divendres, 15 de desembre del 2006

COMENTARI. EL SENYOR LARA AL DIARI AS...


Laporta: amb un, ja sobra ...

Malgrat sigui un tema escabrós, i més tenien en compte que arriba dies abans d’un partit vital per marcar les aspiracions al campionat de lliga, com el enfrontament davant el Real Madrid, i amb tota la desgana possible, no em queda més remei que referir-me a les dues “entregas en fascículos coleccionables” que el editor i màxim accionista del RCD Espanyol ha fet al diari esportiu AS.

En primer lloc i fent referència al títol d’aquest comentari, em sembla molt desafortunat i per aquest camí mai vostè acabarà reconciliant-se amb el soci (ja sé que poc li preocupa això a vostè, pensa que tot deriva de la seva poderosa situació), que ens posi com a exemple aquesta persona que no qualificaré en primer lloc per evitar-me problemes innecessaris, i segon per que ja es qualifica el sol, i amb tots els seus familiars inclosos.

Es evident i demostrable que sempre que vostè parla, l’equip reacciona misteriosament, i per tant reforça al Sr. President, deixant part dels seus arguments en una molt dolenta posició... misteris del nostre estimat Espanyol.

Bé fa que vostè desmenteixi públicament llegendes urbanes en torn a la seva persona com que no li agrada el futbol, que tan sol li agraden els toros, etc. De totes maneres a la Ciutat Esportiva mai l’he vist, i a Montjuïc per els motius que vostè deu saber, molt poquet.

Estic d’acord en la seva filosofia esportiva. Al menys en la que vostè expressa en aquesta entrevista... per que quan vos hi estàveu, amb el senyor Torras a la esportiva, recordo grans fitxatges com el de Dominique Lemoin, que precisament no tenia 22 anys. Eren temps que podien haver fet i desfet, aplicant aquestes teories si tan clar ho té. Encara recordo una d’aquelles suposades votacions que va acabant filtrant-se als mitjans de comunicació (per que quan vostè hi era, també hi havia filtracions), en la que un 3-2 a la esportiva va “defenestrar” a Pepe Carcelen, amb el seu vot en contra, quan ja enfilàvem el maleït camí cap a segona...Per cert, la solució segons vostè va declarar era un tal Vicente Miera... un “jove” tècnic suposo. Que va durar....bé, deixem-ho...

Vostè tindria que saber, sent home intel·ligent, que si no té el entusiasme i l’ admiració de molts socis (al menys amb tothom que parlo i no sent satisfacció de veure’l, em donen el mateix argument), es per el tant debatut i portat tema de la mal venda de l’estadi de Sarrià. Per recuperar uns avals, la junta de Perelló pare (D.E.P), de la que vostè va fer i desfer com va voler, va vendre el mític estadi i els "terrenys de LA CHATARRA” (aprofito per anomenar el blog de Guim, homenatge a aquell terreny) per molt menys valor del que es va vendre després UN JUGADOR, al futbol espanyol. Deixant deutes, (encara no sabem, ni sé si ho sabrem mai la quantitat exacta, per que ballen les xifres depenent de segons qui les diu). A més el soci, de vostè sempre ha esperat quelcom més... un detall voluntari, sense ànim de lucre, en favor de nostre club. Ajut, involucrar-se en l’Entitat, però sense enviar-nos després el cobrador del frac, per desnonar-nos si no li podem al moment que vostè pensi, tornar-li amb interessos el seu ajut.

Em dona una gran alegria, el llegir que es favorable i li sembla un gran pas (tema del cost apart, i dels retards), que l’Espanyol tingui un estadi de la seva propietat, lluny del fred i problemàtic Montjuïc, batejat Lluís Companys. Per que vostè era dels que volia “futbolizar” Montjuïc.... ja sé que em dirà que l’Ajuntament no va fer el que tenia que haver fet, i sempre ha donat l’esquena al Club, i que tenia un gran projecte per fer-lo realitat i que sempre va topar amb la oposició dels que manaven al consistori barcelonès. Però es clar, si no era millor el projecte de “futbolizar” l’Olímpic, que el contracte de lloguer que vostè va signar i acordar amb l’Ajuntament....

Per cert, diu que li preocupava al President que continuessin Collet, Condal, Botet... em sembla que no era ben bé així... a memòria no em guanya senyor Lara: era Germà de la Cruz i no Botet, el que estava vetat... encara no sabem els motius...suposo que el ser un dels que vostè considera “palmeros” d’aquests que en té tants vostè i per això ja els deu conèixer tant, que ja inclòs els adjectiva de seguida. I dic això per que altres motius se m’escapen a un pobre ignorant com jo... per que la tasca en el futbol base de Germà de la Cruz era a la vista de tothom un èxit inqüestionable. Li dono la raó que en el Consell sobren amics, gent que per afinitat en negocis en la vida privada, per lleialtats mal enteses fan a vegades mal servei al president i al propi club...però d’aquí a oposar-se a persones que després ha tingut que reconèixer (inclòs en aquesta entrevista) que poden ser molt vàlides, com el Senyor Collet, hi ha un abisme molt gran.

Podíem estar tot el dia parlant de nostre Espanyol, sap Sr. Lara, però l’única diferència entre vostè i els socis, i en aquest cas entre vostè i jo, es que jo faig TOT EL QUE PUC (com aquest mateix blog totalment desinteressadament), i col·laboro tot el que em permet la meva economia per el REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL. No es pot dir el mateix de vostè. I tots sabem aquella dita castellana que diu “Que una cosa es predicar, y otra muy diferente dar trigo”


foto: el pais.com

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Me parece que este "Sr" empieza a chochear...ponga en plan su proyecto de fichar de 22 años y vendalo despues, pero hagalo en el B, asi lo ascendemos y aprovecharemos su idea para el primer equipo si efectivamente da resultado, vamos lo mismo que hace el Madris y el Far$a, y nos ponemos en cabeza. Yo te propongo otro plan, dejenos su cuenta corriente y haremos del Espanyol el mejor equipo de España, sin duda alguna.

Josep Maria ha dit...

El problema es cuando toca devolver las "supuestas" ayudas de éste señor.Siempre han demostrado, incluso en tiempos remotos del patriarca de la familia,que no se cortan un pelo a la hora de embargar al Espanyol aunque fuera una taquilla de cien mil y pico pesetas.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M