dilluns, 7 de juny del 2010

LES CAMPIONES ESPANYOLISTES I LA PERSISTENT PLUJA
PROTAGONISTES DEL 55è ANIVERSARI DE LA GPE MANIGUA

La pluja no pot amb els pericos

En mig d’una quantiosa i persistent pluja que ha afectat a Barcelona, la GPE Manigua ha celebrat el seu 55è Aniversari i en ell ha tingut lloc la III Pericicletada, un passeig en bicicleta per la Serra de Vallvidrera pel camí del Mas Guimbau, fins el Pantà de Vallvidrera.

Les inclemències meteorològiques que han fet la guitza de manera cruel, han donat una treva per que una vintena llarga de pericos pugessin fins el pantà en un moment en que les clarianes semblaven obrir-se pas en mig de la negror del cel.


III Pericicletada. Pujada al Pantà de Vallvidreda


>






Desprès a la Font de Les Planes ha tingut lloc el dinar d’aniversari, de la manera en que bonament s’ha pogut i malgrat tot s’ha pogut dur a terme amb la paciència i comprensió dels assistents i inclòs el fort temporal ha remès en el tram final, premissa suficient per pogué lliurar els guardons i premis corresponent, així com els clàssics sorteig de regals blanc-i-blaus.




Les veritables protagonistes

Torn per les veritables protagonistes de la matinal; Les jugadores que en representació de tota la plantilla del femení ens han acompanyat en tal memorable circumstància. Ahir, el femení espanyolista va conquerir el títol de Copa de la Reina i avui la GPE Manigua (entitat en la que fa 39 anys tal com SENTIMENT PERICO va desvetllar aquesta setmana passada, es va fundar i aixoplugar la incipient secció de futbol femení del RCD Espanyol).










Míriam, com a capitana, Pamela Conti (màxima golejadora de l’equip), Mery (la golejadora a la Copa amb el seu important gol davant el FCB i a la final) i Vero Boquete, autèntic crack d’aquest equip, han estat presents i han demostrat no sols ser unes grans jugadores i campiones dissabte, si no unes excel•lents persones tenint paciència amb tots els presents que s’han volgut fotografiar amb la Copa (l’altre gran protagonista), i en tot moment han estat la cara alegre d’una difícil jornada gris a causa del mal temps. També fer referència a la presència com sempre desbordant simpatia i estima, de Patricia Coma.

Per part del RCD Espanyol, destacar la presència del Conseller senyor Francesc Ciprés, i de Jaume Martínez.


Record per les penyes presents

Ha hagut un record de l’esdeveniment per cadascuna de les penyes assistents a l’acte (veure fotos per aquest ordre): Els Incansables (l’ha recollit Araceli Pérez), Martorell (Cristina Pérez), Cornellà (Xavi Edo), Olost de Lluçanès (Oscar Pitarch), Sarrià Nord (Ferrán Marín), Sabadell (Salvador Fosas), Perico Ferroviari (Ramon Condal Jr.), Egara 2006 (Pere Bosch), Vila de Gràcia i Guinardó (F. Javier Escribano), Pericos Moteros (Sara Ariza), Navarra- Rafa Marañón (Lluis Domínguez). En total, més de noranta espanyolistes s'han donat cita al dinar d'aniversari.








Ha hagut distinció per aquelles persones de la penya i col•laboradors que van participar activament en la confecció dels uniformes en el darrer Carnastoltes, així com altres ajusts rebuts en aquell esdeveniment. També ha hagut un reconeixement per Alberto Ariza que es va implicar inclòs ajudant personalment en el muntatge de la carrossa, a Sergio Fidalgo soci de la penya, per la seva tasca diària a As, i s’ha lliurat el carnet de la penya a dos jugadors del futbol base de la GPE Manigua.



Guardons de la GPE Manigua



El moment més emotiu ha estat el lliurament com be sent habitual de manera anual, dels guardons a la “Difusió del Espanyolisme” que ha correspost enguany al perico i cinèfil, Edmond Ors, del programa “La Claqueta” que s’emet a Radio Marca i que porta en antena a la radio espanyola més de vint-i-cinc anys. També el seu company i perico Jaume Marín, li ha estat lliurat prèviament una distinció.

