COMENTARI: ANTONIO MORALES APARTAT DEL FUTBOL BASE

Foto d'arxiu. Morales i Longhi, en la Ciuat Esportiva.

Morales apartat del futbol base.

Es veia venir i dissabte ja era noticia a la Ciutat Esportiva en petits cercles de l’anomenat entorn espanyolista. Antonio Morales qui havia patit un fort desgast des d’un bon principi per raons obvies de la seva missió i maneres de portar-la a terme, havia topat directament amb els responsables de l’àrea esportiva, amb mútues intromissions d’uns i altres en les seves respectives àrees (esportiva Germán,  Molinos, Bertomeu, i futbol base el propi Morales).

Es de suposar que la darrera enganxada seria més forta de lo normal ja que va ser decisió deixar fora de les responsabilitats esportives pròpies del futbol base a Antonio Morales deixant-lo només al càrrec de les responsabilitats econòmiques, d’administració i gestió econòmica de la parcel·la.

Naturalment això implícitament és fer-lo fora directament o bé ignoren el caràcter i maneres de ser del conseller ex President de la Gramanet. Ell que sempre s’ha considerat coordinador del futbol base (més que conseller que ho ha sigut estrictament per pogué accedir a instàncies federatives)  inclòs quan estava el cap de tecnificació i futbol formatiu senyor Fradua.  Per que ens agradi o no ens agradi (i d’això hi ha opinions per tots els gustos) Morales era qui manava al futbol base inclòs per sobre dels tècnics. Per tant, lògicament, per ell serà o haurà sigut, totalment inacceptable qualsevol reducció del seu poder, darrerament qüestionat de manera cada cop més extensa al llarg de les diferents sensibilitats que composen el Consell d’Administració.

Antonio Morales al que s’ha fet responsable de la marxa de Casanova de manera injusta, ha tingut els seus errors i encerts. Dic de manera injusta per que ell mateix en les seves pròpies paraules sempre confessava que ell havia arribat a l’entitat (via German) per fer la “feina bruta” que la gent del club no s’atrevia a fer. La feina que no havia tingut “collons” (i perdoneu la expressió però és la real i que afirma Morales en privat) els dirigents del Club. O sigui, retallar dos milions d’euros del pressupost, auditar tots els comptes. Altre cosa és que s’hagi complert. Que les retallades hagin sigut efectives i el pressupost s’hagi reduït, cosa que es qüestiona seriosament des de les trinxeres contraries a la seva gestió.   Reduir els contractes professionals sobredimensionats de masses jugadors del filial, o inclòs en categories inferiors. Naturalment, això toparia amb la forma de ser i el projecte de Manel Casanova, i per tant, algú li tenia que posar el cascavell al gat. Motiu pel qual es crida a aquest senyor i se li dona tot el poder un cop ell ha entrat a l’entitat via compra d’accions, convertint-se en un dels principals accionistes.

En la seva gestió, (al marge de les maneres, de les formes, de l’enfrontament desafortunat amb l’Anna Maria Fusté tant lamentable i tant poc respectuós amb qui forma part de la nostra història com a exconsellera i filla d’un dels presidents més estimats per tothom que va viure aquella època) hi ha punts blancs, i negres. Encerts i errors com qualsevol gestió –tenint en compta un cop més les ordres rebudes, les retallades obligades per la qual ell va arribar al club -.  La perspectiva del temps serà la que donarà una imatge mol més acurada de la realitat i es dispersaran els fums i les boires que poden enterbolir la imatge de la realitat en un o altre sentit. Serà passat el temps quan tindrem la imatge veritable del que ha suposat el seu pas per l’Espanyol.

