COMENTARI POST-DERBI

Passades seixanta hores del partit de la màxima, i en fred es hora de deixar uns breus comentaris, unes reflexions d’allò que ens ha quedat després del històric triomf.

Primer de tot, si hi ha alguna cosa que ha quedat ben clara, es que el triomf va ser just i curt. Que sort en van tenir de Valdés i del errat punt de mira del “rifle”. Que hagués pogut ser un resultat d’escàndol no ho nega ningú. Bé es cert que en el conjunt culé faltaven tres importants jugadors que tots sabem (i a l’Espanyol un campió del món Sub-20), però no pot servir com a excusa ja que tots sabem i així ho entenem que el planter del Barcelona est ampli i de qualitat fora de qualsevol dubte.

Que per moltes vegades que repeteixin una i altre cop el gol de Saviola els mitjans de comunicació, el conjunt blanc i blau en va fer tres (a veure si alguns se n’assabenten ja), que el “pibito” queda lliure, i malgrat Paco Herrera digui que l’Espanyol no el pot pagar, ja veurem com acaba el tema per que on fica la testa el senyor de l’avió... Es clar, ara el volen renovar...total, d’aquí a dues setmanes o tres ja no jugarà més, en quan tinguin els lesionats restablerts... Bé això ja no es problema nostre. Ja s’ho faran ...

Que un cop més TV3 ha tornat a quedar a l’alçada de les clavegueres. Ja em diran qui va veure el partit del Nàstic – Getafe que oferien en diferit a la nit del diumenge. Em sembla que els seguidors del conjunt tarragoní no tindrien moltes ganes de tornar-ho a reviure el partit. Bo seria que ens expliquessin d’una vegada quins paràmetres segueix la televisió PÚBLICA a l’hora d’escollir els encontres. Un dia que l’Espanyol va assolir una gran victòria (em sembla que era davant el líder de la lliga), tocava donar el partit nostre, i la Televisió de Catalunya ens va fer el salt a tots els espanyolistes i va donar el Barça. Portaven moltes setmanes repetint equip, i ves per on, en el partit més important per el futbol català, com el resultat no es satisfactori per el conjunt d’impresentables que conformen l’àrea esportiva de TV3.... ja no es dona...

Menció a part el Sr. Frank Rijkaard (em resulta complicat escriure aquest cognom), l’home tranquil, el que supera a Mercé Rododera en les proves de selectivitat per escarni de la intel·ligència i seny d’aquesta societat vinguda a menys per la fe de la nova religió blaugrana, entrenador d’un equip que es diu exemple per la joventut, ens va deixar constància del mal saber perdre, de les dolentes maneres de comportar-se davant la impotència de la derrota. Espero que el metacrilat trencat el pagui el FC Barcelona, ja que es mobiliari públic municipal. Ignoro si el quart àrbitre ho va fer constar en acta, per la merescuda sanció...

I del senyor que abans del partit entrenava fent un apart dels seus companys, per pogué presumir, ser el centre dels focus de les cameres i l’atracció de tothom... aquell que en la seva pàgina web oficial desplomava a un perico d’un xut...aquell que els pericos tan si volem com no, l’hem d’aguantar i l’hem de veure contínuament per tot arreu, (com si el tinguéssim a casa, com si no ens el poguéssim treure de sobre), ¿on tenia el dissabte el seu burlesc somriure?...

Per cert, afortunadament no va haver-hi que lamentar mals majors en quan a incidents entre afeccionats d’un i altre cantó. Però si que va haver-hi alguns detalls molt negatius que haurien de fer reflexionar a més d’un. Des de bengales (una des del sector de la Curva Jove, malgrat que ja sabem que resulta difícil pogué controlar a tothom, i més gent que aprofita aquest partit per altres temes que no els merament esportius), i símbols (senyeres) poc adients a la imatge que el RCD Espanyol ha de donar dins la societat catalana, com club apolític, català, i lluny de qualsevol tipus d’enfrontaments ideològics, o de reivindicacions polítiques nostàlgiques de temps passats. Allà s’hi anava a veure un partit de futbol, a ajudar per tots els mitjans legals a que l’Espanyol el guanyés, amb tot el suport de l’afecció. Els demés temes continuen sobrant-hi, i ja sabeu a que em refereixo.


Per últim, no sé si el senyor Javier Saez, director general de la Fundaciò Privada del RCD Espanyol haurà guanyat vots en el pericollimona d’aquest any, aquests dies, em figuro que sí... però s’ha de dir que “l’àrbitre famós” del debat de la Fundació, ens ho va fer passar altre vegada molt malament. Veiem que el temps passava molt a poc a poc, mentre aquest senyor estava obstinat en batre el rècord mundial de rapidesa en mostrar targetes... es clar els amonestats sempre del mateix cantó... a nosaltres no, que per això ben tenir un detallet amb ell, portant-lo com a ponent d’un col·loqui... Deu de costar molt pogué triar altres personatges, es veu...