ENTREVISTA: RAMON GUARRO

Avui parlarem amb el soci 1312, accionista del nostre club i assidu a la nostra Ciutat Esportiva cada cap de setmana. Com a coneixedor del futbol base, al que també segueix en diversos camps de la geografia catalana, hem volgut esbrinar la seva opinió sobre la pedrera perica, al marge d’altres consideracions envers el nostre club i temes d’actualitat. Parlarem amb Ramon Guarro hi ho fem com sempre

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”

Ramon Guarro en el moment d'arribar al Camp dels Canyars, en el dramàtic partit que va acabar sentenciant al filial a la Tercera Divisió.

Que va ser el que va passar a la segona volta del primer equip?

- Crec que va ser un cúmul de circumstàncies que van succeir: Lesions d’homes fonamentals, Kameni a la Copa d’Àfrica, etc... Varen començar a perdre partits, a anar malament, a aflorar els nervis, a entrar en una dinàmica perdedora. En el futbol existeixen les ratxes, al igual que quan es comença a guanyar encontres s’agafa confiança, i s’acaba enllaçant una bona ratxa, quan és a l’inrevés acaba passant el que ens va succeir. Amb tot, s’ha de dir que l’equip és més just del que ens pensem.




Per què, quan al mes de juliol, Pedro Tomàs va presentar el pressupost dient que era el 7è o 8è i que era per lluitar per la UEFA sense cap tipus d’excusa, i que s’havia d’oblidar el tema de la permanència, i en canvi quan l’equip era en mig de places europees, va donar per bo, superar l’onzè lloc de la temporada passada? No creus que no saben quin ha de ser nostre objectiu ni ells mateixos?


- Els que estan a dalt, al principi de temporada els interessa inflar d’optimisme les expectatives... Després tal com es desenvolupar la temporada i més en concret la segona volta, un cop van veure que l’equip enllaçava derrotes devia pensar que millor conformar-nos amb quedar aquesta zona...

El pressupost és alt en salaris però no en capítol de fitxatges. Tenim gent ben pagada que ja en els casos més significatius es van fent grans.





Que n’hem de fer amb jugadors que acaben contracte com Kameni, i quan passi la temporada marxaran sense deixar un euro?

- S’ha de intentar negociar arreglant-li el contracte i la clàusula, i que jugui. Al jugador també li interessa jugar, per que si hi ha mesures dràstiques, sortim perdent tots, creant mals precedents per possibles jugadors que vulguin venir i acabin pensant-s’ho.





Penses que es prioritari recuperar la categoria perduda del filial com darrer equip en la “cadena de producció” de la pedrera espanyolista per pogué donar els jugadors el salt al primer equip o penses que tot i la diferència de primera a tercera, igualment poden pujar?

- Es transcendental. Els tècnics tot i que han anunciat que l’ascens no es prioritari, per que es posen ja l’esparadrap abans que la ferida per si d’en cas no s’assoleix.

Però penso que es molt necessari, es primordial. Si ja a Segona B costa que puguin donar el salt a Primera Divisió, imagineu els salt des de Tercera lo complicat que pot ser.





Per quines causes tenint cada temporada un excel•lent juvenil, en canvi no triomfen en el filial aquests jugadors?

- La categoria Juvenil Sub 19 es molt diferent de la Segona Divisió B. Aquesta categoria, (la 2naB), cada cop és més complicada, hi ha més veterans, ex jugadors de Primera i Segona. Es molt difícil el pas de juvenils al filial i més encara si les coses no comencen be com ha succeït aquesta temporada.

També s’ha de dir que altres filials d’equips de Primera també les han passat molt malament i sense anar més lluny nostres veïns, cosa que ja de per sí indica la dificultat que entranya que els juvenils juguin a 2na B.




Aquesta temporada no puja ningú del filial. Ha fet molt de mal el descens, o tampoc creus que hi hauria valentia per donar la confiança a ningú del B, o per contrari penses que sí, que de no haver estat de per mig, la pèrdua de categoria, hi hauria algun nano al primer equip?

- No crec que sigui aquest el motiu. Si algun jugador hagués destacat a bon segur al menys se’l haguessin endut al stage de Peralada, independentment de si el filial es quedava o no a Segona B.

El que passa és que en aquests moments no hi ha jugadors amb prou projecció per donar el salt a Primera Divisió i fer-los pujar al primer equip per que pujar-los i no fer-los jugar, és matar-los. Si a sobre es perd la categoria, encara ho empitjora tot...





Confies amb Márquez, després d’estar quatre temporades de segon amb Lotina i Valverde? Es una virtut o un defecte, una avantatge o una desavantatge, amb el que es comenta del vestidor?

- Crec que es una avantatge ja que coneix perfectament tot el que pugui passar al vestidor i a l’equip. Coneix perfectament a la plantilla.

El que també s’ha de fer notar, és que el tècnic no pot fer miracles; De la Peña i Raul Tamudo ja no estan al seu nivell de quan estaven en la seva època daurada. Si es ven, i no s’encerta en els fitxatges, les podem passar putes.




Penses que fa be el president airejant xifres de milions per fitxar en mig de negociacions, o dient que hi ha clàusules que es poden rebaixar... No creus que parlen massa?


- Si. Es perdem massa per la boca. Les coses s’han d’explicar quan ja s’han fet. Ara mateix porten “mesos” amb aquest jugador migcampista argentí (Es refereix a Delgado) que ja es massa, ja cansa. Que el fitxin ja d’una vegada si tan bo és, abans que marxi a altre lloc o que callin ja...





Es remoreja aquests dies que aviat poden haver-hi traspassos. No creus que si no fitxem grans jugadors, i a sobre traspassem es pot afeblir massa una plantilla que no oblidem ha quedat en onzè i dotzè lloc les darreres temporades per no anar més lluny, al famós partit de la Real?

