BONA IMATGE D'UN FILIAL, QUE ES QUEDA SENSE COPA, EN CAURE ALS PENALS

FC Barcelona “B”: 0 (3) – RCD Espanyol “B”: 0 (2)

Un cop més es repeteix la història, i el RCD Espanyol (en aquest cas el seu filial), ha perdut la final de la 25èna. Copa de Catalunya a la tanda de penals, en els que l’equip de Sergio González ha errat 3 dels 5 llançaments.  

Una final totalment desdibuixada per l’actitud ja crònica del FC Barcelona de desprestigiar i ensorrar aquesta competició, curiosament la de la terra que tant cínicament tenen la vergonya de dir que defensen i en la que reparteixen carnets de catalanitat a tothom. La final però,  ha servit per que es puguin mostrar les joves promeses dels filials i juvenils d’ambdues pedreres més enllà de l’anècdota del resultat final d’una competició pràcticament en vies d’extinció.

Un temps per cada equip. El de Segona B ha sorprès al de Segona A en els primers quaranta-cinc minuts. El Barcelona tenia la possessió, però era el conjunt perico qui ha disposat de les oportunitats més clares. Als 9’ Rubén Duarte envia fora una franca rematada després que el meta barcelonista jugant amb els peus cometés la seva segona greu errada (la primera ha acabat passant a ningú, sortint per la pròpia línia de fons).  Jairo, dos minuts després, recupera una bola jugada horitzontalment per la cobertura blaugrana, arrenca cap a l’àrea culer, però el seu xut des de la frontal es perd per sobre el travesser. Al 14’ Raillo remata de cap fora, un servei de falta de Joan.

La primera ocasió dels barcelonistes arribaria al 21’ de joc, amb una internada de Denís retallant dos cops a Rober dins l’àrea, però sense pogué superar amb el seu remat a Koke, molt segur tot el partit. Al 24’ gran xut de Jairo que rebutja com pot el meta culer. El primer contratemps espanyolista es produeix amb la lesió de Rober (qui precisament havia substituït per aquest motiu en la llista a Nacho Heras). Héctor Rodríguez ocupa el seu lloc.  A punt en el 27’ d’aprofitar Mamadou l’intent de llançament del meta culer qui altre cop es complica la vida jugant amb el peu. Abans de la mitja hora, la més clara dels espanyolistes: Centre de Canario des de l’esquerra i tot sol Mamadou remata de cap fora.

Perd la paciència el tècnic culer i fa un triple canvi entrant Kaptum, Munir i Adama. En el 42’ mans dins l’àrea culer considerades com a involuntàries pel col·legiat del partit. Un minut després Sandro posa a prova a Koke, però el d’Antequera respon amb una gran intervenció. Al mig minut de l’afegit, falta lateral llençada per Denís que Koke envia a córner amb la punta del dits; servei de cantonada que ja no s’executaria al xiular el col·legiat el final del primer temps.  

En el segon temps, el Barcelona B (que ja es marxaria al descans dominant els darrers minuts) posaria setge a l’àrea espanyolista. Sandro rebent de Denís enviaria una bola a la xarxa lateral en posició de fora de joc.  Adama amb la seva mobilitat per la dreta de l’atac culer, posaria en més d’un problema a la cobertura perica.  L’Espanyol, cada cop més tancat, intentaria sorprendre en algun contraatac com en el 58’ que Jairo no veu sol a la seva esquerra a Rubén Duarte, i no li passa l’esfèrica.

Mamadou, rebent una passada en profunditat d’un Xavi Puerto que feia un minut que havia ingressat al terreny de joc per Sales, remataria amb poc angle dins l’àrea de manera potent, evitant el gol el meta culer. La rèplica culer arribaria deu minuts després amb un potent tret de Denís Suárez que Koke envia a córner.  Sergio ja havia tingut que substituir també a un exhaust Rubén  (que havia participat en un partidet d’entrenament amb la Sub-19 espanyola)  i a Canario, que també havia sortit malparat en una jugada anteriorment. Luque i el juvenil de primer any Aarón, ocuparen els seus llocs. Posteriorment seria Borja i Ferran els darrers moviments de Sergio per intentar donar més frescor a un Espanyol B que ja pagava car el gran esforç del primer temps davant un conjunt de la categoria de plata del futbol espanyol.

L’equip perico defensà un parell de córners culers en els dos darrers minuts, ratllaren a un gran nivell tots els defensors, i en el 89’ després d’una acció lletja entre Eric i Patric, els jugadors s’embrancaren en una picabaralla que finalment no passà a majors i que serví al col·legiat per evitar-se problemes, per posar punt  i final al partit. Però abans del xiulet final, doble ocasió culer en el llançament de la falta lateral que remata Munir salvant Koke, i en segona instància responent davant un segon remat.  En la tanda de penals, el de sempre... Fallaren Héctor el primer llançament i Raillo el tercer, s’igualà la tanda amb les errades de Denís i Grimaldo en el tercer i quart culer, però en els dos darrers llançaments, errà Jairo i marcà el juvenil culer Munir.      

Fitxa tècnica:

FC Barcelona B: Ortolá, Bagnack, Sergi Gómez, Patric, Lucas, Ille, Nieto, Mabunsky, Sandro, Espinosa i Denís Suárez.

Substitucions: Munir, Kaptum, i Adama per Babunski, Nieto i Espinosa, m. 33; Samper per Ilie, m. 46; Grimaldo per Sandro, m. 68; Riera per Sergi Gómez, m. 86.

RCD Espanyol: Koke, Rober, Duarte, Raillo, Erik Bertrand, Caballé, Iván Sales, Joan, Mamadou, Canario i Jairo.

Substitucions: Héctor per Rober, m. 24; Xavi Puerto per Iván Sales, m. 61; Aarón i Luque per Rubén i Canario, m. 69; Ferran per Joan, m. 84.

Àrbitre: David Medié Jiménez, de la delegació de Sabadell, assistit en bandes per Javier Aguilar Rodríguez i Rafael Orellana Benítez (tots dos de la delegació de Girona).  Un cop més la FCF ha escollit aquest impresentable col·legiat d’infaust record a la Dani Jarque, per dirigir la final. Durant el partit tan sols ha tingut que fer front a dues situacions compromeses: Unes mans dins l’àrea culer a un remat de Raillo, i una picabaralla en el darrer minut, resolta de manera salomònica amonestant als dos jugadors que l’iniciaren (Erik Bertrand i Patric).

Penals: 0-0: Héctor, atura Ortolá, 1-0: Patric, gol; 1-1: Ferran, gol; 2-1: Kaptum, gol; 2-1: Raillo, atura Ortolá; 2-1: Denís, atura Koke; 2-2: Borja, gol; 2-2: Grimaldo, alt; 2-2: Jairo, atura Ortolá; 3-2: Munir, gol.       

Incidències: Final de la 25èna. Copa de Catalunya, competició totalment descafeïnada i condemnada a la seva desaparició per l’actitud continuada de menyspreu del FC Barcelona i la submissió d’una Federació Catalana de Futbol totalment venuda als interessos polítics i esportius del FC Barcelona. La prova més evident, els 2.950 espectadors en un estadi de Montilivi, amb una imatge patètica d’estadi pràcticament buit.