FULMINADOS POR UN RAYO. TEMPESTA DE VERGONYA A MONTJUÏC.

Senzillament vergonyós. No per esperat, ofèn menys. No sé a aquestes alçades de la nit, que haurà decidit el Consell, però una de dos: o deixen a Valverde tot l’any, i prenen mesures de força amb aquests vividors del vestidor, o si per contra decideixen un cop més que els jugadors son intocables, i per tant que la corda s’ha de trencar per el cantó més fluix, que sigui ja avui... per favor no esperin més, ni prolonguin més l’agonia. Es més, si jo fos Ernesto, marxaria ja avui mateix... no es mereix tenir uns jugadors tan poc professionals, com els que per desgracia li han tocat en sort suportar i els que el Senyor Herrera li ha portat com a “reforços”. Fa molts dies, que venim avisant que això no marxa, que no es perd però no es guanya, i a excepció de la primera part amb el València, el partit de Praga (ja començo a pensar que aquella gent era una banda), i una segona part de contenció a Vila-Reial, la resta (pre temporada, inclosa) han sigut espectacles, que al marge del resultat (la majoria negatius), porten inexorablement a la deserció del públic de l’estadi, i a una dinàmica cada cop més perillosa. Però quan no es vol veure la realitat, quan es comença a contar com partits no perduts, un trist empat de casualitat com el del Racing, o empats a no rés com els dels dies de l’Osasuna, Llevant, etc., demostració en essència pura de la misèria del futbol que pràctica aquest equip, acostuma a passar això. No em vàrem tenir prou la temporada passada, tindrem que tornar-hi altre cop, i mentre tot això ho discuteixi els membres rectors de l’Entitat, Miguel Ángel Lotina espera pacient, el moment de la seva venjança esportiva.

Del partit en farem cinc cèntims. Quatre ocasions al primer temps. Un remat de Jarque al pal, a una pilota deixada amb el cap per part de Fredson, després d’una centrada per banda esquerra, un remat també amb immillorable situació de Moisés, al llançament del còrner, i dues ocasions de Coro, la primera una penetració per la dreta, que creua massa la pilota a la dreta de Muñoz, i la segona un tret col·locat que el meta visitant rebutja a còrner per sobre del travesser. A mida que han passat els minuts, amb la manca d’actitud d’un equip que amb l’empat a zero, ja en tenia prou, i el mal joc, lentitud i altres vicis i defectes que sempre fa gala aquest equip, (passis errats a cinc metres, nul·litat per treure fores de banda, falta de desmarcar-se, etc...), el conjunt madrileny ha vist que el miracle era possible. I han començat a creure’s que ho podien fer. Ja h’acabat el primer temps igual que ha evolucionat el segon temps... defenent, tocant-la el conjunt visitant, joc de despropòsits per part local, i a mida que ho han intentat el Rayo, nervis i errades ala reraguarda. A la primera ocasió, el gol. I ha pogut venir el segon, i el tercer... per que a partir de llavors, ja era tot un desconcert tremend. Però això si... els nostres sense amoïnar-se fins que s’ha arribat al minut 88... llavors comencen alguns a corre. I tots apilotats a l’àrea, penjant pilotes a la desesperada, presses per tota arreu, contraatacs visitants que han desitjat més d’un espectador que acabessin dins, per marxar abans i no tenir que contemplar el que s’estava veient. Al final , inclòs els que abonats últimament als miracles del minut 91, pensàvem que encara ens tocaria patir una pròrroga i la cruel sort (gairebé sempre en contra del conjunt perico) dels penals, ens hem tingut que auto convèncer que no... que la flor (la famosa flor) comença a marcir-se i que no sempre es pot guanyar en un minut, el que no han sigut dignes de guanyar en noranta.

FITXA TÈCNICA
RCD Espanyol: Gorka (2); Zabaleta (4), Velasco (1), Lacruz (0), Jarque (4), Moisés (2), Fredson (0) (De la Peña 58’) (0), Moha (0) (Jonathan 66’) (1), Coro (2), Luís García (0); Pandiani (4)

Rayo Vallecano: Javi Muñoz; Mainz, Llorenç, Amaya, Enguix, Cubillo, Albiol, Michel, (Iznata 72’) Collantes (D. Torres 30’), Coke Andujar, (Alvarez 46’) Mauri.

Gol. 0-1 Michel (56’)
Àrbitre: Perez Lasa. Bé, sense problemes. Aquesta vegada, ni l’excusa de l’àrbitre serveix. Targetes grogues a Coro (32'), Zabaleta (33'), i per part visitant a Coke (42'), Albiol (48'), Mainz (54') ,Mauri (69')

Estadi Olímpic de Montjuïc, 6450 espectadors, que han tingut que empassar-se el vergonyós espectacle que han ofert els jugadors de l’encara tècnic Ernesto Valverde, i que la gran majoria a esbroncat al acabar l’encontre als jugadors, amb crits de “esta camiseta no os la mereceis”, i crits contra el tècnic.

El millor del partit: Els 6450 espectadors que han tingut que comprovar les misèries d’aquest equip un cop més.