diumenge, 14 de gener del 2007

L’ESPANYOL ESCLAFA AL BARÇA: 3 -1


El desplumador (Ronaldinho Gaucho) desplumado.

En efecte amics lectors. L’arrogant que “desplumava” un perico ha quedar retratat sobre la gespa de l’Olímpic. Just càstig a la prepotència i falta de respecte del que no va a visitar els hospitals el dia de Reis per que estava "molt cansat".

L’Espanyol ha passat merescudament per sobre del FC Barcelona no sols en el marcador, si no en quan a joc i a ocasions. Res a veure amb anteriors derbis, ni tan sols en algun dels que hem guanyat. El joc que ha mostrat el conjunt del “txingurri” Valverde ha estat dels millors espectacles que el conjunt perico ha ofert a la seva afecció en molt de temps. No sols no ha patit per el resultat, no sols no s’ha tancat defensant el resultat, si no que ha gaudit de les ocasions més clares, producte d’un Barça molt obert i d’una fenomenal conducció de la pilota en les sortides al contracop.

Conduït per un De la Peña que només començar els encontres ja es veu quin Iván tindrem, avui ja s’ha vist de seguida que tindríem un recital de joc del càntabre. Feia molt de temps que l' Espanyol no mostrava el nivell d’ambició, de inconformisme, de saber sortir amb la pilota controlada, i si no fos per el desencert als metros finals, de homes com Pandiani, o el propi Ivan, ara parlaríem d’una d’aquelles golejades que l’altre dia vaig posar com el top ten de les victòries periques davant el Barça. El partit d’avui mereix ocupar el lloc de més d’una d’aquelles. I com no, amb gol de Tamudo per no ser menys que l’anterior. Ell ha aparegut quan pintava pitjor l’encontre. Paper molt destacat dels homes de la pedrera. Al final tota la defensa era sortida de Sadrià.

El partit ha començat amb una falta directa al minut quatre que ha llençat Ivan i que Tamudo per molt poc no ha pogut tocar l’esfèrica. Riera tres minuts després conclou amb un xut ras des de fora de l’àrea una bona jugada de l’atac local.

Al minut 10, un dels pocs ensurts que ens hem emportat. Ronaldinho llença una falta i el seu tret esplèndid s’estavella en el travesser. Just càstig a la seva prepotència en la seva web oficial. Kameni bloca un centre – xut sense angle de Belletti. El Barça porta perill per la banda de Velasco, que no està molt afortunat en els primer quart de l’encontre. L’Espanyol després d’un contracop molt ben conduït per De la Peña, des de mig camp passa al forat a Rufete que se’n va tot sol però a l’hora d’encarar a Valdés, erra en el seu llançament i el porter blaugrana rebutja a còrner.

Sols un minut després, una bona jugada espanyolista que arriba a Tamudo per banda esquerra, supera a Puyol i la seva centrada es rematada de primera per Luís García que ajustada al pal esquer de la porteria de Valdés acaba convertint-se en el primer gol del partit. L’Espanyol en contra dels últims derbis (excepció feta de la Copa Catalunya) s’avançava en el marcador i podia fer el futbol que més li convenia. Ben replegat, amb molta disciplina tàctica i amb uns contracops molt perillosos. El Barça es desesperava per que no trobava el lloc per on entrar i superar a una defensa en la que tant Jarque com Torrejón eren inexpugnables.

En els minuts 37, i 39 l’Espanyol ha pogut ampliar diferències. Primer una jugada de Luís García que Tamudo remata a les mans de Valdés, i després una gran jugada en que Rufete en la boca de gol no arriba a una centrada perfecta de Tamudo.
El Barça ha pogut empatar amb una rematada de Gudjohnsen que miraculosament Kameni ha rebutjat amb el peu. I en l'afegit Ronaldinho llença una falta a les immediacions de la frontal que obliga a Kameni a tornar-se a lluir.

Rijkaard mou fitxa veient que se li escapa l’encontre de les mans i deixa a la banqueta a Giuly, fent entrar en el seu lloc a un Saviola que no ha volgut mai, i que ara li té que treure les castanyes del foc en més d’una ocasió. I ha sigut precisament ell, qui en l’única ocasió que el Barça per el centre ha pogut superar als homes del eix defensiu, Moisés, Jarque, Torrejón, quan en el minut 59, s’ha girat i ha llençat un tret fort i sec que s’ha colat ajustat al pal, lluny de l’abast de Carlos Kameni.