El premi més sentit sempre, el “Elena Alcoberro” en memòria de la que va Secretària General d’aquesta institució, (premi en defensa destacada del moviment penyístic) ha correspost enguany a la Junta Directiva de la Federació de Penyes del RCD Espanyol i l’ha recollit Alberto Ariza com a President en representació de la pràctica totalitat de la seva Junta. Ariza també ha fet lliurament d’una placa de la FCPE a la GPE Manigua per aquest 55è aniversari, i de la mateixa manera també el Conseller Ciprès
.






Ariza carrega contra actituds de membres del Consell.

Alberto Ariza, molt cremat va manifestar publicament el seu desig que el senyor Ciprès fes arribar al consell per que aquest tingui la sensibilitat envers les penyes que aquestes mereixen, per que sembla que a alguns d'ells se'ls hi ha oblidat.

En la meva personal opinió, Ariza ha pogut tenir problemes per convèncer als consellers a l’hora d’anar a diferents actes de penyes i creu que l’afició del RCD Espanyol, la primera en recolzar a l’equip sempre, i en viatjar inclòs en les pitjors conjuntures –que és quan el club s’interessa pel soci i per les penyes- no es pot veure amb una situació de tracte tant poc “sensible” dels que manen en el club i son els encarregats de promocionar l’entitat a través de l’Àrea d’Expansió.


Amb els parlaments de Jordi Llopis, vicepresident institucional de la GPE Manigua, de Dani Bosch, President, de Francesc Ciprès com a conseller, l’agraïment a tots els presents per la paciència i comprensió demostrada i amb menció expressa a Anna Maria Fusté també present, i els sorteigs habituals de regals, s’ha donat per conclòs l’acte, que ha estat conduït amb la seva habitual eloqüència i florida oratòria pel soci de la penya i periodista, Toni Itarte.

Cinquanta cinc anys no es fan tots els dies, i encara que el destí i el senyor d’allà dalt, ens ha volgut fer una mala passada descarregant aigua a bots i barrals, no és suficient una tempesta per acoquinar l’ànim i l’esperit d’una institució que les ha vist de tots els colors en la seva història i d’uns seguidors pericos disposats a lluitar contracorrent contra el que sigui i contra qui sigui.

diumenge, 6 de juny del 2010

EL CADET "B", CAMPIÓ PER PENALS
A LA "SANT GABRIEL CUP"

..

"TORNEO

DELCINCUENTENARIO"
DATAGRUPSANT GABRIEL CUPLLIGUETA
3J- 18:30Grup 2F.C. BARCELONA3-1DAMM C.F.
3J- 20:00 Grup 1 C.E. SANT GABRIEL3-4R.C.D. ESPANYOL
4J- 18:30Grup 2SEL. CAMERÚN2-1DAMM C.F.
4J- 20:00Grup 1REAL MADRID CF.0-2R.C.D. ESPANYOL
5J- 11:00Grup 2F.C. BARCELONA 3-1SEL. CAMERÚN
5J- 12:30 Grup 1C.E. SANT GABRIEL 1-4REAL MADRID
.....
..SEMIFINALS..
5J- 19:00SF - 1R.C.D. ESPANYOL1-0SEL. CAMERÚN
5J- 20:30SF- 2FC BARCELONA1-1* 3-4REAL MADRID CF.
.....
6J- 09:153r i 4rt llocSEL. CAMERUN 1-2FC BARCELONA
6J- 13:00FINALRCD ESPANYOL

0-0* 6-5-

REAL MADRID CF.






dissabte, 5 de juny del 2010

ELS NOIS TAMBÉ COMPLEIXEN: GOLEJEN
SENSE PIETAT A L'ATLÉTICO I JA SON A SEMIFINALS














RCD Espanyol: 4 – Atlético de Madrid: 0

Exhibició del conjunt de Pepín

El RCD Espanyol Juvenil s’ha classificat per disputar les semifinals de la Copa del Rei de Juvenils en tornar a derrotar al Atlético de Madrid, aquest cop amb contundència i amb bon joc, sent molt superiors els espanyolistes als matalassers.

