L’Espanyol va empatar i va sumar un punt més, aprofitant que els seus rivals directes de moment a aquesta lliga (això si que es preocupant, que siguin aquests nostres rivals directes), van perdre i als seus estadis (Nastic, Real Sociedad, Betis).
No faré servir cap dels molts tòpics que abans i després de escriure aquesta crònica faran servir, tant jugadors, tècnics i públic que haurà volgut fer un exercici d’auto - estima i de auto convicció de que va ser un gran resultat. Que cadascú opini el que cregui més adient del que va passar, i tregui les seves conclusions . Això si en poques línies, tampoc es mereix més el joc del nostre equip, ni el del Llevant, en part per que en aquell camp era pràcticament en moltes zones, jugar a futbol, i en part (això si que fa mal dir-ho) per que qui ha vist els partits del nostre juvenil, de les nostres noies, i del filial, poques ganes li queden de narrar el anti-futbol que practica l’equip d’Ernesto.
Tan sols diré que el resultat va ser just. Que tots dos equips van tenir tres ocasions molt clares de gol, i que la resta del partit va ser per oblidar. Això si, s’ha de dir que defensivament aquest equip (malgrat les errades puntuals del dia del Rácing) creix dia a dia, i ja inclòs Lacruz que va fer un bon partit ja no sembla el que se obstinava en mostrar-nos dia si i dia també.
Però anem a pams. L’Espanyol va tenir las seves oportunitats; la més clara, (24’) un contracop que porta Tamudo des de la línia de tres quarts de l’atac valencià, i passa a Jonatas, molt desafortunat un dia més, i als metres finals li falta benzina després de la seva llarga carrera, i abans que se li fiqui a sobre el defensa ha de xutar des de fora de l‘àrea, malament i desviat.
A la Segona part, un centre xut de Riera, es colava dins de la porteria defensada per un Molina ja superat però el defensa Alexis treu amb el cap en la mateixa línia de gol. Una tercera a les acaballes del partit amb un contracop que Luís García fa una molt bona jugada, però quan era dins l’àrea, en comptes de passar a un Pandiani (que havia sortit per Tamudo), que es trobava lliure de marca, intenta encarar a Molina, i aquest avorta el gol que ens hagués donat la victòria, acabant xiulant Iturralde falta en atac del propi davanter perico. Per la seva banda el Llevant va tenir també tres ocasions molt clares, dos remats que es varen marxar fora, un fregant el pal de la porteria de un Kameni sense feina, i la més clara un remat de Kapo davant de Kameni, que encara no sé quin pot ser el motiu per el que un jugador professional de primera no pugui culminar una ocasió així. Veurem com reacciona l’equip davant els grans de la lliga, i el proper visitant ens donarà la veritable mida d’aquest equip, bé... d’un dels dos equips... per que cada dia juguem amb un diferent; però Sr. Valverde... per favor, modestament li dic... jugui amb onze sobre el terreny de joc, que el conjunt ché, no serà el granota.
Fitxa tècnica:
Llevant UD: Molina, Alexis, Camacho, Álvaro, Ettien (Riga, min.69), Kapo, Nino (Luyindula, min.83), Ze Maria, Berson, Rubiales (Meyong Ze, min.74) i Courtois
RCD Espanyol: Kameni (6) , Zabaleta(6) , Lacruz(7) , Jarque (8) , Chica (8) , Moisés(6), Jônatas (3) (Costa, min59) (5), Rufete (1), De la Peña (4) (Luis García, min59) (5), Riera (6) i Tamudo (5) (Pandiani, min.73) (sc.)
Àrbitre: Iturralde González (Col·legi Biscaí). Per part del Llevant, targeta groga a Álvaro (min.30), Berson (min.71). Per part de l´Espanyol, a Iván (min.43), Jarque (min.61), Moisés (min.65).
Incidències: 15.398 espectadors. Terreny de joc en condicions impròpies ni tan sols d’un equip de segona B, degut al concert celebrat i que va deixar la gespa en tot menys un camp de futbol de la màxima categoria.
LA FIGURA DEL PARTIT: Daniel Jarque. Al igual que Chica, i Lacruz ha fet un gran partit, i s’ha refet de l’errada puntual del passat diumenge. Esperem que acabi convertint-se en el referent d’aquesta defensa que tants dubtes va fer concebre en un principi de lliga.
foto: rcdespanyol.com
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada