diumenge, 10 de desembre del 2006

VICTÒRIA DEL FILIAL ESPANYOLISTA (4-0)

L’Espanyol B, s’ha retrobat amb la victòria, després de quatre partits, i ho ha fet superant al filial valencianista, amb molta més complicació del que el marcador final reflecteix. Es presentava amb l’absència de Fede, que ha sigut cuberta per un desafortunat Brian, i amb la novetat principal de la tornada de Julián després de la lesió que va patir al Mini Estadi, i que l’havia tingut allunyat dels terrenys de joc unes quantes setmanes.

Tot començava molt bé per el filial perico, després que Juanma llencés un servei de cantonada al minut quatre, i Héctor Verdes desviés la pilota rematada per De Pablos acabant introduint-la al fons de la porteria. L’Espanyol prenia avantatge al marcador, i podia afrontar l’encontre amb molta més tranquil·litat. Juanma (que ha fet un gran partit, i ha portat de bòlit a tota la defensa visitant), es marxa per banda esquerra, al minut 13, i el seu centre molt perillós es rebutjat per dues vegades per Guaita, acabant d’ allunyar la defensa l’esfèrica.

Al minut 22, comença a complicar-se l’arbitratge i el partit. El col·legiat expulsa a Catalá per doble amonestació. El Valéncia Mestalla es queda amb un menys. Però a la jugada següent una pilota dividida en la que Nacho i Brian pugnen anant per totes en la jugada, acaba amb el visitant per terra, i Brian que veu amb sorpresa com li ensenya el senyor Roche la targeta vermella directa. Per tant tots dos es queden amb deu, i el partit més obert que mai, cosa que l’Espanyol ha aprofitat molt bé, al trobar molts espais per pogué fer el seu joc. El joc s’ha endurit per moments. Una dura entrada a de Pablos no ha estat mesurada amb el mateix paràmetre que la entrada de Brian.

Sobre la mitja hora, Toni Lao, passa en profunditat a Yagüe, que arriba a la línia de fons, centra, però el remat de Pedraza, es refusat per un defensa amb el cos (o quelcom més ...) llençant-se a terra. Al 32’, un lliure directe dins l’àrea valenciana. Per sorpresa, amb molta astúcia, l’Espanyol treu ràpid la falta i Yagüe fa pujar el segon gol al marcador.

Al descans l'equip ja guanyava 2-0 mentre els homes de la banqueta escalfaven.(Didac, Zamora, Bussy, Rubén i el porter Ibón)

L’Espanyol havia jugat millor, havia tingut les ocasions més perilloses i guanyava amb una bona renda per afrontar la segona part. Però, el que son les coses: la segona part comença amb un fort ensurt, ja que l’àrbitre assenyala penal a Fran Erencia, al primer minut de joc de la represa. Nacho es l’encarregat de llençar la pena màxima, i Biel Ribas es llueix fent una gran intervenció i rebutjant la pilota, que al final continuant la jugada el filial del Valencia acaba sent rematada per sobre del travesser, ja sense perill.

I d’un hipotètic 2-1 s’ha passat en qüestió de minuts a un 3-0 que sentenciava l’encontre. Bona la combinació entre Ángel, que li deixa molt bé a Juanma, i la centrada d’aquest troba al propi Ángel que torna a batre al meta valencianista. No havia passat ni quatre minuts que Juanma centra i a boca de gol, Yagüe aconsegueix el segon de la seva compta particular i el quart per l’Espanyol B, i deixa ja els patiments i els nervis propis de nostre club, per un altre dia. El conjunt che, ha estat molt poc inspirat en atac, i prova d’això ha estat quan al minut 61, Biel salva rebutjant un fort tret d’un jugador visitant i la pilota cau morta tota sola a Sandaza que tot sol envia la pilota per sobre el travesser, tenint ja a Biel venut.

Pedraza ho intenta de cap uns minuts després, però el porter Guaita, rebutja. El mateix Pedraza més tard ho torna ha intentar, amb un llançament dur i ras, que atura molt bé el porter del filial valencianista. I així mica a mica, ha anat morint un encontre que amb els canvis ha anat perdent ritme, amb tot decidit en el marcador, i amb els tres punts ja adjudicats de molt abans.



Fitxa Tècnica
RCD Espanyol B: Biel Ribas; Toni Lao, Fran, Serrán, Brian, Julián, (Didac 67’), De Pablos (Zamora 75’), Ángel, Yagüe (Bussy, 77’), Pedraza, Juanma

Valencia Mestalla: Guaita, Córcoles, Catalá, Hector Verdés, Castells, Berna, Joao (Sandaza 60’), Cristian (Alex Vaquero 30’), Guerra (Romero 60’) ,Pablo, Nacho Insa.

Gols: 1-0 (4’) De Pablos. 2-0 Yagüe (32’) 3-0 Ángel (52’) 4-0 Yagüe (55’)

Árbitre: Roche Ferrer (Col·legi Aragonès). Conflictiu arbitratge sobre tot en la primera part en que els jugadors i ell, s’han complicat massa la vida. Ha expulsat a Catalá per acumulació de targetes, i per intentar compensar, a Brian amb tarja vermella directa. A més han sigut amonestats: Serrán, Zamora, Nacho Insa, Joao , Hector Verdes.

Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Camp 1er.










Curiosa suspensió de l’encontre del Infantil femení (entrenat per Marta Cubí i Ricard Ribes) i la Guineueta, per que l’àrbitre no s’ha presentat. Ignorem els veritables motius de tal absència, però es veu que es un fet si no habitual si bastant normal en categories de base femení. El partit que es tenia que jugar a les 9.30, una hora molt aviat i a sobre tenir que suportar ambdós equips la suspensió del matx. Em pregunto, si quan no es presenta un equip es sancionat, ¿ho serà l’àrbitre si no presenta clars raons de força major?. I a més, amb tots els inconvenients que portarà trobar una data per que es pugui celebrar. Per no anar-se sense jugar, les nenes han fet un partidet d’entrenament, davant l’atenta mirada de la golejadora del femení A, Marta Cubí. (Veure fotos). Josep Maria.

3 comentaris:

Guim ha dit...

Fins i tot amb això es passen alguns àrbitres, quina vergonya que no es presenti.

Spitfire ha dit...

Gran informació Josep Maria. Me n'alegro moltíssim de la vistoria del B (i la del primer equip!).

Sobre l'anectota de l'arbitre que no s'ha presentat al partit de les noies de la Marta... la veritat és que ja hi estic acostumat a això: jugo a Regional, i que no es presenti l'arbitre es bastant normal. Per exemple, avui haviem de jugar a les 12.00 i l'arbite s'ha presentat a les 12.30 amb el retard que aixo comporta (i a sobre, anava mig trompa perque deuria venir de festa...).

Cambiant de tema: ahir vaig estar per primer cop a Sadrià per veure el femení (sóc un dels nois que estava dret a sobre de la valla, junt al meu germà, darrere la porteria on l'Espanyol va atacar a la segona part), i la veritat és que vaig disfrutar moltíssim. Dóna gust veure-les jugar, són unes auténtiques cracks aquestes noies. Sempre i quant els horaris del meu partit m'ho permetin, m'hi passaré a veure-les i animar-les. Salut... i visca l'Espanyol!

Josep Maria ha dit...

Gràcies. Elles s'ho mereixen. Ens han fet gaudir de molts bon espectàcles a part dels títols conquerits. A Sadrià es veu molt bon futbol. Sense anar més lluny, l'equip juvenil porta onze partits de lliga GUANYANT I SENSE ENCAIXAR UN SOL GOL. I el filial, sembla que avui ha recuperat el bon joc que ha fet gala durant bastants partits (mini Estadi, inclòs).




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M