COMENTARI

¡¡¡ MURRI TAMUDO, MURRI !!!

LA LLEGENDA CONTINUA ...

Raúl Tamudo Montero, ( nascut el 19-10-1977 va complir per tant 29 anys el passat dijous i com a regal d’aniversari li van oferir els seus companys el millor partit del que va de temporada) s’ha convertit en un jugador que no deixa impassible a ningú. Alabat i elevat a la glòria dels altars pericos com de moment el segon màxim golejador de tota la història blanc i blava, i a la caça de Rafael Carlos Pérez González “Marañón”, i criticat i vilipendiat com a pocs, per a considerar-lo responsable de tots els problemes que es viuen dins del vestidor des de les últimes temporades.

Cert que el seu caràcter a vegades ha deixat que desitjar, amb les relacions amb les penyes, certs mitjans de comunicació.... però aquest noi se li paga per jugar a futbol i no per fer de relacions públiques, i no en poques vegades de la seva intuïció, de la seva intel·ligència sobre la gespa, i d’aquest saber fer que molts jugadors demostren amb els anys aplicant-hi el seu ofici, i que ell ja tenia com a condicions innates com vàrem pogué veure des d’aquell dia que amb l’aigua al coll, va debutar al Rico Pérez d’Alacant aconseguint in extremis el gol de la victòria perica, ha salvat a la Institució de quelcom, que tots sabem.

S’ha de dir que molts dels problemes deriven de tota la polèmica que en el seu moment va haver-hi amb el ex tècnic del club perico, Paco Flores. El de Santa Coloma mai va perdonar als que van reprovar i censurar al tècnic que fins les hores havia guanyat l’única copa perica en seixanta anys, i amb raó o sense raó la sortida de Flores va provocar un cisma a l’espanyolisme que encara avui s’hi deriven conseqüències. Però la decisió va ser (encertada o no), la que va ser (a la meva opinió el ex tècnic va cavar la seva pròpia fossa esportiva), però va marcar la vida esportiva de Raul Tamudo.

En el seu haver, s’ha de dir que sempre Tamudo quant ha celebrat els gols ho ha fet anant corrent a unir-se amb una abraçada simbòlica als nens que recullen les pilotes, com a gest de recolzament al futbol base i com a record dels seus orígens.

Com es lògic, la seva forma física ja va minvant, per que no ens enganyem Tamudo ha sigut un dels jugadors més castigats de tot el futbol nacional; sempre ha jugat, (per les pròpies característiques particulars i per la dificultat en trobar davanters que hagin triomfat i a l’hora hagin sigut compatibles en el seu estil de joc) sol en punta d’atac, i sempre ha sigut el jugador que s’ha emportat totes les entrades fortes dels defenses rivals. Tamudo per això ha arribat a aquesta alçada de la seva carrera professional molt castigat per les lesions, però el que no es pot negar mai, que un Tamudo en plena forma encara avui continua sent un malson per les defenses contraries, que tan sol amb faltes i amb extremada duresa poden en ocasions frenar-lo.

Com que el temps posa a cadascú al seu lloc, per sobra de les critiques mes o menys justes en certs temes de la seva personalitat, de les fòbies injustes, i dels mes o menys reprovables comentaris que es fan sobre el comportament dins del vestidor en vers als tècnics diferents que han circulat per Montjuïc els darrers temps, la història dirà que Tamudo va salvar en nombroses vegades de baixar a segona i amb els seus gols en moments claus, que es van guanyar dues Copes del Rei, amb la seva presència i els seus gols als primers minuts de les finals i que per tota una generació de pericos ha estat el nostre ídol malgrat que en el futbol i en la vida res és etern, i l’època de Tamudo estigui arribant al seu final, final que es mereixeria tenir lloc com a màxim golejador de l’Entitat.

Sempre el recordarem i amb ell qui va fer passar a la posteritat amb la famosa frase, (Eudald Serra a Catalunya Radio) “murri Tamudo, murri, ha esta murri Tamudo” i el propi Eudald, ho va tenir que tornar a dir sis anys després....”ho tinc que tornar a dir.... ha tornat a estar murri Tamudo” mentre l’equip tornava a tocar el cel, proclamant-se al Bernabeu, Campió d’Espanya.

Historial de RaulTamudo
Temporada partits jugats, minuts jugats ,gols

1996-97 ..10.411’ ..2
1997-98 ..4 ....86’ ..0
1998-99 19 1315’.. 8
1999-00 34 2466’ 10
2000-01 30 2513’ 11
2001-02 35 2979’ 17
2002-03 29 2181’ 10
2003-04 32 2510’ 19
2004-05 30 2614’ 11
2005-06 29 2358’ 10
2006-07 ..6.. 382’ ..2

(foto d'arxiu). Tamudo supera a Toni, en la inoblidable final de Mestalla