COMENTARI

RENOVACIÓ DE VALVERDE

Sembla ser que molt aviat s’anunciarà la renovació del contracte que lliga a Ernesto Valverde amb el RCD Espanyol.

Molt han canviat les coses des de que semblava que tenia penjant l’espasa de Damòcles com a tècnic (s’ha de reconèixer que així va ser, encara que es vulgui negar) a la situació d’ara. Tinc que dir que des d’aquest mitjà modest, se li ha criticat i al mateix temps se l’ha defensat quan així els fets feien que els arguments es decantessin per una u altre opinió.

Valverde va arribar a l’Espanyol, a un equip traumatitzat tant a nivell d’equip com d’afecció. Les dues cares de l’equip, en una esquizofrènica cursa durant la temporada passada que va acabar bé, però que va tenir les dues cares aquella setmana d’abril amb la consecució del títol de Copa del Rei i al següent partit en mig de les celebracions, la crua realitat d’un equip que flirtejava massa amb el foc del descens, va cloure amb aquell final d’infart on va estar a punt de baixar per primer cop a la història el campió de copa de la mateixa temporada.

Això, unit al desastrós començament (idèntic al de la temporada passada), va fer que les llums d’alarma s’encenguessin potser massa d’hora...
Valverde li va costar molt... potser massa, trobar un equip base, deixar els invents i els canvis per la pre temporada, i posar fil a l’agulla el més ràpid possible, per evitar la imatge que va donar de trobar-se realment perdut amb un “material” que no sàvia com ni per a on agafar-ho.

Per sort, Valverde va mostrar-se molt més valent i de caràcter del que ens pensàvem molts. Aquell dia (era un dissabte i l’equip viatjava a Vila-Real )
http://sentimentperico.blogspot.com/2006/10/revoluci-valverde.html
que vaig publicar la llista de convocats i va deixar tota una col•lecció de “famosos” a Barcelona, i que vaig posar una foto d’ell portant dues pilotes, “Valverde amb dues pilotes” resumia el que necessitava en part aquesta plantilla. Autoritat, i un tècnic sense miraments a l’hora d’exigir a tots els professionals el màxim i al mateix temps un joc sense complexes (com el dia del Barça) i amb objectius més ambiciosos que els que ens tenen acostumats els ploraners tècnics que en tingut que patir moltes vegades.

La prova que quant equip i afecció es conjura per obtenir quelcom més que la simple marxa deambulant per les zones mig- baixes de la classificació (Copa del Rei, la temporada passada), o quan la situació es ja límit i no admet demora a l’hora de exigir-se el màxim, es llavors quan l’equip respon.

A més, Valverde ha sabut rectificar d’errades comeses al començament. Ha sabut donar-se compta com a pocs tècnics en aquest club, que no es millor qui ve de fora moltes vegades que el que ja tenim a casa. Inclòs quan en alguna ocasió es el propi entrenador qui havia portat per expressa recomanació el jugador en qüestió. De savis es rectificar i donar-se compta dels errors; I centrals en tenim per parar un tren... altres llocs potser no n’estaran tan de ben coberts per els nois de la pedrera, però al eix de la defensa si.

En la situació crítica del començament, quant la situació era pitjor inclòs que la temporada passada, i les més negres perspectives sobrevolaven Can Perico, amb una enquesta que des d’aquest mitja es va fer un diumenge a Sadrià, cridava l’atenció que un 60% dels enquestats eren contraris a la destitució del tècnic, i cercaven les responsabilitats a altres persones, i col•lectius dins la Institució. Al final, el poble sobirà moltes vegades té raó, malgrat que el nervis aflorin en les persones que porten les responsabilitats executives de l’ Entitat i estiguessin a punt d’augmentar la nòmina de tècnics destituïts en els darrers anys.

Naturalment el camí no ha estat cap passeig... en mig queden nits com la del Rayo, i la catarsis interna i col•lectiva que estem segurs es va produir amb tan desastrós i vergonyós en la forma, esdeveniment.

Per tant, “Txingurri” endavant, sense complexos, sense por, sense escoltar el que puguin dir els mitjans de comunicació (ni aquest ) i porta a terme les teves idees, rectificant quant vegis que es necessari les coses mal fetes, i amb ambició que potser és el que més fa falta en aquesta entitat.

I es clar, resta el tema de la durada del contracte. El mon del futbol aconsella sols una temporada. Pot ser dues donarien una estabilitat i un poder al tècnic en mig de tanta inestabilitat els darrers anys que seria necessari dins el imperi del “que avui es blanc, demà pot ser negre”, però ...



FOTO d'arxiu: josep maria (partit del segle, amb Pineda al fons)
foto: libertad digital.com.