Aquesta pel·lícula ja l’havia vist.
Passen les temporades, encara que canvien els protagonistes o els interpretes secundaris, o inclòs el director, però el guió del film és el mateix de sempre, i el que és el pitjor amb el mateix desenllaç. De nou, ensopegar davant un equip ascendit a la divisió d’honor en la jornada inaugural i en el propi estadi per donar “il·lusions i alegria” a la parròquia, cara a la nova temporada...
Valverde avui ha sorprès col·locant Chica que mai ha pogut amb Kone que l’hi ha amargat la vida en més d’una ocasió, deixant fora a Clemente Rodríguez... Bé tampoc ens enganyem que la pretemporada que ha realitzat l’argentí hagi sigut per tirar coets, tot i que aquesta dràstica “solució d’emergència” al lateral esquer, s’intuïa però mai es podia imaginar un, que arribaria ja a la primera jornada.
Tot lo contrari del que succeeix amb Valdo, que molt baix de forma, s’encaparra el tècnic espanyolista en fer-lo jugar de davanter centre, i ja son molts els partits en que no toca bola, a part d’una lentitud, poca agressivitat (nul·la pressió als defensor i porter en la sortida de la pilota del rival) i sobre tot negat cara a porta.
Junt a Coro, altre dels que van estar horribles en la nit d’ahir, bona part del públic va estar demanant el canvi mostrant la seva disconformitat amb el joc d’ambdós jugadors, mentre que Valverde va decidir no substituir al ex de Osasuna. El de Banyoles, tampoc és jugador especialista de banda, i sempre tendeix a buscar el centre. Això ja ho deuria saber el “Txingurri”, mentre que Valdo no és davanter.
Per contra, aquesta excessiva confiança amb Valdo, es torna just el contrari amb Jonathan Soriano, que solament el resultat advers va fer que fos alineat i uns quants minuts a veure si sonava la flauta... Aquest noi se li tenia que haver donat la confiança en els partits en que Tamudo ha estat lesionat, i si no es feia creditor de la confiança mostrada, ja saben el que tocava... ¡Fitxar un davanter, que substitueixi al ja enyorat Pandiani ! ¡Que som l’únic club amb un davanter centre i un que no comptava l’entrenador ni per fer l’estada a Peralada!
Com tot l’equip la línia mitja tampoc ha funcionat, amb un Moisés sortit d’una lesió, i un Lola que lluita però que mai va deixar clar que sigui l’home encarregat i possibilitat per conduir el joc ofensiu de l’equip. La temporada passada amb les genialitats en comptagotes de Ivan i les intermitències de Jonatas, i un Moisés en millor forma passàvem (en la lliga amb més pena que glòria).
Al principi, amb un pobre joc, l’Espanyol semblava posat a intentar-ho
En varies ocasions, mitjançant la connexió Riera – Luis, s’ha acostat amb cert perill, però un Valdo totalment negat no ha arribat a bones pilotes centrades des de l’esquerra.
Mentre, Kameni s’emportava el primer ensurt, al minut dotze, quan un llançament de Borja, rebotat agafa efecte, i davant un Kameni molt avançat, la pilota portava camí de gol, rectificant en el darrer sospir el camerunès.
L’Espanyol ja no tenia la possessió de la pilota, perdent-se en un mar d’imprecisions. Sesma dona el segon avís, lluint-se Kameni rebutjant la pilota.
Bons minuts, desaprofitats
Passada la mitja hora de joc, l’Espanyol mostra els seus millors moments del matx, amb un parell de jugades ben triangulades (encara que no ho sembli, aquests homes son els subcampions d’Europa de la UEFA). Primer en una internada que acaba amb un xut de Valdo que Butelle rebutja i la segona en una molt bona combinació de l’atac perico en que Riera posa un centre molt perillós però un cop més Valdo las veu però no les toca.
Comença la segona part... I l’enfonsament
Tot i gaudir d’una ocasió de Riera rematant una falta treta per Luis, el que anava ha oferir-nos la segona part ja s’intuïa...
Per seguir el guió establert, aquesta nova seqüela de pel·lícula dolenta, tenia que seguir les pautes d’aquelles glorioses gestes davant el Nàstic entre altres, i es clar, a la primera aproximació de la represa a l’àrea de Kameni, havia d’acabar l’esfèrica dins la xarxa.
