diumenge, 2 de febrer del 2014

AQUEST CLUB NO TÉ REMEI...
ALTRE COP L'EQUIP FA EL RIDÍCUL,
I RESSUSCITA A UN EQUIP MORIBUND (2-0)

Real Betis: 2 – RCD Espanyol: 0

Ha tornat a succeir.

Una vegada més - i van ja un munt amb diversos tècnics i de molt diferent “pelatje” – l’equip espanyolista ha ressuscitat a un equip moribund, ha fet d’equip aspirina en un infame encontre. Davant un Real Betis que duia 14 encontres sense conèixer la victòria, i tres tècnics, ha acabat derrotat 2-0 en un partit en el que els espanyolistes només han tingut una ocasió de gol en tot el partit. Senzillament lamentable.

Semblava tant clar que anava a succeir, que qui escriu aquestes línies es pensava que no... que aquest cop era tant evident, que no succeiria encara que fos per la llei del sentiment contrari que tant funciona al món de la borsa quan tothom pensa el que anirà a fer els mercats. Per que a més, ahir va perdre el FC Barcelona i això amics lectors, no falla... A l’endemà, derrota dels nostres. La patidora parròquia espanyolista no pot estar dos dies seguits eufòrica. Ho tenen prohibit.

Després que els que gestionen els destins del RCD Espanyol, que es preguntin el per què cada cop dona un aspecte més miserable les grades de l’estadi... Des que aquest modest mitjà he apel·lat a la il·lusió repetidament. A interpretar i comprendre quin és el nostre rol, els nostres condicionaments econòmics, la nostra realitat i per tant no contribuir més a que l’incendi es propagui; a que la desunió i el desencís ens envaeixi. Però d’aquí a justificar penosos i indignes espectacles va ja un munt, per què ja està be i la paciència no es eterna...   

Aguirre ha alineat sense cap tipus d’explicació – avui no jugàvem pas davant cap dels equips grans – un equip ple de defenses, amb un sistema totalment complicat d’esbrinar i més encara d’aplicar en el camp més enllà del defensar i mantenir el resultat i quan ens han marcat, tot s’ha acabat i de la pitjor manera. I també cal recordar que el tècnic va creure i va afirmar que li havien assegurat que si marxava Thievy, vindria un substitut. Com diu la dita castellana “que cada palo aguante su vela”.

Per què l’únic que ho ha intentat, i amb poques llums –tret de Rubén Castro que recuperat de la lesió és més que mig Betis -, ha sigut el quadre andalús. Ja als set minuts Salva Sevilla ho ha provat rematant fora una jugada per banda dreta.  Fins el 24’ no ha hagut altre ocasió quan una paret per la banda dreta ha comptat amb la centrada de Juanfrán que ha rematat de primera Rubén Castro, sortint fora.  Per part espanyolista, una falta lateral penjada per Simao que de punys ha rebutjat Adán. La posició del portuguès en el centre del camp i no en banda, altre de les novetats tàctiques que s’ha tret de la màniga el mexicà. En el 37’ Sergio García ha llençat molt desviat, jugada que reflectia l’autèntic nivell del poder ofensiu avui d’un Espanyol de misèria.  

Simao amb visió ha obert en el 39’  per la incorporació d’un desmarcat  Córdoba,  però aquest fa un mal control davant Figueres qui des de darrera més ràpid que el colombià, rebutja quan anava a rematar. En els darrers instants, falta llençada per Salva Sevilla, per sobre la porteria espanyolista.

En el segon temps, s’ha consumat la desfeta del quadre espanyolista. Derrota sense pal·liatius, en la que no val posar-hi excuses de mal pagador. El Betis, amb totes les seves deficiències, ha sigut qui ha anat a buscar el partit mentre que els espanyolistes es guarden les forces a bon segur per quan vingui el Madrid...   