Quart triomf consecutiu des de que Pepín Cabezas es va fer càrrec del juvenil A. Aquest cop l’equip gaudia d’una avantatge gràcies al 1-2 aconseguit al Cerro del Espino. L’Espanyol ha sortit dominant l’encontre des d’un bon principi i ja ha gaudit d’ocasions com una jugada de Chuli que no ha pogut rematar Dani Nieto o un remat de cap de Pau que ha tret el matalasser Morilla sota pals, enviant a còrner. Chuli passant en curt a Nieto i aquest ha llençat un xut ras que s’ha marxat a menys d’un metre del pal esquer.

L’Espanyol s’ha avançat en el minut 20’ en una elaborada jugada en la que ja mereixia ser gol el primer remat. Chuli després de fer dos retalls en la frontal, busca forat i deixa anar un gran llançament que s’estavella al travesser; la jugada continua i finalment, Pau deixa anar altre xut col•locat que acaba perforant la porteria madrilenya pel cantó dret.

Només cinc minuts després del primer gol, l’Espanyol deixava ja no sol sentenciada l’eliminatòria si no inclòs el partit: Una pilota en profunditat a Chuli, i el davanter perico que ha realitzat un bon encontre, ha superat al meta Ashley, d’un remat creuat lluny del seu abast. El propi Chuli podia haver fet el tercer en altre llançament que aquest cop el meta visitant treu amb una gran intervenció a còrner.

Només en les acaballes del primer temps, els matalassers s’han acostat amb cert perill com en el 41’ amb una rematada desviada i massa alta.

El segon temps lluny de veure’s a un Espanyol que baixés el peu del accelerador, ha continuat jugant i buscant ampliant la renda de gols, mentre el públic s’ho passava bé en una jornada de “festa” a Can Perico després del triomf al matí de les noies a Basauri.
Als deu minuts de la represa, Dani Nieto ha fet pujar el tercer al marcador després de rebre en profunditat d’Albert, i retallar la sortida del porter i marcar a porta buida.

L’Atlético amb aquest gol ja no tenia cap opció (necessitava marcar-ne quatre) i només ha intentat no encaixar-ne més en un moment en el que els espanyolistes dominaven a plaer. Pepín ha introduït canvis donant entrada a Víctor Álvarez, a Alex i posteriorment a Pirulo.

El conjunt matalasser ha gaudit de la més clara ocasió de gol quan Saul ha rematat als núvols en la boca de gol una centrada que no ha pogut engaltar bé dins l’àrea petita. Per la seva part els espanyolistes han tingut varies jugades de gol: Una d’Alex que quan ha anat a rematar ha anat massa lent i ha donat temps que un defensor per darrera li fiqués la bota just quan empalmava un fort tret, i la segona quant Víctor Álvarez s’ha quedat sol i en l’u contra u davant el porter d’origen nigerià matalasser ha rebutjat amb el peu el remat del espanyolista.

En la recta final del partit, una jugada d’Alex ha cedit a Pirulo i aquest amb un gran gol, ha arrodonit el marcador signant el 4-0 definitiu amb el que s’ha arribat a la fi dels noranta minuts reglamentaris.

Ara a Semifinals, esperar quin serà el rival dels espanyolistes un cop es porti a terme el sorteig, que està en un principi previst, el proper dimarts dia 8 de juny a les 12:00 hores a la seu de la RFEF.



Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Edgar Badía, Pere, Ángel, Vega, Mozó, Juli, Albert Blázquez, Caballé, Chuli, Pau, i Dani Nieto.
Substitucions: Gabi per Pau, m. 46; Alex per Chuli, m. 56; Víctor Álvarez per Blázquez, m. 59; Pirulo per Dani Nieto, m. 64.

Atlético de Madrid: Ashley, Nacho, Manu, Linares, Morilla, Jesús, Jorge, Adrián, Pedro, Papa, i Kader.
Substitucions: Saul per Jorge, m. 46; Cristian per Pedro, m. 58; Arroyo per Nacho, m.58; Mdoye per Jesús, m. 58.

Àrbitre: David Medié Jiménez, comitè territorial català, delegació de Sabadell. Ha mostrat cartolina groga a Morilla, m. 73 en un partit sense cap tipus de complicació per xiular.

Gols: 1-0: Pau, m. 20; 2-0: Chuli, m. 25; 3-0: Dani Nieto, m. 55; 4-0: Pirulo, m. 79.

Incidències: Camp principal de la Ciutat Esportiva de Sadrià. Encontre corresponent a la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei de Juvenils.

