Athletic Club: 1 – RCD Espanyol: 0
S’acaba el crèdit, senyor Valverde
Tres triomfs dels darrers tretze partits, o el que és el mateix: nou punts dels trenta nou darrers. En qualsevol club potser el president ja hauria pres mesures dràstiques. No sé si és la mesura mes adient en aquests moments, però el que tampoc afavoreix és aquesta indolència que a nivell de les altures de Can Perico està instal·lada. No es pot viure només amb el tema del camp de Cornellà-Prat com a únic objectiu. Una entitat esportiva necessita que els màxims rectors dirigents i esportius dictin uns objectius i uns reptes. El buscar sempre les respostes tòpiques, el conformisme desmesurat que tan mal li ha fet a aquest club, no crec que afavoreixi gens davant uns professionals que ja bastant assumit ho tenen a jutjar per les seves declaracions que “som l’Espanyol”...
Avui a San Mamés, han tornat a llençar mitja part a les escombraries. En defensa ha tornat a demostrar aquest Espanyol que fa aigües per el dolent estat de forma de dos homes abans inqüestionables, com son Jarque i Torrejón, que cada setmana baixen encara més el seu feble rendiment. Al mig del camp, l’absència d’un organitzador clama ja al cel i fa molt de temps que al igual que el famós tema del lateral esquerrà, no es troba solució mentre desfilen una llarga llista de secretaris tècnics esportius.
Valverde tampoc ha fet ni el més mínim intent de variar quelcom de les seves idees: Si amb aquestes guanyava, segueix pensant que poden les coses millorar sense tenir que fer variacions tàctiques. De moment, no se’n surt.
Com sempre, un gol al primer quart d’hora
Encara ens preguntem on estava Jarque, després que al minut tretze Gabilondo centrés a l’àrea, i que feia Torrejón, i qui marcava a Garmendia quan aquest sol a plaer d’un perfecte cop de cap ha marcat el primer i únic gol de l’encontre.
En una forta entrada de Luis que l’àrbitre no ha considerat punible, l’Espanyol no ha llençat la pilota fora i ha continuat jugant, fet que ha provocat els nervis als jugadors bascos i Aitor Ocio en mig de tres jugadors que han rodejat a l’asturià, ha acabat agredint al davanter espanyolista, solucionant la papereta molt covardament amb targetes grogues per ambdós protagonistes.
Javi Martínez ha pogut deixar solucionat l’encontre, després d’errar tot sol davant Kameni, xutant fora com a culminació d’una jugada començada per Llorente que cedeix l’esfèrica amb el cap.
Del Horno no ha pogut rematar en condicions al segon pal una pilota molt passada amb molt perill.
L’ocasió espanyolista
H sorgit de les botes de Rufete quan en el vèrtex dret de l’àrea de càstig basca, ha llençat un xut creuat que s’ha estavellat a la base del pal dret de la porteria d’Armando que fins les hores era un espectador més en el partit.
En el darrer minut, altre cop el conjunt bilbaí, ha tingut una ocasió més que clara: Susaeta ha superat a un horrorós Torrejón, i el seu xut davant la sortida de Kameni, ha sortit ajustat al pal dret de la porteria del camerunès.
Valverde introdueix canvis
Amb l’entrada de Riera i sobre tot de Coro, l’Espanyol ha guanyat molta més profunditat i sobre tot rapidesa en el joc. De fet, hem vist una segona part molt diferent de la primera.
La primera acció del de Banyoles superant a tres adversaris i centrant, ha estat la millor jugada de tot el que havíem vist fins llavors dins d’un joc d’atac pràcticament inexistent (descomptant el pal abans mencionat de Rufete). Acaba amb el xut de Tamudo des de la frontal aturant Armando.
Llorente ha tornat a donar altre ensurt al rematar un servei de cantonada amb el cap imposant-se de nou a una estàtica defensa; sortosament la pilota s’ha marxat per sobre el travesser.
Fallant això, no és pot anar enlloc
Albert Riera s’ha aprofitat d’una errada d’un defensor local i s’ha emportat una pilota franca, marxant tot sol a porta, driblant a Armando i com es normal en el manacorí, sense veure a cap altre company, s’ha entretingut i molt, perdent l’ocasió de marcar i el seu xut ha acabant sent rebutjat per desesperació de tot l’espanyolisme.
