diumenge, 19 de novembre del 2006
UN GOL DE PANDIANI, DONA LA VICTÒRIA A L'ESPANYOL, EN ALTRE FINAL D'INFART
Amb altre final agònic, Pandiani trenca la ratxa d’empats.
Victòria agònica de l’Espanyol, amb un gol de Walter Pandiani al temps d’afegit, gairebé a les acaballes del mateix, quan semblava que estàvem condemnats altre vegada a un altre empat.
Avui, Valverde ha tornat a repetir alineació. L’equip ha millorat bastant, al menys en actitud, malgrat que encara continuen bastants defectes que ve arrossegant pràcticament des de la temporada passada. L’Athletic Club ha demostrat ser fidel a les seves arrels, un equip dur, que ha deixat constància d’aquesta duresa, sobre tot en homes com Chica, i Riera, entre altres, que han patit diferents ensurts. Chica, estem a l’espera de saber l' abast de la lesió als cervicals.
Al minut onze, Tamudo per molt poc no arriba a una passada en profunditat de Luís García, dins l’àrea. Un minut després Riera remata en semi errada i la pilota cau a Tamudo que connecta el seu cap, sortint l’esfèrica per sobre el travesser. Al minut 27 la jugada que ha marcat el primer temps: Luís García sol dins l’àrea, fa un control i quan es disposa a rematar, es travat clarament, i l’àrbitre ni assenyala penal ni expulsa lògicament al defensor basc. Villar ja deixa clar qui no té que baixar a segona. Al minut 38, bona jugada de Zabaleta, que obre a Riera que xuta fort, des de fora l’àrea, rebutjant Lafuente a còrner amb apures. A poc del descans, Aduriz remata des de lluny, obligant-hi a Kameni a lluir-se. Al fil del descans Iván, com sempre, no sap resoldre dins l’àrea una jugada trenada entre Tamudo i Rufete.
La segona part ja no començava bé. L’Espanyol replegat, i la primera ocasió, Moisés salva anticipant-se al remat del conjunt visitant. Al minut 47, una jugada en la que Jarque agafa a Aduriz, i aquest cop no dubta gens castigant amb pena màxima favorable al conjunt basc, i targeta groga al defensor perico. Yeste posa en avantatge a l’Athletic. Set minuts després, jugada per banda dreta, centrada de Rufete, Tamudo intenta controlar, i de rebot aconsegueix fer-se amb el control, encara, i afusella a Lafuente. Era l’empat que obria les esperances per l’espanyolisme. Al minut 55, un més que dubtós fora de joc, de Luís, quan es marxava sol a porta. Al 56 Orbaiz veu la targeta groga, cosa miraculosa veient l’arbitratge de Borbalán. Kameni es veu obligat a tornar a intervenir després d’altre llançament de Aduriz. Al minut 61, jugada de Rufete, banda dreta, oxigena a Moisés i aquest fa un preciós centre, que es rematat molt bé, de cap per Tamudo, aconseguint posar l’Espanyol per davant el marcador. L’afecció respirava una mica, i somniava amb pogué trencar la ratxa d’empats amb una victòria. Però com les victòries han de ser patides i lluitades fins el final a Can Perico, l’Athletic tornava a posar les taules al marcador, després d’una jugada que el atacant basc, penetra, supera a Zabaleta, i el centre xut, es desviat per Kameni com pot, i davant la passivitat de la defensa perica, Aduriz aconsegueix a la boca de gol, de nou el maleït empat. Tamudo va pogué aconseguir el hat trick (cosa que mai ha assolit), però el seu remat surt desviat quan ho tenia bastant bé per marcar, després d’una jugada de Luís García. Quan semblava que tot acabaria com sempre, amb un altre empat, Pandiani que havia substituït a Luís al minut 83, i al 86’ havia vist una tarja groga, remata sensacionalment una molt bona centrada de Riera per banda contraria (dreta), fen esclatar l’alegria continguda durant masses jornades d’una grada necessitada de triomfs. Match ball salvat per el Txingurri, i un cop més l’equip aixeca el vol, després del ressò tumultuós de les paraules del primer accionista. Encara es conserva bé, la flor presidencial, i l’olfacte golejador de un Tamudo, que mica a mica va superant rècords històrics, amb número de partits i aviat amb els seus gols donarà caça al màxim golejador de nostra història. Que així sigui per bé de l’equip. A veure, si encara que sigui per error, guanyen algun partit més còmodament sense tenir que posar el cors del públic sempre al límit.
FITXA TÈCNICA
RCD Espanyol: Kameni (7); Zabaleta(8) , Jarque(7), Torrejón (6), Chica (8); Moisés,(6) De la Peña (6), Riera (7), Rufete (5) (Coro 76’) (4), Luís García (6) (Pandiani 83’) (7); Tamudo (8).
Ath. Bilbao: Lafuente; Epósito, Uztarritz, Sarriegi, Yeste, (90’ Iturriaga), Gabilondo, Orbaiz, Murillo, Urzaiz (Etxeberria 62’) Aduriz, (Llorente 84’), J. Martínez.
Gols: 0-1 Yeste (penal) (47’) 1-1 Tamudo (54’) 2-1 Tamudo (61’) 2-2 Aduriz (67’) 3-2 Pandiani (93’)
Àrbitre: Fernández Borbalán. Malament. Ha deixat sense assenyalar un clar penal comès sobre Luís García, i la conseqüent expulsió del infractor quan el marcador era d’empat zero. Targes grogues a De la Peña(30'), Jarque (47'), Moisés (73'), Pandiani (86') i a Orbaiz (56') per part visitant.
Estadi Olímpic de Barcelona: 18850 espectadors, que han tornat a patir com mai, i ha gaudir de l’emoció en estat pur, com sol es gaudeix amb l’Espanyol.
La figura del partit: Tamudo, amb els seus dos gols, ha capgirat el partit. Ha tornat el millor Tamudo, el nostre Raül, el que tots volem, motivat i amb l’esperit d’autèntic killer dins l’àrea. Cal destacar el gran partit que ha fet Chica, i més tenint en compte la situació en que ha jugat el partit, després de rebre un cop fort als cervicals. Destaquem, també l’efectivitat de Pandiani, autor del gol de la victòria.
FOTOS: espanyol.com (arxiu)
El mundo.es
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El gols a l'últim minut...sempre estem igual!
Per sort ahir es va guanyar, ni l'àrbitre va poder amb nosaltres!
Una salutació des de La Chatarra i visca l'Espanyol!
Publica un comentari a l'entrada