diumenge, 29 d’octubre del 2006

REMUNTADA HISTÒRICA DEL FEMENÍ: 3-2 DAVANT EL SEVILLA FC.



REMUNTADA HISTÒRICA DEL FEMENÍ

Les noies de Santy Fernández han meravellat a tots els presentes aquesta matinal a la Ciutat Esportiva assolint una remuntada a la segona part davant l’actual subcampió de la Superlliga, el Sevilla FC, després d’anar-se als vestidors amb una desavantatge de 0-2 al marcador.

L’Espanyol ha sortit amb novetats a l’onze inicial; Raquel Cabezón ocupava un lloc al mig del camp en detriment de Lara, i Aída ocupava sorprenentment el lateral esquer. El partit ha començat amb una molt bona ocasió desaprofitada per Raquel, quan després de varis rebutges al minut vuit de joc, li ha caigut la pilota dins l’àrea petita, i el seu remat se n’ha anat alt per sobre el travesser de la porteria sevillista avui defensada per Inés. Al minut deu, un detall de qualitat amb una pilota passada per banda dreta, i Adriana ha arribat a l’esfèrica abans que es perdés per la línia de fons i en un pam de terreny ha deixat seguda a la seva marcadora, però el seu centre ha estat rebutjat per la defensa visitant sense que pogués ser rematat. A partir d’aquests moments el conjunt visitant ha començat a imposar-se al mig del camp, ha començat a jugar millor, fins que al minut 30 una jugada desafortunada, un remat de cap de Vanessa, la pilota copeja al pal, i va a parar a l’altre pal desconcertant a Cristina, i acaba al fons de les malles. Feia molt de temps que a Sadrià no veiem perdre a l’equip femení, i estava saltant la sorpresa. Al 32 una falta per dura entrada a Raquel, suposa la primera tarja del partit però es llançada sense conseqüències. Mica a mica el Sevilla FC anava imposant la seva llei sobre el camp, les jugadores periques arribaven sempre tard a les pilotes dividides, i al minut 42 Sara, que havia estat entrenant a part en l’escalfament per problemes, es té que retirar per ressentir-se i ser substituïda per Lara.

Un minut després, una cessió de Marta Torrejón a Cristina que li demanava la pilota, acaba amb la desafortunada acció de la meta espanyolista que possibilita després del rebuig, el segon gol visitant obra com no de Auxi, fidel a la cita del gol. La tragèdia visita Sadrià; ni els més fidels i amb més memòria recordaven un resultat similar al descans. La pitjor primera part amb molt de temps, si bé es veritat que ha contribuït les errades en moments puntuals, i que ens tenien molt bé acostumats les noies de l’Espanyol. Però el resultat era el que era, i a la segona part, l’equip perico havia de sortir a per totes si volia tan sols aspirar a l’empat.

Y en efecte; una segona part totalment diferent que ja al primer minut, una jugada molt bona d’Adriana per banda dreta, centra molt tancat i la meta Inés rebutja i la pilota li cau franca a Marta Cubí que no encerta a rematar. Minuts després una rematada de Torrejón després d’un llançament de còrner acaba sent rebutjat sota la mateixa línia de gol. L’equip ha millorat sensiblement i encara es somia amb la remuntada. Però les ocasions es succeeixen i no arriba el gol. Al quart d’hora de la segona part Raquel ho intenta d’un fort tret des de fora de l’àrea, però el seu llançament surt fora per poc. Minuts després (65’)ve la jugada clau del partit; Gol anul·lat per fora de joc al Sevilla FC... la família perica respira... encara es possible el miracle sobre tot quant amb una preciosa vaselina Marta Cubí aconsegueix al minut 67 reduir distàncies al marcador. Un minut després Laura substitueix a Aída. Carol per banda dreta desborda a la seva marcadora en varies ocasions davant l’emoció del marcador i el joc formidable d’aquest Espanyol que ens l’han canviat després del descans. En una jugada precisament de Carol, la seva centrada es a poc aprofitada per Adriana, però toca el just la defensa del Sevilla i no pot connectar el seu remat. Al minut 75, un llançament de cantonada de Noemì, que Marta Cubí incomprensiblement remata fora, dins l’àrea petita. Un minut després, Adriana se h’en va per banda dreta, i el seu centre xut es rebutjat per Inés, però Marta Cubí torna a desaprofitar l’ocasió davant la desesperació d’un públic que esta bolcat amb l’equip, confiant en la remuntada. Al 78’ remat de Marta Torrejón que treu miraculosament la portera del Sevilla, que ha estat la millor jugadora visitant. Marta Cubí es objecte d’un clar penal que l’àrbitre no assenyala. I per fi, un còrner tret per Noemí, magistralment com quasi sempre, després d’un rebot acaba dins l’àrea petita a l’abast de Marta Torrejón que llençant-se en planxa, amb el cap aconsegueix l’empat a dos. El Sevilla es veu desbordat davant la magnifica i sensacional segona part de les blanc i blaves. Carol intenta una vaselina des de mig camp que marxa desviada però no per gaire... El Sevilla se les desitja per pogué parar el que se li està caient a sobre. Torrejón veu la segona groga (molt rigorosa) i deixa en inferioritat a l’equip, però es igual ... l’Espanyol està llançat i no el poden frenar ni jugant amb deu. El deliri arriba quant a falta de set minuts per acabar el matx, un canvi llarg de Raquel Cabezón, el recull Adriana que ha superat per velocitat a la defensa visitant, i es marxa tota sola, i davant la sortida de Inés li creua la pilota a la seva dreta, davant la bogeria d’una afecció bolcada amb l’equip que més ens ha fet gaudir del futbol al últims temps a la nostra Entitat.