Concretament una errada de Jarque, la centrada de Kone i el remat tot lliure de marca de Llorente.
Montjuïc emmudeix, per que ja sap com sol acabar aquesta història melodramàtica... Ja ha viscut en carn pròpia els desenganys d’uns jugadors desconcentrats, poc compromesos en certs partits, i totalment apàtics. Ja sap de sobres el final, igual que en aquelles pel·lícules clàssiques en que el desenllaç es dirimeix des del punt de penal. Previsible tot. Pot ser massa, a jutjar per la poca afluència d’espectadors.
De mal en pitjor
En mig del desgavell que l’equip ha derivat després del gol, el Real Valladolid disposa d’ocasions per incrementar encara el resultat com una al 58, en que el propi Llorente remata tot sol de nou, aquesta vegada fluix a les mans de Kameni, o el remat en una falta al 73, que surt per sobre el travesser, quan ja el 0-2 semblava sobrevolar l’Olímpic.
Mentre l’únic bagatge ofensiu de l’Espanyol és un llançament per sobre del travesser bastant alt de Luis García treien un lliure directe, que aquest cop no entrava ni que s’hagués posat sota pals Tomislau Butina, l’amic de Luis de l’Olympiakos.
I davant la impotència d’un equip totalment desconegut (bé és el conegut de les primeres jornades, i d’eliminatòries davant equips d’inferior categoria), els minuts anaven passant sense cap tipus ni d’ocasions de gol ni de joc mínimament decent davant uns espectadors que poc a poc anaven marxant del Olímpic, i que al final de l’encontre en bona proporció van acomiadar als jugadors amb xiulets i crits de “fuera, fuera” tot i que no va quedar gaire clar a qui anaven dirigits aquest crits, si als del terreny de joc o a la banqueta, (sent optimistes) o a tots (sent realistes).
Cal dir per últim, que només es salven les escasses internades de Riera, que junt amb la lluita de Zabaleta, la voluntat ineficaç de Luis, i la primera part dels centrals que van estar sobris davant les perilloses centrades sense rematador d’un Valladolid que va creure en les seves possibilitats i se’n va dur els tres punts. A la segona part, ja ni això.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (5), Zabaleta, Jarque (5), Torrejón (4), Chica (3), Lola (4), Moisés (4), Riera (7), Coro (2), Luis García (6), Valdo (1).
Substitucions: Jonatas (4) per Coro, m. 58, Angel (4) per Lola, m. 61 i Jonathan Soriano (s.c.), per Riera , m. 77.
Real Valladolid: Butelle, Pedro López, Garcia Calvo, Rafa, Marcos, Vivar Dorado, Borja, Sisi, Sesma, Kome i Llorente.
Substitucions: Ogbeche per Sesma, m. 76, Camacho por Kone, m. 86 i Cifu per Sisi, m. 90.
Gol: 0-1 Llorente, m. 54.
Àrbitre: Fernández Borbalán, ha mostrat targetes grogues a García Calvo, m. 49, Moises, m. 66, Zabaleta m. 68, Chica, m. 81, Ogbeche, m. 82. Sense complicacions, tot i que el jutge auxiliar que cobria l’atac perico en el primer temps no ha estat molt encertat.
Incidències: Primer partit del campionat de lliga 2007/08 disputat al Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona, amb la presència de 16225 espectadors.
Per seguir el guió establert, aquesta nova seqüela de pel·lícula dolenta, tenia que seguir les pautes d’aquelles glorioses gestes davant el Nàstic entre altres, i es clar, a la primera aproximació de la represa a l’àrea de Kameni, havia d’acabar l’esfèrica dins la xarxa.
Concretament una errada de Jarque, la centrada de Kone i el remat tot lliure de marca de Llorente.
Montjuïc emmudeix, per que ja sap com sol acabar aquesta història melodramàtica... Ja ha viscut en carn pròpia els desenganys d’uns jugadors desconcentrats, poc compromesos en certs partits, i totalment apàtics. Ja sap de sobres el final, igual que en aquelles pel·lícules clàssiques en que el desenllaç es dirimeix des del punt de penal. Previsible tot. Pot ser massa, a jutjar per la poca afluència d’espectadors.
De mal en pitjor
En mig del desgavell que l’equip ha derivat després del gol, el Real Valladolid disposa d’ocasions per incrementar encara el resultat com una al 58, en que el propi Llorente remata tot sol de nou, aquesta vegada fluix a les mans de Kameni, o el remat en una falta al 73, que surt per sobre el travesser, quan ja el 0-2 semblava sobrevolar l’Olímpic.
Mentre l’únic bagatge ofensiu de l’Espanyol és un llançament per sobre del travesser bastant alt de Luis García treien un lliure directe, que aquest cop no entrava ni que s’hagués posat sota pals Tomislau Butina, l’amic de Luis de l’Olympiakos.
I davant la impotència d’un equip totalment desconegut (bé és el conegut de les primeres jornades, i d’eliminatòries davant equips d’inferior categoria), els minuts anaven passant sense cap tipus ni d’ocasions de gol ni de joc mínimament decent davant uns espectadors que poc a poc anaven marxant del Olímpic, i que al final de l’encontre en bona proporció van acomiadar als jugadors amb xiulets i crits de “fuera, fuera” tot i que no va quedar gaire clar a qui anaven dirigits aquest crits, si als del terreny de joc o a la banqueta, (sent optimistes) o a tots (sent realistes).
Cal dir per últim, que només es salven les escasses internades de Riera, que junt amb la lluita de Zabaleta, la voluntat ineficaç de Luis, i la primera part dels centrals que van estar sobris davant les perilloses centrades sense rematador d’un Valladolid que va creure en les seves possibilitats i se’n va dur els tres punts. A la segona part, ja ni això.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (5), Zabaleta, Jarque (5), Torrejón (4), Chica (3), Lola (4), Moisés (4), Riera (7), Coro (2), Luis García (6), Valdo (1).
Substitucions: Jonatas (4) per Coro, m. 58, Angel (4) per Lola, m. 61 i Jonathan Soriano (s.c.), per Riera , m. 77.
Real Valladolid: Butelle, Pedro López, Garcia Calvo, Rafa, Marcos, Vivar Dorado, Borja, Sisi, Sesma, Kome i Llorente.
Substitucions: Ogbeche per Sesma, m. 76, Camacho por Kone, m. 86 i Cifu per Sisi, m. 90.
Gol: 0-1 Llorente, m. 54.
Àrbitre: Fernández Borbalán, ha mostrat targetes grogues a García Calvo, m. 49, Moises, m. 66, Zabaleta m. 68, Chica, m. 81, Ogbeche, m. 82. Sense complicacions, tot i que el jutge auxiliar que cobria l’atac perico en el primer temps no ha estat molt encertat.
Incidències: Primer partit del campionat de lliga 2007/08 disputat al Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona, amb la presència de 16225 espectadors.
CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ, JORNADA PRIMERA.
| CLASSIFICACIÓ | PJ | PTS | PG | PE | PP | GF | GC |
| 1 SEVILLA | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 4 | 1 |
| 2 MALLORCA | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 |
| 3 ALMERIA | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 |
| 4 VILLARREAL | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 |
| 5 REAL MADRID | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 |
| 6 REAL MURCIA | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 |
| 7 REAL VALLADOLID | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 |
| 8 REAL BETIS | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 1 | 1 |
| 9 RECREATIVO | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 1 | 1 |
| 10 REAL RACING | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 |
| 11 AT. OSASUNA | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 |
| 12 ATHLETIC CLUB | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 |
| 13 BARCELONA | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 |
| 14 AT. MADRID | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 | 2 |
| 15 REAL ZARAGOZA | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 | 2 |
| 16 RCD ESPANYOL | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 17 GETAFE | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 | 4 |
| 18 LEVANTE | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 3 |
| 19 DEPORTIVO | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 3 |
| 20 VALENCIA | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 3 |
.jpg)
2 comentaris:
Va ser un partit per oblidar. Valdo de davanter és molt dolent i Jonatas no va jugar fins la segona part. A més la defensa va ser un desastre.
Salutacions.
partit lamentable, pero es que han de cambiar molt les coses, xk no habia res de joc, el mig camp no existia. ens ho dem de pensar ya, abans que sigui molt tard. salutacions!
Publica un comentari a l'entrada