Un llançament de falta a càrrec de Riera ha estat aturat per Armando. El col·legiat no assenyala un clar penal per mans d’un defensor basc en una jugada protagonitzada per Tamudo.
La gran ocasió. Tamudo llença als núvols el penal
Susaeta fa caure al capità blanc i blau en el minut 65. El propi Tamudo es l’encarregat de llençar el penal, i aquest l’executa de la pitjor manera que es recorda: Alt i desviat. Tal com va succeir l’altre dia davant el Ràcing (un “super equip” batut avui per el Depor 1-3 a domicili), aquesta errada comença a marcar el final de la fe dels blanc i blaus en la remuntada.
Avui, això es veritat, ho han intentat fins el final (la diferència era només d’un gol i no dos), i s’ha lluitat fins el final, en mig d’una disbauxa tàctica, en la que no hi havia mig del camp, i la pilota anava d’una a altre àrea.
Si la sort no hagués fa bastants setmanes abandonat al conjunt de Valverde, encara hagués pogut fer acte de presència amb oportuna transcendència en una jugada en la que l’Atlètic ha estat a punt de marcar-se en pròpia porta o en una acció final ja en els darrers sospirs de l’afegit quan Ferran Corominas s’ha girat després de controlar i el seu remat ha sortit fora. El canvi de Jonathan, a tres minuts del final, senzillament esperpèntic...
Però no... La sort és per qui la busca i se la mereix; i aquest Espanyol fa masses partits que no mereix altre cosa que fer patir i fer passar males estones als seus seguidors, ja que s’ha auto desconnectat de la competició quan ja ha assolit els punts necessaris per no baixar. Son masses regals de gols al primers minuts, son masses partits que regalen mig temps, i son masses dies que demostren el que dèiem al principi d’aquesta crònica: Falta exigència en l’entitat i sobre molt de conformisme. Com a mostra un botó: Un Atlètic sumit en les misèries de la primera divisió, amb un equip justet, abans del partit d’avui, anaven per la classificació europea. Nosaltres, ens conformem amb els punts de la primera volta. Ara ja podem pensar que ni la Intertoto. Els bascos ja els tenim a dos punts... I continua, la caiguda en picat.
Fitxa Tècnica:
Athletic Club: Armando, Del Horno, Amorebieta, Aitor Ocio, Iraola, Yeste, Javi Martínez, Susaeta, Gabilondo, Garmendia, F. Llorente.
Substitucions: Yeste per Muñoz, m. 37,Etxebarrria per Garmendia, m. 57, Koikili per Aitor Ocio, m 67.
RCD Espanyol: Kameni (7), Zabaleta (6), Jarque (3), Torrejón (1), David García (5), Moisés, (6), Ángel (4), Valdo (4), Rufete (4), Luis García (4), Tamudo (4).
Substitucions; Coro (7) i Riera (3) per Valdo i Rufete, m. 46. Jonathan Soriano (sq) per Luis, m.87.
Gol: 1-0: Garmendia, m. 13
Àrbitre: José Luis Paradas, del col·legi andalús. Ha mostratr targetes a Aitor Ocio , m.23, Luis García m.23, David García, m. 29, Zabaleta, m. 59, Del Horno, m. 60, Javi Martínez, m. 70, Moisés, m. 76 i Etxebarria, m. 87 i Armando, m.89
Incidències: Camp de San Mamés.
S’acaba el crèdit, senyor Valverde
Tres triomfs dels darrers tretze partits, o el que és el mateix: nou punts dels trenta nou darrers. En qualsevol club potser el president ja hauria pres mesures dràstiques. No sé si és la mesura mes adient en aquests moments, però el que tampoc afavoreix és aquesta indolència que a nivell de les altures de Can Perico està instal·lada. No es pot viure només amb el tema del camp de Cornellà-Prat com a únic objectiu. Una entitat esportiva necessita que els màxims rectors dirigents i esportius dictin uns objectius i uns reptes. El buscar sempre les respostes tòpiques, el conformisme desmesurat que tan mal li ha fet a aquest club, no crec que afavoreixi gens davant uns professionals que ja bastant assumit ho tenen a jutjar per les seves declaracions que “som l’Espanyol”...
