diumenge, 28 de gener del 2007

NÀSTIC - ESPANYOL :4-0

Un altre partit, indigne de nostra samarreta.

No per esperat, deixa de ser sorprenent. No per temut deixa de ser menys dolorós. Aquest Espanyol capaç de guanyar al super-campió d’Europa, golejar al campió d’Europa, guanyar al Amsterdam Arena, es capaç d’oferir els pitjors, més indignes i vergonyosos espectacles que durant molt de temps els pericos no podien ni tan sols imaginar. Un equip que es desinfla com un globus, quant per els motius que encara no sabem surt al terreny de joc desconnectat de l’ambició, de la tensió suficient i de les ganes mínimes que s’han de posar per treure quelcom de positiu en un partit de futbol.

L’espectacle d’avui es vergonyós, i no sols al terreny de joc. Després em referiré aquest apartat. Anem a pams.

A Ernesto Valverde no li ha provat bé la renovació. Desitgem que tan sols sigui un mal moment, un breu parèntesi dins d’una temporada molt llarga. Desitgem que el seny, i la valentia tornin a ser denominador comú de la seva manera d’actuar. Avui ha comès una errada grossa, malgrat que en cap cas justificaria en absolut el que ha succeït, però si que s’afegeix al desgavell que s’ha originat sobre la gespa del Nou Estadi.

Parlo de Juanmari Lacruz; aquest jugador poques vegades ha estat diguem-me encertat. És més... des de que va saltar de l’onze inicial en favor de Marc Torrejón, l’equip va millorar en la faceta defensiva i per ens tot l’equip de manera considerable. En “la Catedral” saben bastant de futbol, i van quedar bastant descansats quant se’l van treure de sobre... Però al mateix temps també seria força injust fer servir de cap de turc al jugador navarrès quant tot l’equip ha estat pèssim en quant a joc i apàtic en quant a actitud.

I es que el Nàstic ja ha marcat només començar l’encontre en una jugada en que li han robat la cartera a Lacruz, però Pérez Lima l’ha anul·lat per suposada falta. Però a la segona ocasió amb perill, Portillo no ha perdonat davant la passivitat de tota la defensa perica que s’han quedat mirant-ho.

Encara no havien paït l’ensurt del primer gol, que Pérez Lima assenyala penal a Lacruz (¡ com no!) per derribar a Portillo. Campano torna a marcar a l’Espanyol com ja va succeir al partit d’anada, transformant en aquest cas, el penal.

El tercer en ple desgavell perico, encara es més sagnant. Lacruz, no sap rebutjar, rebota en Jarque l’esfèrica i aquest es treu la pilota cap en darrera fent una “gran assistència” a Pinilla que afusella a Kameni. Al minut quaranta, Portillo remata al pal de la porteria de Kameni... i per consumar la tragèdia, Campano treu un còrner al 42 i Cesar Navas remata al fons de la porteria establint el que seria ja resultat definitiu, tot i que el mateix Cesar Navas, tot sol, en la segona part va pogué augmentar la diferència rematant als núvols quan el més fàcil era marcar.

De l’Espanyol poca cosa a dir en el seu bagatge ofensiu: Dos xuts a la primera part de Moisés, un remat de Riera a la segona, un cop de cap de Pandiani, ocasions que no mereixen ni tan sols ser mencionades com a tals.


Fitxa Tècnica;

Nàstic: Bizzarri, César Navas, Calvo, Portillo, Matellán, A. Morales (Abel min.83), Juan Díaz (Cuéllar min.73), Campano, Generelo, Pinilla (Merino min.83) y Marco


RCD Espanyol: Kameni (1), Chica (1), Velasco(0), Lacruz (0), Jarque (0) (Torrejón min.55 )(2), Moisés (1) (Jônatas m..62) (1), De la Peña (0), Luis García (0), Riera (1), Rufete (0), Tamudo (0) (Pandiani min.45) (0)

Gols: 1-0 Portillo (min.8), 2-0 Campano (min.18), 3-0 Pinilla (min.25), 4-0 Navas (min.42)

Àrbitre: Manel Ángel Pérez Lima. Col·legi canari. Per part espanyolista ensenyà targetes grogues a De la Peña (min.26), Luis García (min.36) i a Moisés (min.55)

Incidències: Nou Estadi de Tarragona. Presència de bons pericos en les grades que han tingut que patir i empassar-se l’espectacle vergonyós de l’equip.
Han animat a l'equip en tot moment i no es merèixen aquest resultat.


Presència també al mateix temps i per desgràcia de gent indesitjable que en teoria, sota l’excusa d’animar a nostre club, es dedica a perjudicar sistemàticament la imatge esportiva i social de la nostra Entitat en Catalunya.

Aquests elements han llençat una bengala, han obstaculitzat el normal desenvolupament del joc en els llançament de còrners del Nàstic, han sacsejat les tanques i s’han enfrontat amb les forces de seguretat donant una imatge patètica de nostre club.

Hora seria que els consellers pericos es prenguessin seriosament el tema i fessin fora d’una vegada aquests delinqüents de nostre club, abans que ens passi el que li ha passat al Feyernoord per citar un exemple; (eliminat de la Copa de la UEFA per sanció, per culpa de gent com aquesta...).


CLASSIFICACIÓ

CLASSIFICACIÓ .PJ PTS PG PE PPGF GC
1 FC BARCELONA204212624318
2 SEVILLA204113254121
3 REAL MADRID203812262817
4 VALENCIA203611362917
5 AT MADRID203610642614
6 REAL ZARAGOZA20329563121
7 GETAFE20329561813
8 RECREATIVO20309382917
9 VILLARREAL20298571924
10 AT. OSASUNA202682102726
11 RCD ESPANYOL20266861822
12 REAL RACING20266861924
13 MALLORCA20236591828
14 DEPORITVO20235871525
15 ATHLETIC20225782328
16 REAL BETIS20215692127
17 CELTA20215692229
18 LEVANTE20194791830
19 REAL SOCIEDAD201327111227
20 GIMMNÀSTIC 201233142039

1 comentari:

Anònim ha dit...

La porta 8 segueix sent el nostre refugi d'indesitjables, només cal veure les seves cares, les seves cicatrius, el seu alt índex de alcoholemia, el seu baix coeficient d'intel•ligència... i les seves extenses fitxes policials.
Cada vegada que aquest ramat de bèsties humanes entra en un estadi, destrossen la imatge del nostre club.
El seu comportament, lluny d'inspirar simpaties en la nostra Catalunya, desperta odis contra el nostre club.
Per culpa d'aquesta gent se'ns segueix considerant com un club de fatxes arreu
. El mal és incalculable.
El numero de socis contínua estancat encara que siguem els actuals campions de Espanya i de Catalunya.
Passegen la seva “estanquera gallinàcia o rapaç” entre vòmits etílics i caminar vacil•lant. Mentre a la directiva se li cau la bava i segueix abrigallant-los i protegint-los.
El nostre Consell d'administració segueix desoint una vegada i una altra el clam del poble contra aquesta porqueria bípede, sense immutar-se i sense moure un sol dit.
¡¡¡ Senyors directius, recordin ¡¡¡¡.... si un tumor maligne no s'opera i eradica... el pacient acaba per morir.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M