- Si, exactament. Tenim un equip amb un nivell justet que rutlla quan tot va bé i estan concentrats i no hi ha lesions... Si venem els millors jugadors, patirem molt per mantenir-nos. I tenint en compta que estrenem el nou Estadi de Cornellà – Prat, no vull pensar fer-ho en segona; seria patètic.

Aquest era el moment per potenciar l’equip, no per afeblir-lo.





Que li falta i que li sobra aquesta entitat per ser un club molt més gran?

- Sobrar-li, li sobra potser per tenir més recolzament dins la societat en que vivim, el que ens frena l’expansió a nivell social, és la imatge que segueix donant les Brigades Blanquiazules. Aquest grup que s’ha distingit durant anys per fotre animalades, donar una imatge molt contraproduent, patètica i fer servir el nostre club per els seus propis interessos de caire polític quan a la majoria d’ells els importa poc el partit de futbol, si no el mostrar-nos les seves banderes, la seva ideologia... No podem donar aquesta imatge (encara sigui un grup minúscul) de gent totalitària, xenòfoba i racista.

Ens falta més socis. Es clar una cosa porta a l’altre. Tenim que conviure amb un monstre a la nostra ciutat que té molt de poder en tots els sentits i que ha esclafat tota resistència esportiva, o l’ha reduït a la mera supervivència.

Si aquesta gent que acabes d’esmentar en la darrera part de l'anterior pregunta son “el brazo armado de Catalunya”... A nosaltres quin paper ens reserva el destí? Hi ha “nacional-barcelonisme” a la societat catalana, a les institucions, mitjans de comunicació?

Uf!, molt difícil pogué fer-nos un lloc en aquesta situació en la que el nacionalisme polític català es ven envoltat amb barcelonisme. A nosaltres, a través de televisions, premsa, es dona la imatge com si fóssim uns “bitxos raros”...

Ells (mitjans i polítics) ho aboquen tot en el FCB i a nosaltres ens deixen desguarnits de tot, al ras. Son els efectes de ser també febles a nivell econòmic, i no poder pràcticament mai aixecar-nos.





Per què a la ciutat de Barcelona no es pot gaudir d’alcaldes com a Sant Adrià, Cornellà, Prat, etc. que ens donin un tracte mínimament decent i ens haguessin permès fer el camp a la capital de Catalunya, o en el seu defecte convertir Montjuïc en un camp de futbol a les nostres necessitats?

- Per que a la ciutat de Barcelona és on hi ha els dos clubs, i concretament el monstre abans mencionat, amb tot el que suposa a nivell de vots, han d’estar sempre pendents d’ells i dels seus desitjos.

En canvi en els altres municipis esmentats, no hi ha entitats esportives de Primera Divisió i per tant l’Espanyol es veu com un convidat, un hoste, com un club que s’instal•la a les seves ciutats, i que reportarà prosperitat, popularitat i fama als municipis al tractar-se d’un club centenari de la màxima categoria futbolística.




Acabarem jugant a Cornellà-Prat abans d’acabar la propera temporada?

- No ho sé, per que desconec els temes d’obres, però ho dubto per que al sentir tots aquests problemes amb els accessos, igual es prolonga més del compte.



Al menys que deixin en condicions els acabats, molt millor que ho van deixar a la Ciutat Esportiva...

- Es clar, que tot estigui ben acabat i en condicions. Millor esperar una mica més i que tot estigui ben enllestit i no veiem situacions com a Sadrià. Esperem que tot surti perfectament.





Recentment han marxat dos consellers. Per el que sembla no estaven d’acord amb el tema de la senyera a la samarreta. Com ho veus.? Es tindria que haver estalviat aquest problema el Consell i dedicar-se al que tenia que dedicar-se (mentre l’equip queia en barrina), o és quelcom natural portar la senyera de la terra on està l’entitat?

- Crec que si en efecte la causa és aquesta per la qual s’han marxat, millor que hagin fotut el camp, collonut que marxin. Hi ha molts altres motius per anar-se’n que un tema tan poc rellevant. Jo no li veig importància en el tema. Altre cosa és si li volguessin posar altre tipus de bandera, de ideologia política, llavors podrien mostrar la seva disconformitat, però per posar o no la senyera d’on ets, no.





Acabo de llegir en 23 Perico, a un ex conseller (Robert Hernando) que el nostre president (al marge del fet puntual de les dues copes i final europea), té el mèrit “de destrozar siempre lo que los profesionales han hecho bien” o “es un presidente ideal para ir a mongetades y butifarrades, para dar palmaditas en las espaldas de la gente, pero como gestor deportivo y económico ha sido un auténtico desastre...) El que sembla clar que el nostre president desperta simpaties i crítiques exacerbats. Com ho veus?


- El nostre president té una imatge populista. La major part de la gent se l’estima per el seu caràcter obert i afable.

En quan a si és o no un bon gestor, si la feina es fa bé o no, nosaltres els socis de a peu no podem jutjar-lo per que ignorem el que hi ha dins, com està la situació, els problemes que hi ha. Només apreciem la realitat en funció d’uns resultats esportius, d’uns fitxatges, però aquests son responsabilitat dels tècnics, i no crec que ho sigui responsable el President.




Penses que marxarà? Veus algú que pugui reunir suficient consens per fer-se càrrec de l’entitat un cop deixi la presidència?

- Desconec el tema, les intencions dels darrers moviments accionarials... El que té la paella pel mànec son en Dani i en Lara. Ara per ara, penso que està tot molt verd el tema, s’haurà de treballar, negociar entre el grup dels principals accionistes. Es massa d’hora encara, ja ho veurem com acaba tot.