A menys de quaranta hores per el començament de la lliga, (la de la suposada il·lusió per el nou estadi), el RCD Espanyol perd a dos dels seus millors homes (i ull per que el Benfica encara pot moure fitxa, que aquí tothom es pot aprofitar...).
Riera i Zabaleta, dos puntals de les bandes blanc i blaves marxen del RCD Espanyol (el darrer pagant la ridícula clàusula que neix d’obligats pactes en tractes amb propietaris compartits, mentre que el primer rebaixant fins a quantitats molt inferiors al que diu la clàusula del seu contracte, i més tenint en compta que el 30% anirà a parar al Girondins de Burdeos).
A la ja caòtica segona volta que tant de tocat va deixar l’espanyolisme, a la absència total de fitxatges il·lusionants cara al soci (que no vol dir que tots hagin de fracassar, però son totalment desconeguts per la massa social, aquella que té “l’obligació” de patir amb l’equip fins el darrer dia de la temporada, assistir a l’estadi, etc.), ara es suma la venda de dos dels jugadors de més qualitat del primer planter espanyolista.
Per sort, arribarem aviat al final d’aquest calvari; després en pot començar un altre... Per fortuna, en el futbol quatre menys dos no son dos, moltes vegades, i son 3 o per que no 5; però a un equip que en els darrers anys ha flirtejat amb el descens en una ocasió, ha quedat onzè, i dotzè a només dos triomfs del descens,en les darreres temporades, afeblir-lo amb la sortida d’aquests jugadors sense que estigui clar i amb les presses de darrera hora per cerclar recanvis, no és precisament una aposta clara per evitar el tant temut patiment, aquell que el nostre president va dir que no volia veure més en acabar aquell drama amb final feliç davant la Real.
Ens van dir que tenien el 95% planificat al mes d’abril... No tenien ni tan sols idea de qui seria l’entrenador. Ens van mentir també, quan van dir que no vendrien a ningú si no per la seva clàusula (Zabaleta i Kameni eren un perill igualment per les seves situacions contractuals). Després ens van dir que les clàusules no es paguen integres just després de fer-ho ells, amb el Numancia. Fins i tot el Numancia es va mantenir fort i va exigir la totalitat.
Ens van dir que no sortiria ningú amb posterioritat al 15 d’Agost, ja que no hi hauria temps material per buscar i trobar recanvis amb condicions. I ja veuen, amics lectors, a menys de 40 hores ens trobem el que ens trobem. Ens van dir que el tema del central no anava vinculat a les vendes... Quan tothom sap (per que no paren de dir-ho) que no hi ha un euro i que s’ha de vendre per fitxar (es clar, que també un cop – Tomás- ens van dir que no necessitàvem vendre).
Ens van dir que en menys de vint-i-quatre hores ja hi hauria un recanvi per jugador venut. Esperarem. Hi ho farem amb la poca il·lusió de qui ja ha vist situacions anàlogues, i de qui sap que poc es pot fer amb sis milions nets de Riera i dos i mig de Zabaleta (suposo que Dani recuperarà el que va invertir deixant la plusvàlua, està en el seu dret de fer-ho, o de no deixar res i recuperar-lo tot, o altruistament deixar els quatre kilos), però això darrer, seria potser demanar massa en època de crisis per tothom, a la fi, ja va fer prou invertint els seus calés en l'operació; que ens queixem que ens menteix i així ho fem constar en el seu "debe" particular , no vol dir que no se li agraeixi els esforços monetàris realitzats, en el seu "haver". Ambdós partides, formen part de la mateixa compta de resultats... La de la gestió d'un president.
De veritat penseu que a aquestes alçades es poden fitxar tres jugadors amb vuit milions i mig... Es clar, s’ha fitxat a Pablo Coira... Poden venir jugadors de qualitat com Javi Ruiz, o en situació “especial” com Peixoto, o anar a trucar per enèsima vegada a que ens obrin les portes a la Casa Blanca per algun descartat, abans que els hi donin al Getafe... Per que de veritat es pot fitxar algú (estil Buenannote) faltant tant poc temps i parlant de quantitats tan ridícules com son vuit milions i mig dividits entre tres, precisament quan ens costa tant i tant de rematar una operació ...
Sigui el que sigui, ho veurem aviat, i esperem que encerti el senyor Herrera d’una vegada i que l’equip confeccionat al menys no ens ofereixi desagradables sorpreses no previstes. Que Cornellà – Prat mereix inaugurar-se sent un equip de la màxima categoria del futbol espanyol, i cada cop més gent, comença a no tenir-lo clar del tot, com per exemple els centenars de socis que encara no han renovat el seu carnet.
Tal com ens temíem, per això volien tècnics de la casa... Per que sobre aquests pesi més el seu amor al club i el seu servilisme a l’entitat que el propi seny de plantar-se i dir-ne “prou, fins aquí hem arribat”; no passa enlloc, que a dos dies del començament, aquests senyors (Márquez, Perarnau) i la resta de socis, no sàpiguen quina plantilla tindran. Es digne d’esment aquesta paciència, però estèril en quan a resultat. A vegades, s’ha de donar un cop a la taula, i dir que ja està bé, que ja n’hi ha prou, senyors del Consell, i President.
Independentment del que s’acabi fent, i del que surti, una cosa ens ha pogut quedat clars a tots, i dels fets es desprèn: No hi havia cap tipus de planificació dins la direcció esportiva i Consell, ha sigut improvisació total, no ens diuen mai la veritat ni Dani, ni Tomàs, ni Herrera (aquest per la seva pròpia incompetència, es un continuat dic i desdic), i ens tocarà patir. Bé, ja hi estem acostumats també a això. Serà molt més emocionant (si ens en sortim), oi?
4 comentaris:
ES POT DIR MÉS ALT, PERÒ NO MÉS CLAR.
Molt d'acord amb tu Josep Maria.
Salutacions.
josep maria que razon tienes, como siempre.
Creo que llevan tiempo tomandonos el pelo y si todas estas situaciones hubiesen sucedido en otro club ya se hubiese crucificado a los dirigentes.
SALUDOS
Salutacions MAiestard i Albert. Saludos Pacharan.
La situación es la que es. No la que nos gustaría que fuera, y hay que contar lo que uno percibe. Lo contrario sería sumarse a esta patraña colectiva de que todo está previsto y funciona perfectamente.
De todos modos, veremos que se acaba fichando, y esperemos como mínimo que haya tres clubs que lo hayan hecho peor que nosotros, y que durante el campeonato lo demuestren.
Y pese a todo, como ya he dicho, esto es fútbol y es imprevisible. Quizás, cuando peor esten las cosas, ganamos el primer partido.
Tant de bo així sigui. Molta sort Espanyol, farà falta.
Publica un comentari a l'entrada