Semblava que la història es repetia, i que el conjunt blaugrana acabaria fent-se l’amo i senyor de l’encontre, quant Valverde ha sustituït a Velasco (amb una tarja groga) per Sergio Sánchez. I ha estat el jugador de la pedrera, que ha sortit amb molta motivació després de tornar a disputar minuts des de que va succeir tot l’enrenou que sabeu, qui ha posat un centre perfecte (després que Rufete es fes amb la pilota i li assistís) a Tamudo, que de remat amb el cap, sensacional fes pujar el segon gol blanc i blau al marcador i l’èxtasi a les graderies de l’Olímpic.

A partir d’aquest instant, el Barça conscient que ha de obrir línies i jugar-s’ho el tot per el tot, acaba sent una i altre vegada desbordat per els contracops d’un Espanyol que ha fet el millor futbol a Montjuïc del que portem de temporada, i molt més.
Rufete assisteix a Pandiani (ha sortit en el lloc d’un Tamudo que havia estat dubte hores abans per la grip) que se’n va sol a porta i encarant a Valdés amb tot a favor per sentenciar el matx, però remata fora ajustat al pal dret de la porteria del met culé.
El Barça sols portava perill a pilota parada. Ronaldinho llença una falta directa al 73’, però Kameni bloca molt segur.

Però l'l espanyolisme es desesperava quan veia que una gran jugada i centrada de Rufete era rematada a plaer dins l’àrea petita, de cap per Pandiani, picant a terra i l’esfèrica s’acabava estavellant al travesser, i un minut i mig després era Ivan de la Peña qui tot sols davant Valdés errava en el control i perdia verticalitat fins no pogué xutar quan la centrada d’un molt inspirat Rufete mereixia acabar en gol.

Mentre, els remats visitants (Ronaldinho, Iniesta) acabaven molt desviats fora del marc defensat per Kameni, que ha tornat a ser el de les millors jornades.
I així amb un Espanyol superior en joc i en el marcador, i amb un Barça que ho intentava però s’estavellava una i altre vegada en el sòlid entramat defensiu que Valverde ha muntat (demostrant que no es defensa millor, posant més homes, ara sols falta que sàpiga també que no s’ataca més, posant més davanters), s’ha arribava a la recta final de l’encontre amb el resultat a l’aire.

Luís llençava una falta directa a les mans de Valdés que ha tingut molta feina. A un minut dels noranta, Pandiani remata de cap una centrada de Sánchez , i miraculosament Valdés treu una mà quan la pilota ja es colava. I ja en temps d’afegit un contracop de Pandiani, que deixa a l’esquerra a Luís García que se’n va tot sol, s’interna dins l’àrea i envia al segon pal on tot sol lliure de marca, Rufete aconsegueix fer pujar al marcador el tercer gol que es mereixia per el seu joc, tant ell com l’equip.

Una centrada blocada per Kameni, que ha de rebre l’ajut de les assistències acaben consumint els prop de set minuts que ha durat de més l’encontre. Punt i final al pessimisme. Aquest equip quan s’ho proposa com bé va demostrar la temporada passada guanyant la Copa del Rei, pot arribar lluny. La llàstima es que no veiem sempre la mateixa motivació e il•lusió que avui hem vist. Tasca per el “Txingurri” aconseguir-lo.
I una dada: l’Espanyol ha sortit al camp amb un estranger, (Kameni), el Barça amb set. En total tres l’Espanyol i els culers amb nou.

Fitxa tècnica:
RCD Espanyol; Kameni (9), Velasco (7) (Sergio Sánchez 60’) (9), Chica (9), Jarque (9), Torrejón (9), Moisés (9), De la Peña (9)(Jônatas 79’) (7), Rufete (9), Riera (8), Luís García (9), Tamudo(9) (Pandiani 67’) (8)

FC Barcelona: Valdés, Belletti, Gio, Puyol, Márquez, Xavi, Iniesta (Oleguer 84’), Edmilson, Ronaldinho, Giuly (Saviola 46’), Gudjohnsen (Motta, 63’)

Gols: 1-0 Luís García 1-1 (30) Saviola, 2-1(59’) Tamudo, (65’) 3-1 Rufete (+90)

