ENTREVISTA: SERGI GONZÁLEZ

Avui parlarem amb un membre de la Penya de la Vila de Gràcia i Guinardó.

(FE D’ERRATES: A la introducció del senyor Fernando Tadeo, per error vaig dir que havia sigut vicepresident, quan era vocal encarregat dels temes financers d'aquesta penya perica).

Dit això, en aquesta entrevista coneixerem la manera de pensar envers l’Espanyol de Sergi González, Vicepresident d’àrea de gestió econòmica, comunicació interna i pàgina web de la Penya de la Vila de Gràcia i Guinardó.

A més, el nostre convidat a Sentiment Perico, és també webmaster d’un munt de blogs i webs que van des de pàgines de jugadores del RCD Espanyol, fins a blogs pericos, i altres temes no relacionats amb el futbol.

Es per a mi, un plaer parlar amb Sergi,

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA: SENSE PLOMES AL BEC”

Primerament, en quin any es va fundar la Penya de la Vila de Gràcia i Guinardó?

- Si mal no recordo es va fundar cap al 22-4-2002, però jo no hi era.

Aproximadament quants socis té en aquests moments?

- 250, però es fictici, donat que molts són fets dels viatge a Glasgow que era la condició per poder viatjar en el nostre avió. Amb lo qual la realitat és d’uns 130-150 socis.

Es complicat per una penya, el fet d' estar situada a Barcelona? Es més fàcil en pobles per el tema de fer autocars per desplaçar-se al camp i això fa que sempre s’apuntin més pericos?

- Es difícil a nivell de tenir un espai físic, nosaltres ho hem passat molt malament amb el canvi d’ubicació d’aquest any i després de varies gestions amb els ajuntaments no hem trobat un lloc adequat per 150 persones als barris de Gràcia i Guinardó. Sort de l’Arcadio Recio que ens ha deixat el Sunhotel Aston a l’Esquerre de l’Eixample.

Lo de l’autocar és un tema de fer pinya i fa que la gent es coneix millor que en el nostre cas on només hi ha interacció al descans o una mica al final del partit.

Penseu que els pericos que encara no han vist solucionat el seu problema de Glasgow, es podrà fer justícia, un cop es desenvolupi el procés judicial contra Travel Gallery, o es declararan insolvents i els diners ni els ensumaran?

- El nostre avió va arribar amb aquesta gent per pura sort de sortir un dia abans. No més et puc dir una cosa a nivell de primícia, si la Federació de Penyes tira del fil, potser l’insolvent no es tant insolvent com pensem.

Penses tal com diu el vostre president, el seyor Toni González, que el càrrec de President de la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol té que ser remunerat? No correm el risc que aquesta persona que desenvolupi una tasca de voluntariat, de referent del sentiment espanyolista del mon penyístic acabi sent un “funcionari”, o en el pitjor dels casos, un “buròcrata” o un àpendix del propi club ?

- Tant el Toni com jo tenim una visió de gestió empresarial de les institucions sense ànim de lucre com pot ser la nostra penya. Fins i tot jo diria, que jo més que ell. Una vegada arribats a aquest punt, analitzem la pregunta:

Que fa el president de la Federació de Penyes?

Coordina una junta, cada dijous ha de gestionar el punt d’atenció al soci a l’estadi, gairebé ha de dedicar de 70 a 120 migdies - nits a l’any a dinars-sopars enlloc d’estar amb la seva família (encara que els sopars siguin gratis en la majoria de casos), ha de gestionar les diferents possibilitats de desplaçaments i diades del club, ha d’estar a determinades rodes de premsa i altres actes solidaris que afectin a la Federació. Això és una quantitat d’hores a l’any que no pots dedicar a la teva família, aficions, etc.

Esta clar que aquestes hores haurien de ser pagades d’alguna manera o compensades, perquè sinó a la curta o a la llarga això crema. Clarament, s’hauria de remunerar però des del propi finançament de la Federació de Penyes i amb una claredat transparent dels números, actes que fa, dedicació, etc.

Si la gestió és bona, les penyes estan satisfetes dels actes realitzats per la Federació, generant superàvit o no generen pèrdues, etc. ... Doncs que tiri endavant, sinó moció de censura i fora. Això és clar, però no necessàriament ha de ser una remuneració de cotització en la seguretat social, hi ha d’altres maneres de remunerar.




Per que un 30/50 de socis de les penyes no ho son del RCD Espanyol? Hi ha motius que ho justifiquen? Varia segons les penyes, els diferents llocs?

- Aquest estudi el tinc fet per la nostra penya, aproximadament hi ha un 20-25 % de socis de la nostra penya que no són socis del club.

5 % per que no se senten a casa a l’Estadi Olímpic.
10 % perquè son gent que la seva feina coincideix en dies de partit i aquests diners els hi fan falta.
10 % Gent gran o altres que prefereixen veure els partits a casa.

