RCD Espanyol Femení “A”: 0 – Athletic Club: 0
Un empat que no serveix per cap dels dos.
Espanyol i Athletic van empatar en l’encontre més important de la jornada vint-i-dos de Primera Divisió Femenina disputat ahir al migdia a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià del Besós. Aquest resultat en principi era a priori el pitjor que es podia donar pels interessos del RCD Espanyol. Un punt que no satisfà les necessitats d’un Espanyol que hagués tingut que vèncer al conjunt bilbaí per al menys aspirar a la segona plaça, al subcampionat, ja que al marge del triomf el gol-average particular, era tasca massa complicada després del 4-1 de la primera volta a Lezama.
Un punt que tampoc satisfà les del conjunt basc ja que l’allunya encara més del líder de la competició; dit en altres paraules, l’empat d’ahir a més que deixa l’Espanyol condemnat a tenir que conformar-se amb la tercera posició (que tenint en compta pressupost i quines eren les aspiracions i perspectives abans d’iniciar-se el campionat no està gens malament), al mateix temps posa en safata de plata el títol al FC Barcelona (tret d’una hipotètica derrota a Lezama i que l’Espanyol faci la resta a la Gamper).
Cosa aquesta, que venint d’on venim (supremacia total espanyolista en el futfem català), hauria de fer pensar a més d’un i potser m’atreveixo a dir, a estar ben amagats més d’un de vergonya de veure com per retallar un o dos centenars de milers d’euros en una entitat que té unes despeses de fins a quaranta milions d’euros cada temporada, ha conduït a aquesta situació tant lamentable pels que ens estimem el RCD Espanyol i ens fa força mal als ulls veure l’actual classificació que no obstant, per vergonya de més d’un conseller, cal penjar-la a sota d’aquesta crònica per que la vegin bé...
En quant al partit, s’esperava moltíssim més del que ambdós conjunts ens van oferir. Sinònim d’una lliga que amb masses equips i masses en crisi d’ingressos dins la general i greu crisi econòmica de la societat, condueix a una reducció del nivell de la competició. Per què jugaven el segon i el tercer millor equip de la competició, no ho oblidem. I el partit va decebre per que tret de la incertesa del marcador, i de la lluita total de totes les jugadores que ho van donar tot i això si que no es pot negar (es de barret, traca i mocador la professionalitat de les jugadores al llarg de tota la temporada, tan sols tenint en compta que les que s’han quedat han hagut de fer-ho amb reducció pressupostària i de potencial d’equip, per tant tot el recolzament a les noies, cos tècnic i gent del femení), el partit en quant a qualitat i bellesa futbolística, cosa que es tradueix en grans ocasions de gol, ben poc va haver-hi.
El conjunt basc, bastant fort físicament, dur de superar, va saber contrarrestar la millor classe tècnica d’algunes de les jugadores fonamentals en el poder ofensiu d’aquest Espanyol que va veure com li costava molt crear ocasions de perill tot i la velocitat i el bon fer de les dues bandes, Willy i Débora. La prova més evident, les poques pilotes que va pogué gaudir en bones condicions la màxima golejadora Mary Paz, que aquest cop no va pogué mullar.
El quadre català va jugar més i va dominar més fases del partit que el seu rival. Si a algú se li hagués tingut que adjudicar el triomf als punts, sense discussió hagués sigut l’Espanyol. Però, l’empat tenint en compta els mèrits d’uns i altres, - el saber defensar i controlar al rival també és un mèrit encara que sigui en la parcel·la destructiva i no constructiva del futbol –, va ser el resultat que més es va acostar al que realment es va veure sobre la gespa del camp tercer. I no oblidem, que l’Athletic s’hagués pogut endur perfectament el triomf en una jugada que posteriorment detallarem.
Les ocasions més clares de les espanyolistes, una rematada de Mary Paz que amb poc angle no ha pogut superar la sortida de la portera Ainhoa estavellant-li la pilota al seu cos, una penetració de Débora que infiltrant-se a l’àrea ha enviat una passada de la mort tallada per Orueta, o una rematada des de la frontal de Débora que ha sortit per sobre de la porta a la dreta. La més clara una centrada de Sonia Matías que després de rebotar en una defensora visitant, ha blocat en dos temps Ainhoa davant mateix d’una sempre amenaçadora Mary Paz atempta a la jugada. El quadre bilbaí, una pilota penjada d’Iraia rematada per Erika Vázquez desviat per sobre la porta de Mariajo.
En el segon temps, més del mateix; domini majorment del conjunt perico, però un Athletic ben situat no deixava espais per la sorpresa. Tan sols en un còrner molt tancat que se li escapa a la meta internacional Ainhoa la pilota i per poc una defensora es introdueix l’esfèrica en la seva pròpia porta sortint a menys d’un metre del pal esquer a còrner.
