HISTÒRIES I ANÈCDOTES DEL FUTBOL FEMENÍ

Avui a la Cadena SER, en el programa “Hoy por hoy” de Carles Francino, el futbol femení ha estat protagonista.

Es de lamentar que ho sigui sols quan les jugadores prenen decisions com les del Encofra Navalcarnero de Futsal Femení, que han decidit sortir les noies en les pàgines de Interviu, tal com van venir al món. De totes maneres, s’ha agraeix el detall que al menys en tal situació s’hagin fet reso del difícil i complicat camí que el futbol femení ha patit i segueix patint en forma de discriminació no ja sol envers al futbol masculí si no a altres esports en que les categories femenines tenen idèntic tracte que els esports masculins.

Han parlat amb dues protagonistes: Adriana Martín, pichichi de la Superlliga en aquests moments (això no ho han dit, però ja estic jo per dir-ho) i la jugadora del Encofra Navalcarnero de futsal, Eva Manguán (Mostoles, 27 anys ).

Per cert la presentació no ha estat molt afortunada que diguem ja que en les paraules literals han sigut: una culé i una madridista. Cosa que encara que tots sabem que es cert, per respecte als seus clubs, i sobrava (al menys com a introducció, altre cosa es que sorgís la pregunta, durant la conversa), malgrat que Adriana ha intentat treure ferro a la cosa, declarant-se cada cop més periquita i amb més simpaties per el nostre club, en el que està molt a gust. (¡¡¡ Adriana !!! que t'estic escoltant...)

11500 dones practiquen a nivell federat el futbol femení a les dues vessants (futbol i futbol sala) a Espanya. El presentador ha destacat que no es solen transmetre partits per la Tv (ha omès que hi ha un club que es va negar a que es televisés el seu encontre, però per això ja estic jo per recordar-ho), no solen tenir les noies tot el reso mediàtic que tenen els nois, i naturalment no poden viure d’això.

Eva ha declarat que en el seu club, sols reben una quantitat igual totes les noies per despeses en conceptes de desplaçaments, però no cap sou, malgrat que hi ha alguns equips ja en els darrers anys que ja cobren quelcom les jugadores. Per la seva part Adriana, ha manifestat que en l’Espanyol si que cobren (unes més, altres menys) però es clar no per viure d’això i a més han de compaginar estudis o treball amb els entrenaments. També ha recordat que una vegada també va estar a punt de produir-se una situació com la de les noies del Encofra, però el Club ho va impedir, i des de llavors molt ha canviat el tracte i tot el que rodeja al futfem a nivell de recolzament del Club.

Sobre l’assistència de públic, Eva ha envejat la situació que hi ha al nostre club, ja que a les noies de Navalcarnero, cinquanta persones i escaig veuen regularment els partits, mentre que a l’Espanyol Adriana ha manifestat que entre 500/1000 depenent dels partits.

Després han fet un reportatge del Athletic Club, amb els gols de l’últim encontre (fet per una seguidora del Athletic, això si que ha quedat clar), en el que han reconegut al conjunt basc com a millor equip d’Espanya en aquests moments (ometent que tres punts no els va guanyar al camp), recordant les grans entrades de públic a la Catedral en el seu moment. Després li ha tocat el torn, al Llevant, tercer en discòrdia a la Superlliga. Paraules de Sandra Vilanova un dels puntals del conjunt llevantí, i s’ha fet referència al grup d’animació “Avalancha”.

Eva Manguán, ha explicat que en futsal, les distàncies amb el futbol masculí son més curtes, ja que impera més el pla tècnic que el físic, per les lògiques característiques de ser una pista de dimensions reduïdes, mentre que en un camp de futbol, la força física té molta més importància.

Han explicat ambdós jugadores que ja de petites practicaven el futbol, des de els quatre anys, que ja ve de família, i en el cas de Adriana, inclòs va disputar varies temporades els partits en equips de nens.

Per acabar han fet en el programa, un reportatge de futbol –ficció, de com seria quan el futbol femení hagi evolucionat prou en els mitjans de comunicació, un Carrusel Deportivo, (amb els mateixos protagonistes radiofònics que en el futbol de homes, a la lliga de les estrelles), i fins i tot han cantat un hipotètic gol d’Adriana a la Selecció Espanyola (recordar ja que no han dit, per això estic aquí jo per dir-ho, que Adriana va marcar CINC GOLS en un partit de competició en front Polònia, amb la samarreta del combinat espanyol).



En altre ordre de coses, dir que ahir es va fer el lliurament dels premis a la Gala dels VI Premis d’Honor de l’Esport Català, davant de 300 assistents, i presidit per el director del Consell Català de l’Esport, senyor Carles M. Macián.

I com es lògic, a més de molts esportistes premiats en diferents categories i esports, el RCD Espanyol va obtenir el guardó com a equip campió de la Superlliga Femenina, la Copa de la Reina, i la Copa de Catalunya. Cristina Prieto i Míriam Diéguez van recollir el premi.Marta Cubí va ser premiada com a promesa del futbol femení, i el RCD Espanyol a mans del conseller Sebastián Javier Rodríguez, va recollir el guardo com a club campió de la Copa de SS. MM el Rey


Fotos d'arxiu: josep maria.