No ho sé, el que succeeix a altres penyes.

Que li va passar a l’equip en la segona volta?

- Lesions i els recanvis no estaven a l’alçada (gener-febrer) + baixada clara de rendiment dels extrems que no baixaven a defensar com la primera volta (febrer-març-abril) + desídia (febrer-març) + incapacitat psicològica de reaccionar (abril-maig) + passar de tot (maig). Aquest cocktail i és el resultat cronològic de la segona volta.

Hi ha problemes al vestidor? I si de veritat n’hi ha, per que només es diu quan l’equip cau en barrina? Per que a la primera temporada n’hi havia...Després quan les coses es van arreglar, i es va arribar a la final de la UEFA ja no... Quan l’equip signava aquella primera volta sensacional no, a la segona si, qui ho entén això?

- La gran pregunta, tothom quan les coses van malament miren al vestidor. Dos grans entrenadors que han durat dos anys i s’han marxat. Una Copa del Rei i una final de la Uefa en els darrers anys. Una primera volta de quasi Campió de Lliga i una segona volta de segona divisió... Dues salvacions inextremis... Quan van bé són taurons, quan van malament són un càncer.

Crec que cal analitzar-lo tot com vaig fer fa un mes, al blog http://lordserer.blogspot.com/ on deia que des de que Luis Fernández va marxar només queden Jarque, Coro, David Garcia, De la Peña i Tamudo. Això és la vella guàrdia que queda del 2004.

Després aquests i alguns més van anar a la UEFA, van guanyar una Copa del Rei i salvar la categoria al darrer segon, van anar a una final de la UEFA i es van mantenir bé a primera i ara han fet una primera volta de Campionat i una segona desastrosa. Si s’analitza l’empresa com a tal, els resultats són de notable pel nostre pressupost, inversions i historia.

Amb lo qual no trobo problemes al vestidor, trobo que hi ha grupets i que psicològicament Valverde no ha sabut canviar una corrent negativa, i que consti que volia que és quedés, però el resultat vist és que la seva tasca com a psicòleg a estat dolenta i hauria d’haver precisat d’un psicòleg per aquesta temporada, donades les mancances que ha tingut. Cal enfocar i solucionar el problema, anar-se’n és molt fàcil.




De moment s’ha gastat el senyor Herrera 3 milions d’euros en un jugador que militava a Segona B., un altre a Segona, i un a la lliga argentina com a porter. Penses que anem per el bon camí?

- La política és la que és, semblant a la d’Osasuna, de no estirar més la mà que la màniga. Sinó entren diners no es compra. És lo que hi ha, invertir en joves valors perquè després donin rendiment, sobrevaloració per poder-los vendre a millor preu o sinó que siguin llegendes del club.

Mentres que ningú convenci al Sr. Lara perquè faci un model que l’agradi i posi 30 milions d’euros a l’any per fitxar (com va dir), la cosa a nivell econòmic està molt clara: “Cinturó apretat, pica pedra i treu diamants”.




No creus que si finalment es ven a Zabaleta (tot i que es jugador del que no té l’Espanyol tots els drets de traspàs), i Luis García, aquest equip perd el poc sentit, el poc esperit guanyador que fins ara tenia com a referència?

- Zabaleta 10 milions, 5 pel Dani que els reinvertirà en el club amb tota seguretat. Luis Garcia, 30 milions. Amb 35 milions per fitxar crec que podem portar jugadors amb caràcter semblant a ells, pagar part del deute i fer pagar un sopar per tots els socis, encara que jo no els vendria mai.




Parlem del femení: Quines creus que son les causes que han fet que aquesta temporada hagi sigut de transició i no hagi n’hi tan sol acabat la temporada a falta d’un encontre, el seu tècnic Emilio Montiagut?

- Dolent, dolent, saps que tinc contactes al vestuari, però hi ha coses que no es poden contar. ¿Les causes? Simplement que l’equip era el mateix amb dos-tres retocs i el canvi d’entrenador. La derrota inicial davant l’Estartit i d’altres desplaçaments del principi de temporada més la lesió d’Adriana han condicionat a l’equip i la seva moral en el decurs de la competició.

En quan a l’entrenador, el meu punt de vista és que les dones no són com els homes en determinats aspectes, i més dones que la majoria tenen menys de 30 anys. Són dones semiprofessionals o amateurs amb d’altres tasques i estudis, hormonalment diferent als homes i, fins i tot, psicològicament certes coses cal enfocar-les de manera diferent i amb un tracte diferent (sobretot en aquestes edats).

Jo no vaig entendre que un home com el Santi després de guanyar els 5 títols i a l’any següent guanyar 2 dels 5 i quedar sotscampió en els altres 3, agafi i s’acabi el cicle per no sé quin motiu i que després me’l trobi a la grada prenen notes.

En quan a Emilio Montiagut he trobat totalment incoherent el seu cessament falten 1 partit o 4 per final de temporada, crec que ha estat una falta de respecte a aquesta persona. Jo l’hagués fet fora el dia del 0-5 davant del Llevant (donada la dinàmica que es portava).





Com ho veus amb Diego Morata i amb els reforços?

- Diego Morata i els seus ajudants, els veig com “mano dura”, un estil a Camacho, ja veurem si funciona amb les dones.

Desconec aquesta noia nova del Prainsa. A nivell de reforços, a nivell estatal, que no sigui de l’Espanyol m’agrada molt la Laura del Rio del Llevant i alguna del Rayo que ha destacat aquest any. Jo seria partidari de fer intercanvis formatius amb el club més poderós d’Europa o de “millor currículum” que crec que és el Umea suec i fer campus o fins i tot intercanvis temporals de jugadores per créixer i aprendre.




Penses que Dani seguirà o no marxarà fins que trobi en l’horitzó un possible successor que al marge que sigui de la seva confiança sigui de consens entre totes les parts?

- Confio en la paraula del president, jo crec que ja està pensant en el seu relleu i té en ment 3 persones, però no dirà res fins que no talli la cinta de l’estadi i el club estigui ben calmadet.

Jo crec que arribarà el dia que dirà: “Pericus, ja teniu ciutat esportiva, ja teniu dues Copes del Rei més i ara teniu un estadi en propietat, ANIMUS que a mi ja em toca de gaudir del futbol com un aficionat més”.





Penses que existeix ara mateix aquesta persona?

- No hi ha dues persones iguals i més amb el tracte afable del president que tenim que pots parlar seriosament de temes amb ell, com fer conya que ell sempre està obert a tots els pericus. Un tracte proper a la gent semblant, a lo millor Collet i Dani Ballart són els que més a semblant en aquest tipus de caràcter, pel que he pogut veure en diferents actes pericus.

El tema de l’himne en certs sectors sempre acaba sortint. Penses que necessitem de veritat un nou himne, o mes aviat càntics d’animació de millor qualitat per animar durant els partits?

- Moltes voltes se li dona això i en les darreres dues dècades cada dos per tres estem canviat l’himne, que si adaptació al català-castellà, que si himne del centenari, que si himne rock. Es un tema complex, perquè el rock es massa ràpid i el lent no te ganxo com el d’abans, amb lo qual hi ha determinats sectors que volem tornar enrere.

Jo, particularment, prefereixo noves cançons i ja mirarem la propera dècada de canviar l’himne si s’escau. Particularment, tinc passada al club una versió perica del “you’ll never walk alone”, qui sap si en el futur agrada a tothom, a lo millor esdevé l’himne (tono conya aquest darrer comentari).



Tenim potser massa “barcelonitis” i ens tindríem que dedicar més a construir que a fitxar-nos en el rival?

- Rotundament si, a mi particularment els ignoro cada dia més, no miro els seus partits ni resums, a lo millor únicament la semana prèvia a jugar amb nosaltres.

Jo sóc partidari de que certs cantics com “El 1000 banderas ondearan....” o el ja cansino “P... Barça i p... TV3” només facin acte de presencia en dies de Derbi encara que jo a TV3 no el ficaria perquè es bona part del nostre pressupost indistintament del tracte que ens donin a la tele, en d’altres dies, en altres partits, es tonteria fer aquests crits.

(Nota: Els punts suspensius en la frase que es canta a Montjuïc, els ha posat l'entrevistat, i en el lloc on ell ha cregut convenient. )

Com pot ser que Televisió de Catalunya no televisi una final de Copa de Campions Juvenil en la que l’Espanyol aconsegueix el ceptre del futbol juvenil i en canvi doni la de la Copa del Rei de la mateixa competició setmanes després o una pallassada dels amics (!!!!) de Messi davant els amics (!!!) de Ronaldinho ?

- Qüestió d’audiencies, malauradament és el que mana a la tele pública i privada. I el nostre veí té més audiència que nosaltres.

Penses que el nou estadi té la capacitat adequada? Hauria de ser de més capacitat per ser cinc estrelles, o al contrari per tenir efecte “bombonera”?

- Jo de tots els números que van sorgir, l’hagués deixat en 35000 seients amb possibilitats d’ampliar, 30000 pels socis i 5000 localitats de venda. Amb lo qual jo hagués fet menys places, tenir llista d’espera de socis, i estar tots ben apretadets i cridant i animant constanment.

També pensi que són el club amb major absentisme de primera divisió amb un 27 % de la massa social que no va els diumenges a les 17:00 a veure el partir. Aquest aspecte em preocupa més que els seients.



Moltes gràcies a Sergi González.