El col·legiat Sánchez Rico tampoc va voler passar aquest cop inadvertit i va deixar sense sancionar un clar penal sobre la persona d’Ana Romero “Willy”. A sobre, per ratificar la seva decisió, va amonestar amb cartolina groga a l’extrem espanyolista. Segueix per tant el quadre català sense tenir sort amb els col·legials catalans de segona divisió B en els partits claus del femení... En el futur i quan l’ocasió ho requereixi, s’haurà de demanar àrbitre neutral per que les actuacions dels àrbitres integrants del comitè català, vergonyosament sempre contraris als interessos pericos així ho aconsellaran.. Bé, sempre que no s’hagi de demanar un crèdit hipotecari per pagar-lo, que ja sabem que en el femení els diners van molt escassos...
En el tram final del partit, els tres punts van estar a punt de marxar-se cap a Bilbao... Una clara ocasió de la migcentre Olabarrieta, que amb una immillorable posició va acabar rematant sortint el seu xut desviat a la dreta, i la més clara de totes, un xut de Flaviano al travesser; quan ja el conjunt basc veia el gol de la victòria, la fusta va escopir el tret i l’empat a zero inicial es va convertir en definitiu per a “més glòria” dels que a bon segur no havien parlat mai en els seus mitjans el futbol femení – ni els interessava el més mínim al marge de quan va signar una mexicana pel seu equip –, i que ara els hi proporcionarà un gran plaer. Que hi farem!
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo; Núria, Marta Torrejón, Vanesa, Sonia Matías; Meseguer, Joanna; Lianne Débora, Willy; i Mary Paz.
Substitucions: Sara Monforte per Sonia Matías, m. 70; Sara Serna per Débora, m. 75; Alba Pomares per Núria Mendoza, m. 85.
Athletic Club: Ainhoa; Iraia, Irene, Orueta, Saioa; Itsaso, Flaviano; Olabarrieta, Guru Ibarra; i Erika.
Substitucions: Nekane per Itsaso, m. 46; I. Murúa per Guru, m. 75; Beristain per Ibarra, m. 80.
Àrbitre: Víctor Manuel Sánchez Rico, de la delegació del Baix Llobregat, assistit en bandes per Carrasco Baca, i Coll Camenforte. Ha deixat sense xiular un penal sobre Willy que hagués pogut canviar sensiblement la sort del partit. Ha mostrat cartolines grogues a Willy i Sonia per part espanyolista i a Olabarrieta, Iraia i Oureta per part visitant.
Incidències: Encontre corresponent a la jornada 22 del campionat de lliga de Primera Divisió Femenina disputat en el camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià del Besós en un matí assolellat, de temperatura primaveral en contraposició al fred de les darreres jornades a l’àrea metropolitana. En les files del conjunt basc, la que va ser segona màxima golejadora de l’Espanyol la passada temporada, la navarresa Erika.
CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA
. | CLASSIFICACIÓ | PTS | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
1 | F.C. BARCELONA | 61 | 22 | 20 | 1 | 1 | 77 | 13 |
2 | ATHLETIC CLUB | 57 | 22 | 18 | 3 | 1 | 67 | 16 |
3 | R.C.D. ESPANYOL | 52 | 22 | 16 | 4 | 2 | 77 | 17 |
4 | RAYO VALLECANO | 44 | 22 | 14 | 2 | 6 | 57 | 30 |
5 | LEVANTE U.D. | 44 | 22 | 15 | 5 | 4 | 38 | 20 |
6 | SPORTING CLUB HUELVA | 43 | 22 | 13 | 4 | 5 | 38 | 26 |
7 | REAL SOCIEDAD | 39 | 22 | 12 | 3 | 7 | 38 | 27 |
8 | ATLÉTICO DE MADRID | 35 | 22 | 10 | 5 | 7 | 38 | 28 |
9 | PRAINSA TRANSP. ALCAINE | 30 | 22 | 9 | 3 | 10 | 49 | 50 |
10 | C.D. SANT GABRIEL | 30 | 22 | 9 | 3 | 10 | 42 | 38 |
11 | Sp. COM. LLANOS OLIVENZA | 24 | 22 | 7 | 3 | 12 | 25 | 39 |
12 | U.D. COLLERENSE | 24 | 22 | 7 | 3 | 12 | 38 | 57 |
13 | U.E. L'ESTARTIT | 19 | 22 | 5 | 4 | 13 | 28 | 52 |
14 | S.D. LAGUNAK | 19 | 22 | 5 | 4 | 13 | 21 | 45 |
15 | C.A. MÁLAGA | 16 | 22 | 4 | 4 | 14 | 26 | 61 |
16 | VALENCIA C.F. | 13 | 22 | 4 | 1 | 17 | 20 | 61 |
17 | F.V.P.R. EL OLIVO | 9 | 22 | 2 | 3 | 17 | 26 | 71 |
18 | E.M.F. REOCÍN | 7 | 22 | 2 | 1 | 19 | 25 | 79 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada