HISTÒRIES I ANÈCDOTES DEL FUTBOL FEMENÍ.(ELS ESPANYOL-BARÇA IIa. PART)

Els altres duels femenins
Espanyol – Barça

Al llarg dels més de trenta anys que existeix el futbol femení a Catalunya, ni han estat molts i molts de partits de la màxima entre els dos clubs més importants del futbol català. Però sense anar més lluny, en el que portem del segle XXI n’hi ha estat altres de partits, que per ser previs a la Superlliga, o per el seu caràcter amistós, o de Copa de la Reina, potser no hi seran a la memòria dels addictes al futbol femení.

Deia en el anterior post, l’anècdota del partit que s’havia de televisar i la pluja ho va impedir, i a la dada en que es tenia que jugar, a mitja setmana, la “seva” tenia compromís europeu amb el “seu” Club, i no el van donar per la petita pantalla... pues be... aquell partit jugat el 15 de febrer de 2000 al Sot del Migdia, abans que a les acaballes del primer temps aconseguís Esther Torner el primer gol perico, el FC Barcelona guanyava clarament, amb contundència per 0-2.

Es clar, que els partits duran noranta minuts, i la segona part, l’Espanyol femení va esborrar del terreny de joc al conjunt blaugrana, anotant tres gols més, i acabant amb una gran remuntada; 4-2...

En Copa de la Reina, primera eliminatòria 13-5-2001 ,(la jugaven el segon i el tercer de la lliga estatal dividida en grups com passa ara amb la segona B, i després el guanyador s’enfrontava al campió, per després ja trobar-se en el camí altres equips de la resta d’Espanya), en una d’aquelles moltes temporades en que el Levante (club fusionat amb el San Vicente de València) manava e imposava la seva autoritat total al futbol femení, L’Espanyol i el FC Barcelona, (quart al campionat, però per la renuncia de l’Estartit, segon classificat, va prendre part) es van enfrontar al Parc del Migdia, i aquesta vegada si amb les cameres de Televisió i sense excuses.
Cal dir, que guanyava l’Espanyol per 3-1, quan el conjunt blaugrana va anar per totes en el últim quart d’hora per pogué reduir diferències, i vaja si ho va fer... van al minut 85, empatar a tres. Quan semblava tot donat i beneït, una noieta de setze anys (la que hi ha a la foto de l’anterior post), Clara Clofent, marcava el gol de la victòria perica en el temps d’afegit, per desesperació de qui (en aquest moment no recordo ) eren els locutors de nostra “imparcial” televisió. Però es que a més, tan sols centrar de mig camp, uns instants més i l’Espanyol es fa amb la pilota i rés... que Clara torna a marcar posant el 5-3 definitiu, i a més aconseguint un hat – trick. Imagineu-vos com es van quedar aquella gent. Fitxeu-se que a les alineacions hi ha noms coneguts.

RCD ESPANYOL: Sandra Marot; Anna (Cristina 69’), Bel (Yoli 60’), Dolors Ribalta, Ainara, Raquel Cabezón, Toñi (Ana Blasi 60’), Esther Arribas, Susana Sala, Montse (Esther Torné 16’), Clara Clofent

FC Barcelona: Merche, Marisa Quiles, Escribano, Sheila, Goretti, Elena (Noemí 53’), Carol, Laia (Anabel 47’), Olga Moreno, Gemma Pacheco, Belén (Casals 66’)

Gols: 1-0 Raquel (8’) 2-0 Clara (51’) 2-1 Gemma (53’), 3-1 Ester Arribas (67’) 3-2 Casals (70’) 3-3 Goretti (85’) 4-3 Clara (92’) 5-3 Clara (93’)

El partit de tornada per si ho voleu saber, l’Espanyol no es va voler conformar amb l’avantatja de dos gols de diferència, i va tornar a guanyar a l’etern rival per 1-2, classificant-se, per els quarts de final, on el Llevant va donar bona compta de qui manava llavors.

FC Barcelona: Merche, Marisa Quiles, Escribano, Sheila, Goretti, Noemí, Carol, Laia, Olga Moreno, Gemma Pacheco, Esther Casals
RCD Espanyol: Anna García Castany, Ana Conejero, Dolors Ribalta, Susanna Sala Ainara, (Blasi 69’), Toñi (Gloria 74’), Raquel Cabezón, Susanna (Esther Torné 62’), Esther Arribas, Clara, Esther Valdés.
Gols: Clara 0-1 (32’) 1-1 Ester Casals (78’) 1-2 Esther Arribas (89’)



El 17-2-2002 amb motiu del PLANET FUTBOL a MONTJUÏC es va celebrar un partit de futbol sala femení al Palau Ferial, que va acabar amb resultat de F C Barcelona 3 – R CD. Espanyol 9 , amb les següents alineacions:
FC Barcelona: Alba; Sheila, Marisa Quiles, Susana, Cristina, Anabel, Araceli, Carol, Adriana, Gemma Pacheco, Vannesa, Berta.
RCD Espanyol: Irina, i Vero; Dolors, Elin Ekblom, Montse, Goretti, Rigau, Raquel, Clara, Olga, Susanna Durà
Gols: 0-1 Elin, 0-2 Clara, 0-3 Elin, 0-4 Raquel, 0-5 Montse, 1-5 Adriana Martín 1-6 Goretti, 2-6 Anabel, 2-7 Elin, 2-8 Susanna 3-8 Araceli, 3-9 Elin



Però encara n’hi ha més.. per exemple, la mateixa temporada 2000-01, si la del aiguat... l’Espanyol va visitar les instal·lacions blaugranes al començament de lliga, a la segona jornada... i el resultat va ser de victòria perica per 1-2. Un 24 de Setembre del 2000, aconseguint Raquel Cabezón el gol que donar els tres punts al conjunt blanc i blau.

FC Barcelona 1: Alba, Marisa, Silvia, Any, Cris, (Cristina), Sheila, (Laia), Belén (Ester), Goretti, Olga, Mariajo (Gemma) Carolina.
RCD Espanyol 2: Anna, Montse, Dolors Ribalta, (Simon), Bel, Yoli Silvestre, Ester, Clara Clofent (Lara), Raquel Cabezón, Toñi.
Gols: 0-1 Susana 5’ 1-1 Sheila 42’ 1-2 Raquel 71’

Direu... però es que aquesta gent no guanyava mai a l’Espanyol... pues en l’esport sempre hi ha alguna vegada per tot... un 30 d’Octubre de 2001, a Sadrià... en un amistós debut a que no hi havia jornada de la Superlliga (per motiu de la Selecció Espanyola), el conjunt barcelonista va passar per damunt de l’Espanyol arrasant; el 2-5 final ho diu tot, si bé, aquell era un matx intranscendent totalment, per fer proves... Sandra Teixidó i Goretti van fer els gols pericos. El Barça militava a Nacional, ja que per motius “econòmics” no s’havia inscrit a la Superlliga de recent creació. Era el primer any de la Superlliga, i tot feia un mes i mig que s’havia inaugurat Sadrià.


Bé... la resta ja els sabeu... ara només queda que pogué gaudir d’un bon partit i com els agrada dir als periodistes que es volen cobrir d’una falsa imparcialitat, que guanyi el millor... que en aquest cas tots sabem qui és, i si pot ser que el de groc no vulgui ser el trist protagonista, que deixi que ho siguin les nenes.
foto d'arxiu: josep maria.
Raquel Cabezón, s'ha fartat de jugar partits de la màxima, com a jugadora que més anys ha defensat els colors blanc i blaus...bé i a l'altre cantó també... diguem-ne com una anècdota, com un breu parèntesis a la seva carrera perica.
Dades: arxiu personal