A BASAURI, L'ESPANYOL GUANYA
LA CINQUENA COPA DE LA REINA (3-1)


RCD ESPANYOL: 3 - RAYO VALLECANO: 1

CAMPIONES !!!

El RCD Espanyol s’ha fet amb la cinquena Copa de la Reina de la seva historia en vèncer per 3-1 a un Rayo Vallecano que ha anat sempre a remolc de les espanyolistes. Les de Oscar Aja han obtingut la revenja de la trista pèrdua de la Superlliga a mans de les madrilenyes.

Premi per Lara
La jugadora més veterana de l’equip, i perica com poques, ha sortit en l’onze inicial. Oscar Aja ha apostat amb una línia ofensiva en la que intercanviaven posicions Pamela, Mery, i Vero, jugant la gallega en moltes ocasions com jugadora més avançada. Per la seva part, Pedro Martínez ha alineat l’equip de gala, amb la única absència de Sonia Bermudez.

L’Espanyol ha sortit a pel partit i sense especular. De fet el domini durant els set primers minuts ha correspost al conjunt blanc-i-blau.

Gol d’Ane que marca el camí del triomf
Per que ha estat al minut set, quan una falta en línia de tres quarts per la dreta de l’atac perico, penjada per la capitana Míriam, que han anat varies jugadores al remat i davant la mitja sortida erràtica d’Alicia, Ane remata al fons de la porteria arribant abans que la meta del conjunt madrileny.

La final prenia color blanc-i-blau, i tots sabem lo important que és marcar primer en dos conjunts que han demostrat al llarg de la temporada la seva igualtat.

L’Espanyol ho passa força malament una estona..
Però amb el gol, el Rayo ha obert línies i l’Espanyol s’ha tirat enrera perillosament i han tingut lloc uns deu minuts en els que l’Espanyol ha patit molt i ho passat força malament.
Un xut llunyà blocat per Mariajo, després en altre jugada Ane arriba tard a cobrir a Natalia i li dona preciosos segons per rematar creuat sortint la bola ajustada al pal esquerra de Mariajo. El Rayo posa setge a la porteria i disposa d’ocasions com una passada d’Adriana a Natalia que profunditza, arriba a línia de fons, centra i Torrejón remata taponant la centrada sortint la pilota a còrner i a punt d’introduir-se dins la porteria espanyolista.

El Rayo causa estralls a la defensa espanyolista molt insegura i de nou Adriana arriba a línia de fons i deixa enrera a Natalia que xuta tal com li ve, i Sara Monforte evita el gol interceptant la rematada i enviant a còrner. Adriana ho prova amb un xut però surt desviat a l’esquerra de la meta sabadellenca.

Vero protagonista
L’Espanyol mica a mica, agafa aire; el Rayo disminueix el seu constant atac, i l’Espanyol sembla respirar quan en un contracop Vero xuta alt (22’) i posteriorment en altre jugada de contraatac una passada en profunditat per la gallega i entre Alicia i un cop superada Chave, la espanyolista col•loca la seva rematada, però la portera toca lo just per que la bola s’acabi estavellant en el pal dret de la porteria i no entri.

Aquesta jugada mostra les carències defensives d’un Rayo obert, i anima a les espanyolistes que comencen a controlar més el joc, a sortir amb la pilota controlada i a llençar pilotes en profunditat trencant l’esquena del rival. Una pilota de Conti es a punt de ser aprofitada per Mery que no arriba per molt poc tot sola en una passada un pèl defectuosa en la frontal de l’àrea.

El Rayo que ja li costava arribar molt més ho intenta amb un xut d’Ana Romero “Willy” que surt per sobre el travesser amb potència.

Jugada clau
En una jugada fortuïta, es lesionen Vero i Keka. La migcampista Cristina Vega “Keka” s’emporta la pitjor part. El tècnic no fa el canvi esperant la seva recuperació. L’Espanyol un cop la pilota es torna a posar en joc, es fa amb una pilota en la medul•lar i llença una pilota per Vero que passa en profunditat a Mery i la golejadora madrilenya tot caient-se a terra, remata ajustat al pal dret aconseguint el segon gol.

Martínez dona entrada a Sonia per la lesionada Keka. El Rayo té una ocasió precisament de la resen incorporada Sonia rematant a dos metres del segon pal una pilota molt passada difícil de controlar, molt alta.