Avui a San Mamés, han tornat a llençar mitja part a les escombraries. En defensa ha tornat a demostrar aquest Espanyol que fa aigües per el dolent estat de forma de dos homes abans inqüestionables, com son Jarque i Torrejón, que cada setmana baixen encara més el seu feble rendiment. Al mig del camp, l’absència d’un organitzador clama ja al cel i fa molt de temps que al igual que el famós tema del lateral esquerrà, no es troba solució mentre desfilen una llarga llista de secretaris tècnics esportius.
Valverde tampoc ha fet ni el més mínim intent de variar quelcom de les seves idees: Si amb aquestes guanyava, segueix pensant que poden les coses millorar sense tenir que fer variacions tàctiques. De moment, no se’n surt.
Com sempre, un gol al primer quart d’hora
Encara ens preguntem on estava Jarque, després que al minut tretze Gabilondo centrés a l’àrea, i que feia Torrejón, i qui marcava a Garmendia quan aquest sol a plaer d’un perfecte cop de cap ha marcat el primer i únic gol de l’encontre.
En una forta entrada de Luis que l’àrbitre no ha considerat punible, l’Espanyol no ha llençat la pilota fora i ha continuat jugant, fet que ha provocat els nervis als jugadors bascos i Aitor Ocio en mig de tres jugadors que han rodejat a l’asturià, ha acabat agredint al davanter espanyolista, solucionant la papereta molt covardament amb targetes grogues per ambdós protagonistes.
Javi Martínez ha pogut deixar solucionat l’encontre, després d’errar tot sol davant Kameni, xutant fora com a culminació d’una jugada començada per Llorente que cedeix l’esfèrica amb el cap.
Del Horno no ha pogut rematar en condicions al segon pal una pilota molt passada amb molt perill.
L’ocasió espanyolista
H sorgit de les botes de Rufete quan en el vèrtex dret de l’àrea de càstig basca, ha llençat un xut creuat que s’ha estavellat a la base del pal dret de la porteria d’Armando que fins les hores era un espectador més en el partit.
En el darrer minut, altre cop el conjunt bilbaí, ha tingut una ocasió més que clara: Susaeta ha superat a un horrorós Torrejón, i el seu xut davant la sortida de Kameni, ha sortit ajustat al pal dret de la porteria del camerunès.
Valverde introdueix canvis
Amb l’entrada de Riera i sobre tot de Coro, l’Espanyol ha guanyat molta més profunditat i sobre tot rapidesa en el joc. De fet, hem vist una segona part molt diferent de la primera.
La primera acció del de Banyoles superant a tres adversaris i centrant, ha estat la millor jugada de tot el que havíem vist fins llavors dins d’un joc d’atac pràcticament inexistent (descomptant el pal abans mencionat de Rufete). Acaba amb el xut de Tamudo des de la frontal aturant Armando.
Llorente ha tornat a donar altre ensurt al rematar un servei de cantonada amb el cap imposant-se de nou a una estàtica defensa; sortosament la pilota s’ha marxat per sobre el travesser.
Fallant això, no és pot anar enlloc
Albert Riera s’ha aprofitat d’una errada d’un defensor local i s’ha emportat una pilota franca, marxant tot sol a porta, driblant a Armando i com es normal en el manacorí, sense veure a cap altre company, s’ha entretingut i molt, perdent l’ocasió de marcar i el seu xut ha acabant sent rebutjat per desesperació de tot l’espanyolisme.
Un llançament de falta a càrrec de Riera ha estat aturat per Armando. El col·legiat no assenyala un clar penal per mans d’un defensor basc en una jugada protagonitzada per Tamudo.
La gran ocasió. Tamudo llença als núvols el penal
Susaeta fa caure al capità blanc i blau en el minut 65. El propi Tamudo es l’encarregat de llençar el penal, i aquest l’executa de la pitjor manera que es recorda: Alt i desviat. Tal com va succeir l’altre dia davant el Ràcing (un “super equip” batut avui per el Depor 1-3 a domicili), aquesta errada comença a marcar el final de la fe dels blanc i blaus en la remuntada.