Verdú – inclòs a aquest l’hem tornat a “ressuscitar” – obre per Rubén Castro qui en una gran ocasió remata fora ficant el peu (53’). El domini era local i cada cop més intens.  Buscant forat en la frontal, xut de Juan Carlos dur, però desviat buscant l’escaire. A sobre, el Betis comptava amb una altre factor al seu favor com era la  sortida de Baptistao en el quadre local en lloc de l’ex espanyolista Chuli. El resen ingressat al terreny de joc Baptistao, rodejat de contraris dins l’àrea, aguanta i obre per la centrada de Verdú i l’esfèrica per ben ben poc no l’aconsegueix rematar Baptistao i Raul Rodríguez de cap envia a còrner per evitar mals majors.

Després de varis minuts ficats a la cova, passat els 70’ des de la frontal llença dur Lolo Reyes, la bola s’estavella a la base del pal i en el lloc oportú, Rubén Castro envia l’esfèrica al fons de la porteria. Era l’1-0 que obria el camí del triomf andalús i del ridícul blanc-i-blau.   

La reacció espanyolista quedava reduïda a només dos accions: La primera d’elles, una jugada trenada que acaba amb un centre molt tancat de Fuentes que atura Adán. El lateral Fuentes junt Abraham i Stuani eren les tres modificacions efectuades per Aguirre.  Ocasió en el 78 del resen ingressat Nosa que es fa mal amb la topada amb Kiko qui evita el gol, però el nigerià surt malparat i haurà que abandonar el terreny de joc  demanant el canvi minuts després. 

I l’altre arribada dels espanyolistes acabaria amb la primera i única ocasió de gol de tot el partit. Stuani després de retallar als defensors que se li llençaven a sobre, es queda tot sol, però molt malament després de fer el més difícil, remata molt centrat a les mans del meta que atura sobre la gespa.

Es consumava un cop més el fracàs, quan en un contracop en el 88' Verdú abans de creuar la medul·lar obre a l'esquerra per Rubén Castro qui en acció individual mostrant la seva classe, avança sobre la frontal retallant i  llençant ras i ajustat al pal dret.  Era el 2-0 i tot se n’anava ja a en orris. El partit quedava ja vist per a sentència.  Divendres davant el Granada, l’equip haurà de tornar a recuperar-se anímicament si no volen tornar a situar a l’equip a la vora d’una situació que comenci a ser compromesa.    


Fitxa tècnica:
Real Betis Balompié: Adán; Juanfrán, Amaya, N'Dyae, Jordi Figueras, Juan Carlos; Lolo Reyes, Joan Verdú, Chuli, Salva Sevilla; i Rubén Castro.
Substitucions: Baptistao per Chuli, m. 58; Nosa per Salva Sevilla, m. 77; Matilla per Nosa, m. 84.

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Raul Rodríguez, Colotto, Héctor Moreno, Víctor Álvarez;  David López, Víctor Sánchez, Simao, Córdoba; i Sergio García.
Substitucions: Stuani per Córdoba, m. 60;  Abraham per David López, m. 66; Fuentes per Víctor Álvarez, 69.

Àrbitre: César Muñíz Fernández del comitè territorial asturià, assistit en bandes per Víctor Hugo Fernández Suárez iJesús Zancada Lobato. Cartolines grogues a  Salva Sevilla, m. 49, Lolo Reyes, m. 53, Víctor Sánchez, m. 68, Jordi Figueras, m. 74

Gols: 1-0: Rubén Castro, m.71; 2-0: Ruben Castro, m. 88

Incidències: 22èna. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat a l'Estadi Benito Villamarín de Sevilla.  En els prolegòmens del partit, s'ha guardat un minut de silenci en memòria de Luis Aragonés, qui fou jugador i tècnic del quadrè bètic i tècnic de l'Espanyol la temporada 1990/91 entre altres molts altres equips, i campió d'Europa com a seleccionador nacional d'Espanya..


2 comentaris:

Anònim ha dit...


DANI, CONDAL, COLLET I AGUIRRE QUE SE VAYAN A SU CASA Y DEJEN PASO A OTROS.

ESTO NO HAY QUIEN LO AGUANTE

Josep Maria ha dit...

Fe d'errades: 14 partits com tothom sap sense conèixer la victòria... Però és que veién el partit, el subconscient et falla i et surt escrit el contrari... Dubtes qui és en realitat el cuer.
Salutacions.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M