El Sevilla intenta, enfonsat moralment, marcar amb la superioritat numèrica que disposa, però en el intent més perillós es troba a les acaballes del partit amb la seguretat (ara sí) de Cristina que per dues vegades atura l’intent de un Sevilla, que ha sucumbit quant millor ho tenia, i que un cop més a l’historia recent el seu enfrontament davant l’Espanyol el destí li ha tornat a jugar una mala passada.


Al final del partit incidents que per sort no han passat a majors, debut a l’actitud desafiant i provocadora del tècnic del Sevilla, i persones del públic sevillista, que han insultant i s’han burlat (durant la primera part sobre tot) de la nostra gent, i con que ja plovia sobre mullat després del que van patir l’expedició blanc i blava a l’últim desplaçament a Sevilla a la Copa on van patir tota classe d’incidents ha fet que quant s’ha acabat l’encontre, una part del públic perico increpés als visitants. Molt desagradable tot però en el futbol s’ha de saber perdre i aquesta gent no en saben.

Fitxa Tècnica:


RCD Espanyol: Cristina; Ane, Marta Torrejón, Miriam, Aida (Laura Falces; Carol, Noemí, Raquel Cabezón; Adriana, Marta Cubí, Sara (42’ Lara)

Sevilla FC: Inés; Rocío López, Amparo Gutierrez, Alexandra, Sandra García, Ana Mª Romero “Willi”(María Jaen 46’), Alicia Fuentes (Rocío Rios 90’), Silvia Doblado (Coral Dorado “Cory” 81), Vanessa Gimbert, Sandra Jiménez, Auxi.

Gols: 0-1; Vanessa (30’) 0-2 Auxi (43’) 1-2 Marta Cubí (67’) 2-2 Marta Torrejón (76’) 3-2 Adriana.(83’)

Àrbitre: Miguel Corredor. Ha deixat sense sancionar un clar penal a l’Espanyol, ha anul·lat un gol al Sevilla per suposat fora de joc, i ha amonestat amb targes grogues a Carol, i a Marta Torrejón en dues ocasions, per el que ha tingut que abandonar el terreny de joc abans d’hora, i per part andalusa, a Amparo, i a Inés.

Camp nº3 de la Ciutat Esportiva.

FOTO: josep maria. Inés, acava d'encaixar el tercer gol. Mentre les periques ho celebren (al fons de la imatge) la portera del Sevilla FC, es lamenta profundament fent-se creus del que ha vist.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes noies mereixen la mostra confiança sempre. SEMPRE!!!
Són unes grans CAMPIONES!!!
Merces a Antonio MARTIN que ha anat a veure-les i això, sens dubte, les ha animat en aquesta dificil remuntada

Anònim ha dit...

Felicitats una vegada més per la teva magnífica crònica.

Jo he viscut el partit a Sadrià i dono fe de que el que escrius s'ajusta amb tot detall al que hem vist.

LLegint-te, no fa falta comprar diaris (plens d'errors i ressentiments) ni veure la TV3 prenyada de manipulació cule.

Josep Maria ha dit...

Gràcies, diuen que "sarna con gusto no pica"...Malgrat que em dona molta feina, els pericos es mereixen la més acurada i exacta informació de les nostres noies i altres equips, que molts mijans no ens donen. I no sol del femení del primer equip si no dels partits del filial, i altres equips que el temps em permeti poguer seguir, ja que jo no em puc cronar... je je ...




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M