ENTREVISTA: VICENS PIERA

Avui parlarem amb Vicens Piera. Soci des de fa més de cinquanta anys (Soci d’or doncs del RCD Espanyol), accionista, assidu a la nostra Ciutat Esportiva. A part, és secretari de l’Associació d’Esports Blanc i Blau / Pro- Seccions.

Compareix a aquesta entrevista a títol individual, com tots els entrevistats, i com totes les seves opinions son a títol merament personal, i al mateix temps, en totes les entrevistes fetes, Sentiment Perico no té per que necessàriament compartir les seves respostes, ni és responsable de les mateixes.

A més ho farà amb total sinceritat, amb el seu pessimisme que ell mateix cita (fruit de la història de l'entitat, viscuda), però amb seny i esperit crític i de superació. En definitiva, parlarà


“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”

Ets dels que penses que hi ha hagut factors extra esportius per que l’equip realitzés una segona volta tant vergonyosament indecent?

No em puc pronunciar per que no en tinc proves. De totes maneres, dotze punts a la segona volta després d’una primera tant bona, fa pensar malament. També crec, que van pogué influir les lesions en cert moment d’homes claus.




Quines son les causes que han contribuït a que el nostre filial acabi a Tercera Divisió?

Hi ha varis: Primer, crec que Francesc Ferrer “Rubi” com a tècnic el trobava massa tou, li faltava més empenta, forçar més als jugadors per treure-hi més rendiment.

Si el moment en que es va fer el canvi i la persona substituïda eren els adequats, tinc els meus dubtes.

Quins son els motius per els que no surten des de la lleva de la Intertoto, jugadors de perfil tècnic, desequilibrants, golejadors (amb l’excepció de Jarque que té una gran classe, i d’un intermitent Coro)?


Un dels motius es que en els darrers anys el pressupost en comptes d’augmentar ha anat disminuint. Me n’en recordo de l’època d’en Germán de la Cruz, quan el pressupost del futbol base espanyolista era equivalent al del Barcelona. Des de llavors l’han anat baixant.

També penso que ha faltat en certs moments donar-hi més confiança a Josep Manel Casanova i no només amb paraules, si no recolzant-lo més, que es senti que compta veritablement amb el suport del Consell, cosa que no s’ha produït darrerament, quan inclòs el B, va passar a la Direcció Esportiva del primer equip.

Ets un gran coneixedor i seguidor del futbol base: Com veus el futur de l’Espanyol com a club que depèn del que surti a la pedrera?

Jo veig el futur amb pessimisme. Sempre de fet ho he sigut. Es necessita un canvi de la cúpula directiva, i variar el pressupost del futbol base en funció de les autèntiques necessitats del club, que passen per la pedrera.

Hi hauria d’haver destinada una partida pressupostaria al futbol base, per a fitxar promeses que en un futur poguessin triomfar al primer equip; jugadors en edat cadet i juvenil que és quan els jugadors es veuen més, el que poden donar de sí mateixos, la seva qualitat...Si els tècnics veuen un jugador que despunta, moltes vegades el volen fitxar però no hi ha diners (casos n’hem tingut i més d’un).

Les causes per els que el femení ha fet una temporada molt discreta, lluny de l’ambiciós objectiu del senyor Martín?

Fonamentalment no es va fitxar res. A part, el fitxatge mediàtic de Núria Guardia de moment, no ha aportat res. L’actual plantilla ja porta bastants anys jugant junts i els equips s’han d'anar renovant.

En quant a la direcció tècnica, l’entrenador no havia entrenat mai a noies, i pel seu caràcter abúlic no era la persona més adequada per dirigir a l’equip.





Creus que Dani seguirà més enllà de Cornellà - Prat? Quina valoració en fas? Penses que ha de continuar o deixar-ho?

El President ha manifestat moltes vegades que marxava. De fet ja no em crec res... Com es diu en castellà, “es un mentiroso compulsivo”.

Acabaran sortint les penyes més favorables, la seva “Guardia de Corps”, els que jo en dic, “fonamentalistes” del danisme, i pot canviar la seva decisió. En fa l’efecte... De totes maneres, és ell qui ho ha de decidir, i suposo que rebrà pressions de totes les direccions.



Creus que hi ha algú que pot agafar el relleu d’en Dani, i aglutinar al major nombre de forces dins l’accionariat?

No: Entre els que semblen postular-se no veig a ningú ara per ara...

Si que m’agradaria (tot i que ella no vol ni parlar-ne), Anna Maria Fusté. Sempre seria una persona “perillosa” quan parla i no crec que vulgui pas, però seria una persona molt estimada entre gairebé tots els sectors del espanyolisme.




Creus que la Ciutat Esportiva (ja de per sí, actualment, està al màxim de la seva utilització) quedarà molt afectada per la part que diuen que es vendrà l’Espanyol, un cop s’ha qualificat de zona edificable?

Es més que clar, que amb el ritme actual d’activitats esportives la nostra Ciutat Esportiva, es troba ja al màxim i cada cop es trova petita per el gran nombre d’equips, escola, partits, etc.




S’hauria de buscar terrenys annexes a altres llocs per descongestionar-la?

Efectivament...



Creus que socialment Cornellà-Prat aportarà un plus especial, i es faran socis gent que abans de l’arribada a la localitat del Baix Llobregat no ho eren, o tot depèn de si entra o no la “piloteta”?

