HISTÒRIES I ANÈCDOTES DEL FUTBOL FEMENÍ

No es el primer derbi femení que es tenia que televisar i per uns u altres motius no es va pogué veure per la petita pantalla.

En efecte amigues i amics pericos. El 14 de gener de 2000, quan encara no existia la Superlliga femenina tal i com la coneixem avui en dia, a TV3 també se li va ocorre transmetre en directe un partit de futbol femení, i quina casualitat mes casual, tenia que ser el partit en front el FC Barcelona. Sempre sembla haver-hi la mateixa constant a TV3; els demés equips catalans no existeixen si no hi es pel mig el Barça.

Però coses que passen a Can Perico, la pluja ho va impedir, ja que aquell dia va caure un aiguat de molta consideració a Barcelona. Per tant es va tenir que ajornar el matx i buscar altre data alternativa.

Es va decidir que la data en que es disputaria fos el 15 de febrer, a les 20.30 en idèntic lloc: el Parc del Migdia, però amb una “petita” diferència per la televisió del poder en nostra terra: Que el 15 de febrer era dijous, i a l’hora en que es tenia que televisar aquest encontre de la màxima categoria, es celebrava jornada europea de futbol, del “important” per la seva, del de homes, vaja... del Barça de TV3, del de tota la vida... i com es lògic, un partit de futbol femení, per aquestes ments malaltes de blaugranisme endèmic, era el mateix que el m’he trobat avui jo.... o sigui rés.

Però hi ha segona part del tema; no es creguin que va quedar així el tema... no, en absolut. Hi va haver partit de futbol femení, al següent cap de setmana, per compensar la imposició per la via dels fets de la superioritat mascle i de l’equip governamental... vaja si en va haver-hi. Se’ls va ocorre transmetre per TV3, un partit femení entre el FC Barcelona i el CE Sabadell. I un cop més entre, la Televisió del Barça i el propi Barça ens van tornar a donar per allà on tots sabem...i de passada van perjudicar molt la imatge de nostres noies, de nostre equip femení, l’esforç de persones com Fina, Titi, Xavi Álvarez que treballaven a l’ombra en molts casos sense els recursos que afortunadament hi ha ara, sense les instal·lacions (recordem que jugaven a la Taxonera, i que per complaure a la “seva” van tenir que “traslladar” el partit al Sot del Migdia), que poden gaudir a dies d’avui.

Tot a canviat afortunadament, en quant a futbol femení a aquest país, menys la ment distorsionada i manipuladora de TV3, i l’actitud vergonyosa i de recel del FC Barcelona, en un esport, en una categoria, que encara no domina i no ha assolit el objectiu primordial de la seva actuació en tots els paràmetres en que es mou en el mon de l’esport; esclafar qualsevol resistència esportiva a base de talonari, i deixar sense rivals catalans qualsevol disciplina esportiva. En el futbol femení, encara no ha fet, sigui per prejudicis masclistes, o per els motius que siguin. Que duri..

Per cert, es preguntaran com va acabar aquell derbi...estiguin atents a la pantalla... hi haurà segona part.
foto: bib , informació del futbol femení.

Clara Clofent, ja corria la banda per aquelles dates... amb lo joveneta que era i ja era tota una promesa, que es va acabar perdent, per la greu lesió que va patir. Ara juga a Nacional, però ningú li pot treure, el haver participat la temporada passada, amb l'Espanyol de les cinc copes.