Àrbitre: Daudén Ibañez (Col•legi aragonès). Bon arbitratge a excepció del doble tracte en que ha mesurat als dos equips a l’hora de mostrar les amonestacions. En la recta final de l’encontre cada falta comesa per el conjunt perico era targeta groga i no així les del conjunt blaugrana del mateix nivell que les periques. Targetes a Rufete 32’, Velasco 46’, Tamudo 57’, Luís García 72’, Moisés 75’ Pandiani 82’, Riera 83’, Sergio Sánchez 87’ i per part visitant Márquez 42’, Puyol 62’

Estadi Olímpic Lluís Companys; 31450 espectadors. Partit transmès en directe per TV3 i la Sexta
.
El millor del partit:

Tot l’equip. Avui son mereixedors d’aquesta consideració tot el col•lectiu, tot l'equip que en tot moment i com a bloc ha buscat la victòria amb fe i amb convicció. Però al mateix nivell que els Jarque, Torrejón, Chica, Kameni, Ivan, Tamudo, Luís García, de justícia es destacar a un home que ho passat malament (i ens ho ha fet passar també malament a nosaltres) durant molts encontres. Em refereixo a Rufete, que ha completat el millor encontre amb la samarreta blanc i blava, tant en tasques defensives com ofensives, i a més marcant el gol que sentenciava ja l’encontre. I no vull acabar aquest comentari sense recordar a Sergio Sánchez, altre jugador en el ostracisme que ha posat la centrada d’or que Tamudo ha rematat molt bé, tornant a avançar al conjunt espanyolista. Els dos campions continentals han caigut a Montjuïc. Aprofitem i gaudim d’aquest moment que l’alegria no sol durar molt en Can Perico. Per que tot i ser la força d'un sentiment, guanyar a l'etern rival era quelcom necesari, després de moltes frustacions en aquesta clase d'enfrontaments.

foto; web rcd espanyol
foto d'arxiu; josep maria.


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina nit la d'aquell dia 13-1-2007
Fantàstica

Anònim ha dit...

RCD ESPANYOL 3 FCBARCELONA1
QUINA GRAN VICTORIA PERICA. QUINS 3 GRANS GOLS DE L. GARCIA, TAMUDO I RUFETE. VISCA L´ESPANYOL PUTA FARSA. UNA FORTA ABRAÇA DEL VOSTRE AMIC DE RUBI A TOTA LA FAMILIA BLANC-I-BLAVA.

Anònim ha dit...

JA PUC ESCRIURE AMIC JOSEP MARIA TOBEÑA I ENRIC. AVUI A CEL-LEBRAR LA GRAN FESTA PORTANT EL NOSTRES COLORS BLANC I BLAUS PER LA NOSTRA TERRA, PERQUÈ SOM EL MILLOR EQUIP D'ELLA VISCA L'ESPANYOL I LA PROPERA SETMANA TOTA LA NOSTRA PENYA A ANIMAR AL FEMENI B A LA CIUTAT ESPORTIVA

Guim ha dit...

INCREIBLE! 22 collons van guanyar a 300 milions de pressupost! Les dictadures no són eternes i l'Espanyol segueix ressistint! Visca l'Espanyol i visca Catalunya sense culés!
Salutacions!

Pericoscopio ha dit...

RESITIM I AIXI ES VA VEURE, AIXÒ ES INCALIFICABLE.

Josep Maria ha dit...

Felicitats a tot l'espanyolisme. No os he contestat abans, per que tot i anar a les dues i pico a dormir, avui a les vuit ja estava llevat, per veure els partits de la base femenina a Sadrià. 20 gols més a afegir, i la dotzena que hi erem de públic perico ens hem recreat parlant-ne una i altre vegada. Una victòria per afegir al TOP TEN de l'altre dia.
Ens mereixiem quelcom així. Fa molt de temps que no veig a nostres jugadors en un derbi jugar com ahir. Lluitant, posant-ho tot, però amb clase i qualitat. Sense ella, tampoc es va enlloc.

Josep Maria ha dit...

Josep, de Rubí, felicitats i si ets qui em penso que ets, més encara. Me n'alegro que per fi puguis deixar comentaris. No entenía els motius per els que se't impedia accedir. Misteris de la informàtica.

-23-oca_008 ha dit...

Felicitats a tothom! Aixó es un orgasme en tota regla! buaa!

Anònim ha dit...

un resum:
http://es.geocities.com/pbbbreda/FUCK.gif

Spitfire ha dit...

Quin partidàs! I quina semaneta més alegre que passarem tots els pericos! Per cert, que Reijard pagui l'inmobilitzat que va trencar... això és un exemple de comportament inívic! Jajaja!
Felicitats a tots els pericos! Salutacions Josep Maria!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M