Real Betis: 2 – RCD Espanyol: 0
Ha tornat a succeir.
Una vegada més - i van ja un munt amb diversos
tècnics i de molt diferent “pelatje” – l’equip espanyolista ha ressuscitat a un
equip moribund, ha fet d’equip aspirina en un infame encontre. Davant un Real
Betis que duia 14 encontres sense conèixer la victòria, i tres tècnics, ha acabat
derrotat 2-0 en un partit en el que els espanyolistes només han tingut una
ocasió de gol en tot el partit. Senzillament lamentable.
Semblava tant clar que anava a succeir, que
qui escriu aquestes línies es pensava que no... que aquest cop era tant
evident, que no succeiria encara que fos per la llei del sentiment contrari que
tant funciona al món de la borsa quan tothom pensa el que anirà a fer els
mercats. Per que a més, ahir va perdre el FC Barcelona i això amics lectors, no
falla... A l’endemà, derrota dels nostres. La patidora parròquia espanyolista
no pot estar dos dies seguits eufòrica. Ho tenen prohibit.
Després que els que gestionen els destins del
RCD Espanyol, que es preguntin el per què cada cop dona un aspecte més miserable
les grades de l’estadi... Des que aquest modest mitjà he apel·lat a la il·lusió
repetidament. A interpretar i comprendre quin és el nostre rol, els nostres
condicionaments econòmics, la nostra realitat i per tant no contribuir més a
que l’incendi es propagui; a que la desunió i el desencís ens envaeixi. Però d’aquí
a justificar penosos i indignes espectacles va ja un munt, per què ja està be i
la paciència no es eterna...
Aguirre ha alineat sense cap tipus d’explicació
– avui no jugàvem pas davant cap dels equips grans – un equip ple de defenses,
amb un sistema totalment complicat d’esbrinar i més encara d’aplicar en el camp
més enllà del defensar i mantenir el resultat i quan ens han marcat, tot s’ha
acabat i de la pitjor manera. I també cal recordar que el tècnic va creure i va
afirmar que li havien assegurat que si marxava Thievy, vindria un substitut. Com
diu la dita castellana “que cada palo aguante su vela”.
Per què l’únic que ho ha intentat, i amb
poques llums –tret de Rubén Castro que recuperat de la lesió és més que mig Betis
-, ha sigut el quadre andalús. Ja als set minuts Salva Sevilla ho ha provat rematant
fora una jugada per banda dreta. Fins el
24’ no ha hagut altre ocasió quan una paret per la banda dreta ha comptat amb
la centrada de Juanfrán que ha rematat de primera Rubén Castro, sortint fora. Per part espanyolista, una falta lateral
penjada per Simao que de punys ha rebutjat Adán. La posició del portuguès en el
centre del camp i no en banda, altre de les novetats tàctiques que s’ha tret de
la màniga el mexicà. En el 37’ Sergio García ha llençat molt desviat, jugada
que reflectia l’autèntic nivell del poder ofensiu avui d’un Espanyol de misèria.
Simao amb visió ha obert en el 39’ per la incorporació d’un desmarcat Córdoba, però aquest fa un mal control davant Figueres
qui des de darrera més ràpid que el colombià, rebutja quan anava a rematar. En
els darrers instants, falta llençada per Salva Sevilla, per sobre la porteria
espanyolista.
En el segon temps, s’ha consumat la desfeta
del quadre espanyolista. Derrota sense pal·liatius, en la que no val posar-hi
excuses de mal pagador. El Betis, amb totes les seves deficiències, ha sigut qui
ha anat a buscar el partit mentre que els espanyolistes es guarden les forces a
bon segur per quan vingui el Madrid...
Verdú – inclòs a aquest l’hem tornat a “ressuscitar”
– obre per Rubén Castro qui en una gran ocasió remata fora ficant el peu (53’).