L’Espanyol hagués pogut fer el tercer desprès que un contracop amb passada de Meseguer a Vero, aquesta posa la directa però en mig de dos defensores la seva vaselina se’n va per sobre el travesser.

Començament del segon temps, i cop molt dur
Als quaranta segons del segon període, Vero se’n va per cames, arriba fins la porteria i encarant Alícia remata amb la mala fortuna que un cop més la seva pilota acaba fent impacte a la base del pal i no entra. Hagués sigut el 3-0...

I d’un hipotètic 0-3, tres minuts després en un servei de cantonada, i un embolic dins l’àrea, la pilota li cau a Natalia que afusella a Mariajo i estableix el 2-1. Ja havia avisat un minut i escaig abans Natalia Pablos rematant de cap un servei de falta que havia blocat Maria José Pons.

Aquest gol corto-circuïta l’Espanyol. Nervis i més nervis, i la pilota que no dura gens a les d’Oscar Aja. El Rayo intenta aprofitar-ho davant un Espanyol molt replegat però tampoc disposa d’ocasions per establir l’empat.

Al contrari, serà Kenty Robles qui en una pilota refusada en una de les poques sortides del conjunt català, deixa anar un autèntic obús que toca Alícia i la bola torna a colpejar a la fusta, aquest cop al travesser.

Marta sentència.
El servei de cantonada l’executa Vero i Marta Torrejón en evident errada de marca de la cobertura madrilenya, remata de cap una pilota bombejada que s’acaba allotjant a l’escaire dreta de la porteria del Rayo.

Ara si, que aquest gol deixa tocat a les madrilenyes, i permet jugar al conjunt perico amb molta més comoditat. Aja havia realitzat el primer canvi substituint Kenty just abans del llançament del còrner per Sara Mérida que ha actuat en banda dreta i ho ha fet bé tapant les pujades del Rayo.

El conjunt rayista amb el pas inexorable dels minuts i tenint en compte que amb la calor i havent jugat un dia després, tenir que remuntar dos gols altre cop per forçar la pròrroga davant una defensa tant sòlida com la perica, se li ha fet coll amunt de manera ja irreversible.

Tot i que el tècnic del Rayo ha substituït una defensa central (Chabe) per una davantera (Jade Boho), les ocasions de gol han brillat per la seva absència davant un Espanyol molt ben possicionat i que ja jugava amb la moral. Tan sols diversos embolics en l’àrea en la que la seguretat per alt de Mariajo i el bon saber fer de la cobertura espanyolista han tret endavant qualsevol situació compromesa.

L’Espanyol podia haver arrodonit el marcador amb una centrada de Vero al segon pal que s’ha passejat sense que Lara al segon pal hagi pogut rematar. I d’aquesta manera s’ha arribat als deu darrers minuts de partit mentre ja es sentien els càntics de l’afició espanyolista celebrant un títol que ja no es podia escapar.

Amb deu els darrers 12 minuts
I si no fos poc, una altre escapada de Vero que es marxa tota sola al 83, i Alícia per evitar el gol ha de tallar la jugada amb la mà sortint fora de la seva àrea de càstig, veient targeta vermella directa i tenint que sortir la meta suplent Estefi.

En els darrers minuts (4 de temps afegit) Oscar Aja ha permès figurar en l’alineació que s’escriurà amb lletres d’or en la història espanyolista a Corredera, Olga Moreno i la portera suplent Marina Marimón.

Al final, celebració eufòrica de l’equip ( no es per menys ) i des d’aquí, aprofito per llençar un missatge a navegants. Senyors consellers, aprenguin i observin. Recolzin al senyor Ramió i al seu projecte. Els milions llençats per jugadors de mig pèl poc aporten a la glòria del club. Els pocs diners invertits en el femení, ens donen pàgines de glòria escrites amb lletres d’or. Prenguin nota. Felicitats Espanyol ! Felicitats noies i gent del femení!



Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo; Kenty, Ane, Lara, Marta Torrejón, Sara Monforte; Meseguer, Míriam; Conti, Vero, i Mery.
Substitucions: Sara Mérida per Kenty, m.63; Corredera per Conti, m. 90; Olga Moreno per Vero, m. 92; Marina per Mariajo, m. 94.