Que entri es fonamental... No crec que s’apunti molts socis d’allà. Hi ha molta gent del FC Barcelona i del Real Madrid. Aquests darrers el que a bon segur faran, (com fan sempre que poden) anar a l’estadi el dia que el conjunt blanc visita nostre camp...

Amb tot, sempre hi ha un romanent que podria fer-se de l’Espanyol, però sempre que els resultats acompanyin, i no per el sol fet de jugar allà. Hi ha gent que s’apunta i s’esborra en funció dels resultats.




Penses que algun dia, i a Cornellà –Prat, l’Espanyol podrà recuperar les seccions històriques de hòquei, voleibol, i altres que siguin més viables econòmicament, o que en el club no estan ni estaran per la tasca, entre altres coses per el delicat moment marcat per el Crédit Sindicat ?

No ho crec... Una part important és per el tema econòmic. La situació econòmica té gran influència... Però hi ha altre cosa molt més important: No tenen mentalitat de voler seccions. No els hi agraden les seccions...

Herrera ha fitxat a tres jugadors per gairebé tres milions d’euros. Creus que anem per el bon camí? Que em pots dir dels fitxatges fins ara realitzats?

No els conec, no puc opinar ja que no els he vist jugar.



Com en definiries la tasca del senyor Pedro Tomás i de Paco Herrera en aquests dos anys?

Del senyor Pedro Tomás prefereixo no opinar, per que si així fos, diria coses molt fortes.

En quant al senyor Paco Herrera, té l’excusa sempre dels pocs diners, i que no pot fitxar en condicions amb tant poc pressupost...

Però, la temporada passada sense anar més lluny es van gastar tres milions d’euros amb Lola, un jugador que fins ara no ha donat sensació de gran jugador i sembla donar el perfil de suplent de Moisés. Per no parlar ja de Jonatas... Aquí hauria de dir que quan es fitxa a un jugador no només s’ha de mirar la qualitat com a futbolista si no també com és com a persona, i ja hi havia antecedents molt preocupants al voltant d’aquest noi. Podríem parlar també de Peixoto... etc.





Som massa conformistes la massa social com diuen alguns dels entrevistats, o per contra exigents ja que quedant el dotzè hem considerat que era un fracàs després de la primera volta?

Hi ha de tot. Hi ha una part en la que em compto, que son pessimistes per que els que com jo ja portem molts anys a l’Espanyol, hem vist moltes coses. Després hi ha una altre part que no es dona compta de la realitat, demana més del que pot aquesta institució donar-nos, amb els seus anhels respectables d’assolir un Espanyol molt millor.

Dic això, per que s’ha de tenir en compte que a part dels dos clubs amb pressupostos estratosfèrics, hi ha un munt d’equips amb més pressupost i més possibilitats que nosaltres no hi podem competir. Tampoc això vol dir que tinguem que passar angunies per salvar la categoria, com hem passat alguns anys darrerament.




Malgrat els antecedents que tots coneixem...guanyarem algun judici dels que encara ens queden?...

Si tants en tenim, segur que algun en guanyarem, però...



Per que no podem mai vendre en òptimes condicions, quan altres equips de menor historial i pressupost ho fan? (L’almeria, amb Felipe Melo, tretze milions d’euros sense anar més lluny)

Per que al futbol la imatge que es dona, és molt important. Amb l’assumpte Raul Molina, la imatge de club amb poca seriositat, poca formalitat a nivell directiu, exemple de incompetència, junt amb altres detalls, va marcar molt.

Ens han perdut el respecte els altres clubs, a l’hora de negociar. No pot un president donar una imatge populista i de demagog, anant pel mon abraçant i saludant a tothom... Altres presidents fan por només de veure’ls o sentir, i imposen respecte a l’hora de negociar amb ells, cosa que al nostre club no succeeix i sempre pensen els altres clubs que se’n sortiran amb la seva.




Per cert, parlant de l’Almeria... Crusat, Carlos García, Bruno... Que en pensa de per què aquests jugadors han triomfat a l’equip andalús havent sigut fruïts del nostre planter?

Els hi han donat oportunitats que les han aprofitat. Hi ha jugadors, també s’ha de dir, que exploten posteriorment, als 24 o 25 anys, i al nostre club aquestes edats ja els han fet fora.



Que ens falta per donar el pas decisiu? Potser continuïtat en èxits esportius? Com veu el futur post- Dani?

Primer, tocar d’en peus a terra. Segon, tenir una direcció al màxim nivell que no faci demagògia, que faci les coses com s’han de fer i no de cara a la galeria.

Tots sabem de les nostres limitacions... No demano més que serietat i fer les coses amb seny, eficàcia i coherència. Ja se sap que no tots els fitxatges surten bé, i que tothom té dret a equivocar-se, però dins un límit raonable.

El problema no és si se’n va Daniel Sánchez Llibre o no. La qüestió es que si marxa, que se’n porti amb ell, tot el seu “ sèquit ”...

Per el futur m’agradaria gent en primer lloc espanyolista militant, de reconeguda militància. En segon lloc, que estiguin per sobre de protagonismes i personalismes, i que no facin demagògia.

I per acabar, que tinguin un cert nivell intel•lectual, professional, amb classe... Tal com va dir una vegada l’escriptor perico González Ledesma, “L’Espanyol som una minoria, (i potser ho continuarem sent) però una minoria amb classe, amb qualitat”.



Moltes gràcies a Vicens Piera.