El domini era local i cada cop més intens. Buscant forat en la frontal, xut de Juan Carlos
dur, però desviat buscant l’escaire. A sobre, el Betis comptava amb una altre
factor al seu favor com era la sortida
de Baptistao en el quadre local en lloc de l’ex espanyolista Chuli. El resen
ingressat al terreny de joc Baptistao, rodejat de contraris dins l’àrea, aguanta
i obre per la centrada de Verdú i l’esfèrica per ben ben poc no l’aconsegueix
rematar Baptistao i Raul Rodríguez de cap envia a còrner per evitar mals
majors.
Després de varis minuts ficats a la cova, passat
els 70’ des de la frontal llença dur Lolo Reyes, la bola s’estavella a la base
del pal i en el lloc oportú, Rubén Castro envia l’esfèrica al fons de la
porteria. Era l’1-0 que obria el camí del triomf andalús i del ridícul
blanc-i-blau.
La reacció espanyolista quedava reduïda a només
dos accions: La primera d’elles, una jugada trenada que acaba amb un centre
molt tancat de Fuentes que atura Adán. El lateral Fuentes junt Abraham i Stuani
eren les tres modificacions efectuades per Aguirre. Ocasió en el 78 del resen ingressat Nosa que
es fa mal amb la topada amb Kiko qui evita el gol, però el nigerià surt
malparat i haurà que abandonar el terreny de joc demanant el canvi minuts després.
I l’altre arribada dels espanyolistes acabaria
amb la primera i única ocasió de gol de tot el partit. Stuani després de
retallar als defensors que se li llençaven a sobre, es queda tot sol, però molt
malament després de fer el més difícil, remata molt centrat a les mans del meta
que atura sobre la gespa.
Es consumava un cop més el fracàs, quan en un
contracop en el 88' Verdú abans de creuar la medul·lar obre a l'esquerra per
Rubén Castro qui en acció individual mostrant la seva classe, avança sobre la
frontal retallant i llençant ras i
ajustat al pal dret. Era el 2-0 i tot se
n’anava ja a en orris. El partit quedava ja vist per a sentència. Divendres davant el Granada, l’equip haurà de
tornar a recuperar-se anímicament si no volen tornar a situar a l’equip a la
vora d’una situació que comenci a ser compromesa.
Fitxa tècnica:
Real Betis Balompié: Adán; Juanfrán, Amaya, N'Dyae, Jordi Figueras, Juan Carlos; Lolo Reyes, Joan Verdú, Chuli,
Salva Sevilla; i Rubén Castro.
Substitucions: Baptistao per Chuli, m. 58;
Nosa per Salva Sevilla, m. 77; Matilla per Nosa, m. 84.
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Raul
Rodríguez, Colotto, Héctor Moreno, Víctor Álvarez; David López, Víctor Sánchez, Simao, Córdoba; i
Sergio García.
Substitucions: Stuani per Córdoba, m. 60; Abraham per David López, m. 66; Fuentes per
Víctor Álvarez, 69.
Àrbitre: César Muñíz Fernández del comitè
territorial asturià, assistit en bandes per Víctor Hugo Fernández Suárez iJesús
Zancada Lobato. Cartolines grogues a
Salva Sevilla, m. 49, Lolo Reyes, m. 53, Víctor Sánchez, m. 68, Jordi
Figueras, m. 74
Gols: 1-0: Rubén Castro, m.71; 2-0: Ruben
Castro, m. 88
Incidències: 22èna. jornada del campionat de
lliga de 1a. Divisió, disputat a l'Estadi Benito Villamarín de Sevilla. En els prolegòmens del partit, s'ha guardat
un minut de silenci en memòria de Luis Aragonés, qui fou jugador i tècnic del
quadrè bètic i tècnic de l'Espanyol la temporada 1990/91 entre altres molts
altres equips, i campió d'Europa com a seleccionador nacional d'Espanya..
2 comentaris:
DANI, CONDAL, COLLET I AGUIRRE QUE SE VAYAN A SU CASA Y DEJEN PASO A OTROS.
ESTO NO HAY QUIEN LO AGUANTE
Fe d'errades: 14 partits com tothom sap sense conèixer la victòria... Però és que veién el partit, el subconscient et falla i et surt escrit el contrari... Dubtes qui és en realitat el cuer.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada