C.At. Osasuna: 1 – RCD Espanyol: 0
Sense esperances...
L’Espanyol de Pochettino ha tocat fons aquesta tarda al Reyno de Navarra, i ha dilapidat les poques esperances que mancaven cara a una hipotètica i difícil consecució de la permanència.
Hi haurà temps de parlar-ne de la incompetència del Consell d’Administració i de la negligència del seu president a l’hora no de variar el rumb que aquest equip va prendre fa quinze mesos. Temps també hi haurà per analitzar el comportament de massa gent. Avui, només s’hauria de parlar en aquesta crònica, de l’afició blanc-i-blaua; d’aquella que en mig de l’adversitat i en mig de la inutilitat de molts, la desídia d’altres i la falta de competència de masses, dona el pas al front mantenint la dignitat i l’amor per uns colors i una entitat desnonada miserablement per gent amb sous multimilionaris.
L’espanyolisme no caurà ni es rendirà ni a primera ni a segona. Malgrat les coses tinguin ja un final apocalíptic, continuarà donant suport a l’entitat, que està molt per sobre de personalismes i de mals professionals. I en el seu moment exigirà i ben alt, les oportunes responsabilitats.
Avui hem vist un Espanyol penós, conformista, al que l’empat ja l’hi anava bé (a més de mals futbolistes, zero en matemàtiques), i davant seu, un Osasuna lluitador, combatiu, dur, brut si es vol i amb permissibilitat del col·legiat, però un Osasuna que conscient de les seves mancances, ha anat a mort. A repartit llenya i s’ha anticipat sempre. Ha tapat molt bé a Ivan de la Peña, cortocircuïtant tot el sistema de joc espanyolista. Potser per joc, ningú mereixia guanyar, però per ganes i lluita, ha quedat clar que ha guanyat qui més s’ho ha merescut.
Pochettino ha tornat a ser fidel a la “política de galons”. De nou ha confiat amb jugadors que han demostrat clarament fa molt temps, que no estan per jugar. No ha sabut o no ha pogut inculcar a l’equip, la mentalització suficient de que aquí ja no valen els empats.
Mentre, Osasuna mossegava, l’Espanyol es dormia en els llorers de la auto complaença, fidels a l’estil que marca la presidència i la gestió del danisme imperant. Una manca d’ambició, que s’ha vist confirmada en detalls molt clars, com les varies vegades que tenint la possessió de l’esfèrica, ens l’han pres per darrera, mentre ningú avisava al company, mentre dormitaven... O com el davanter d’Osasuna anava a buscar una pilota que havia sortit fora de porta, mentre Kameni intentava robar-li temps al cronòmetre, perdent temps. Un Osasuna que pensava en guanyar, i un Espanyol que ja li valia no perdre... Quan era precisament a l’inrevés, quan era els espanyolistes als que l’empat no els hi servia...
El primer temps, horrible per ambdós equips. Del poc destacalbe, una centrada de Nené blocada per Robert, una pilota que s’anticipa molt bé Nico a Pandiani, i que Chica destorbant pel mig, per poc causa un ensurt amb el rebot, o una centrada de Juanfran rebutjada amb la punta dels dits per Kameni a còrner. La més clara, una rematada de Pandiani creuada que surt a un parell de pams del pal esquer, fruït d’un contracop després d’una absurda pèrdua de Luis. L’única gairebé digna de ser considerada jugada de gol.
Al segon temps, més del mateix... Joc molt dur dels navarresos, joc horrible sense lligar jugada dels espanyolistes, i cada cop més la sensació que el partit s’acabaria solucionant en alguna jugada desgraciada al final per no perdre la costum...
Només digne de menció, una centrada xut de David García a l’exterior de la xarxa massa tancada. Una rematada de cap de Walter Pandiani picant bé, però fluixa, i ben aturada per Kameni que avui, podem disculpar-lo de la derrota. En altre acció, de Nekounam, el camerunès ha aturat ben col·locat.
El canvi de Callejón per Luis, tampoc ha servit per gaire més, ja que el mig del camp (amb un Román eternament lent, amb un Sergio Sánchez descentrat, i un De la Peña avui molt marcat, i molt desafortunat, substituït finalment per Ivan Alonso), no ha aportat criteri ofensiu a l'equip.
Els espanyolistes molt lents a la sortida al contracop, només han protagonitzat un d’interessant, als darrers minuts on Ivan Alonso ha obert a Nené, però la centrada del brasiler s’ha perdut sense que ningú rematés.
En l’afegit, Nekounam ha rematat de cap un servei de falta al segon pal, tenint tot l’equip tancat en l’àrea defensant la jugada i en canvi, jugadors lliures de marca del rival... No sé que és el que aprenen i assagen durant els entrenaments, la veritat sigui dita...
Arribat a aquest punt, només caldria dir, un 10 a l’afició espanyolista, i que el destí sigui piadós amb nosaltres. Purgarem el que altres no assumiran, però al menys que sigui el menys traumàtic possible per nosaltres, per que aquesta gent, aquests socis no es mereixen el que ens tocarà viure en els propers mesos de 2009 (alguns potser també li donaran la culpa a l’any actual tal com van fer amb l’anterior, o a qui puguin trobar de cap de turc ... Per tal de no assumir definitivament les seves responsabilitats, presentant les seves dimissions, qualsevol cosa).
Fitxa tècnica:
C. At. Osasuna: Roberto, Azpilicueta, Natxo, Miguel Flaño, Nekounam, Puñal, Pandiani, Juanfran, Josetxo, Dady, Plasil.
Substitucions: Masoud per Juanfran, m. 64; Portillo per Dady, m. 73; i Javier Flaño per Monreal, m. 87.
RCD Espanyol: Kameni, Chica, Jarque, Pareja, David Garcia; Sergio Sánchez, Román, Nené, Luis García, De la Peña i Tamudo.
Substitucions: Callejón per Luis, m. 67; Ivan Alonso per Ivan de la Peña, m. 82
Àrbitre: David Fernández Borbalán, del comitè andalús. Ha mostrat targetes grogues a Josetxo, m. 34, Juanfran, m. 57, Puñal, m. 64, Pandiani, m. 68, Masoud, m.84, i Plasil, m. 89 i moltes més que podia haver ensenyat perfectament... Per part espanyolista, David García, m. 49 (que s’ha estalviat la segona groga en unes mans que no ha vist Borbalán, cal dir-ho també, per que aquí es diu tot), Chica, m. 85 i Nené, m. 88. Ha permès el joc molt dur dels locals en moltes accions.
Gol: 1-0: Nekounam, m.91
Incidències: Estadi Reyno de Navarra, Pamplona. Presència de més de quatre-cents espanyolistes en les grades, donant suport fins el darrer alè a uns jugadors que no es mereixen l’afició que tenen.
Sense esperances...
L’Espanyol de Pochettino ha tocat fons aquesta tarda al Reyno de Navarra, i ha dilapidat les poques esperances que mancaven cara a una hipotètica i difícil consecució de la permanència.
Hi haurà temps de parlar-ne de la incompetència del Consell d’Administració i de la negligència del seu president a l’hora no de variar el rumb que aquest equip va prendre fa quinze mesos. Temps també hi haurà per analitzar el comportament de massa gent. Avui, només s’hauria de parlar en aquesta crònica, de l’afició blanc-i-blaua; d’aquella que en mig de l’adversitat i en mig de la inutilitat de molts, la desídia d’altres i la falta de competència de masses, dona el pas al front mantenint la dignitat i l’amor per uns colors i una entitat desnonada miserablement per gent amb sous multimilionaris.
L’espanyolisme no caurà ni es rendirà ni a primera ni a segona. Malgrat les coses tinguin ja un final apocalíptic, continuarà donant suport a l’entitat, que està molt per sobre de personalismes i de mals professionals. I en el seu moment exigirà i ben alt, les oportunes responsabilitats.
Avui hem vist un Espanyol penós, conformista, al que l’empat ja l’hi anava bé (a més de mals futbolistes, zero en matemàtiques), i davant seu, un Osasuna lluitador, combatiu, dur, brut si es vol i amb permissibilitat del col·legiat, però un Osasuna que conscient de les seves mancances, ha anat a mort. A repartit llenya i s’ha anticipat sempre. Ha tapat molt bé a Ivan de la Peña, cortocircuïtant tot el sistema de joc espanyolista. Potser per joc, ningú mereixia guanyar, però per ganes i lluita, ha quedat clar que ha guanyat qui més s’ho ha merescut.
Pochettino ha tornat a ser fidel a la “política de galons”. De nou ha confiat amb jugadors que han demostrat clarament fa molt temps, que no estan per jugar. No ha sabut o no ha pogut inculcar a l’equip, la mentalització suficient de que aquí ja no valen els empats.
Mentre, Osasuna mossegava, l’Espanyol es dormia en els llorers de la auto complaença, fidels a l’estil que marca la presidència i la gestió del danisme imperant. Una manca d’ambició, que s’ha vist confirmada en detalls molt clars, com les varies vegades que tenint la possessió de l’esfèrica, ens l’han pres per darrera, mentre ningú avisava al company, mentre dormitaven... O com el davanter d’Osasuna anava a buscar una pilota que havia sortit fora de porta, mentre Kameni intentava robar-li temps al cronòmetre, perdent temps. Un Osasuna que pensava en guanyar, i un Espanyol que ja li valia no perdre... Quan era precisament a l’inrevés, quan era els espanyolistes als que l’empat no els hi servia...
El primer temps, horrible per ambdós equips. Del poc destacalbe, una centrada de Nené blocada per Robert, una pilota que s’anticipa molt bé Nico a Pandiani, i que Chica destorbant pel mig, per poc causa un ensurt amb el rebot, o una centrada de Juanfran rebutjada amb la punta dels dits per Kameni a còrner. La més clara, una rematada de Pandiani creuada que surt a un parell de pams del pal esquer, fruït d’un contracop després d’una absurda pèrdua de Luis. L’única gairebé digna de ser considerada jugada de gol.
Al segon temps, més del mateix... Joc molt dur dels navarresos, joc horrible sense lligar jugada dels espanyolistes, i cada cop més la sensació que el partit s’acabaria solucionant en alguna jugada desgraciada al final per no perdre la costum...
Només digne de menció, una centrada xut de David García a l’exterior de la xarxa massa tancada. Una rematada de cap de Walter Pandiani picant bé, però fluixa, i ben aturada per Kameni que avui, podem disculpar-lo de la derrota. En altre acció, de Nekounam, el camerunès ha aturat ben col·locat.
El canvi de Callejón per Luis, tampoc ha servit per gaire més, ja que el mig del camp (amb un Román eternament lent, amb un Sergio Sánchez descentrat, i un De la Peña avui molt marcat, i molt desafortunat, substituït finalment per Ivan Alonso), no ha aportat criteri ofensiu a l'equip.
Els espanyolistes molt lents a la sortida al contracop, només han protagonitzat un d’interessant, als darrers minuts on Ivan Alonso ha obert a Nené, però la centrada del brasiler s’ha perdut sense que ningú rematés.
En l’afegit, Nekounam ha rematat de cap un servei de falta al segon pal, tenint tot l’equip tancat en l’àrea defensant la jugada i en canvi, jugadors lliures de marca del rival... No sé que és el que aprenen i assagen durant els entrenaments, la veritat sigui dita...
Arribat a aquest punt, només caldria dir, un 10 a l’afició espanyolista, i que el destí sigui piadós amb nosaltres. Purgarem el que altres no assumiran, però al menys que sigui el menys traumàtic possible per nosaltres, per que aquesta gent, aquests socis no es mereixen el que ens tocarà viure en els propers mesos de 2009 (alguns potser també li donaran la culpa a l’any actual tal com van fer amb l’anterior, o a qui puguin trobar de cap de turc ... Per tal de no assumir definitivament les seves responsabilitats, presentant les seves dimissions, qualsevol cosa).
Fitxa tècnica:
C. At. Osasuna: Roberto, Azpilicueta, Natxo, Miguel Flaño, Nekounam, Puñal, Pandiani, Juanfran, Josetxo, Dady, Plasil.
Substitucions: Masoud per Juanfran, m. 64; Portillo per Dady, m. 73; i Javier Flaño per Monreal, m. 87.
RCD Espanyol: Kameni, Chica, Jarque, Pareja, David Garcia; Sergio Sánchez, Román, Nené, Luis García, De la Peña i Tamudo.
Substitucions: Callejón per Luis, m. 67; Ivan Alonso per Ivan de la Peña, m. 82
Àrbitre: David Fernández Borbalán, del comitè andalús. Ha mostrat targetes grogues a Josetxo, m. 34, Juanfran, m. 57, Puñal, m. 64, Pandiani, m. 68, Masoud, m.84, i Plasil, m. 89 i moltes més que podia haver ensenyat perfectament... Per part espanyolista, David García, m. 49 (que s’ha estalviat la segona groga en unes mans que no ha vist Borbalán, cal dir-ho també, per que aquí es diu tot), Chica, m. 85 i Nené, m. 88. Ha permès el joc molt dur dels locals en moltes accions.