Rayo Vallecano: Alicia; Melisa, Chave, Burgos, Vanesa, Sandra Vilanova, Keka, Alexandra, Willy, Natàlia i Adriana.
Substitucions: Sonia per KeKa, m. 29; Jade per Chabe, m. 66; Estefi (ps) per Willy, m. 83.

Gols: 1-0: Ane, m. 7; 0-2: Mery, m. 30; 2-1: Natalia, m. 49; 3-1 Marta Torrejón, m.64.

Àrbitre: Asier Izturiz Latorre, de la territorial basca, acompanyat en bandes per Aitor Villate i Rubén Pérez Calvo. Ha mostrat cartolines grogues a Conti, m. 43, Vero, m. 72, Natalia, m. 74, Sandra Vilanova, m. 77. Vermella directa a la portera Alícia, m. 83.

Incidències: Polideportivo Artunduaga, Basauri, Biscaia. Final del Campionat d’Espanya Copa de la Reina de futbol femení. La ciutat biscaïna, en plenes festes del mig mil•lenari, ha estat la seu d’aquesta final a quatre. Un cop més, SS. MM. La Reina, Sofia de Grecia, absenta en el torneig que porta el seu nom. Ni estava ni se l’esperava; Ha arribat la televisió al futbol femení, ara només falta la més alta magistratura de l‘Estat...

Final retransmesa en directe per Televisió de Catalunya pel Canal 33. Avui ha estat a l’alçada de les circumstàncies i així ho fem notar. Aquí es diu tan si és, com si no és.
L’Espanyol ha jugat amb la seva primera samarreta, mentre el Rayo Vallecano ho ha fet amb la segona indumentària.

Presència de seguidors espanyolistes que han celebrat el títol i han recolzat l’equip en els moments més delicats. Un cop més, com en els altres encontres abans de començar, s’ha recordat la campanya contra la violència de gènere.

Míriam Diéguez ha recollit la Copa després dels actes protocol•laris de lliurament de guardons i medalles. Aquesta és la cinquena Copa (per quatre dels nois en 109 anys), i la vuitena final disputada. Cinquena final en la darrera dècada i tercer títol en els darrers deu anys. Segon títol de copa consecutiu al que es suma a les aconseguides en 1995-96 i 1996-97.

A OMPLIR ALTRE PÀGINA
DE LA HISTÒRIA PERICA


A per la cinquena!

El RCD Espanyol disputarà d’aquí a poc més d’una hora disputarà la final de la Copa de la Reina de futbol femení, davant el Rayo Vallecano, actual campió de lliga, que es va desfer del AD Torrejón per 3-0 a l’altre semifinal.

Les espanyolistes, vigents campiones intentaran fer-se amb el cinquè títol de copa i superar als nois de l’entitat que al llarg de la seva història n’han guanyat també quatre. Serà la vuitena final de la història amb presència perica, la cinquena en la darrera època des que el Femení juga a Sadrià.

Fins ara, perdudes tres: Al Carlos Belmonte d'Albacete,(1990) davant Añorga Kirol (0-2) al Nou Estadi de Valencia (davant el Levante UDF, 2002)per 0-1, al García de la Mata (Madrid, 2007) davant Levante UDF, per 1-3.

Per contra les blanc-i-blaves han guanyat fins ara, quatre títols: A l’Olímpic de Terrassa davant Oroquieta Villaverde de Madrid per 3-0 (1996), davant At. Malagueño a Arganda de Rei per 2-1 (1997), al Polideportivo Nazaret (Valencia 2006) davant SD Lagunak, per penals desprès d'arribar amb empat a un la fi dels noranta reglamentaris i empat a dos després de la pròrroga, i la darrera en la Romareda (Saragossa) davant Prainsa Zaragoza per 5-1 (2009).

Es dona la circumstància que una sola ocasió n’ha guanyat dues de consecutives (1996-i 1997) fet que es podria tornar a repetir avui. Tant de bo. Des d’aquí, ja que el club no ha posat autocars (el Rayo si i a sobre gratuïts) i els horaris son nefastos en qüestió de trens i avions, i no ha hagut temps més que dos dies per preparar qualsevol viatge, només ens queda desitjar tota, tota la sort del mon a les espanyolistes i que puguin tornar amb la Copa de la Reina del Estadi Polideportivo d’ Artunduaga de Basauri.