Del seu projecte com deia, aspectes positius, altres s’han hagut de modificar sobre la marxa per les circumstàncies, altres no han acabat de quallar... Del seu primer i autèntic projecte de pujar als jugadors per sobre una o dues categories de la seva edat, tan sols va ser aplicable des de cadets de primer any. Era una barbaritat en edats inferiors. Així li vaig dir quan ho va proposar en un acte de la PBB de Sant Adrià i amb el temps va tenir que acceptar el seu error (així li van fer veure els tècnics). Un bon dia em va admetre que “rectificar es de sabios” cosa que efectivament li honrava en un país on ningú sol rectificar ni assumir mai errors. En el tema Fradua, (que no era coordinador del futbol base sinó cap de tecnificació i futbol formatiu) les coses es van fer molt malament amb la moguda de tècnics al passat novembre i que no tornaré a incidir per que va quedar ben expressada la meva postura en el seu moment.  Però “calia” rodejar-se de gent fidel i adepta a la seva persona i l’entrada de García Escribano com un elefant a una terrisseria... sent primer Ferran (abans “Nando”) Manresa, Toni Rovira, José Luis García...   

També se li han intentat col·locar be per desconeixement o per intencionalitat temes dels que ell no ha sigut responsable... El tema Posse, del que l’únic responsable de la seva marxa és Mauricio Pochettino, en el moment en que les relacions entre ambdós tècnics es van acabar trencant...  En el tema Longhi, independentment de qui hagi sigut qui l’ha introduït al club, Pochettino ha donat el vist i plau com no podia ser d’altre manera sent ell el màxim responsable de gairebé tot... No recordaré ara la seva anterior experiència com a entrenador del RCDE, però si que en un col·loqui de la Penya Pericos Fidels, preguntat sobre si el veuríem algun dia a les banquetes, va contestar que no estava preparat actualment ja que el futbol havia evolucionat molt i ell en aquell moment (octubre 2010) estava desfasat en quant als seus coneixements... Sense comentaris...

En quant a l’adquisició de jugadors (àrea de captació que ell li agradava dir-ne) es va complir més o menys en categories inferiors el seu projecte en quant al tema de les “corones”, però en categories ja semi-professionals, no han quedat mai clars ni explicats als socis qui està darrera de certs fitxatges. El nostre filial s’ha quedat pràcticament reduït a un conjunt de jugadors que s’han incorporat en els darrers dos anys trencant amb el que és o ha de ser la columna bàsica que s’incorpori dels equips inferiors del nostre futbol base. No es gens adient per que un nen s’incorpori al nostre futbol base, llençar la idea que pot anar pujant fins arribar al juvenil A o B, per que llavors es trobarà amb una legió de jugadors incorporats en els darrers temps procedents de Mèxic, Holanda, Rússia, Indonèsia, Senegal, Costa de Marfil,  Camerún, ex segones de Girona o Gimnàstic, uruguaians, gaditans, o un munt de jugadors valencians o africans en el juvenil alguns dels quals ni es van veure pràcticament  (Orellana, Sanjuan, Chimezie, Badjy). Una legió de jugadors que barraran el pas natural dels millors del nostre futbol base, d’aquells que porten temporades i temporades desitjant tenir una oportunitat.  

Queda pendent veure com quedarà estructurat tot el tema a partir d’ara. Sona el nom d’Oscar Perarnau, una bona persona seriosa i estudiosa del futbol però que no oblidem no va tenir gaire fortuna en les dues ocasions que va agafar el filial en situació molt crítica, tot i que una cosa no tingui a veure amb l’altre, la de dirigir el futbol base espanyolista. Mai pot haver-hi tranquil·litat al nostre club. Ja no se si es pitjor que això hagi sortit d’una vegada per totes i quan abans es posi remei, però naturalment millor hagués sigut que la situació s’hagués pogut reconduir fins final de temporada sense que sortís a la llum pública. L’entitat necessita tranquil·litat, estabilitat, i aquestes premisses  sembla sempre massa difícils d’aconseguir en el nostre club, siguin per uns o per altres.     I què serà d’Antonio Morales, que és conseller pel nombre d’accions que té i per tant ningú el pot fer fora del Consell... Marxarà? Vendrà les seves accions?. El temps i només el temps ens treurà de dubtes.