COMENTARI

Els famosos viatjes d’Air Tarradellas

Tant de temps que va portar l’esperpèntic tema de l’avió del Sr. Sebastián Javier Rodríguez, i ves per on tot i que se’ns va dir que seria entre altres temes per abaratir els costos dels desplaçaments per els afeccionats, ara resulta que els preus per viatjar als desplazaments a veure l’equip (no sé si amb piles o sense piles, li preguntarem després a Iván), son de 645 euros per persona, o de 625 euros a Vigo (viatje, nit a l’hotel i esmorzar, més l’entrada).

Rés, barat a més no pogué, ¿oi?... Deuen fer cua, les persones que ja han desitjar anar-hi, a gaudir d’un partit d’aquests que fan història davant un equip que fa onze jornades que no guanya....uy, uy... o a un partit que encara no se sap si serà a porta tancada...

Les “piles” del planter.

Es curiós fins a quin nivell s’arriba ja al futbol per excusar-se de la desídia, de la manca d’ambició que amb un “hemos de ponernos las pilas” ja ho arreglen tot. Que passa , ¿que us les trèieu quant us dona la gana?. Que hi ha partits que no val la pena jugar amb la màxima motivació i les màximes ganes de guanyar-los... que quan la situació es relativament tranquil·la en la classificació, ja no hi ha altres objectius que fer el gandul i llençar partits que en teoria mai es deurien de perdre davant equips tècnicament inferiors, ja que després arribem a situacions límit. Jo no sé que en pensareu, però amb un Celta que fa tant que no guanya, m’espanta de pensar-ho...

Ivan... Quan demana el teu representant al Club, un fotimer de milions i de temporades per renovar, ¿llavors, les porteu posades les piles, oi?. La afecció que us recolza, que pateix fins a límits inimaginables no es mereix ni finals com el de la passada temporada, ni actituds d’indolència com a Tarragona o a la Copa davant el Rayo, ni declaracions que per més que puguin sonar a tòpics, acaben cabreixant més encara als aficionats. Menys justificar l’injustificable, i a veure si alguna vegada feu com Cristina Prieto, una campiona que ha guanyat tots els títols en una temporada, (cosa que mai fareu, cap de vosaltres) i de tant en tant demaneu disculpes a uns afeccionats que us han recolzat i us seguiran recolzant sempre, però que no es mereixen certes actituds que s’observen ja masses vegades a aquest club.

I molta cura als responsables esportius, amb el tema de les renovacions. Si... però no a qualsevol preu. Ja ni ha prou de jugadors que amb certa edat i cobrant el que cobren, s’han de posar les piles per guanyar, com si no fos una obligació inherent al propi sou que cobren, i a l’agraïment a una entitat que els acull amb tot tipus de facilitats, i de recolzaments. Necessitem jugadors amb il·lusió, amb aspiracions i compromesos amb el projecte, no gent que ve a cloure les seves carreres esportives i a xuclar del club.