Avui, això es veritat, ho han intentat fins el final (la diferència era només d’un gol i no dos), i s’ha lluitat fins el final, en mig d’una disbauxa tàctica, en la que no hi havia mig del camp, i la pilota anava d’una a altre àrea.
Si la sort no hagués fa bastants setmanes abandonat al conjunt de Valverde, encara hagués pogut fer acte de presència amb oportuna transcendència en una jugada en la que l’Atlètic ha estat a punt de marcar-se en pròpia porta o en una acció final ja en els darrers sospirs de l’afegit quan Ferran Corominas s’ha girat després de controlar i el seu remat ha sortit fora. El canvi de Jonathan, a tres minuts del final, senzillament esperpèntic...
Però no... La sort és per qui la busca i se la mereix; i aquest Espanyol fa masses partits que no mereix altre cosa que fer patir i fer passar males estones als seus seguidors, ja que s’ha auto desconnectat de la competició quan ja ha assolit els punts necessaris per no baixar. Son masses regals de gols al primers minuts, son masses partits que regalen mig temps, i son masses dies que demostren el que dèiem al principi d’aquesta crònica: Falta exigència en l’entitat i sobre molt de conformisme. Com a mostra un botó: Un Atlètic sumit en les misèries de la primera divisió, amb un equip justet, abans del partit d’avui, anaven per la classificació europea. Nosaltres, ens conformem amb els punts de la primera volta. Ara ja podem pensar que ni la Intertoto. Els bascos ja els tenim a dos punts... I continua, la caiguda en picat.
Fitxa Tècnica:
Athletic Club: Armando, Del Horno, Amorebieta, Aitor Ocio, Iraola, Yeste, Javi Martínez, Susaeta, Gabilondo, Garmendia, F. Llorente.
Substitucions: Yeste per Muñoz, m. 37,Etxebarrria per Garmendia, m. 57, Koikili per Aitor Ocio, m 67.
RCD Espanyol: Kameni (7), Zabaleta (6), Jarque (3), Torrejón (1), David García (5), Moisés, (6), Ángel (4), Valdo (4), Rufete (4), Luis García (4), Tamudo (4).
Substitucions; Coro (7) i Riera (3) per Valdo i Rufete, m. 46. Jonathan Soriano (sq) per Luis, m.87.
Gol: 1-0: Garmendia, m. 13
Àrbitre: José Luis Paradas, del col·legi andalús. Ha mostratr targetes a Aitor Ocio , m.23, Luis García m.23, David García, m. 29, Zabaleta, m. 59, Del Horno, m. 60, Javi Martínez, m. 70, Moisés, m. 76 i Etxebarria, m. 87 i Armando, m.89
Incidències: Camp de San Mamés.
.jpg)
2 comentaris:
HOLA AMICS
TENS MOLTA RAÒ AMIC JOSEP MARIA, SEMBLA QUE SOM EL PITJOR EQUIP DE LA 2 VOLTA, SORT QUE S'ACABA
AVIAT LA LLIGA SI NO QUEDARÍEM MOLT MALAMENT, SEMBLA QUE AQUESTS JUGADORS ELS QUE LI FALTA
ÉS QUE POSIN A UN ENTRENADOR CRIDANER PERQUÈ SIGUI EL REVULSIU PERQUÈ L'EQUIP VAGI A EUROPA.
SORT QUE ALTRES EQUIPS COM ELS FEMENINS , JUVENIL, ETC, ENS DONAN + ALEGRIES.
SALUTACIONS. JOSE CARRERA
Hola: Aixó es massa.Aquest jugadors, cobren a final de mes o al final de..., perqué jo deuria descomptar els meus carnets (en tinc 7), al igual que la resta de gent sòcia, perque aixó no es jugar, sino passar el cap de setmana i els dijous a "baño i masage". Jo els possaria a "baño y a recorrer la montanya de la Marina de Sta Coloma-Badalona.
Salut i força Espanyol pel paganos i sofridors.
Figot47
Publica un comentari a l'entrada