Gol: 1-0: Nekounam, m.91
Incidències: Estadi Reyno de Navarra, Pamplona. Presència de més de quatre-cents espanyolistes en les grades, donant suport fins el darrer alè a uns jugadors que no es mereixen l’afició que tenen.
.jpg)
7 comentaris:
Ahora si que veo el pozo muy cerca amigo Josep Maria, yo era relativamente optimista, pero se me acaban los argumentos...estamos practicamente sentenciados.
Saludos.
http://sentimientoperico.blogspot.com
Yo también lamento pensar así. La historia de los dos ratoncitos que comentó Via en PEricosonline se queda en nada cuando la realidad muestra que el ratoncito-futbolista perico se niega a mover las patitas. A veces pienso que el descenso sería lo mejor que nos podría ocurrir para quitarnos esa morralla que no dudaría en irse a cualquier otro sitio.
Hoy era un día para ganar...puede que no lo hagas pero inténtalo. El reportaje de televisión ha sido desalentador.
Muy buen articulo,refleja lo que ha sido el partido.La renovación se tenía que haber hecho en Junio y a las malas en Diciembre se tenía que haber fichado a cuatro jugadores.Es la muerte en segunda de una renovación que no se realizó por mantener la columna vertebral del subcampeonato de la UEFA.
Això s'ha acabat, prou d'esperar impossibles miracles. Per què, sota quina base es pot esperar un canvi en la patètica marxa del nostre primer equip???
Com pot Pochettino plantejar un partit conservador com el d'ahir quan només ens valia la victòria???
Prou de fer prevaler les amistats per damunt de l'interès del club. I per què dic això??? Doncs perquè ja n'hi ha prou d'haver de suportar la trista imatge de Luís García, deambulant com una ànima en pena pels terrenys de joc i malgrat això tenir assegurat el lloc de titular partit rere partit.
Què ha vingut a fer el gran reforç d'hivern Iván Alonso??? A jugar els tres o quatre minutets finals dels partits???
Aquest club està mort i amb ell tot el consell d'administració que ja fa un parell o tres de temporades que hauria d'haver presentat la dimissió.
Aprofitem l'estada, espero que curta a segona, per a fer un rfeplantejament total del club i una higiènica neteja a fons en tots els estaments.
Ni la increïble resposta de l'afició ha estat capaç d'estimular uns jugadors que han demostrat tenir molt poca vergonya.
BERGUEDÀ
El optimismo también se acaba David, viendo la dura realidad. Fernando: Un descenso nunca es positivo. Lo que se deba hacer si se pierde la categoría se debiera haber hecho, o se debería hacer si la mantenemos. Un descenso traerá muchas circunstáncias negativas que ya iremos per desgracia viendo, a nivel económico, y social, al margen de purgar una temporada o vete a saber cuantas, en segunda.
Es discutible si se debiera haber mantenido o no la columna vertebral después de Glasgow (en la anterior se destrozo el equipo y también acabamos descendiendo). Lo que sí era claro, que después de la nefasta segunda vuelta de la pasada temporada, entonces sí, que se hubira tenido que hacer limpieza a fondo y total.
Berguedà, estic totalment d'acord en el que dius. Es pot dir més alt però no més clar.
Salutacions, i a cuidar-se tots. Venen temps molt durs per els peric@s.
Poche ha contado con tres fichajes invernales, no os olvideis que recupera a Tamudo y a De la Pena, los hombres que todos estaban esperando impacientemente, yo solo espero desde que comenzó la liga EL MILAGRO y no descender, el cigarrillo aún no se ha consumido, me preocupa la colilla ¡¡¡¡¡¡ A ver si te mando unas fotos cuando visite el Juvenil Son Ferriol, saludos Josep Maria.
Efectivamente, Keyplus. Poche ha contado con DLP y Tamudo. No creo que el rendimiento del primero haya sido malo si no bien al contrario. Ha marcado tres goles, y se ha notado, pese a los pocos encuentros con que se puede confiar en él, por sus constantes lesiones. Otra cosa diferente es el estado de forma de Tamudo, en la recta final de su carrera como jugador de élite, y por tanto su rendimiento antes de lesionarse ya era muy pobre. De la Peña tiene otras características y dependiendo del rival, aún podía y puede aportar cosas hasta el final de temporada.
El futuro pinta muy negro, la verdad sea dicha, ya no solo a nivel deportivo o económico, si no a nivel institucional dentro de la propia SAD.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada