¡¡¡ ATLÉTICO DE MADRID 1 ESPANYOL 2 !!!!

SENSACIONAL TRIOMF DEL CONJUNT DE VALVERDE.

L’Espanyol guanya també al Calderón. I ja es a tres punts dels equips que ocupen zona UEFA. S’ha ampliat la llista dels que son una banda segon els mitjans de comunicació: Athletic Club Bilbao, Zulte Waregeem, Ajax, Sevilla, Atlético de Madrid...

Valverde ha repetit l’alineació de la lliga de les últimes jornades, amb la variació obligada de Moha per el sancionat Riera. La resta els mateixos, i a bé que ha aconseguit fer funcionar un equip, amb il·lusió, compromís, i qualitat; per que sense això tampoc es va enlloc. I pensar que poc va faltar per que rodés el cap del Txingurri....

El partit ja ha començat demostrant l’equip perico que no anaven a perdre el temps al Calderón. Molt sòlid darrera (amb defensa casolana més Zabaleta), i una mitja on Moisés s’està consolidant com peça fonamental en las tasques de contenció. Las bandes quelcom més fluixes, tot i que Rufete avui no ha desentonat gens la primera part, i Moha ha fet un molt bon partit. I com es lògic i així per qualitat ha de ser, el tercet ofensiu de l’equip Iván, Luís i Tamudo.

Precisament una jugada de Iván que ha robat una pilota ha habilitat molt bé a Luís que ha fet la passada definitiva a Tamudo, que tot sol lliure de marca ha batut a Leo Franco, fent pujar el primer gol al marcador. Però quedava gairebé tot el partit per davant, i lògic era que el conjunt matalasser intentés donar-li la volta al marcador advers.

Kameni ha tingut una mitja hora molt plàcida, fins que els últims deu minuts de la primera part, s’ha bolcat el conjunt local cercant l’empat. Al minut 37, Maniche ha desaprofitat una immillorable ocasió de fer l’empat, rematant.... sembla mentida on ha anat a parar l’esfèrica. Antonio López ho intenta en el 42, l’Espanyol esperant el descans, ho passa malament per moments. Kameni molt segur sota pals, que ha fet una grandiosa intervenció en una falta, rebutjant a còrner, i una bona actuació tant de Torrejón que ha fet un dels millors partits, i de Jarque possibiliten arribar a la mitja part en avantatge del conjunt blanc i blau.

Comença la segona part amb una mot bona jugada, on Jarque habilita a Tamudo que al final no pot rematar, quant hagués pogut fer pujar el segon al marcador. Aguirre mou la banqueta, i fa entrar a Jurado per López. El Atlético torna a pressionar i ofegar al conjunt català, i posa cèrcol a la porteria defensada per Carlos Kameni. Fernando Torres i Galletti porten perill, fins que al minut 56, arriba l’empat madrileny; una centrada per la dreta de l’atac local, després de tocar en Jarque, es rematada per Fernando Torres, i Kameni no pot impedir el gol matalasser.

Però l’Espanyol ha aconseguit sobre posar-se al desfavorable escenari que se li presentava, i tan sols uns minuts després (entre mig hi ha hagut un parell de parades de Kameni, i una jugada de Tamudo que no ha pogut definir), una falta per joc perillós, protestada per els locals, l’ha llençat en curt Iván de la Peña per que Luís García empalmés un fort tret que es colés per l’escaire de la porteria sempre ben defensada de Leo Franco. Un gran gol i de nou, l’Espanyol es posava per davant.

Però malgrat tot, quedava més de mitja hora, i amb un Atlético ferit que aniria per totes em busca de l’empat. Valverde decideix canviar a un exhaust Rufete i donar entrada a Costa, com a jugador idoni per les característiques del matx. L’Espanyol necessitava tenir més control al mig del camp i sobre tot retenir molt més la pilota ja que tots coneixem la sempre verticalitat de Iván, i el que es tractava de aconseguir aguantar més la pilota i que passessin els minuts que per cert s’han fet eterns en l’últim quart d’hora.

Tamudo per poc no aconsegueix donar la “puntilla” al marcador, i l’Atlético continua viu en el partit. Mista surt per Agüero , i en l’Espanyol Valverde dona entrada a Pandiani per Tamudo i en les acaballes del matx, Velasco que farà avançar la posició de Zabaleta, surt per Luís García.

Jugades de Torres, un remat de cap de Mista, un rebuig de Kameni de punys i varies faltes en els quatre minuts d’afegit no canviaran la sort d’un partit que s’ha inclinat des de bon principi per el quadre català, i que els tres punts viatgin amb l’expedició blanc i blava cap a Barcelona. La recuperació es una realitat, i ara s’ha de acabar de arrodonir guanyant al Real Madrid, que també arribarà tocat al partit del diumenge. Somniar costa molt poc, i es la principal arma... la pròpia convicció en un mateix, i la seguretat que si es lluita fins el màxim... també el Madrid caurà.

Fitxa tècnica.

At. Madrid: Leo Franco, Settaridis, Pernia, Perea, Ze Castro, Maniche, Luccin, Antonio López (Jurado 51’), Galletti, Fernando Torres, Agüero (Mista 69’)

RCD Espanyol: Kameni (9), Zabaleta (9), Jarque (8), Marc Torrejón (9), Chica (7), Moisés (9), Moha (7), Rufete (6) (Costa 63’) (7), De la Peña (9), Luís García (9) (Velasco 86’) (6), Tamudo (9)(Pandiani 75’) (7)

Gols; 0-1 Tamudo (8’) 1-1 Torres (55’) 1-2 Luís García (61’)

Àrbitre: Ayza Gámez. Ha mostrat targetes a Perea, Galletti, Luccin per part matalassera i a Jarque, Moha, Tamudo i Torrejón per part perica.

Estadi Vicente Calderón. L’Espanyol trenca la ratxa que durava des del partit de la Real Sociedad de la temporada passada sense guanyar en camp contrari. És la cinquena victòria al llarg de tota la història de la lliga al camp del Atlético de Madrid.

La figura del partit: TOT L’EQUIP. Resulta molt difícil destacar a un sol jugador per sobre de la resta. Hi ha estat varis jugadors que han fet un excel·lent encontre, i tots son mereixedors de la proesa d’assolir la cinquena victòria de tota la història al camp del Atlético. A més, s’ha trencat la ratxa d’onze mesos sense guanyar a domicili, i s’ha allarga un partit més la ratxa de partits en lliga sense perdre. Ja son deu.

foto: josep maria. Luís García. Amb el seu llançament magistral ha donat els tres punts a l'Espanyol al Manzanares.