HA MORT JOAN VILÀ REYES.

La família perica de dol.

Si ja aquesta setmana s’ha tingut que lamentar la pèrdua de Josep Martínez Mercader germà de Jaume Martínez, (al que acompanyem en el sentiment), aquesta nit passada ha mort el que fora President del RCD Espanyol, en els anys 1967-69 , Joan Vilà Reyes a l’edat de 81 anys.

Joan Vilà Reyes va arribar a la Junta Directiva, després que Josep Fusté, delegués amb ell la vice-presidència de l’Entitat, quan aquest és va tenir que fer càrrec del Club a Segona. Vilà Reyes, un jove empresari del tèxtil, es trobava al més alt nivell de popularitat gràcies a la seva empresa MATESA, al invent que va revolucionar les tècniques tèxtils de noves llançadores , que havia tingut gran èxit inclòs en el mercat nord-americà.

Va voler (error per a molts en aquella societat, que molt poc es diferència en segons quins temes de la d’ara) fer un Espanyol gran, sense complexes. Va intentar confeccionar un gran planter amb fitxatges com Kubala i Di Stefano (en el ocàs de les seves carreres), i va deixar constància que no es tallava un pel a l’hora de crear-li ferides morals a un Barça i un Madrid que van tenir que veure com els seus millors ídols de tota la seva història acabaven vestint de blanc i blau.

Si bé els resultats a la lliga va ser mediocres, classificacions entre el tretzè i onzè lloc va quedar per el record aquella eliminatòria europea, amb el partit de tornada del 24-11-1965 davant el Sporting de Lisboa, amb la gran remuntada.

A partir de 1966 va capgirar el que era fins llavors la seva política esportiva de portar jugadors sols per el nom, i ja de certa edat. Es va començar a confeccionar poc a poc, l’equip dels “dofins”.

Si la temporada anterior havien aterrat a Sarrià homes com Bertomeu, Granero, Mingorance, Sabatè, Amas, Carbonell, José María, Miralles, Ramoní, aquella temporada vindrien jugadors com Cayetano Ré i Marcial, que acabarien per formar un equip de somni. Amb Janos Kalmar a la banqueta, el club català va obtenir un meritori tercer lloc a la lliga, desprès de patir les injustícies arbitrals típiques de quan l’equip es troba lluitant per el màxim.

A l’estiu de 1967 (27 de juliol), accediria a la presidència del Club, i quan semblava que aquell equip que a més contava amb reforços com els de Lico, i Glaría (1968-69) estava predestinat a conquerir fites històriques, l'equip as va veure abocat al descens i va esclatar l’escàndol MATESA, dins les intrigues i conspiracions per fer-se amb el poder les diferents famílies ideològiques i finaceres que integraven el ja cada cop més moribund règim franquista.

Vilà Reyes va tenir que ser intervingut quirúrgicament d’una afecció intestinal quan va esclatar el tema Matesa. L’equip va acabar a segona, i Vilà Reyes a Carabanchel. Va presentar la dimissió, i altre vegada José Fusté (pare d’Ana María Fustè) es va fer càrrec de l’equip que amb Rafael Iriondo (després de ser acomiadat el xilé Fernando Riera) d’entrenador va acabant recuperant la categoria perduda, i com a primera mesura per purgar els excessos econòmics i el fet d’estar a segona, el soci perico va tenir que empasar-se el traspàs de Marcial a l’etern rival.

Per el tema paral·lel amb l’escàndol Matesa, l’Espanyol va lograr que el deute de 176 milions que Vilà Reyes havia acumulat en la seva arriscada gestió quedés liquidat, sense que ell, el reclamés després de complir la seva condemna.

Durant el temps que va ser l’home fort a Sarrià, Joan Vilà Reyes va fer varis intents de vendre Sarrià i comprar, primer Les Corts, ja que el Barça amb més de dos cents milions de pessetes de deute, l’interessava.

Però al final sempre la por culé, que l’Espanyol s' acabés convertint en un gran del futbol que li fes ombra, frenar qualsevol intent d’arribar a un acord. El president culé Llaudet va demanar 110 milions de pessetes per Les Corts.

Després va intentar fer-se amb les “ruïnes” de Montjuïc per reconstruir-lo. Però des d’un bon primer moment ja va obtenir el rebuig de les autoritats municipals que no volien ni fer-se la idea tan sols, del que podia ser l’Espanyol amb un home com Vilà Reyes jugant en un estadi nou, gran, i amb les ingressos de la venda de Sarrià. Al FC Barcelona l’hi havia recalificat l’Ajuntament Les Corts (i amb el màxim de coeficient), mentre que a l’altre club de la ciutat se li negava qualsevol proposta (Aquí podem veure com els temps no han canviat tant...)

Com a record a la seva trajectòria, al seu intent sense aconseguir-lo de fer un Espanyol gran, campió... solament el record d’una alineació:

Carmelo; Ossorio, Mingorance, Riera; Ramirez, Ramoní; Amas, Marcial, Ré, Rodilla i José María.
Sense comentaris.

Descansi en Pau, Joan Vilà Reyes.