
Canvi de rumb en la política esportiva de Dani.
Valverde ha estat renovat per dues temporades.
Fins ara, des de que va accedir a la presidència del RCD Espanyol, mai cap entrenador s’havia renovat per més d’una temporada. Sota la premissa genèrica i comprovada per desgràcia en més d’una ocasió del “que avui es blanc, demà pot ser negre”, tots els tècnics signaven per una temporada, inclòs alguns eren fitxats a mitja temporada sols per acabar de la manera més digna, o per assolir miraculoses salvacions. Acabar l’any... tornar a començar de nou i a encetar altre projecte.
Aquesta decisió es un gir brusc a tota una línia esportiva durant aquestes temporades. La decisió és prenyada de un cert risc que a tothom no passarà per desapercebuda. No és el mateix una que dues temporades, i la idiosincràsia precisament d’aquesta entitat sempre exposada a tempestuosos esdeveniments ja no sols esportius si no també socials i de funcionament intern de la pròpia Sociedad Anònima Esportiva, és corre certs riscos molt perillosos.
Però també s’ha de dir que precisament aquesta inestabilitat a tots els àmbits és precisament el que haurà fet donar un cop d’efecte als dirigents de l’Entitat, per deixar-se ja d’una vegada d’especulacions, d’històries, i confiar d’una vegada per totes en un projecte donant-hi tota la confiança amb un tècnic que paradoxes de nostre club, va ser a un pas d’augmentar la nòmina de tècnics a indemnitzar per acomiadament.
Esperem que això faci recapitular els plantejaments que fins ara em patit aquest club, esportivament parlant, i les decisions tècniques es prenguin per les dues persones en aquests moments màximes responsables sense ingerències externes de ningú per molt poder que tingui en el club, i conjuntament es planifiqui amb calma però sense pauses la propera temporada per que ara la principal excusa d’altres anys ja no hi serà. És clarificat ja per tant l’horitzó a nivell tècnic per el futur del Espanyol que (així ho esperem) ha de conduir al nou estadi de Cornellà Prat.
Valverde ha estat renovat per dues temporades.
Fins ara, des de que va accedir a la presidència del RCD Espanyol, mai cap entrenador s’havia renovat per més d’una temporada. Sota la premissa genèrica i comprovada per desgràcia en més d’una ocasió del “que avui es blanc, demà pot ser negre”, tots els tècnics signaven per una temporada, inclòs alguns eren fitxats a mitja temporada sols per acabar de la manera més digna, o per assolir miraculoses salvacions. Acabar l’any... tornar a començar de nou i a encetar altre projecte.
Aquesta decisió es un gir brusc a tota una línia esportiva durant aquestes temporades. La decisió és prenyada de un cert risc que a tothom no passarà per desapercebuda. No és el mateix una que dues temporades, i la idiosincràsia precisament d’aquesta entitat sempre exposada a tempestuosos esdeveniments ja no sols esportius si no també socials i de funcionament intern de la pròpia Sociedad Anònima Esportiva, és corre certs riscos molt perillosos.
Però també s’ha de dir que precisament aquesta inestabilitat a tots els àmbits és precisament el que haurà fet donar un cop d’efecte als dirigents de l’Entitat, per deixar-se ja d’una vegada d’especulacions, d’històries, i confiar d’una vegada per totes en un projecte donant-hi tota la confiança amb un tècnic que paradoxes de nostre club, va ser a un pas d’augmentar la nòmina de tècnics a indemnitzar per acomiadament.
Esperem que això faci recapitular els plantejaments que fins ara em patit aquest club, esportivament parlant, i les decisions tècniques es prenguin per les dues persones en aquests moments màximes responsables sense ingerències externes de ningú per molt poder que tingui en el club, i conjuntament es planifiqui amb calma però sense pauses la propera temporada per que ara la principal excusa d’altres anys ja no hi serà. És clarificat ja per tant l’horitzó a nivell tècnic per el futur del Espanyol que (així ho esperem) ha de conduir al nou estadi de Cornellà Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada