ESPANYOL 1 R.ZARAGOZA 2. FINAL CRUEL.

SENSE MIG DEL CAMP

En efecte, amics lectors, tornem a tenir el mateix Espanyol que va començar de forma tan infructuosa el campionat de Lliga. Els dotze primers punts han volat, dels dos enfrontaments primers del torneig de la regularitat. De nou un es pregunta si aquest equip no li feia falta fitxar (si ja ho sé... no hi ha diners) algú al mig del camp, ja que el dèficit que l’equip ve arrossegant des de fa ja massa temps en aquesta demarcació, es fa palès massa sovint.

Avui no podia disposar Valverde, ni de Moisés ni d’Iván de la Peña. No em serveix d’excusa. L’altre dia tots dos van jugar i el desastre va ser també majúscul. Avui, amb el duo de brasilers a la medul·lar, no s’ha millorat gens ni mica. Eduardo Costa no ha sigut ni la ombra del que hem vist en alguns partits (tampoc és que hagués meravellat, però si que donava quelcom de consistència al mig del camp en tasques defensives). Molt més lent del habitual, sense pressionar ni marcar a ningú en concret, el seu deambular per el mig del camp ha estat una càrrega massa pesada per un Jônatas minvat per el seu estat físic (ha tingut que ser substituït al descans lesionat), i un Julián que en fases del joc ha acusat els nervis propis de la seva edat i del moment tan poc dolç en que li ha tocat sortir; amb tot en fases del partit ha donat una bona circulació de la pilota alternant amb errades. No ha sigut dels pitjors.

Capítol apart, Velasco que ha tornat a demostrar que no està per jugar ara mateix, i si ho fa es per la lesió de un Zabaleta inamovible en aquest equip, i Jarque que ha tingut errades impròpies de la seva qualitat.

En el primer quart d’hora, el Zaragoza ja ha donat els primers ensurts a la porteria de Kameni, amb rematades de Movilla, que han marxat fora, però han demostrat a les clares que el conjunt aragonès no se’n volia anar de buit de Montjuïc.

Però ha estat l’Espanyol qui ha disposat de la millor ocasió, i com no a càrrec de Raul Tamudo, en jugada individual que Cesar ha enviat a còrner. Uns minuts després el propi Tamudo en un contracop, encara a Cesar, i el seu xut es desviat per el meta visitant.
En un contracop del Zaragoza, en que la mitja un cop més ha estat molt desafortunada, Torrejón ha evitat el remat de Milito quan la situació era ja desesperada per la integritat de la porteria defensada per Kameni.
La banda dreta era una autopista en moltes ocasions, i en una d’elles, la centrada del extrem visitant és rematada per Sergio García alt, davant l’ensurt general de la graderia.

Al minut 35, la millor ocasió perica. Riera envia una pilota en profunditat a Raul Tamudo, que se’n va sol, xuta i Cesar rebutja com pot a còrner. Aquest és tret per Luís García i Marc Torrejón remata de cap alt, en una bona ocasió. Dos minuts després el propi Marc Torrejón no troba el camí del gol en una altre rematada de cap a una pilota passada dins l’àrea petita. Amb una ocasió de Dalessandro que des de la frontal ho prova i Kameni es llueix i una rematada de Diego Milito que torna ha obligar a intervenir a Kameni, s’acaba la primera part.

Com molts partits a l’Olímpic aquest any, els primers minuts del segon temps comencen amb un fort pal. Al minut 9, Sergio García aconsegueix posar per davant al Zaragoza, després d’una pilota perduda per Costa a la línia de tres quarts de l’atac local. Valverde decideix substituir a Riera per Pandiani (com si posant més davanters s’arreglés el veritable problema de l’equip), i més tard canviarà a Velasco per Moha, que ha lluitat molt més el temps que ha estat en el camp, malgrat no li hagi acompanyat tampoc la sort.

Una altre pilota perduda per Costa, que ha fet reaccionar al públic amb clares mostres de desaprovació a la insistència d’Ernesto de seguir mantenint-lo en el camp, (amb xiulets i escridassat), ha provocat que Ewherton estigués a punt d’assolir el segon, ja que Kameni ho ha evitat.

Al 72, em vist una jugada digna del pitjor Espanyol de la temporada. Una pilota increïblement perduda per Jarque en la reraguarda , Ewherton sol, remata i Kameni com pot rebutja la pilota que es dirigeix irremeiablement al fons de la porteria, quan Torrejón ho evita en la mateixa línia de gol. A més la jugada, en cas que s’hagués caigut el davanter aragonès havia pogut acabar molt malament, ja que Jarque havia agafat al seu par dins l’àrea i ja tenia a més una targeta groga.

Tamudo no encerta a vuit minuts del final, amb una pilota morta en la frontal; el seu xut se’n va fora, alt. I quan semblava que ja ho havíem vist tot, el destí ens esperava per mostrar-nos un final d’aquests “made in Hitchcook” però amb final propi del pitjor malson.

Luís García empata el partit amb una estrambòtica jugada, en el que el refús li cau mort als seus peus i afusella a César. Semblava que l’empat que tant havia costat, seria al menys el mal menor d’un Espanyol que portava una estona assetjant el marc de César.

Però rés més lluny de la realitat. Un cop més la horrorosa col·locació de l’equip amb una defensa superada, un mig del camp trencat i que ningú recuperava la pilota (per la nul·litat de Costa i per que l’equip jugava amb Pandiani, Coro, LuisGar, i Tamudo, homes tots de poca aportació defensiva i destructiva al mig del camp), proporcionava al conjunt visitant l’ocasió per tornar a afusellar a Kameni, i endur-se els tres punts (merescudament) d’un partit en el que l’equip de Valverde ha evidenciat moltes llacunes al seu joc, molts desajustos entre línies, i una total absència de agressivitat en bastants dels homes que han sortit a la gespa de l’Olímpic.

Absurd els darrers instants: Kameni se’n va a rematar una falta en les acaballes del partit, quan ja anava a assenyalar la fi de l’encontre, i tot l’Espanyol bolcat a l’àrea, i Moha treu la falta tan malament com sap, lluny de l’abast de tots. Ni a pilota parada sabem centrar una pilota. Patètic.

Un cop més, es torna a demostrar que amb aquest equip tornarem a patir, potser sense arribar als extrems de la temporada passada, però ja son molts els punts perduts com a local, i per tant, arribem quant abans millor als famosos quaranta punts, i que es puguin centrar a la copa de la UEFA, que a ben segur la imatge que donaran (al menys fins ara) serà molt diferent de la que hem de sofrir en certs (masses ja) partits de lliga. Potser avui, també estaven molt "cansats" de jugar el dimecres...



Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Velasco (2) (Moha 73’) (5), Chica (5), Marc Torrejón (6), Jarque (3), Costa (0), Jônatas (5)(Julián 46’) (5), Riera (4) (Pandiani 62’) (4), Coro (1), Luís García (5) i Tamudo (5)

R. Zaragoza: Cesar, Diogo, Oscar, Gabri Milito, Piqué, Juanfran, Movilla, Dalessandro (Lafita 74’), Zapater, Sergio García (Herrero 90’), Diego Milito(Ewherton 65’)

Àrbitre: Carlos Velasco Carballo, del col·legi madrileny. Targes grogues a Velasco, Jarque, Juanfran, Herrero.


Gols: 0-1 Seregio García 1-1 Luís García 1-2 Sergio García.

Incidències: 16.800 espectadors. S’ha guardat un minut de silenci en memòria de l’ex- President del RCD Espanyol, Joan Vilà Reyes, i en la zona vip se li ha fet lliurament a títol pòstum de diferents distincions a la seva vídua.

El millor del partit: Marc Torrejón. Dins la mediocritat general, dels menys desafortunats ha estat el central Torrejón, tot i que el seu company de la reraguarda (Jarque)ha signat un dels pitjors encontres amb la samarreta blanc i blava. A estones, Julián ha fet el que ha pogut, igual que Kameni, la lluita de Chica i de Moha, el gol de Luís García, i un Tamudo que ha rebut poques pilotes i a sobre no ha esta fi, cara a porta, malgrat que ho ha intentat. Poca cosa per dir. Derrota justa dels de Valverde, que molt hauran de millorar per no fer patir a l’afecció...