.

L’exespanyolista Valdo “precisament”, va ser qui va obrir el marcador al incorporar-se entrant per la dreta després d’una errada de Javi López,  deixant anar un potent xut que es colà per l’escaire dreta de la porteria espanyolista. El Levante va arribar amb perill abans d’arribar a la mitja hora de joc amb una centrada del propi Valdo que Kone no va pogué rematar bé davant Raul.  Amb aquest joc del conjunt de Pochettino, entestat en un futbol de vistositat però gens d’efectivitat, l’equip espanyolista va tenir en el 41’ una oportunitat bona en un ràpid contracop que Álvaro va malbaratar no passant la bola a Couthinho tot sol a l’esquerra.   

L’equip perico semblava sortir més endollat en el segon temps: Weiss es marxa de tres en una jugada personal però ningú aprofita la deficient passada dins l’àrea que és rebutjada per un defensor. Altre penetració del jugador eslovac, acaba amb un tret que surt creuat fora a l’esquerra. Tampoc entre els tres pals.  Pochettino fa sortir a Uche per Cristian.  El davanter visitant Kone, un autèntic tanc que porta de bòlid a la cobertura espanyolista ho prova amb un potent xut   que treu a còrner Casilla (68’).

Un remat dels visitants acaba a l’exterior de la  xarxa de la porteria de Kiko.

L’Espanyol empata l’encontre quan un llançament de falta des de la dreta a càrrec de Joan Verdú es rematat de cap per Kalu Uche al fons de la porteria espanyolista. Abans del gol havia sortit per part espanyolista Rui Fonte i per part visitant un bell conegut de la parròquia espanyolista, el desagraït Oscar Serrano. 

Amb el gol, l’Espanyol donava a pensar que podia remuntar el marcador, però va ser un autèntic miratge. Tan sols una jugada de Couthinho que passà en profunditat per Uche qui després de girar-se va rematar fora, desviat.  Un xut de Rui Fonte, fregant el travesser, però també sense anar entre els tres pals.

Un autèntic malson va significar aquest encontre sobre tot quan a falta de dos minuts per la fi del mateix, Ruben llença una falta comesa per Javi López (que segueix a anys llum del seu rendiment habitual anterior a la lesió), creuada i superada la feble tanca, Kiko Casilla se la menja i acaba sent el gol del triomf d’un Levante que feia vuit jornades que no guanyava. En els quatre minuts de suplici de l'afegit, l'equip espanyolista va ser incapaç de revertir la situació.

Com el Real Zaragoza, sis son els punts que el Llevant  ha pescat de les aigües d’un irregular Espanyol que no es mou gens bé per aquestes altures de la classificació. Altre cop els hi ha pesat la pressió en excés, en un club on no s’està acostumat gaire a exigir als seus jugadors quelcom més que salvar el coll lo més abans possible per evitar cruels patiments. En un club on a més, sempre hi ha un dèficit d’ambició més que evident. Tot i que sigui dur tenir-lo que reconèixer, com cert porter que va acabar sortint per la porta de darrera del nostre club, per dir el que molts pensem.    

Fitxa Tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla (6), Javi López (3), Raúl Rodríguez (6), Héctor Moreno (6), Dídac Vilà (6), Forlín (5), Cristian Gómez (4), Verdú (4), Couthinho (4), Weiss (6), i Álvaro (3).

Substitucions: Kalu Uche (6) per Cristian Gómez, m. 53; Rui Fonte (5), per Álvaro, m. 70; i Cristian Alfonso (s.q.) per Counthinho, m. 92.

UD Levante: Munua; Pedro López, Ballesteros, Cabral, Juanfran;  Valdo, Xavi Torres; Iborra, Barkero, Guezzal; i  Kone.

Substitucions: Oscar per Guezzal, m. 72; Farinós per Xavi Torres, m. 76; Rubén per Valdo, m. 85.

Àrbitre: Carlos del Cerro Grande, del comitè territorial madrileny. Va mostrar cartolines grogues a Weiss, m. 51 i a Didac Vilà, m. 89 per part espanyolista i a Juanfran, m. 12, Ballesteros, m. 51, Barquero, m. 57, Xavi Torres, m 58 i a Farinós , m. 90.

Gols: 0-1: Valdo, m. 23; 1-1: Uche, m.74;  1-2: Ruben, m.88.

Incidències: Encontre corresponent a la jornada 25 de lliga 1a. Divisió, disputat ahir dissabte a l’Estadi del RCDE a Cornellà – El Prat amb l’assistència de 19.528 espectadors.