El col•legiat que xiularà el matx serà Asier Izturiz Latorre, de la territorial basca, acompanyat per Aitor Villate i Rubén Pérez Calvo.



divendres, 4 de juny del 2010

COMENTARI: TORNA A LLENÇAR PORQUERIA
EL SENYOR GERMAN DE LA CRUZ...

Altre cop, el senyor Germàn de la Cruz...
Ahir, en el transcurs de la roda de premsa que va tenir lloc amb motiu de la presentació oficial del senyor Toni Rovira com entrenador del filial i de Martín Posse pel Juvenil “A” per la propera temporada, l’inclit conseller responsable de l’àrea esportiva va tornar a escopir gripaus carregant a dreta i esquerra contra l’anterior direcció del futbol base, i recolzant un cop més al senyor Antonio Morales que també va carregar contra Anna Maria Fustéi i va justificar i ratificar-se en el nou rumb que l’entitat espanyolista ha iniciat en matèria de futbol base. Les declaracions, a bon segur ja les sabeu, i si no les podeu trobar en la mateixa web del club inclòs en video.

Un altre vegada (i van unes quantes) aquest senyor es va tornar a col•locar i de retruc al nostre club a un nivell bastant baix en quant a elegància i saber fer d’una persona que desenvolupa tasques tant elevades i de tanta responsabilitat.

Va llençar tot tipus de porqueria (acostuma a ser el seu estil, tal com vam veure en el “cas Tamudo”) sense importar-li la imatge del nostre club; tan sols l’importa el seu ego personal i la cadira que ocupa al Consell d’Administració.

Va parlar de contractes desorbitats (exageradament desorbitats) en el filial espanyolista. Però no va citar de quina data eren... Recordem que aquest senyor va ser el conseller encarregat del futbol base fins l’estiu del 2004 quan el va tenir que defenestrar Dani després d’arribar al pacte famós del Windsor amb l’editor Lara, en el que li va exigir desfer-se de Condal, Collet i Germán acusant-los de “palmeros” segons les paraules literals del ex primer accionista. Contractes per exemple de Marc Pedraza o de Jonathan Soriano son d’aquella època, per tant sota la seva direcció.

Però independentment dels jugadors que siguin i de qui ocupés aquest càrrec al club, costa creure que quantitats de cent milions de les antigues pessetes es poden signar amb total competència i impunitat per part d’un coordinador sense que el Consell d’Administració i el seu president (que curiosament, que estrany... és el mateix d’ara) no se n’assabentin o senzillament ho impedeixin. Costa creure-ho. I si així fos, pitjor encara. Demostraria una negligència absoluta per part dels que han de controlar les despeses que seria per espantar-se i sortir corrent...

Ens parla del pou que havia entre el futbol base i el primer equip... Que no pujaven jugadors?... I això és imputable al futbol base, al coordinador? O més aviat a la covardia dels tècnics del primer equip que mai se l’han volgut jugar amb nois de la pedrera?... Pochettino un cop li van fallar els fitxatges va tenir que tirar de pedrera. Se li ha de reconèixer que va voler un planter curt a l’estiu precisament per tirar de pedrera. Així ho va dir, i ho va fer. Després les circumstàncies li van permetre tirar endavant i més tenint en compte el bon resultat dels que van pujar.

No seré jo qui surti a defensar a Josep Manel Casanova. Haurà comès errors a bon segur i no tot s’ha portat de la millor manera possible. El temps de permanència en els càrrec, és la major part de les vegades més un llast que un ajut, sobre tot quan superen la dècada els anys en ell.
Però si que em sembla totalment desproporcionat, injust en la meva opinió i lleig, treure porqueria a la llum pública un conseller, aixecar al vol nostres misèries, per justificar un canvi radical de rumb en el moment precisament que més jugadors han pujat al primer equip.

S’argumenta per part d’aquests dos senyors el tema dels 48 jugadors... Primer eren 42 ara ja son 48. Els va portar tots Manel? Fins on sé jo, uns quants van venir l’any de l’anterior descens sota el braç dret del senyor Paco Herrera, el senyor Valentín... I amb contractes llargs (per exemple el de Plata...). Alguns van ser liquidats, altres per la fitxa elevada i duració llarga del contracte, va resultar impossible i van anar saltant de cessió en cessió. Altres els va fitxar evidentment Manel. Però i la resta?... Avui amb la grandiloqüència habitual surt al web oficial del club la noticia del “II Draft Perico”... Em poden dir que va sortir del primer?... Azrack cedit i tres nois més que Clotet en el filial ni els coneixia i que ni al juvenil van pogué jugar per problemes burocràtics. Qui va fitxar als Cervera, Gerardo, Tai, Tiko Messina? ... Probablement mai ho sabrem... Però sempre es dona la culpa a qui ja no hi és o a qui es tria per fer servir de cap de turc...


Aquest senyor (Morales) va dir que no havia portat cap tècnic de la Gramanet al futbol base. Que jo sàpiga el senyor Toni Rovira ha sigut entrenador de la Gramanet. El senyor Manresa, ha sigut entrenador de la Gramanet, ambdós persones de la seva confiança i més que possible amistat. El fet de negar-lo ja el deixa ben retratat.

Com també un es pregunta sobre la incorporació del senyor José Luís García Martínez després de ser destituït dues vegades en aquesta temporada (del Terrassa, i del Mollet). En aquest darrer, la junta directiva del conjunt vallesà no estava content amb Sito Fradera (tercer a quatre punts de la promoció amb 12guanyats, 5 empats i 3 perduts, gols: 30-16) i fitxa al ex entrenador del Terrassa i anteriorment Algeciras i L’Hospitalet. El balanç: 5guanyats, 1empatat, 4 perduts i 12-12 en quant a gols. El tercer tècnic del Mollet en el que va de temporada ha aconseguit 10/12 guanyant al camp del líder. Sota quins paràmetres es fitxa entrenadors pel futbol base? Quin currículum té Martín Posse com a tècnic de categories inferiors per entrenar al juvenil?. Segons es deia en un article d’un diari esportiu, era molt amic el tècnic de Sabadell (José Luis García) amb el senyor de Sant Quirze del Vallès...

I posats a parlar, tampoc m’ha semblat correcte que Ramon Guerrero sota l’excusa de que tenia que ocupar el nou càrrec, se’l destituís apressa i corrents, sense acabar la temporada. I no qüestiono la decisió, si no les formes i els terminis a l'hora de prendre decisions.

Per que quin tècnic de prestigi o quins jugadors amb ambicions poden venir sentint aquests dos senyors? Que jugador pot venir, per que li tregui el contracte seu a la llum públicament vomitant-lo als mitjans? I que jugadors de qualitat voldran venir a un lloc on els resultats no compten, on no volen guanyar, tant els hi fa...? I quins jugadors sortiran desprès pel primer equip?.... Els jugadors es fan bons pel primer equip, primer si tenen qualitat, i segon, competint al màxim nivell, amb la màxima exigència. Lo demés, son històries i comptes a la vora del foc. Se n’en recorden de l’equip de la Intertoto?... Aquell equip es va fer passant eliminatòries, lluitant com professionals (alguns ho eren, altres eren de la pedrera). Si els hi haguessin dit per activa i passiva que era igual caure eliminats, que no pagava la pena el guanyar, que no volien èxits, que no volien ferralla, que no volien copes... No sé on haguessin acabat aquella fornada...

Tampoc estic dient que es guanyi per guanyar, amb nois grans, amb força física, amb tàctiques ultraconservadores, pilotada llarga i aixecar la copa amb blocs i presumir de títols sense que hi hagi qualitat individual. D’una circumstància a l’altre, va un autèntic abisme. Esperem que nostre futbol base no caigui per ell al fons.


EL PREBENJAMÍ VA SER FINALISTA
EN UN TORNEIG DE BENJAMINS "B"


TORNEIG DE BANYOLES DE FUTBOL BENJAMÍ

Lligueta Prèvia.
RCD Espanyol: 0 - C.E. Sabadell: 0
C.D. Banyoles: 0 - RCD Espanyol: 6 (Oriol :3, Ilaix: 2, Xavi)
Girona F.C: 1 - RCD Espanyol: 2 (Ruben)


SEMIFINAL
Escola Pia: 0 - RCD Espanyol: 6 (Oriol 3, Dereck, Ruben, p. porta)

FINAL:
F.C. Barcelona: 3 - RCD Espanyol: 1 (Ruben)




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M