dilluns, 9 d’octubre del 2006

COMENTARI: BAIXADA DE PANTALONS TOTAL

“Para este viaje no hacía falta alforjas”.

No em deixeu de sorpreneu-me, senyors del consell d’Administració i senyor president. Quant vostè Sr. Sánchez Llibre va ser escollit en la Junta d’Accionistes amb els membres de la seva candidatura, per un nou projecte, amb continuïtat de les coses bones i aprenent dels errors, sota el lema de Seguim Junts, i al poc temps, tot just acabar la temporada, comprovem els qui l’hem donat el nostre suport, la traïció a l’esperit d’aquella victòria electoral anomenant (i delegant amb ell tot el poder del club) un director general executiu, que per a més inri, no venia amb la fulla de serveis immaculada, ja que aquest senyor en la seva època acumulava un descens (mèrit de Clemente entre altres) i tot el delictiu assumpte de la venta incomplint contractes vigents a les hores, de la secció de bàsquet, cas que per la incompetència d’aquest senyor i del que era president de l’Entitat i que el va precedir a la presidència de la lliga professional, el club va ser condemnat en els jutjats.

Després d’omplir-se la boca en la seva condició d’advocat, i amb tota l’experiència com a president, com acabo de dir, de la lliga del futbol professional, de que s’arribaria fins el final en el tema de la Supercopa d’Espanya guanyada incomplint les normes FIFA, per part del FC Barcelona, i que el Club esgotaria totes les instàncies esportives a Espanya i a Europa, i que fins ens reconeixen i donessin la raó, encara que tan sols fos per un acte de justícia i dignitat, i per que d’una vegada per totes en aquest mon de futbol a Espanya s’apliqués la llei igual per tots, quedo bocabadat d’espant al comprovar en mans de qui trontolla l’entitat perica... en quines persones mentideres i covards (per que dec d’entendre que hi haurà hagut moltes pressions) reposa l’exercici del poder en el club blanc i blau.

I més pensant que tothom sabien per pròpia coherència dels infractors de la llei, dels propis prevaricadors en potència (malgrat un vot particular d’un membre independent) que no ens donarien la raó ni en el comitè de competició ni en d’apel·lació, ja que tot es part de la mateixa instància corrompuda, però que en instàncies més llunyanes, fora de l’abast del llarg braç mafiós dels que controlen el poder en el futbol espanyol, i sobre tot en els òrgans dependents de la UEFA o de la FIFA, ja que el que es ventilava en aquesta qüestió era la vulneració i transgressió d’una normativa FIFA, era per tant el lloc més adient per plantejar la reivindicació i poder comptar amb més garanties que es faria justícia, es per això que aquesta decisió, rectificació del dit, i contrari a tota les declaracions i sentiments de la massa social perica, cau com una galleda d’aigua freda, a sobre de la ja de per sí decaiguda moral dels pericos, i suposa un pas endavant en augmentar la cada ja cop més nombrosa quantitat de gent que està ja pensant que es irremeiable un canvi ja i urgent de les persones que ocupen el poder a l’Espanyol.

Ni tan sols s’ha arribat al CSDD, quelcom normal inclòs per recorri una simple tarja vermella...
Aquesta vergonya, Senyor Tomás ens la podien estalviar... ja sé que vostès en el que menys pensen es en els socis... bé si que hi pensen quant pugen un 10% els carnets de soci...ara preparin una altre per el dimecres amb el tema del atletisme... continuïn vostès en la mateixa línia... que de moment encara tenen el suport d’una part de la massa social i la majoria accionarial pendent d’un fil molt prim... però pensin que un parell més de mals resultats i tot s’haurà acabat...

El soci ha sigut i es molt pacient, potser a vegades massa, però no els hi càpiga cap dubte que més tard que d’hora potser, els hi demanarà i exigirà les degudes responsabilitats per vergonyoses actuacions com la que avui malauradament i per major escarni de l’equip del règim i els seus seguidors, hem tingut que patir d’un empleat altament remunerat, per abandó de les seves responsabilitats d’un escollit en les urnes, i sota una promesa traïda; defensar la dignitat d’una entitat centenària, i els sentiments d’una massa social.

1 comentari:

Anònim ha dit...

“..Arribarem fins a l'últim tribunal esportiu..i si no ens fan cas, fins a la FIFA..”… i va ser unaltra mentida més… i van .
Quina vergonya, que mentiders, que covards, quina baixada de pantalons, quina traïció al soci …. I DAVANT EL CLUB RIVAL.

Quanta burla demà en les universitats, fàbriques, bars, tertúlies, cartes al director ….quanta conya culé i ….quanta incapacitat del consell directiu, …. quanta nul•litat… i … quants i quants vots perduts amb aquesta decisió. Quant servilisme, quanta submissió al poderós trampos.
Eren lleis redactades per la pròpia FIFA, les quals condemnaven el parany culé. A Europa, a la FIFA, ens haguessin donat la raó, per unanimitat. Era un cas guanyat. Era una oportunitat única per a mostrar amb orgull davant el món futbolístic, com col•locar el cascavell, el morrió i les cadenes al monstre superb.

En el seu lloc, i davant la seva presència, ens baixem els pantalons … i amb una reverència ens inclinem d'esquena, …presentant el nostre cul “en pompa”.
Quina vergonya, quina pena ¡¡¡ QUO VADIS Espanyol ¡¡¡




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M